La decisió de l'Ajuntament de Vic de no empadronar persones sense papers ha provocat malestar entre els alcaldes d'Osona. Alguns alcaldes consultats per l'ACN temen que el consistori més gran de la comarca hagi pres una mesura d'aquest tipus, al marge dels 50 municipis restants i en el moment en que el Consell Comarcal d'Osona estava treballant per fixar uns criteris uniformes d'empadronament.
L'alcalde de Manlleu, Pere Prat (ERC), no ho diu obertament perquè sosté que l'Ajuntament de Vic ha pres “el seu camí” però demana que sigui el Consell Comarcal qui torni a agafar les regnes de tots els municipis perquè no s'acabin falsejant els padrons de les altres poblacions. “Podríem tenir gent que s'empadroni a un lloc i que visquin a un altre”, apunta el cap del consistori de Manlleu.
L'alcalde de Manlleu insisteix en que la Secretaria d'Immigració de Catalunya també està treballant en aquest criteris uniformes. Els treballs fets pel Consell Comarcal d'Osona s'havien avançat per poder anar fixant un únic criteri en els 51 municipis. Per Pere Prat, en les reunions prèvies fetes sobre el tema s'havia avançat i només per problemes tècnics el document no es van presentar en la darrera reunió del Consell d'Alcaldes d'Osona. L'alcalde no ha entrat a precisar quina línia s'havia marcat. L'alcalde demana un criteri únic a tot Catalunya perquè “no pot ser que una població apliqui uns criteris i uns altre perquè està al Baix Ebre, per exemple, n'apliqui uns altres”.
Altres alcaldes consultats per l'ACN també comparteixen la mateixa opinió que Pere Prat. L'alcalde de Manlleu, el segon municipi més important de la comarca, admet que, tot i que potser en un nombre molt reduït de casos, l'immigrant que s'empadroni a Vic i sigui rebutjat pot anar a empadronar-se a qualsevol municipi. Prat manté que operacions d'aquest tipus poden desnaturalitzar la funció del padró que és la de saber “el nombre de persones que habiten en una població” perquè es poden obtenir unes dades irreals.
L'alcalde admet que un padró se “li vol fer cabre tot” en referència la funció que ha de fer aquesta eina de registre. Tot i això considera que els municipis “no es poden permetre” ara trencar aquesta eina amb criteris que puguin “perjudicar els drets i deures” de la població. Prat admet, per exemple, que calen modificar aspectes. Entre ells, el fet que es pugui limitar el nombre de persones que s'empadronen en un habitatge i que l'Ajuntament pugui controlar si el resident viu en aquest domicili.