Ple de Folgueroles: «Performance» contra el macropolígon

Una divertida posada en escena del Grup de Defensa del Ter serveix de protesta contra el projecte.

Q.S./A.C
15 de març del 2010
576_1268689055poligon2
576_1268689055poligon2 | Adrià Costa



La Toscana d'Osona, Folgueroles, ha viscut aquest dilluns al vespre una entretinguda protesta contra el polígon supramunicipal projectat per la vila de Mossèn Cinto, Vic i Tavèrnoles. Vint activistes del Grup de Defensa del Ter (GDT) disfressats d'opulents burgesos han aprofitat la celebració del plenari municipal per llegir un manifest en que reclamen l'aturada del projecte.

L'alcalde, l'independent Carles Baronet, ha entomat la protesta i ha convidat el GDT que s'uneixi a l'estudi del projecte. Extremadament educat, Baronet ha replicat el manifest - culpant de refiló a la premsa perquè no expliquem la sempre fonedissa veritat -, i s'ha obert a discutir el que calgui. Baronet sap jugar bé les seves cartes. De ben segur que molta gent li compraria un cotxe de segona mà.
 
La perfomance del GDT ha estat ben pensada. Els ecologistes d'avui dia són pacífics i amants del consens, però no són "Caserío". Però jo si fos alcalde no me'n refiaria. Com mai em vaig fiar de la tendresa de les cançons de Txesco Boix que ha portat un ecosocialista a dirigir el Departament d'interior.

Les explicacions de l'alcalde han estat argüides amb un evident "encara n'estem parlant". A més s'ha referit als problemes legals que comportaria intentar negar la força del dret a la propietat dels qui tenen els terrenys afectats. Els representants del GDT han baixat les armes sense firmar armistici. El polèmic polígon anirà per llarg.

Punts, mocions, precs i preguntes

El ple de Folgueroles ha transcorregut amb disciplina calvinista. Tenia un ordre del dia amb 15 punts més ensopits que un radiador a Costa Rica. Destacaven aprovar l'abandonament del Consorci de la TDT pública de Vic - un invent assassinat quan ja va néixer mort - i aprovar la liquidació del pressupost de 2008, que ha tancat amb un romanent de 215.000 euros i pagament a 60 dies als proveïdors. Els regidors de govern i oposició s'han felicitat. El pes de Verdaguer es respira en les formes.

Nou conveni col·lectiu

El plenari ha aprovat per unanimitat el nou conveni col·lectiu dels treballadors del consistori. Un document elaborat de manera "no fàcil i llarga", segons Baronet. Modifica la jornada, el règim disciplinari i noves condicions econòmiques adaptades en benefici de la "igualtat".

Finançament pel nou servei d'atenció integral a la Gent Gran a l'Àmbit rural

Només l'abstenció dels regidors socialistes han amargat la festa a l'equip de govern per haver assolit un finançament de 500 euros per plaça del nou sistema d'atenció integral a la Gent Gran a l'Àmbit rural. Un sistema que permetrà aquells que sol·licitin una minusvalidesa entrar en el servei de centre de dia pagant una taxa política.

Moció per tal que no s'encantin les obres del SES Calldetenes

Els grups han donat ple suport a una moció que demana que la reforma de la  Secció d'Ensenyament Secundari (SES) Calldetenes, centre de referència pels pobles de la rodalia no s'encanti. Una mesura política de pressió perquè atesa la ratio d'ocupació del centre els alcaldes es veuen la pedregada.

Mocions per la diversitat sexual

Tocar la diversitat sexual a Folgueroles és encara sensible. Per això el solitari regidor d'ERC, Lluís Reyné, que havia presentat una moció sencera i ben argumentada sobre el dret dels gais i lesbianes a fer la seva vida a Folgueroles, s'ha hagut de conformar amb una altra de retallada. Baronet, ha apel·lat a la generació. "Lluís, ja saps que entre persones de la nostra generació això està assumit, però no tothom pensa igual". Reyné, en el paper de Will Kane de l'arc iris, el sheriff de "Sólo ante el peligro", no ha empassat i ha votat en contra."Era una moció encaminada a sensibilitzar". No són prou sensibles a Folgueroles.

Arboricides de les acàcies

El regidor socialista Anton Ortiz s'ha erigit aquest vespre com el defensor de les acàcies del carrer Sant Jordi. "Algú en aquest poble s'ha entestat a perpetrar arboricidis". Baronet no ha perdut la calma. I amb explicacions del gran Pare Mundiña, -aquell capellà televisiu que explicava l'abc de les plantes- ha detallat que ningú fa arbocidis. "Només que per canviar les acàcies per alzines i tornar a plantar les primeres els jardiners les capen i queden lletges" ha aclarit Baronet. Les acàcies i la jardineria són tot un món.

------------
La Contracrònica del ple: ecologistes, Diane Lane i polítics amateurs al petit país de Mossèn Cinto

Arribar un dilluns del març marçot a les vuit del vespre a Folgueroles és cosa maca. És arribar a la Toscana, a aquell petit país que havia imaginat Mossèn Cinto. Fa fred. A l'aparcament davant l'ajuntament uns ecologistes es disfressen entre rialles.

Bloc a la mà em dirigeixo a l'edifici consistorial. La casa de la vila és imponent i presidida amb un rètol treballat on es llegeix "Villa Esperanza". Entro i tinc la sensació que el Coronel Macià em vindrà a rebre d'uniforme. Fa olor a fusta. Aquella olor penetrant que tapona les venes i, com un efecte psicotròpic, et trasllada a un altre món.  I és així.
 
La sala de plens és ocupada per l'exposició dels Tonis, i per tant, se n'habilita una altra més petita. Un rectangle amb un telèfon i les parets blanques. Sense cap retrat. Entro a la sala. Ningú de públic i amb una cortesia molt poc habitual, els regidors saluden amb naturalitat. L'alcalde i el regidor Vila s'aixequen i em venen a donar la mà. S'agraeix el gest.  I penso: "O l'olor de fusta m'ha fet efecte o és que Folgueroles és la Toscana". 

Per uns moments imagino la Diane Lane porta'm-me un got de vi rosat i unes olives. I veig la Lane que fa de regidora, Olga Genaró, a qui felicitem per la seva maternitat. Els punts de l'ordre del dia passen amb desimboltura. L'alcalde i algun regidors diuen que són polítics amateurs. Entren al final del ple, els del GDT, la lien amb gràcia. No volen el macropolígon. També són extremadament educats. En la meva època sandinista  i al meu barri, on mai vam gaudir del pertinent ensinistrament d'un Casal d'Estiu, els ecologistes haguessin entrat a foc i sang. Però a Folgueroles tot és diferent. Ai la política amateur, ai la Toscana...