osona.com -

Cada cop que parlo amb la Trini em fa una petició molt personal; que l’ajudi a escriure una nova carta .

Ahir li vaig prometre que així ho faria -què vols que hi posi-?En Montilla acabava de prendre posessió, amb un discurs que tan de bo realment li sortís del cor i dui a terme tots els bons propòsits…-mira, díga-li al Montilla que no es pot ni imaginar el dolor que estic patint i que dura ja fa 6 mesos, recorda-li també que encara que no pugui demostrar qui és el culpable de que estigui així el que si es pot comprovar és que des de que funciona la planta de Fumanya el nostre ha sigut no viure constant .

No es que no estigui bé aquí, entent-me ( està ingressada a l’hospital de la Santa Creu a Vic), ahh i recalca que són el millor que hi ha aquesta gent, pensa que et donen un tracte fantàstic, són estupendes. Aquestes noies són carinyoses, amables, n’estic molt contenta , ja saps que no puc dir el mateix del que vaig sentir quan vaig ser a l’hospital general ( jo em limito a transcriure el que ella em diu), quina diferència! Vull que ho posis no escatimis res, cadascú el que li toca. Bé, doncs escrit queda un agraïment i una queixa. Estic ben cuidada, però com a casa no hi ha res. Vull estar amb la família, amb els nens. Em truquen molts veïns i tots es queixen de les pudors..tant que reso perquè s’acabi tot d’un cop. He de veure la planta tancada, no pararé fins que la tanquin. Es que no ho veuen el que estan fent? I aquells dropos que es deixen tirar la merda –perquè així m’ho fan dir- tot per quatre rals,i si nò ben gamarussos que són. No tenen perdó de Dèu, quin poc seny. -Trini, estàs molt cansada, ja farem una nova carta un altra dia, no et sembla?-Potser si, però quedi clar que no els perdono el mal que ens estan fent tots plegats, no es salva ningú. Ah i de donar-li diners perquè marxi..res de res. Nosaltres vinga trucades i no ens han donat més que mals de cap i garrotades. Creus que la publicaran aquesta carta?-espero que algú-altra si-doncs a veure si la gent, sobretot del lluçanès prenen consciència del que els estan fent, que això és pitjor que els purins, ja ho van dir a Lleida. Ho deixem així?-tu sabràs, jo crec que queda clar-. Doncs fins la propera.

Demanaria que aquest article s’enviés a tots els grups parlamentaris, perquè recordin que malgrat que maltractats, encara existim, esperant que d’un cop, entre tots, acabin amb el malson en el que que fa masses anys estem immersos. Sols, esmentar que es va publicar i des d’aleshores molta gent m’ha dit: “jo tampoc vaig votar”. És trist que en una suposada democràcia els mateixos electors ens estiguem privant dels nostres drets perquè no hi creiem. La classe política, tots, fan pena , no tenen cap credibilitat ni uns ni els altres, no cal que s’acusin mútuament ni es posin medalles que el poble pla no ha atorgat.

Aquest article el signo no com a portaveu de la Comissió SOS Lluçanès, tot i que moltíssima gent s’hi ha sentit identificada i així m’ho han fet saber, sinó com a ciutadana totalment decebuda d’ aquest engranatge.

Vot de confiança?

Van haver-hi eleccions i no vaig votar. Si, tal com sona, malgrat em diguin que vaig renunciar al meu dret al vot i tota aquella parrafada que li segueix i algú em miri com si hagués comès un crim. Quin dret vaig pensar? Si no en tenim de drets nosaltres, si tots són iguals siguin del color que siguin. També és cert que sóc daltònica, però me n’adono que encara és el millor doncs els colors no estan ben definits i sembla ser que hi ha qui encara no els coneix ni sap quin és el que li correspon. Sense anar més lluny, sols cal buscar la web del bolletí del parlament i posar el terme residu, planta de compostatge, grefacsa,…no m’hagués pensat mai trobar-hi tantes coses, això demostra que quelcom si que hi fan allà a dins. Tampoc m’hagués imaginat que alguns parlamentaris posessin el crit al cel pel funcionament de certes empreses i les seves conseqüències i és d’admirar la credibilitat que li posaven a les seves paraules..quins artistes!!. Estar a l’oposició els deuria de donar més força, el que em sorprèn però, és com han perdut la memòria, amb quina facilitat doncs a la vista està que el que en aquella època , per allà al 2003, els semblava una aberració, ara que la podrien evitar, la permeten. Crec que ha de ser molt dur haver oblidat uns principis i uns valors pels que tant s’ha lluitat. Qui es senti al·ludit, que prengui candela.

