Josep Maria Freixanet, CarlesSanuy i Jordi Casals van presentar ahir, al Casal Republicà Marià Serra i Badell, la campanya Esquerra Compleix. Foto: ERC Osona
Josep Maria Freixanet, CarlesSanuy i Jordi Casals van presentar ahir, al Casal Republicà Marià Serra i Badell, la campanya Esquerra Compleix, que ha de servir per fer balanç de l'acció política d'Esquerra en la legislatura que s'acaba enguany.
Freixanet ha fet referència als famosos 13 Punts d'Esquerra per Osona, compromisos específics per la comarca que va adquirir ell com a candidat de la federació comarcal. El diputat, però també va fer un breu balanç de les lleis impulsades al Parlament instàncies d'Esquerra, que servien per "construir estat, Estat Català", rememorant el final del seu discurs en l'aprovació de la LEC
13 Punts d'Esquerra per Osona
Aquests 13 punts giraven a l'entorn de la UVic, del parc tecnològic, del turisme, de les infraestructures de comunicació, de joventut, de justícia, de l'àmbit rural i de les polítiques socials, formació i d'identitat nacional i cohesió social.
Freixanet va admetre que no tots els objectius s'han assolit, "però no per desídia d'Esquerra, sinó per manca de lideratge del Consell Comarcal" (com en el cas del Pla Director de la Plana de Vic) o "per oposició d'altres formacions o institucions, com en el cas del Parc Tecnològic seguint el model d'aliança amb AUSA Futur".
Però també hi ha hagut èxits com el cas del nou contracte programa de la UVic, l'Oficina Jove d'Osona i les diferents Borses Joves d'Habitatge, les polítiques de serveis socials o l'impulsa d'un turisme de qualitat i que tingui en compte el territori, la seva cultura i el seu paisatge.
Finalment, el diputat osonenc ha mostrat alguns exemples de temes sobrevinguts, com ara "la defensa del batxillerat nocturn presencial, amenaçat per Educació i amb la connivència del Consell Comarcal", o bé l'esforç perquè departaments de la Generalitat establissin els seus serveis territorials a Vic, així com també la defensa del model Manlleu o Vic en polítiques d'immigració, davant les temptacions irresponsables i populistes d'encarar aquest fenomen.
Freixanet també va voler destacar el suport clar i actiu dels republicans d'Osona a les consultes sobiranistes que s'han fet.
Jordi Casals: "Eines 2.0 per un partit 2.0"
El secretari comarcal d'Imatge i Comunicació, Jordi Casals, va explicar que "Esquerra és el partit 2.0 de la comarca" i que per la campanya Esquerra Compleix també s'han dotat d'un bloc i d'un grup de Facebook. Casals, a més ha dit que s'activaria als blocaires dels militants i simpatitzants per fer xarxa i fer arribar "un balanç de legislatura per lluir".
El president d'Esquerra Osona, Carles Sanuy va dir, per la seva banda, que aquesta campanya seguia l'esperit del vídeo “Tornarem a vèncer”, que es va posar a l'inici de la roda de premsa, i que havia de servir per posar en el seu lloc "el valor real del fet històric que l'independentisme hagi governat el nostre país".
- Anar al bloc d'Esquerra Compleix
- Veure el vídeo "Tornarem a vèncer"
---------------
DOSSIER DE PREMSA
Campanya Esquerra Compleix
Aquesta campanya està organitzada per la Federació Comarcal d’Esquerra Osona i té la intenció de fer balanç dels compromisos adquirits en la darrera campanya electoral, tant a nivell nacional com a nivell comarcal.
L’objectiu és donar a conèixer el paper d’Esquerra en el govern de la Generalitat, que ha suposat la construcció de fonaments nacionals per encarar una futura via sobiranista de Catalunya.
Aquesta campanya donarà a conèixer a la nostra militància els compromisos adquirits per Esquerra Osona en les darreres eleccions, els famosos 13 Punts d’Esquerra x Osona, a més de l’obre de govern, en especial èmfasi les iniciatives legislatives promogudes per Esquerra amb un clar sobiranisme de fons.
