Un grup d'afectats demana una investigació per aclarir si ha indicis d'irregularitats o frau en la concessió d'hipoteques. L'advocat vigatà Antoni Iborra, que assessora els afectats, explica que en el casos estudiats es finançava al voltant d'un 122,5% respecte el preu de venda de l'immoble. Un 100% corresponia al valor de venda de l'habitatge i un 11% corresponia a les despeses “habituals” d'aquest tipus d'operacions. L'11,5% restant de l'import total és “complementari” i de “difícil justificació”.
Fins ara s'han estudiat 127 casos. En el 90% d'aquests hi ha indicis d'irregularitats. Els afectats són col•lectius “vulnerables”, sobretot subsaharians d'Osona, de l’àmbit metropolità de Barcelona i Salt (Gironès).
Iborra destaca que molts afectats van comprar l'habitatge sense tenir cap mena d'informació: “No sabien cap condició de l'hipoteca ni el preu de l'habitatge”. Els afectats només sabien la quantitat que havien de pagar, inicialment, cada mes. Moltes d'aquestes operacions es van fer a través d'oficines intermediàries. La situació es va agreujar veient que l'hipoteca augmentava i que era “impagable”. L'advocat osonenc creu que els agents financers que van fer aquestes operacions analitzades es van valer del desconeixement que els afectats tenien del sistema hipotecari, la llengua, o de l'entrega de documentació incompleta.
La documentació que s'ha aportat inclou la relació de despeses. Hi ha diners aportats en efectiu que no queden justificats enlloc. Entre els indicis de frau hi ha quantitats de diners que van entre 6 i 25.000 euros que no estan justificades per a la realització de cap tràmit i podrien ser constitutius de frau. Quan es segueix el fil d'aquesta operacions es fa “difícil”, segons Iborra, perquè molts d'aquests “xiringuitos financers o immobiliaris” estan tancats.
Els afectats s'han anat trobant a través de l'associació multicultural Veus Diverses de Vic i d'entitats com una associació de ghanesos. El nombre de casos va en augment. Inicialment només es van detectar casos en subsaharians, però també s'han començat a detectar casos de persones procedents del Magreb i de persones d'Amèrica llatina. No es descarta que també hagin afectat persones autòctones perquè el nombre de casos segueix “creixent”.
Per Antoni Iborra, el principal problema alhora d'intentar esbrinar on van anar a parar els diners són les “limitacions” amb les que es troben en un determinat punt del procés per aconseguir determinada informació. El treball d'investigació seria “més policial”, diu l'advocat que admet que amb “més mitjans o més organització” per part dels perjudicats es podria fer més. Segons Iborra ara mateix el principal objectiu dels afectats és arribar a acords amb les entitats financeres per “pactar una sortida”. Iborra diu que són situació econòmiques “molt precàries” que passen per “l'estricte supervivència”.
Iborra deixa clar que aquestes operacions no s'ha fet des d'una entitat bancària concreta, tot i que si que n'hi hagut algunes que s'han “significat més”. L'advocat osonenc deixa clar que aquestes denúncies no és presenten contra “el sistema bancari” sinó en contra de l'actuació de “determinades persones” que han tingut, “com a mínim”, un comportament “poc ètic”. Per ara una vintena de casos han arribat al jutjat.