Jo, tant incrèdula com sempre, creia que algú- altra tindria el que cal per enfrontar-se al problema de Fumanya, perquè ja no és tracta sols de la planta ni la gestora, és tot plegat el que fa tanta pudor. Els hauria de caure la cara de vergonya que ara, dos anys més tard de tantes promeses, 4 de les nostres queixes, 8 d’existència de la planta...aquesta segueixi a ple mal-funcionament. Quina credibilitat ha de tenir un govern que es deixa manipular d’aquesta manera? Que permet que una entitat privada torturi, i em quedo curta , a un pilot de ciutadans ? Esperen potser tenir-nos el resta de les nostres vides enganxats als telèfons per denunciar cada cop que no respirem sa?( pràcticament a diari), creuen que ens conformarem en que durant unes temporadetes els nostres pulmons es puguin mig netejar? El que estan aconseguint és que arreu de Catalunya tothom receli d’aquests tipus d’empreses i ningú les vulgui a prop, aquesta no és el que es diu modèlica. La prova està en l’ajuda que ens demanen quan les veuen a venir, la nostra experiència tant nefasta ha de servir perquè algú més que el propietari de l’activitat se’n beneficií , evitant aquest infortuni.

A la darrera assemblea,que vaig anar desprès de les últimes eleccions, entre els grups ecologistes, plataformes anti-plantes,… hi havien altres tècnics; un químic , professor, que ha estudiat el tema dels fangs a fons i una doctora pediatra que em va deixar bocabadada : “tinc molts nens sota la meva responsabilitat i faré el que calgui per protegir-los” em va emocionar i li vaig advertir a on es posava. Ella portava un pilot d’arguments en contra de tenir una planta de les característiques de la de Sant Martí d’Albars a prop, de tots els perjudicis que comporten, s’havia assessorat bé, com cal fer. Tots dos avalaven el que nosaltres fa tants anys venim dient , paraules que sembla s’ha emportat el vent..

Ells van ser els qui hem van fer recuperar la fe , per ells si hagués votat. Vaig pensar que estava bé que aquests funcionaris fos del color que fos el seu despatx tinguessin clars els seus principis i per qui treballen: tots nosaltres. Ara cal que ho recordin els que han perdut la memòria.

Des de molt petita, m’han ensenyat a donar les gràcies per tot, escric això des de l’hospital general mentre cuido a la meva mare diagnosticada des de fa poc d’una neoplàsia de pit. Potser recordareu el meu nom ja que per desgràcia escrivim forces cartes tant jo, com la meva mare..el drac de Fumanya ataca de nou amb el seu alè fastigós i pudent ens està enverinant a tots . Ningú fa res, les malalties estan a la guaita de qui pesquen desprevingut , per això sols em queda donar les gràcies a tots els qui ho permeten : a medi ambient que sempre tenen excuses però nosaltres anar aguantant; al consell comarcal d’Osona que sembla s’adormen; als polítics que moltes promeses i paraules però a l’hora de la veritat són de la llarga...; a l’ajuntament de Sant Martí d’Albars que sembla ser és l’únic que té la paella pel mànec i s’excusa dient que té tots els permisos en regla per poder actuar...Jo pensava que la democràcia portaria benestar i alegria per la llibertat de les persones, veig que anava mal encaminada perquè aquesta llibertat ha permès de limitar els nostres drets fonamentals com el dret a respirar, el dret a la vida, això no és llibertat. L’angoixa de viure així ens afecta psicològicament i no sóc cap experta en la matèria, anímicament i moralment estem destroçats. Potser amb aquesta carta algú s’ofendrà, però s’han posat a la nostra pell? El calvari que suposa obrir la porta per deixar entrar la “dama negra silenciosa” que va fent de les seves dia darrera dia, i encara que no li obrim la porta...entra igual. El neguit que patim pel futur dels nostres fills i perquè no de les futures generacions? Qui ens dirà mai la veritat al que hem estat exposats durant aquests anys i que se’ls hi ha escapat de les mans?
Diuen que amb raó o sense raó, el pobre a la presó...no voleu dir que ja tenim una bona penitència havent aguantat tot això? El llop disfraçat de xai va rient, mentre afirma que tot ho arreglarà, però va tallant l’herba per sota rient-se de tothom amb una prepotència total de superman de cap a caiguda, el poder pot alçar o baixar a les persones, qui tot o vol, tot ho perd, és una dita popular catalana de tota la vida, qui la va escriure deuria ser una persona molt entenimentada. La vida dona moltes voltes, no sabem mai on anirem a espetegar, sols desitjo que qui li dona suport tingui cinc minuts de consciencia i se n’adoni del mal que estan fent.
No sé si estic malalta, però l’angoixa de viure així m’està matant poc a poc, una lenta agonia no desitjada per ningú, un neguit tortuós pels meus tres fills, per la vida que els espera condemnats pel fet de viure aquí., un lloc tranquil, agradable,on tots som com una gran família, coneguts de tota la vida i que sense demanar-nos els vist i plau ens pengin aquesta creu al coll tant difícil de portar!!
Aquesta carta l’escriu una persona que no té carrera ni cultura, però si un cor, i amb aquest cor a la ma i traient la ràbia que porta a dins per aquesta situació que ens ha tocat viure i sols ho pot fer expressant-t’ho amb un boli i un paper. Potser no tingui raó, però és el que pensa....

