En primer lloc és de tots conegut que el nivell de desenvolupament de les ADF és poc uniforme: algunes d'elles han adquirit un bagatge considerable en el desenvolupament de les funcions que els són pròpies. D'altres, nascudes amb posterioritat o en situacions conjunturals poc favorables, tenen una menor experiència, nivell organitzatiu, equipament o recursos humans. Agrupar-se sota el paraigües d'una entitat única aporta les condicions favorables per establir una relació entre totes les ADF d'Osona, compartint els coneixements de cadascuna d'elles per aprofitar les coses útils o positives i evitant les que no s'han demostrat eficaces en la tasca que tenen encomanada.

L'experiència que esmentàvem ens ha ensenyat que el foc forestal sovint no respecta els límits territorials que cada ADF té fixats com a base d'actuació natural, i menys els de cada municipi de la comarca. Aquest fet aconsellava crear una estructura funcional d'àmbit comarcal que facilités superar els obstacles que això pot suposar i d'altra banda ens acostés a la realitat de l'organització territorial catalana, on la comarca és una delimitació bàsica.