La campanya
- Eines a Internet:
Web d’Esquerra Compleix, on hi ha informació sobre els 13 Punts i les diferents iniciatives legislatives impulsades per Esquerra, a més de recursos de vídeo, àudio, etc.
http://esquerraosonacompleix.blogspot.com
Facebook, pàgina específica on s’anirà penjant informació i es buscarà un feedback amb els membres del grup
Bloc del diputat Josep Maria Freixanet, on anirà fent balanç de la feina feta per ell, pel Grup Parlamentari d’Esquerra i pels consellers republicans.
http://blocs.esquerra.cat/josep-maria-freixanet
- Visita a les Seccions Locals per part del president comarcal i el diputat comarcal, durant el mes d’abril i maig.
- Visites de Consellers i Alts Càrrecs del govern, aprofitant quan vinguin de visita a la comarca, per tal que expliquin l’obre de govern feta en el seu àmbit.
- Vídeo a Esquerra Osona TV sobre la campanya, que se’n farà difusió en els diferents canals (web, facebook, blocs, etc) i a la militància, amb difusió viral.
13 Punts d’Esquerra per Osona, compromís amb la comarca
Esquerra Osona, en les darrers eleccions al Parlament de Catalunya, va agafar 13 compromisos enquadrat en els famosos 13 punts d’Esquerra per Osona. Aquells 13 punts mostraven un programa global que afectava la comarca d’Osona. Estaven dividits en els següents àmbits:
Universitat, innovació i turisme
Des d’Esquerra Osona vam apostar per un model de redefinició dels sistema econòmic de la comarca basat en la interrelació entre la universitat, l’àmbit empresarial i el territori.
És per això que l’aposta clara perquè la UVic i el seu model universitari sigui reconegut a nivell nacional i es consolidés per esdevenir un referent de les comarques centrals i a nivell nacional va ser segurament la primera prioritat.
El nou contracte programa (que comportarà la inversió de 40 milions d’euros fins al 2012) ha de servir per treballar amb la tranquil•litat econòmica de tenir una bona base des d’on impulsar-se com a universitat.
Lligat amb la UVic, defensàvem la creació d’un Parc Tecnològic seguint el model d’aliança que proposava AUSA Futur. L’alcalde de Vic, però, no va apostar per aquest model i l’aliança no va ser possible, quedantun projecte tant estratègic debilitat, sinó aturat, des de l’inici.
El nostre model de desenvolupament també té en compte el pilar que suposa la riquesa cultural i paisatgístic del nostre territori, per això des d’Esquerra Osona hem treballat per un model de turisme respectuós amb el territori, la seva cultura i de qualitat
Planificació del Territori i infraestructures de comunicació
En aquest àmbit Esquerra va agafar el compromís de treballar per una redacció i una aplicació basada en el consens del Pla Director de la Plana de Vic, que la manca de lideratge del Consell Comarcal no ha permès fer-ho després que s’aprovés el Pla Territorial de les Comarques Centrals.
Esquerra Osona va apostar per la creació d’una Autoritat del Transport Comarcal, que va ser aprovat en un Ple Comarcal, a iniciativa d’Esquerra, però que ha quedat aturat. Aquesta ATC havia de permetre fer una planificació del transport públic i les infraestructures necessàries. Projectes com el “Metro” comarcal ha quedat aturat i es desaprofita una eina que seria molt bona per negociar l’establiment de Rodalies fins a Ripoll, abastant tota la comarca d’Osona.
En aquest àmbit també hi situaríem el compromís de fer arribar les TIC a tota la comarca. El Pla Catalunya Connecta és satisfactori per Osona.
En aquesta legislatura, però, ens hem trobat un tema sobrevingut com ara el de la possible creació d’un aeroport corporatiu a Osona. Des d’Esquerra ens vam posicionar en contra del procés i del projecte que va impulsar el president del Consell Comarcal, que no comptava amb el consens de cap municipi afectat.
Justícia
L’objectiu de crear un jutjat penal i una fiscalia a Vic sabíem que era molt complicat, però no per això hem deixat de treballar, activant el treball conjunt amb el Grup Parlamentari d’Esquerra al Congrés dels Diputat. Aquests van rebre, a un grup de representants del col•lectiu d’advocats d’Osona.