Denuncien a Mossos un camió procedent de la planta de Fumanya per un presumpte excés de velocitat

Aquests matí, aproximadament a les 8'25h, un camió procedent de la planta de compostatge de Fumanya, ha tret de la carretera a l'autocar de l'escola (empresa Castells de Manresa) que passa a recollir els nens de les rodalies de Prats en el tram entre Santa Creu de Jutglars i Sant Martí. L'autocar que encara no portava cap nen, en veure venir el camió ( de caixa color alumini i cabina blanca) a tanta velocitat i que no tenia indicis d'aminorar-la, ha hagut de sortir de la via i sortosament s'ha pogut posar a la vorera, en cas de no haver-hi hagut espai suficient, segons els ocupants (el xofer i l'acompanyant), s'haguessin estimbat o no haguessin pogut impedir l’impacta amb el tràiler.

El conductor del camió ha seguit el seu camí com si res haguès passat a la mateixa velocitat en que anava. El fet ha estat denunciat als Mossos d'esquadra perquè prenguin les mesures oportunes perquè fets com aquests no es tornin a repetir, ja que no és el primer cop que els veïns alerten a l'empresa de Fumanya i als seus xofers de l ’excessiva velocitat amb què circulen els seus camions per aquestes carreteres tant estretes on amb prou feines en passa un, i on s'ha d'anar amb molta cura pels que venen de front. No cal dir que els veïns, que segueixen amb les molèsties de les pudors que emet la planta, estan tips d'aquesta empresa que a més els hi afegeix les imprudències del transport.

El que els hi preocupa més però, és que l'hora de més transit, és la de recollida dels nens (a part de les nocturnes) i tot i que aquests fet és sobradament conegut per la gestora, no sembla que els impedeixi de seguir circulant com si fossin sols a la carretera. Esperem que tot i aquests avisos, no ens haguem de lamentar de cap desgràcia i tinguin més respecte per a la resta d'usuaris de la xarxa viària.

Com ha anat de bé al govern català reclamar-li al de Madrid la promesa que aquest va fer envers l’estatut...Jo li preguntaria de nou al Sr. Milà si recorda la que ell va fer fa exactament un any a uns veïns desesperats de un petit poble del Lluçanès, perquè feia cinc anys que no podien respirar com cal pel funcionament de la planta de compostatge de Fumanya. Paraules textuals i davant un nombre important de testimonis va dir :” Si a l’estiu continua fent pudors, tancarem la planta“, més que res per anar-li recordant que de moment no ha complert la seva paraula, i cregui que em sap molt greu que no ho hagi fet, ja que –ingenua de mi- havia confiat en ell. El conseller és home de dret i sap perfectament el que pot i no pot complir i doncs..perquè no ho fa?

Nosaltres som conscients que cal un indret on portar aquestes tones i tones de tots tipus de residus que rebem aquí. Les xifres canten: l’any 2003, aproximadament de l’Edar de Masnou uns 5.000.000 kg de fangs; de Gomà Camps (industria paperera) 13.500.000 kg de qui sap què però segur que paper no era; de Monells (la Gleva) 11.000 kg no crec que fossin de pernil; de l’Edar de Sant Llorenç de Morunys 132.000 kg de fangs; de l’Edar de Cardona 800.000 kg del mateix; 300.000 kg de la depuradora de Guardiola; 3.500.000 kg del club de pol,o mig any de residus vegetals (serà que els cavalls cagaven palla) i mig any ja eren fems (segurament els hi van equilibrar la dieta); de recuperació “de aceites ácidos” i com a fangs que deuen ser ben llefardosos 2.900.000 kg, de l’Edar de Marató (aquí el conseller escombra fora de casa...) 4.200.000kg de fangs ja no parlem de la depuradora del Besòs :7.500.000 kg en mig any, i així, hi podem afegir la porqueria que ens han portat de Mafrigest, Juncà, Edar Berga, Edar Gironella, T.Caviny, Salgot, Euromed, Sara Lee, Alboquers, Fundicions de Roda, Patel del que vem parlar recentment, molí Pujol, Cerestar, Agustin Barral amb més paper, Manubens, C.Solà, Juncà, Hilario Ramos, la Portella, alcoholera vinícola, etc. fins assolir les 50.000 tn que a Sant Martí han portat cada any i que han estat declarades.

He de reconèixer que jo sols em quedaria amb les restes de Xocovic que deuen ser de cacau i anant bé concentrades 100%. A l’any 2005 els proveïdors ja són molts més és a dir tenim un menú més variat. De tot el Lluçanès hem reciclat unes 300 tn de les depuradores locals. Si aquests 50.000.000 de kg, hi afegim algunes xifres, seran els diners que algú s’està embutxacant a costa del patiment dels altres. Davant aquests números, ningú es pot quedar impassible, ja sigui per pensar en muntar un negoci paral·lel o per adonar-se’n de la injustícia que s’està cometent.

ONG, grups polítics, i un llarg etcètera de part de la societat protesten del tracte que els països industrialitzats donem al tercer mon, on s’hi envia el que no volen, es que no veuen què passa a casa? som nosaltres el tercer mon de Catalunya i a més amb el vist i plau de la classe política? Sé que sóc molt insistent, persona non grata per alguns sectors, però em van educar amb uns valors als que no vull renunciar , vaig créixer lluitant per uns ideals per un mon més just i sa, segurament fent costat als que ara han llençat tots aquests principis a una planta de residus.

Com va dir la Trini, veïna afectada, cada cosa al seu lloc i cada lloc per la seva cosa. Algun dia publicarem on han anat tot aquest tuti fruti de fangs, que malauradament no són els de fer productes de ceràmica, ben adobats i no igualment controlats, sense estar ben compostats tal com ha reconegut darrerament l’administració i la societat entendrà el perquè de tanta insistència en el tancament d’aquesta planta de la que en som víctimes directes nosaltres i a la llarga tot Catalunya.

Tal com us hem anat informant en els darrers dies, ahir dia 19 d'octubre es va realitzar la reunió amb la directora de qualitat ambiental la Sra. Maria Comelles. A més, a la reunió hi van assistir els alcaldes d’Olost, Josep M. Freixanet, de Sant Martí d’Albars Erra, acompanyat d’un regidor, tècnics de l’OGAU , en Pere Dot representant del GDT i representants dels veïns de la comissió SOS Lluçanès. La reunió que va durar 3 hores, va ser de gran tensió ja que els interessos dels veïns i els del departament de medi ambient no són els mateixos.

Es reconeix el gran esforç que ha realitzat aquest departament per tal de que la planta realitzi millores per no causar molèsties als veïns, millores que s’han realitzat però que no han donat el resultat esperat,ja que els veïns han estat manifestant constantment des de el 20 d’agost per diversos mitjans les seves queixes per les molèsties que segueixen patint i que en moltes ocasions els hi han causat disfuncions orgàniques, segons els tècnics això ha estat per la mala gestió que es duu a terme a la planta. Segueixen dient que la posada en marxa necessita del seu temps i aprenentatge, temps que mentrestant els veïns el paguen molt car.

Els representants dels veïns, seguim destacant que no volem que el problema es simplifiqui amb unes pudors, ja que hi ha problemes de fons molt més greus com el greuge comparatiu que suposa que una zona de 8000 hab. rebi 50.000 tn a l’any de tots tipus de residus quan al Bages s’estan plantejant d’ampliar la seva planta de compostatge a 16.000tn a l’any com a molt. S’estan vulnerant tots els principis sobretot el de sostenibilitat i territorialitat , i una planta de residus, mal anomenada de compostatge comporta uns riscos afegits que ningú vol prop de la seva llar. Aquesta no és una situació negociable, tot i que el departament de mediambient i habitatge vol fer una proposta que passarà als afectats la propera setmana, per negociar cal que hi hagi amb qui negociar i està clar que els veïns no conten per res i tan és que diguin una cosa com l’altra que es farà el que decideixin els de dalt, nosaltres sols podem fer una cosa...seguir manifestant el que estem patint. I volem manifestar que des de fa dos dies aprox. –ara que ja s’han pres totes les mostres que s’havien de prendre- tornen a pujar camions a la planta i fa molta pudor, de nit i de dia, per tant encara va a pitjor.

Per cert, la famosa prova olfatomètrica a càrrec del Sr. Fumanya, posterior a les millores... ha estat favorable per ell, curiós, precisament un dia en que el nivell de pudor era molt elevat el que va provocar les queixes de molts veïns i els mateixos tècnics que van prendre les mostres van admetre a alguns testimonis que veritablement feia molta pudor. Aquesta és una situació en que la realitat supera a la ficció i que sembla mentida la indefensió en que estem els ciutadans tot i els impostos que paguem, els drets humans, la constitució i el famós estatut que esperem serveixi com a mínim per solventar amb celeritat una agressió com la que hem patit i estem patint al Lluçanès.

Resumint...el conseller o no vol o no pot complir amb la promesa que va fer amb tota la bona fe del món en el seu dia a uns veïns traumatitzats pel funcionament del gran femer de Catalunya. Des d’aquí demanem que algú l’ajudi a poder marxar, quan marxi, amb el cap ben alt, si més no pel que fa al tema Fumanya.

Aquestes són algunes imatges de la concentració feta avui a les12 del matí per veïns davant de l'escorxador de Patel, a Sant Martí Sescorts. Aquest escorxador, l'any 2004, va portar a Fumanya 3.100.000 kg de "fangs ", ( no parlen d'on han anat les restes càrnies).. Per tant s'ha intentat dur el problema a una de les seves fonts, que tampoc significa que sigui l'única sinó una de tantes, ja que Fumanya és una de les plantes que remena més m....... de tot Catalunya, per no dir de tot Espanya. Amb el lema Prou residus cap al Lluçanès, s'ha llegit el manifest per demanar de nou el tancament definitiu de l'empresa generadora de tants conflictes en aquesta zona.

