10
de desembre
del
2009
La ciutat de Vic esdevindrà aquest diumenge el punt d'atenció determinant de les possibilitats que té Catalunya d'avançar cap a la independència. Això ho tenen decidit els principals partits polítics catalans. Així ho demostra l'interès dels mitjans de comunicació internacionals i les institucions europees. Així es respira entre les autoritats espanyoles, segons les informacions més fiables de què disposem.
L'èxit de la convocatòria a la majoria dels petits i mitjans municipis d'Osona es dóna per fet. És en aquestes poblacions on la campanya personal, el boca a orella, pot funcionar millor, i el boicot dels grans mitjans de comunicació catalans és menys efectiu perquè és on se'ls necessita menys.
La capital d'Osona, en canvi, té una població prou gran com perquè els seus resultats siguin extrapolables -amb totes les reserves necessàries- a una bona part del territori català. És simptomàtic que, en aquest sentit, alguns periodistes i polítics i de l'òrbita espanyolista ja s'hagin avançat a desqualificar els resultats vigatans, dient que no seran referència nacional. Es volen curar en salut per si la independència guanya amb força Vic.
Però farien exactament el contrari si el resultat fos fluix: si la independència punxés a Vic, seria catastròfic per al moviment català d'alliberament nacional: "Si a Vic no hi ha independentisme, no n'hi ha enlloc". I tindrien tota la raó.
Per això és vital el resultat a Vic i, per extensió a tot Osona. Des de tots els municipis, aconseguint resultats claríssims, superiors al 40-50% de participació, i fent arribar als amics, companys i familiars que poden votar a Vic la urgència que ho facin. Com deia Vicent Partal ahir a la nit a la Universitat de Vic, "no hi ha demostració de força més potent que votar, posar una papereta lliurement en una urna". Contra les urnes, no hi poden fer res.
Els resultats del 13-D a Osona i a Catalunya també impactaran en els partits polítics nacionalistes, que hauran de revisar quins seran a partir d'ara el seus missatges polítics si l'independentisme es mostra amb força. La primera reflexió l'haurà de fer la direcció de Convergència i Unió.
La comarca s’hi juga molt
Amb el procés cap a la independència, Vic i Osona s'hi juguen molt: podem esdevenir un territori de primera línia en una nació lliure, prop de la ciutat que estaria destinada a ser la gran capital de la Mediterrània: Barcelona. O resignar-nos a ser l'última província de l'imperi, abocada a la decadència econòmica i a unes crisis socials destructives per manca dels recursos financers i del suport d'un Estat propi.
Prou sabem que molts mals els tenim a dintre. No els hem d'ignorar: la mandra, el cofoisme, la burocratitis, la por, la divisió, la submissió psicològica a l'ocupant, la desídia... La independència no serà la vareta màgica per guarir-los, però sense la independència només podem anar a pitjor.
Parlar amb el PSC
Des d'avui fins diumenge caldrà sumar. Animar a votar -sí o no, tant se val...- tots els nostres conciutadans. Dialogar amb la gent del Partit dels Socialistes: fer-li saber que ningú no ha de tenir por que la gent voti. Fer-los entendre que l'onada independentista no va contra ningú i que han de reflexionar molt seriosament sobre quin paper voldran tenir en el futur d'aquest país: si erigir-se el front del "no" i aixecar baluards contra un sentiment que no poden negar que està arrelant en el cor de centenars de milers de catalans, o bé entendre que és amb la democràcia com hem de resoldre els nostres problemes.
Aquest diari digital s'ha pronunciat a favor del "sí". Entenem que davant del moment històric aquest és el nostre deure de normalitat. Com farien tots els diaris de tots els països que ja són independents: defensar la independència del seu país. Amb tanta generositat com determinació. Amb tant seny com contundència.