Al febrer de 2008 la Consellera Tura va tornar a confirmar que no estava prevista la ubicació d’un jutjat penal a la ciutat de Vic. El projecte estava aturat perquè el consistori de Vic va proposar ubicar l’edifici judicial en un altre indret de la ciutat. Davant d’aquesta proposta municipal, i a l’espera de l’estudi de viabilitat de la mateixa, la Conselleria va decidir no emprendre cap acció al respecte.
Formació
Des d’Esquerra es concep que la formació del segle XXI és continuada al llarg de la vida, així que l’esforç de l’administració per donar resposta aquesta tesi ha de ser prioritària i decidida.
A Osona, Esquerra vam apostar per la coordinació de la formació per adults globalment per donar una resposta eficient a les necessitats comarcals.
No s’ha arribat aquesta solució ideal per nosaltres, per la manca d’una aposta clara del departament d’Educació i per la manca d’un lideratge ambició del Consell Comarcal; però a més, Esquerra Osona ha hagut de plantar cara i batallar perquè el batxillerat nocturn presencial de Vic, i per extensió d’Osona, no desaparegués amb la connivència del govern sociovergent del Consell Comarcal. A la fi, s’ha pogut salvar.
Joventut
L’aposta d’Esquerra i de les JERC d’Osona per les polítiques de joventut van ser clares. Des de la Secretaria de Joventut s’ha impulsat la creació de Borses Joves d’Habitatge a diferents municipis i ha impulsat la creació de l’Oficina Jove d’Osona, que ha de suposar un salt qualitatiu en els serveis per l’emancipació dels i les joves osonencs, en l’àmbit d’habitatge, treball, salut i formació.
A més s’ha apostat per l’inici de la creació de la figura del tècnic compartit en municipis que no podien sostenir contractar un tècnic de joventut per si mateixos.
Polítiques de Benestar
En aquest àmbit destaca l’aprovació de la Llei de Serveis Socials, que reforça la quarta pota de l’Estat del Benestar.
A començaments de setembre de 2009 es va signar el contracte programa en matèria de serveis socials amb el Departament d’Acció Social i Ciutadania. La signatura dels contractes programa es deriva de l’Acord Marc en matèria de serveis socials subscrit entre el Departament d’Acció Social i Ciutadania, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis i millora la coordinació, cooperació i col•laboració interadministrativa per a la prestació i finançament en el marc del serveis socials.
Equipament com el del Nadal són un clar exemple de l’aposta d’Esquerra per les polítiques de Benestar a la comarca.
Món rural
El sector agrari i ramader és una de les prioritats d’Esquerra Osona, és per això que es va apostar per una millora del sistema d’atenció del DARP, que no ha estat del tot reeixida per part del departament d’Agricultura i Ramaderia.
L’aposta pel sector, però, es va demostrar en el ple monogràfic al Parlament sobre agricultura i ramaderia. El president d’Esquerra es va reunir prèviament a Vic, per tal de captar les necessitats i inquietuds del sector osonenc.
De la reunió en van sortir diferents propostes que va aportar Puigcercós al Parlament, com ara que el DAR esdevingui el departament d’Alimentació i Gestió del Territori, de manera que pugui assumir majors competències en el procés de transformació agroalimentària i de la seva distribució i comercialització, així com que assumeixi noves competències com ara el control sanitari, la gestió dels residus i de l’àmbit cinegètic, entre d’altres.
Identitat nacional i cohesió social
La comarca d’Osona compta amb una realitat on la consciència nacional catalana és majoritària. En la darrera dècada, el mapa sociològic ha anat canviant amb l’arribada de persones d’altres indrets de Catalunya i de fora del país.
Des d’Esquerra Osona hem apostat que l’avenç cap a la llibertat nacional s’ha de fer des d’una societat cohesionada, el que suposa unes polítiques socials ambicioses i una política d’acollida dels nouvinguts des d’una perspectiva d’equitat i des d’una perspectiva nacional catalana.
Esquerra Osona ha vetllat pel manteniment del famós model Manlleu o Vic, un model valent que suposa una aposta valenta per incorporar els immigrats plenament a la societat que l’acull.
El Pacte Nacional per la Immigració i la Llei d’Acollida segueixen aquests principis.
