19
de febrer
del
2009
“Volem una ciutat amable, amb aspecte de poble i que respecti el medi rural”, va assenyalar fa uns mesos l’alcalde, Josep M. Vila d’Abadal.
El creixement se situaria en la zona sud i oest, la meitat, i l’altre, arreu del casc urbà actual, en petites pastilles on s’hi construirien habitatges, l’altre meitat (en reformes urbanístiques, fàbriques que marxen...). En aquests moments, es calcula que a Vic hi ha un 25% d’habitatges buits.
Pel que fa a les zones verdes, s’ha previst una gran dotació amb 259 hectàrees, una xifra que representa una mitjana de 42 metres quadrats per habitant, molt per sobre de la mitjana de ciutats molt semblants a Vic (uns 20 metres quadrats per habitant), tal com ha explicat Miquel Corominas, cap de l’equip redactor del POUM. En aquesta previsió s’hi inclouen grans zones verdes, com el Parc dels Jueus, amb unes 30 hectàrees. A més del gran espai, es preveu un sistema de zones verdes “articulat”, segons Corominas, amb un gran protagonisme per part de les zones al voltant del riu Méder i Gurri.
Equipaments amb visió comarcal
El POUM també té molt en compte la capitalitat de Vic i ha previst la construcció d’equipaments amb vocació comarcal, com el parc tecnològic, un complex esportiu amb piscina coberta, un nou campus universitari, un segon mercat municipal, la segona estació de tren i la biblioteca, de més de 5.000 metres quadrats i que s’ubicarà als terrenys de l’antiga caserna de la guàrdia civil.
En total, es preveu destinar més d’un terç del territori municipal a equipaments i zones verdes, en concret, un 11 i un 25% respectivament. “Aquest percentatge és un luxe i una seguretat”, ha dit Corominas.
Una de les novetats és la de reservar un sòl complementari per a usos addicionals dels agricultors. Es tractaria de potenciar les activitats econòmiques paral•leles de la pagesia que els permetés continuar amb la seva activitat.
Un nou model urbanístic policèntric
Un altre dels aspectes fonamentals del pla és el seu caràcter policèntric, un nou model que divergeix totalment de l’actual, egocèntric al voltant del nucli antic. Així, s’impulsaran quatre grans punts d’entrada a la ciutat, per cada un dels eixos cardinals, i una xarxa viària de carrers i avingudes que configuraran “relacions octogonals”, segons ha explicat el regidor d’Urbanisme, Xavier Solà. Les més importants seran l’avinguda de l’11 de Setembre, l’antiga N-152, de nord a sud, que es convertirà en una rambla, i la Ronda de Llevant, que passarà pel darrera de l’Hospital General de Vic i el Seminari i ajudarà a descongestionar el trànsit de la zona.
El POUM també relativitza la nova variant de l’Eix Transversal, que unirà Santa Eulàlia de Riuprimer i Calldetenes, i tancarà el sud de la ciutat de Vic. El document proposa una via menys agressiva, amb rotondes i una reducció de la velocitat permesa.
Zones de conservació, consolidació i desenvolupament
Pel que fa als sistemes, el POUM preveu tres zones de tractament diferenciat: una de conservació, una altra de consolidació i una última de desenvolupament.
El nucli antic, el Raval, l’Eixample Morató, les Rambles i les Adoberies formaran part de la zona de conservació. En aquesta àrea es fomentarà la rehabilitació i es prohibirà l’enderroc.
La zona de consolidació és la dels eixamples, els actuals barris al voltant del centre de Vic. Aquí, el POUM pretén millorar-ne la qualitat de vida, amb una millor urbanització i el foment d’una normativa que lligui els carrers amb més lògica.
Per últim, la zona de desenvolupament, les noves zones urbanes, on es potenciarà també el nivell de vida. Així, els nous barris, que s’elevaran al sud i oest, evitaran els grans blocs de pisos, els edificis gaudiran d’espais col•lectius interiors (tipus “mansana” de l’Eixample de Barcelona) i disposaran d’escoles, jutjats i centres de salut que es descentralitzaran.