Un dels membres del GDT ha explicat la deficient gestió que es fa a Catalunya dels residus i el descontrol existent envers aquestes substàncies. Pere Dot, del mateix grup, ha demanat de nou el tancament de la planta de Fumanya com a solució única i definitiva del problema existent. Els veïns estan molt animats a continuar amb les accions per sensibilitzar la població i sobretot els politics, i tenen molt clar que no poden abandonar la seva lluita, perquè seria eternitzar el seu malviure".

Calafell, Berga, Mataró, Figueres, Terrassa, Tarragona, etc. etc. Tots aquests pobles o ciutats tenen en comú una mateixa cosa, i és que ens porten tones i tones de residus cap al Lluçanès. Milers i milers de tones de residus passejant amunt i avall per les carreteres de Catalunya amb una mateixa destinació: la planta de compostatge de Fumanya. Residus de depuradores, d’empreses del sector carni, de la indústria paperera, de la indústria alimentària, de recuperació d’olis, etc. Tot sota l’eufemisme de “matèria orgànica”. Només a l’any 2003, i segons dades oficials, van entrar a la planta de Fumanya 47.868 tones de residus o el que equival a dir 131 tones cada dia. Tota aquesta ingent quantitat de merda està empudegant les nostres vides i ens provoca múltiples molèsties. Però allò que ens fereix a tots nosaltres és saber-nos que som un dels abocadors de residus de Catalunya, deixant-nos en una gran indefensió i empobrint-nos com a territori. Realment indignant i profundament INJUST. I és que més enllà de l’àrea metropolitana també hi ha vida, més enllà de les ciutats, hi ha pobles, i en aquests pobles, hi ha persones, poques, però que tenen els mateixos drets i deures que la resta de ciutadans d’aquest país. Drets com els de gaudir d’un medi ambient adequat i el dret a la intimitat són irrenunciables.

L’empresa que tenim aquí al costat (Can Patel (que només els tres primers mesos d’aquest any 2005 hi ha aportat 566.161 kg de residus)) és només un dels múltiples exemples que podem citar. No és la culpable de la nostra situació però és corresponsable de la nefasta gestió dels residus que es fa en el nostre país. Residus que cal tractar correctament i en el territori on es generen, per un principi de sostenibilitat i d’igualtat. Cada productor de residus ha de ser responsable del tractament necessari i adequat per a un posterior compostatge correcte que no provoqui molèsties ni problemes i d’aquesta manera evitar externalitats que acaba pagant la salut de població i la qualitat del medi ambienti.

D’altra banda volem dir i manifestar també que la promesa que ens va fer el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà, ara fa un any, que si les mesures correctores no funcionaven tancaria la planta, esperem que es compleixin. Avui, un any després, la situació fins i tot ha empitjorat. La gent estem desencisats, indignats i abatuts.

Confiem i reclamem doncs al govern del nostre país, que diu governar per a les persones, talli de soca-rel i d’una vegada per totes aquesta situació tan vergonyosa i en un acte de valentia política tanqui la planta de compostatge de Fumanya.

La Comissió SOS Lluçanès, convoquem als directa o indirectament afectats pel funcionament de la Planta de compostatge de Sant Martí d’Albars a la reunió que es celebrarà el proper dissabte dia 8 d’octubre a les 17hores als baixos de l’antiga cooperativa de Santa Creu, per informar del que s’està fent i del que no s’ha fet després de tantes promeses que no s’han dut a terme malgrat la persistència de les pudors i de les accions que s’emprendran a partir d’ara. Demanen la màxima assistència tant dels veïns de Santa Creu com dels municipis propers per poder estudiar totes les propostes i prendre les decisions conjuntament. A la comissió lluitem per tots, però necessitem que tots ens feu costat en els moments tan decisius.

LA Comissió SOS Lluçanès, emplaça i convida al conseller de Medi Ambient, Salvador Milà, i a l’alcalde de Sant Martí d’Albars- tan aviat com sigui possible- a Santa Creu de Jutglars perquè facin saber als veïns del Lluçanès afectats per les pudors i les molèsties causades per la Planta de Compostatge de Fumanya sobretot als de Santa Creu , el futur que els hi espera envers aquest problema i els hi donin respostes del perquè aquesta planta constatadament problemàtica i conflictiva, segueix funcionant malgrat la inutilitat de les millores realitzades fins la data d’avui i les promeses de tancament que en el seu dia es van fer .

La Comissió SOS Lluçanès presenta aquesta setmana 600 noves denuncies davant del departament de Medi Ambient i Habitatge, l’Ajuntament d’Olost i l’Ajuntament de Sant Martí d’Albars, recollides entre els afectats pel funcionament de la planta de compostatge ubicada en aquest darrer municipi, protestant per les molèsties que segueixen patint des que aquesta empresa va reiniciar la seva activitat el 20 de juliol.

Aquestes denuncies, que representen a unes 200 persones, són les primeres de tot un seguit que van rebent els representants de la comissió i que aniran lliurant progressivament. Els denunciants demanen el tancament definitiu i sense opció a reobertura de la planta de compostatge "que ha demostrat en tots aquests anys que el seu funcionament comporta un greu perjudici per als habitants de la zona sense posar fi als problemes que ha generat".

Comissió SOS Lluçanès, Santa Creu de Joglars, 20 de setembre de 2005.

Per desgràcia per a totes les persones afectadas per les agressions ambientals produïdes per la planta de residus de Fumanya, les correccions realitzades han estat una altra presa de pel. Enganyen a tothom, inclos el conseller, perquè les emanacions de gassos pudents escampats a l´atmosfera segueixen produint-se.

Aquesta situació s´ha allargat un any més, amb el perjudici per a la població, perquè ningú no pot negar que el no poder dormir i no poder respirar són tortures.

Aquestes emanacions patides diariament produeixen marejos, vòmits, irritacions oculars i de gola, ofecs, i desequilibris de la personalitat, convertint la gent en malalts crònics.

Vam tenir uns dies per respirar, ja que la activitat es va aturar per fer unes suposades correccions que no han donat cap resultat. Hi ha una cosa ben certa: mentre portin aquesta inmundícia el problema no s´acabarà mai, estan agredint als veins, i no els deixen viure com cal. No hi ha cap més solució que anular el permís per acabar amb aquesta maledicció.

Prego a les autoritats que acabin amb l´activitat del contaminador que fa malbé la nostra salut i qualitat de vida, que ens tornin els nostres drets que ens han pres il.legalment, tancant ara mateix aquesta font de calamitats.

Vull donar un consell als miserables que guanyen diners fàcils amb aquesta aberració: sería més honrat per ells agafar un trabuc i anar a Serradellops, prop del camí ral, on hi ha el serrat dels Lladres, per imitar bandolers com Rocaguinarda, i així no tindran cap necesitat d´asfixiar ningú, ni avis ni nens, amb els seus gasos pudents.

En nom dels veïns de Santa Creu de Jutglars i d’altres municipis del Lluçanès, tornem a denunciar públicament la situació desesperant que seguim patint cada nit. Per poder obrir les finestres i ventilar les nostres cases hem de fer guàrdia diàriament esperant el moment en que no fa pudor, així com vetllar-ho per ser-hi a temps de tornar-les a tancar quan aquesta inesperadament es torni a presentar.

Si no ens es possible suportar aquest control, en patim les conseqüències en la nostra salut- tot i que sembla ser sigui tant difícil relacionar causa/efecte- aixímateix aquesta situació d’alerta constant altera el ritme del son i del descans tan necessari per poder mantenir un òptim estat de benestar i obliga a molts afectats a compensar-ho amb medicació que en altres situacions ens haguéssim estalviat. Les trucades per part dels veïns afectats a aquesta comissió són constants i verifiquem que les queixes són totalment fundades.

Per tant demanem altre cop a les autoritats competents -a les que potser hauríem de canviar aquest qualificatiu- el cessament immediat i definitiu de les activitats de la Gestora d’orgànics i planta de Compostatge de Fumanya, acollint-nos als quatre principis bàsics dels drets humans de la Declaració Universal de les Nacions Unides del 48 en teoria encara vigents: el principi de llibertat, el d’igualtat, de no discriminació i el de solidaritat. Assenyalem com exemple solament els articles 3:” Tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la persona”,article 4:”Cap persona no està sotmesa a esclavitud o servatge” i l’article 5 :”Cap persona no serà sotmesa a tortura ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants “.

Considerem que en el nostre cas aquests i d’altres articles han estat clarament vulnerats durant cinc anys i per tant demanem urgentment tornar a gaudir dels nostres drets. Posem en dubte que el nostre sigui un estat democràtic mentre es permet que encara succeeixin delictes com aquest i tots els partits (que ja en tenen coneixement) s’ho mirin des de la barrera. Esperem que algú es decideixi a agafar el toro per les banyes abans que acabi amb tots nosaltres malgrat siguem una plaça amb poca capacitat i poder de decisió.

En nom dels veïns afectats pel funcionament de la planta de compostatge i gestora d’orgànics de Fumanya de Sant Martí d’Albars, agraïm a tots els mitjans de comunicació que ens heu fet costat en aquest llarg camí que hagueu estat la veu que ens manca per fer-nos sentir i poder transmetre així la greu problemàtica que fa tants anys ens condiciona la vida . Malauradament hem hagut d’emprendre diverses accions i escriure masses comunicats i opinions que gràcies a vosaltres han arribat a molta gent, ens remetem però i com a resum al manifest del 19 de juny d’enguany que es va lliurar a la darrera manifestació a Santa Creu on deixàvem clara la nostra postura des de l’inici del problema i que hem anat repetint constantment.

Així mateix volem aclarir que la comissió SOS Lluçanès mai ha signat cap escrit donant suport a les obres de millora de l’empresa, doncs com vem recalcar al manifest, la planta és mal ubicada i per tant els problemes persistiran mentre no deixi de funcionar. Sis anys de patiment, avalen aquesta realitat i sols cal llegir tot el que hem publicat per constatar el que diem. Seguim insistint, els problemes com s’ha demostrat no es limiten a les pudors, per tant les mesures olfatomètriques tampoc han de ser decisives a l’hora de permetre la continuïtat de l’empresa i més tenint en compte que la millor analítica la realitzen involuntàriament els veïns que són els que ho pateixen a diari i no tenen opció de decidir el dia ni l’hora d’efectuar les mesures.

Creiem que sempre hem deixat molt clara la nostra postura i per tant no podem permetre que algú intenti confondre a la població amb declaracions que no tenen cap base real. Pel que fa al tipus de residus abocats al trajecte Vic-Sant Martí pel camió que va anar a la planta, afortunadament hi han molts testimonis que avalen el seu estat a més del recull gràfic que es va aconseguir, demostrant un cop més el grau de credibilitat de les paraules del Sr. Fumanya.

Esperem que la justícia faci la seva feina.Gràcies novament i confiem que totes les molèsties que us hem ocasionat en aquests anys serveixin per solucionar definitivament el problema que patim.Adjuntem el manifest del 19 de juny (anterior a les obres) per aclarir la nostra postura.

Un camió que es dirigia a la planta de compostatge de Fumanya a Sant Martí d’Albars, va provocar ahir al matí l'alarma i la indignació entre els veïns dels pobles per on circulava al perdre inexplicablement part de la càrrega que transportava .

La carretera de Vic, sobretot el tram Olost-Sant Martí d’Albars, va quedar sembrada de fangs altament pudents i restes càrniques (troços de carn, greix) clarament identificables que a part del perill d’accident que comportava per la resta de vehicles els deixava impregnats d’aquestes pudors vomitives que ens són tan familiars.

Les queixes es van anar succeint al llarg del dia per part dels veïns d'aquests municipis que a més presentaven malestar general, amb nausees, mareigs, dificultat respiratòria,...(efectes als que els de Santa Creu ja hi estan familiaritzats després de 6 anys de patir-los) i també dels conductors que van haver de netejar a consciència les rodes dels cotxes per poder eliminar la pudor que desprenien. Alertats els mossos d’esquadra van aturar al camió a l’alçada de Santa Creu de Jutglars
quan ja havia iniciat el retorn.

Aquest incident, posa de manifest que no s’ha respectat la prohibició que l’ajuntament de Sant Martí va imposar a la planta de compostatge de Fumanya a l’abril del 2005 de no portar-hi restes càrnies, així mateix corrobora el que la comissió venim denunciant durant tants anys: el perill que comporta el pas continuat d’aquests tipus de productes pel mig dels nostres municipis i que no es soluciona realitzant millores a la planta, que per altra banda segueix alterant la vida dels afectats amb les seves emissions tot i les obres que va efectuar i que van permetre el retorn a la seva activitat quotidiana.

En nom dels veïns, seguim demanant el tancament definitiu d’aquesta empresa per no haver de patir més les conseqüències del seu funcionament.

Sr. Milà: moltes gràcies de poca cosa. Quan vostè va venir a Santa Creu pel problema de les pudors, ja sabia que la planta de compostatge no la podria tancar, doncs no m’explico que li donés de termini fins a primers de juny si seguia molestant. “Li tancaré”, això ens va dir a tots els que l’estàvem escoltant i vam confiar en vostè. Ens ha decebut moltíssim. Ha passat el juny, juliol i som l’agost i el problema segueix. No sé de que li ha servit malmetre tants euros ( doncs sembla ser que són de tots...) per seguir turmentant-nos d’aquesta manera. Ara si que veig que a qui té padrins se li perdonen les maldats, pels trapelles la gloria i els honors, i als pobres desgraciats com nosaltres LA MERDA!!.

Vem passar uns dies respirant aire net i sa gràcies a la prohibició que va tenir, però com és lògic a ningú l’interessen aquestes pudors tant podrides, porteu-les als pagesos que les ensumin, ja no els hi vindrà d’aquí. Però som persones i mereixem el respecte com la resta de ciutadans de Catalunya, paguem els nostres impostos com podem, no tenim els serveis d’altres llocs, però tenim una constitució que ens hauria d’emparar i protegir i facilitar-nos el dret a respirar . Aquest aire, no es pot respirar, la pudor a carn podrida i clavegueres, pudors tòxiques que ens fan malbé la salut. Per desgràcia estic malalta, tinc a més claustrofòbia i necessito poder dormir amb el balcó obert quan fa tanta calor, en cas contrari.. m’ofego. No crec que a vostè tot això li importi, ni el meu problema personal ni els dels meus veïns, ara si que veig que no es pot confiar en la paraula dels polítics.

Srs. de medi ambient, si algun dia es dignen a fer-nos una nova visita, ens ho fan saber i sortirem a rebre'ls amb una banda municipal i les majorettes, així el “bon noi” podrà afegir per l’ocasió les bactèries que es mengen la pudor de la merda perquè no els faci picor al nas i marxin satisfets i convençuts que han resolt el problema.

