Manlleu acollirà un homenatges als veïns represaliats pel franquisme

Prop de 2.000 veïns de la Catalunya Central han rebut indemnitzacions atorgades pel Govern català per haver patit presó durant la guerra o la dictadura. Ells, o en molts casos les seves famílies, rebran ara un diploma de reconeixement, un document simbòlic que també han lliurat França o Andalusia.
 
L’ajuntament d’Igualada acollirà el proper dissabte 27 de febrer (18 h), un acte d’homenatge als veïns de la Catalunya Central que van ser represaliats pel franquisme. Presidiran l’acte la directora general de Memòria Democràtica de la Generalitat, Maria Jesús Bono, i l’alcalde d’Igualada, Jordi Aymamí, i hi assistiran alcaldes de la zona i el director dels Serveis Territorials d’Interior, Relacions Institucionals i Participació a la Catalunya Central, Carles LLussà.
 
L’homenatge comptarà amb la presència d’alguns veïns de la zona que van lluitar per la democràcia i els drets nacionals de Catalunya i van patir la repressió franquista. També hi participarà l’historiador Miquel Tèrmens i tancarà l’acte una actuació de la companyia Teatre Nu. L’homenatge, organitzat pel Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació (Direcció General de Memòria Democràtica) i l’Ajuntament d’Igualada, és obert a tothom.
 
L’acte d’Igualada és el primer dels tres homenatges que se celebraran a la Catalunya Central en les pròximes setmanes. També acolliran actes de reconeixement Manresa (13 de març) i Manlleu (20 de març).
 
Tot plegat s’emmarca en un programa de 24 homenatges que se celebren a tot Catalunya, després que el passat octubre el Palau Sant Jordi de Barcelona acollís el primer concert-homenatge als represaliats pel franquisme que va reunir prop de 5.000 persones. Ara, l’objectiu és homenatjar les víctimes de la repressió franquista de forma territorialitzada, i lliurar un diploma de reconeixement als represaliats que van patir privació de llibertat durant la Guerra Civil o la dictadura o, en la majoria de casos, a les seves famílies. Es tracta d’un document simbòlic que ja han lliurat altres països com França i, a l’Estat, la Junta d’Andalusia. Signat pel president José Montilla i el conseller Joan Saura, el document es lliura “en reconeixement per la seva contribució a la causa de la llibertat i la democràcia durant la guerra civil i la dictadura franquista”. El text afegeix “Sigui el seu compromís durant aquells anys de foscor exemple de generositat, dignitat, coratge i amor a la llibertat, a la democràcia i a Catalunya per a les generacions posteriors”. 

Prop de 2.000 veïns de la Catalunya Central represaliats, indemnitzats pel Govern
 
Des de l’any 2.000, 1.953 veïns de la Catalunya Central han rebut indemnitzacions del govern català pel temps en què van ser privats de llibertat durant la Guerra Civil i la dictadura. Per comarques: 887 eren del Bages; 416 d’Osona; 342 de l’Anoia; 239 del Berguedà i 69 del Solsonès.
 
A tot Catalunya, més de 22.000 persones han rebut la indemnització, amb un import atorgat total de més de 51 milions d’euros. La major part dels beneficiaris van participar de forma directa en la Guerra Civil i van ser privats de llibertat sense judici ni causa. Entre la documentació acreditativa de la privació de llibertat, el 46% procedeix d’arxius militars i el 30% de presons. Però s’han tingut en compte proves alternatives: cartes i postals; fotografies; memòries presentades pels afectats; fulls de compliment militar; actes de notorietat d’ajuntaments; cartilles de vacunació...etc. Tota la documentació recollida es conservarà de forma permanent, ja que constitueix un fons testimonial de la memòria històrica a Catalunya. La convocatòria continua encara oberta i es pot tramitar a través de la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat.
 
La repressió

Alguns historiadors asseguren que fins a 150.000 persones van morir víctimes de la repressió franquista a tot l’Estat. Però la repressió també va tenir moltes altres cares: les presons, els camps de concentració, els batallons de treballadors..etc. L’any 1940, 280.000 persones estaven retingudes a les presons de Franco, la majoria acusades de “rebel•lió”. L’any 1939, només a Catalunya, hi havia més de 130.000 presoners de guerra repartits per diferents camps de concentració (Lleida, Tarragona, Reus, Figueres, Barcelona..etc) i fins a 700.000 persones van ser empresonades durant la postguerra a l’Estat espanyol. Les xifres proven la duresa de la repressió del règim, una repressió que li va permetre perpetuar-se en el poder fins a la mort del dictador.