| Osonatanga.cat 11/12/2008 - 10:14h |
La coca, la xocolata i la mestressa del Merlot de Vic
El Merlot, ubicat al carrer de Gurb de Vic, és un establiment especial. Per un munt de raons, entre altres la teca i el tracte familiar, que permet que els clients es cuinin ells mateixos la carn a la brasa.
Però si una particularitat ha fet diferent aquest local tan emblemàtic és la seva coca amb xocolata. La mestressa, la iaia del Merlot, la prepara a les mateixes taules, davant dels morros dels sorpresos clients. Tot, a base de cops de puny (mostra de vídeos a “llegir més”).
COMENTARISxocolata voladoraAnònim, 11/12/2008 a les 10:52
a l'ultim video surt la xocolata volant jajaja
esta bona aquesta coca...?
la cocaoscareta, 11/09/2009 a les 11:53
la coca està de puta mare!
QUE BE QUE ES MENJAAnònim, 22/09/2009 a les 20:36
Uffff... Quines ganes de tornar-hi!!!
LA COCA!!!Els Perelló, 01/02/2010 a les 17:28
el menja bonisimmmmmm y la coca de P...Mare, i n' oblidem el tracte familiar... vuiiii tornar-hi!!!!!!!!!
FATALGERARD , 12/07/2010 a les 18:56
Érem un grup de 12 persones.
Vam rebre un tracte desconsiderat i mancat de tota educació, ens sentíem vigilats com si estéssim fent alguna cosa mal feta.
En ple mes de Juliol no hi ha aire condicionat i es tracta d'un local molt fondo que s'hi entra a través d'un passadís estret i al fons hi ha el menjador, com a mínim estàvem a 30 graus perquè el menjador comparteix espai amb la llar de foc on cuinen la carn i les torrades.
Vam demanar Lambrusco per beure i quan portàvem dues ampolles se'ls va acabar el que tenien en fred.
Vam menjar fusta d'embotits, fusta de formatges i un entrecot per persona, unes 6 ampolles de vi i altres 6 d'aigua i ens va costar 38 €/persona, TOTS ens vam sentir estafats.
Per no tornar-hiXus, 12/07/2010 a les 19:08
Feia gràcia veure l'àvia picant la coca, però no tant com per pagar-ne 6€ per cada tallet.
M'hauria agradat presenciar les pesades inicial i final de la fusta d'embotits i formatges.
Una dona malhumorada prenia nota d'absolutament tot i responia amb menyspreu qualsevol cosa que demanéssim.
Una calor terrible. Potser a l'hivern s'agraeix, però era insuportable.
Només valia la pena un pobre noi que treballava allà i que segur que el tenen ben amargat. Ell sí que sabia seguir el joc dels clients i va ser molt atent tota l'estona.
Veient l'estat del local, on no s'hi deu haver invertit en 50 anys, segur que el pobre noi deu tenir un sou poc menys que miserable.
Si és per mi no hi tornaré més.