El voluntariat i les ADF, amb ocasió de la IV Trobada de les ADF d’Osona

El voluntariat és una realitat que, arreu del món, procura donar resposta a les necessitats socials i vol desenvolupar el civisme i els valors solidaris. A Catalunya, el voluntariat prové d'una llarga tradició associativa i s'ha desenvolupat donant lloc a un model propi i arrelat, que pren força a partir de la importància que el poble català atribueix a una societat civil vigorosa.

El nostre país s'ha caracteritzat per un teixit associatiu format per persones que han pres una opció envers la comunitat i han dedicat una part del seu temps al servei del bé comú, per mitjà dels diversos àmbits d'intervenció: social, cultural, ambiental, de cooperació internacional i drets humans, de participació ciutadana i civisme, i d'altres.

Avui, però, permeteu-me que faci referència a un tipus de voluntariat concret, el de les ADF's, unes associacions que constitueixen una peça clau en la lluita contra els incendis forestals, donada la seva implicació en el territori i l'excel·lent coneixement que en tenen.

Els seus objectius estan emmarcats en unes línies de treball clarament diferenciades, de manera que duen a terme actuacions de caire molt divers, tant en l'aspecte de prevenció com d'extinció d'incendis forestals. Podem, però, destacar-ne la sensibilització de la població rural i urbana en el seu territori; la divulgació i assessorament als propietaris de terrenys forestals, amb l'objectiu que aquests disposin d'un important nombre de mesures i accions a executar per prevenir els incendis forestals; (Ve de la primera pàgina) la planificació i/o participació en la redacció i execució de projectes, i manteniment, per a una millor dotació de mitjans en l'extinció d'incendis. D'altra banda, cal remarcar, especialment, la seva actuació immediata en l'extinció d'incendis forestals, donada la proximitat a l'indret del sinistre i als mitjans de què disposen.

Permeteu-me, doncs, que faci un elogi d'aquesta gent desinteressada, la de les ADF's, que practiquen i demostren amb el seu exemple i comportament, que la millor manera d'afrontar les dificultats del nostre temps és enfortir els valors de la tolerància, la solidaritat, la no-violència, l'ètica i l'entesa mútua. Permeteu-me també que, des d'aquestes pàgines, llanci un prec d'esperança que ens ajudi a donar-nos, entre tots, una nova oportunitat de reconsiderar nombrosos valors, actituds i comportaments que obstaculitzen la construcció d'un món més segur, més just i més humà, en total consonància amb els ideals i objectius de les Nacions Unides. No es pot construir una pau sòlidament sense justícia i desenvolupament sostenible, ni una pau duradora sense respecte de la dignitat humana i dels drets humans.

Per acabar, voldria recordar que a la "Constitució de l'Organització de les Na-cions Unides per l'Educació, la Ciència i la Cultura" es declara que "donat que les guerres neixen a la ment dels homes, és a la ment dels homes on s'han d'erigir els baluards de la pau".

Ramon Espadaler i Parcerisas
Conseller de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya