Miquel Martí i Pol
Pàgina especial creada el dia de la seva mort (11-XI-2003)

Unes 600 persones van assistir a l'enterrament de Martí i Pol
Malgrat la vountat familiar d'intimitat, unes 600 persones van seguir dijous el funeral per Miquel Martí i Pol a la parròquia de Roda de Ter, aquest dijous, 13de novembre de 2003. Entre els assistents, hi havia el president de la Generalitat, Jordi Pujol; el conseller en Cap, Artur Mas, i els presidenciables del PSC, Pasqual Maragall, i ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, i d'ICV, Joan Saura, a més de nombroses personalitats del món cultural català. L'acte va ser molt sobri i s'hi va interpretar"El cant dels ocells". L'acte de l'enterrament, a Roda de Ter també, va ser estrictament privat.
"Adéu, estimat Martí i Pol". "Presències i absències". Avui, divendres, dia 14
- Pàgina especial amb comunicats i condols
- Enllaços sobre MMP a Internet
- La notícia, als mitjans
- Tema obert al fòrum d'osona.com

Darreres novetats:
- Martí i Pol va preferir cedir el seu patrimoni a la Diputació abans que a la Generalitat
El llegat del poeta s'ubicarà a la nova biblioteca de Roda de Ter
"De qui era el poeta?: Els polítics recorden la figura i l'obra de MMP". Josep Cuní, a El Periódico
"Quasi homenatge a MMP", una web elaborada per un grup de joves, estrenada avui

>> Martí i Pol, a osona.com Informacions vinculades al poeta, publicades en aquest diari digital

Comunicacions i reaccions

- Des de la web de Lluís Llach...

- Des de la web del Barça...

El president de la Generalitat en funcions, Jordi Pujol, ha manifestat que : "Miquel Martí i Pol és una de les grans figures catalanes de la segona meitat del segle XX".

Duran i Lleida lamenta la mort de Miquel Martí i Pol i envia un telegrama de condol a la família

El conseller de Cultura, Jordi Vilajoana, defineix el poeta Martí i Pol com "un gran referent" per a l'actual generació de catalans

El conseller en Cap, Artur Mas, lamenta la mort de Martí i Pol, "referència patriòtica i gran poeta" del país

Conrad Adillón

Fa uns moments osona.com m’ha fet arribar la noticia de la mort d’en Miquel Marti I Pol. Mai oblidaré les trobades a la Biblioteca Popular de Roda, quan érem nens i en Miquel ens dirigia la lectura del Petit Princep en català i darrerament del pregó que ens va dedicar a l'Associació dels Amics de Catalunya a New York. Des d'aquí voldria enviar el meu condol a la seva esposa, fills i a tots els amics del poeta del Poble.

Conrad Adillon - New York
diffusio@hotmail.com

ICV EXPRESSA EL SEU CONDOL PER LA MORT DE MIQUEL MARTÍ I POL

Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) vol expressar el seu condol per la
desaparició del poeta Miquel Martí i Pol, un dels referents de la cultura
popular catalana.

El president d'ICV, Joan Saura ha lamentat la seva mort i ha afirmat que "s'
ha mort el poeta del poble, la seva poètica no era elitista sinó molt
arrelada a la cultura popular catalana". "Miquel Martí i Pol era un obrer
que va escriure sobre la condició del treballador", i ha afegit que el poeta
va ser militant del PSUC.

"Martí i Pol ha destacat per ser un home d'esquerres, un home compromès amb
el seu país, des de totes les vessants. Va escriure pensant amb els drets
dels treballadors, amb la Catalunya social, tants anys oblidada. I a més es
va comprometre amb una Catalunya sostenible, en la defensa del territori,
des de la Catalunya central, des de Roda de Ter. Avui desapareix el referent
de moltes generacions compromeses, perdem una de les veus que ha descrit el
compromís per una altra Catalunya", ha explicat Saura.

Saura s'ha desplaçat aquesta tarda fins a l'Hospital de la Creu a Vic, on
reposa el cos de Miquel Martí i Pol, on ha expressat el seu condol a la
família del poeta.

Gabinet de premsa d'Iniciativa per Catalunya Verds

Sempre, la desaparició de una persona estimada, et deixa amb una sensació de buidor i tristesa. No obstant la desaparició de Miquel Marti Pol, tot i que és mol dolguda, i mes pels seus familiars, a qui expreso el meu pèsam, ens deixa amb el consol dels seus mots, de la seva feina, que ha omplert de contingut, moltes mancances i buidors que teniem i tenim envers els sentiments i envers el nostre país.
Gràcies Miquel Marti Pol, el teu record ens mantindrà fidels en la idea de que "tot està per fer i tot és posible"

Lluís Casellas

'Aquesta remor que se sent'

Dimarts 11 de novembre del 2003. Passada la tempesta i la pluja que ha
esbandit el cel, la llum del migdia llarg ens ha portat la notícia -estúpida
notícia que cal donar perquè ha passat però que alhora és mentida- de la
mort del poeta Miquel Martí i Pol. I ja està. O no del tot. O gens ni mica.
Qui ho ha dit que s'ha mort? Un periodista? Un teletip? Una pantalla de
televisió? Mentides.

Un poeta no mor mai. Moren els homes, moren les dones, grans i petites,
alts i baixos, burgeses i obreres, grossos i esprimatxats, d'accident i de
malaltia, tothom es mor... però un poeta?, un poeta com Martí i Pol mai no
mor. Perquè un poeta que dóna veu, que ens dóna, que ens ha donat i ens
donarà veu... reviu cada cop que ens el fem nostre a través de la lectura,
cada cop que obrim els seus llibres i passem pàgines apressadament o a poc a
poc, cada cop que ens concentrem en una paraula i ens hi sentim
reconfortats, cada vegada que la nit se'ns fa dia i el sol ens ve a dir que
ja n'hi ha prou de llegir i que avui tornarem a treballar amb son de no
haver aclucat l'ull...

I si a més el poeta ens parla des de nosaltres, des de la nostra pròpia
classe (l'obrera), des de la nostra pròpia sensibilitat (la humana) i amb la
nostra pròpia llengua (la catalana), aleshores ell i nosaltres som el mateix
i per tant la mort del cos és només una anècdota.

Martí i Pol va ser la meva porta d'entrada al món de la lectura de poesia,
un món en què els sentiments del món es fonen amb els propis i acabes
esdevenint part conscient de la humanitat que es fa i respon les mateixes
preguntes arreu del planeta, sobre l'amor, sobre la mort, sobre la vida i
sobre tot el que d'una forma o altra ens preocupa, ens il·lusiona i ens dóna
l'empenta necessària per continuar endavant.

Però, a més, Martí i Pol és la veu d'una classe, d'un poble que mai on
havia tingut poetes i que es retrobava, en la nostra llengua, amb una
generació -en la qual es trobava ell- als anys setanta que volia parlar ras
i curt per a tothom, venint des dels mateixos orígens socials dels suposats
lectors. En els segles anteriors, l'ofici de poeta estava reservat a qui
tenia el neguit amb inspiració o treball però també, i sobretot, la vida
solucionada. És a dir, la poesia la conreaven els rics o alguns dels rics i
això, tot i que hi ha qui s'entesti a dir que no volia dir res més que això
jo crec que condicionava completament el resultat final. Amb Martí i Pol,
una nova generació de treballadors passava a expressar-se i a parlar des de
la seva pròpia classe, que és la classe de la majoria de la població. I ho
feia amb una sensibilitat exquisida però també amb un llenguatge a l'abast
de la majoria, parlant en molts casos de moltes de les coses que preocupen a
la majoria, sense abandonar per això ni la sensibilitat ni la poesia
pròpiament.

I només cal recordar "La fàbrica", "El poble" o "Vint i set poemes en tres
temps", que potser no són els més representatius però sí els que em van
apropar el poeta a mi, per entendre que queden ben lluny les maneres dels
noucentistes i fins i tot dels modernistes rebels que malgrat la seva
rebel·lia acabaven sent, en la seva majoria, part de la classe de la qual
renegaven estèticament i social. Pol parla per al seu poble i per a la seva
classe i ho fa amb una sensibilitat que es desplaça al llarg dels anys en
els temes i en les actituds, però que hem de recordar com a pròpia, perquè
avui mateix ja hi ha qui menysprea aquesta part de la seva obra i se centra
en el que va escriure a partir dels vuitanta, molt lloable també però que no
ens ha de fer oblidar que abans de ser ungit com a poeta nacional (de totes
i tots) l'autor de Roda de Ter va ser -i és- l'escriptor de la classe
obrera, l'escriptor dels qui hem heretat "l'esperança dels avis i la
paciència dels pares", de la Rita Carambell i la Soledad González i de
l'Agustí gran sapastre, "la gent que es lleva quan encara és de nit" i que
sabem ben cert, malgrat els pesi als rics i poderosos, que "la remor
persisteix". Miquel Martí Pol no ha mort ni morirà mai, perquè ell va
assumir la veu del seu poble i, tal com deia Estellés, és i serà poble.

Jordi Martí Font,
secretari de Comunicació de la CGT de Catalunya

Comunicat de Maulets

HEM HERETAT L'ESPERANÇA

En Miquel Martí i Pol ha estat, és i serà el Poeta de la
jove generació de catalanes i catalans que des de les aules
fins al carrer hem fet ressonar, clar i en català, que
volem viure en llibertat. Llegint Martí i Pol hem recuperat el gust per l'estètica de
les coses senzilles i quotidianes. La tendresa de saber-nos
enamorats d'una terra i d'unes persones que la viuen,
malgrat la brutícia de l'opressió, de les fàbriques
inhumanes, de les guerres imposades i del consumisme
alienador.

Amb el Poeta de Roda de Ter, hem après que allò petit és
universal. Perquè la seva poesia és feta de l'encís de
paraules que reclamen justícia, de mirades solidàries amb
les persones nouvingudes, de crítica i denúncia cap a
l'engranatge de la por i la destrucció del capitalisme.
Tots i totes servem el record de la Germania 2007, musicada
per Lluís Llach i que vàrem escoltar a la Plaça de Bous de
València, malgrat les amenaces de bomba dels feixistes i
enemics del nostre poble.

Miquel, ara ens deixes, just quan patim més atzagaiades i
escarnis. Però gràcies a tu seguirem llegint poesia i
recitant-la arreu, i sense defalliment, encomanant el teu
cant d'esperança i llibertat.

Visca la Terra!
El combat Maulet continua!
Països Catalans, 12 de novembre del 2003

Aquesta remor que se sent no és de pluja.
Ja fa molt temps que no plou.
S'han eixugat les fonts i la pols s'acumula
pels carrers i les cases.
Aquesta remor que se sent no és de vent.
Han prohibit el vent perquè no s'alci
la pols que hi ha pertot
i l'aire no esdevingui -diuen- irrespirable.
Aquesta remor que se sent no és de paraules.
Han prohibit les paraules perquè
no posin en perill
la fràgil immobilitat de l'aire.
Aquesta remor que se sent no és de pensaments.
Han estat prohibits perquè no engendrin
la necessitat de parlar
i sobrevingui, inevitablement, la catàstrofe.

I, tanmateix, la remor persisteix.

Enllaços a Internet