Aquesta fotografia d'Adrià Costa mostra que el procés de selecció natural establert a la teoria de l'evolució de l'home per Charles Darwin podria tenir errades. Aquest paper no són les Homilies d'Organyà ni un poema de Joan Brossa, és el discurs escrit dels regidors de Plataforma per Catalunya de Manlleu del ple de dimarts al vespre.

Si un lector avançat intenta desxifrar la simbologia escrita podrà comprovar que l'idioma utilitzat és un misteri. Podria ser un català futurista o un intent de fer malbé el castellà, o bé, un efecte secundari d'una atrofia de l'àrea motora del llenguatge del cervell. Si el text intenta ser escrit en català, no m'agradaria està en la pell de Pompeu Fabra. Pobre Fabra, si aixequés el cap!

Però que en pensaria en Darwin? La resposta és una conjectura. Però les conjectures sempre poden ser realitat. L'home erectus - un protohumà que va viure a la franja sud del centre i l'est d'Àsia ara fa uns 1,8 milions d'anys  i que es va extingir fa uns 300.000 anys-, a part de posar-se dret, com el seu nom indica, va començar a menjar carn. Un canvi de dieta que va implicar acumulació d'àcids grassos que milloraven notòriament el cervell. Tant el va millorar que va desenvolupar el llenguatge. A mida que passaven els anys, l'encèfal va anar creixent i perfeccionant.
 
Amb el temps, els homes erectus van arribar a escriure símbols que significaven coses. I en darrer lloc, l'aparició de les cordes vocals va ajudar a la creació del llenguatge. La selecció havia fet de les seves. No sobrevivia el més fort, ni el més hàbil, sinó aquell que s'adaptava al canvi i utilitzant el llenguatge podia triar femella per perllongar l'espècie.  Per tant, Darwin conclouria: els dos regidors de Plataforma haurien de menjar més carn. Darwin s'estiraria els cabells.