Arran de les consultes sobiranistes que s’han anat fent a Osona, les primeres el 13 de desembre del 2009 i les darreres el 25 d’abril d’enguany, van suposar un ampli moviment a la comarca cap a l’exercici del dret a decidir, sense deixar de banda els nous osonencs.
Esquerra Osona no es va amagar, al contrari, i va participar activament i al costat de les diferents plataformes perquè les consultes fossin un èxit.
Construint l’Estat Català. Compromisos amb la nació
Esquerra va formar de nou un govern catalanista i d’esquerres per anar avançant cap a la llibertat nacional reforçant els fonaments polítics de la nació.
Després de l’aprovació d’un Estatut (pendent del TC, encara) retallat per part de les forces autonomistes del país, Esquerra volia garantir treure el màxim rendiment possible del text i si calia, anar més enllà.
A continuació enumerarem les principals iniciatives legislatives i acords d’aquesta legislatura:
Llei de Serveis Socials
Aquesta Llei suposa la universalització dels serveis a les persones és el reconeixement de la quarta pota de l’Estat del Benestar
Oficina Anti-frau
Compromís d’Esquerra amb la transparència i la lluita contra la corrupció en les institucions públiques i el finançament irregular dels partits i les administracions públiques.
Llei d’Educació de Catalunya
Primera llei d’educació de la història de Catalunya que blinda el català com a llengua vehicular i la creació i la regulació del servei d’educació de Catalunya on els centres públics i concertats comparteixen la responsabilitat amb els mateixos drets i deures de l’educació del país.
Una llei que construeix estat, estat català.
Llei de Consultes Populars
Primera llei que possibilitat la convocatòria d’una consulta per encarar el dret a decidir dels catalans d’una forma organitzada i regulada.
Llei del Cinema en català
El projecte de llei més valenta fins ara impulsada a Catalunya per tal de normalitzar el català en el cinema i el cinema en català, que ha de reforçar la presència del català i la subtitulació en aquesta llengua, a més de donar suport a la indústria nacional.
Llei de Vegueries
Nova arquitectura institucional del país que acaba amb la divisió provincial del país, de caire centralista espanyol i que ha d’ordenar els nivells administratius al territori, apropant les institucions a la ciutadania i acabant amb la superposició d’administracions i l’excés de funcionariat.
Pacte Nacional per la Immigració
És el marc de treball en el marc de les polítiques en immigració pròpia de Catalunya, que posa les bases per la Llei d’Acollida.
El model que estableix és el del respecte a la diversitat, però acceptant un espai comú públic català com a punt de trobada de tothom qui visqui a Catalunya, amb una visió nacional del país.
Llei d’Acollida
Llei que parteix del Pacte Nacional per la Immigració i que planteja una acollida des d’un punt de vista nacional català, que ha de fer que l’immigrat conegui el seu entorn i el català per tal d’una incorporació a la societat catalana i per tal que pugui exercir tots els drets i deure que té.
Llei de Polítiques de Joventut
El desenvolupament legislatiu d’una de les primeres competències exclusives que ja contemplada l’Estatut del 79, que ha de permetre les polítiques d’emancipació dels joves.
Llei del Consell de Governs Locals
Una constatació més de l’aposta d’Esquerra pel territori. És l’òrgan de representació del poder local dins l’estructura de la Generalitat de Catalunya, per tal que la veu del món local sempre es tingui present en totes les polítiques governamentals
Pacte Nacional de la Recerca i la Innovació
Pacte amb els sectors socials, econòmics i polítics, excepte CCOO, per establir un nou model d’economia del nostre país, basat en la innovació i la recerca, pilars centrals en les polítiques per regenerar l’economia i els sistema productiu a Europa.
Catalunya al Món
No suposa cap iniciativa legislativa, però sí un aprofundiment en l’acció de govern d’Esquerra perquè Catalunya sigui present al món, perquè és una via imprescindible per tal de crear complicitats per facilitar un futur procés d’emancipació nacional.
Les anomenades ambaixades catalanes, les polítiques de cooperació al desenvolupament, els convenis amb estats, nacions sense estat o regions europees i amb el suport pel reconeixement de seleccions esportives catalanes.
La bel•ligerància de les forces espanyolistes vers la política d’internacionalització de Catalunya demostra que l’exercici és un espai de sobirania.