Amb Pasqual Maragall, contra l'Alzheimer

Pasqual Maragall, contra l'Alzheimer  Foto: Adrià Costa

Uns 150 comensals van reunir-se ahir al vespre a Vic en un sopar benèfic a l’entorn de Pasqual Maragall per donar suport a la fundació de lluita contra l’Alzheimer que promouen l’expresident de Catalunya i la seva esposa, Diana Garrigosa.

L’acte va ser el resultat d’una iniciativa sortida de l’Ajuntament de Vic, i més especialment de l’Institut de Promoció i Economia (Impevic), que en paraules del seu president, Josep Burgaya, va creure que “aquesta és una bona causa i mereix el nostre suport”. Un suport que es va concretar en l’organització d’aquesta vetllada de presentació i recollida d’ajuts per a la Fundació Pasqual Maragall, que va tenir lloc a l’edifici del Sucre.

Val a dir que tots els participants en l’organització ho van fer a fons perdut, com “el cuiner Nando Jubany, els músics o Caixa Manlleu”, segons va esmentar Burgaya. El preu del cobert era de 60 euros, que anaven destinats en la seva totalitat a la Fundació. Els assistents van ser convidats per Garrigosa a fer-se socis de l'entitat.

Malgrat patir la malaltia, Maragall va demostrar en el seu parlament que no perd el sentit de l’humor, que va aplicar amb enginy al calvari que està passant l’Estatut del qual ell en va ser l’arquitecte essencial. I va explicar que “estic bé quan m’ho passo bé, perquè el pitjor que et pot passar les estar pensant sempre en la malaltia. L’important és tenir una vida activa”. Cada dimarts juga a tennis taula, “igual que fèiem a l’Ajuntament quan ens avorríem”.

L’alcalde de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal, que l’havia precedit en l’ús de la paraula, va confessar, mirant cap al futur, que “jo intentaré assemblar-me una mica al que fas”, en referència a la tasca social de lluita contra la malaltia. Després d’assenyalar que “Vic és una ciutat tradicionalista i conservadora, però també moderna i innovadora”, l’alcalde va remarcar que la ciutat “té el costum d’ajudar causes justes com la vostra, d’aquelles que convenen per millorar la vida de les persones”. Finalment, va fer un cant al “vessant humà de la política”, que representa Maragall, i que va concretar en una tasca poc visible, consistent en “treballar per la justícia i les persones”.

Per la seva part, l’esposa del president i vicepresidenta de la Fundació, Diana Garrigosa, després d’agrair el suport rebut, va confessar la seva emoció per “la mostra d’ajut i solidaritat que ens esteu donant” i va cridar tothom a “parar l’Alzheimer”. El que està intentant fer la Fundació, “apostar per la investigació científica” és un bon camí per afrontar una malaltia de la qual tothom té a prop alguna persona afectada.

Prèviament al sopar, havia tingut lloc una compareixença davant dels mitjans de comunicació de Jordi Camí, director general de la Fundació, i de Josep Burgaya, president de l’Impevic, en qualitat de principal amfitrió de la trobada.

Camí va voler insistir que la iniciativa “ha sortit i funciona dins la societat civil, amb l’objectiu de captar talent jove internacional que aporti solucions en la línia del diagnòstic precoç” per tal d’evitar la incidència de la malaltia. També es va plànyer del caràcter “devastador” de l’Alzheimer, que va definir com un “procés de deteriorament que destrueix la memòria del que la persona ha viscut al llarg de la seva vida, i que genera un cost assistencial i emocional enorme a la societat i als familiars dels pacients”. La malura no té curació ni tractament, va reconèixer Camí, i per tant la precocitat en el diagnòstic podria ser una bona via,  i és cap on apunta “Barcelona Beta”, el seu projecte científic i assistencial, amb institucions com el futur Institut de Recerca Pasqual Maragall.

Per tirar endavant aquestes operacions,  es compta per ara amb el suport de 17 empreses que exerceixen de mecenes inicials de la Fundació, i que es volen reforçar amb una àmplia xarxa de socis protectors, “abans d’anar a picar la porta de les administracions”.

De fet, tant Camí com Burgaya van insistir en el caràcter civil i privat del projecte, nascut del fons de la societat civil catalana: “Anirem a buscar el sector públic quan haguem aixecat prou recursos del sector privat, i tenint en compte que ara vivim en un entorn econòmic molt complex. No hem de llançar la tovallola, però sí que ens hem d’emmotllar al ritme de la conjuntura”, va reconèixer, en referència a la crisi que afecta el país. 

Per Burgaya, un acte com el d’ahir confirma que “el nostre país és ple de gent capaç de fer coses de manera altruista”, que s’ha mobilitzat en aquest cas a Osona per ajudar “la feina que estan fent en Pasqual i la Diana”.

- Veure galeria de fotos (Adrià Costa).
- Web de la Fundació