Segons declaracions de Josep M. Freixanet, batlle d’Olost del Lluçanès- l’Ajuntament d’aquest municipi mitjançant un decret de l’alcaldia, ha incoat un recurs d’alçada a la resolució tramesa el 20 de Juliol pel Departament de Medi ambient i Habitatge (que aixecava la prohibició temporal d’entrada de residus a la planta de compostatge de Fumanya de Sant Martí d’Albars), proposant que si les molèsties persisteixen es procedeixi a la clausura definitiva de l’activitat atès que representa un greu perjudici per la població de Santa Creu de Jotglars. Aquest recurs d’alçada s’afegeix al que va interposar la comissió SOS Lluçanès davant la mateixa resolució. Per altra banda la plataforma denuncia novament les queixes que constantment reben per part dels veïns a causa de les fortes pudors que cada dia emet la planta i que en alguns casos els hi han provocat greus problemes respiratoris sobretot a les persones més febles, així mateix demanen públicament que l’ajuntament de Sant Martí d’Albars on és ubicada la planta li retiri sense més demora la llicència que li va atorgar en el seu moment, doncs amb els 14 dies que ja fa que torna a funcionar s’ha constatat sobradament que les millores no han estat efectives i recorden de nou al Conseller Milà la promesa que va realitzar als veïns quan va visitar la zona (de procedir al tancament de la planta si les molèsties persistien després de les reformes) , confiant en el compliment de les seves paraules.

Com a representants dels veïns de Santa Creu i rodalies, afectats pel funcionament de la planta de compostatge de Sant Martí d'Albars, a dia d'avui 24 de juliol de 2005 transmetem les queixes que aquests ens han fet arribar per les pudors que des del dia 20 de juliol es tornen a olorar en augment progressiu dia a dia i a hores nocturnes, el que ha causat l'alarma entre la població pel que serà quan la planta funcioni al 100% de la seva capacitat doncs ara tot just tornen a omplir, corroborant el que venim dient des de fa anys : no hi ha altra solució que el seu tancament definitiu .

Així mateix recordem a les administracions que en el informe que va emetre el departament de medi ambient en data 5 d'abril de 2005 sobre les millores a realitzar, i que ja s'han dut a terme, es fa referència a la protecció de la salut i textualment diu" ..es considera que amb el canvi no substancial realitzat, l'activitat pot no ser susceptible de produir efectes negatius significatius sobre la salut de les persones, sempre i quan es comprovi l'efectivitat de les mesures aplicades" , per tant, i basant-nos en aquest informe, considerem que els veïns estan dins aquests risc ja que les millores estem constatant que no han estat efectives.

Demanem per tant que les autoritats no esperin més a prendre una determinació dràstica per evitar aquests perills que no ens pertoquen i que ja hem suportat durant massa temps.

Creiem que en el seu moment es va atorgar una llicència equivocada amb unes perspectives que no han estat les reals, sense un estudi ambiental correcte tal com s'ha vist en el transcurs del seu funcionament per l'afectació de la població a nivell sanitari, econòmic i social, motius suficients per retirar-la sense més demora.

Santa Creu de Jutglars, 24 de juliol de 2005
Comissió SOS Lluçanès.

21 de juliol de 2005

Comunicació del departament de Medi Ambient a SOS Lluçanès

En data de 21 de Juliol de 2005, la Comissió SOS Lluçanès ha rebut la resolució emesa pel departament de medi ambient i habitatge de 20 de Juliol de 2005, per la qual s’aixeca la prohibició temporal d’entrada de residus a l’establiment de l’empresa Planta de Compostatge Fumanya, S.L., situat al municipi de Sant Martí d’Albars.
La resolució es basa en el compliment de la implantació de les millores requerides per la minimització de les males olors.

Davant aquesta resolució i el fet de que en el seu moment ja es va denunciar que els veïns no havien tingut ni veu ni vot a l’hora de determinar les mesures necessàries a prendre i contra les que ja van interposar aleshores un altra recurs,( que no ha estat contestat), aquests han decidit interposar el recurs d’alçada contra l’actual resolució ja que consideren que la única solució pels problemes que genera aquesta empresa és el seu tancament definitiu. Així mateix, denuncien altra cop les pudors que es comencen a olorar des de fa dos dies –tot i les millores realitzades- a plena nit i que fa preveure el que passarà quan l’empresa funcioni al 100% de la seva capacitat.

Esperem que aquest cop les administracions siguin conseqüents amb les promeses fetes als afectats si els seguia molestant el funcionament d’aquesta empresa i procedeixin al seu tancament definitiu, en breu.

COMISSIÓ SOS LLUÇANÈS
22 de juliol de 2005

21 de juliol de 2005

Darrera hora: torna la pudor

Desprès de la "tregua" que ha permès als veïns de la Planta de compostatge de Sant Martí d’albars, poder respirar tranquil·lament uns diesper la prohibició que es va imposar a l’empresa de no portar cap residu que no fos d’origen vegetal fins no tenir les condicions acordades , i que els hi ha donat temps de ventilar les cases, aquest dimecres aprox. a les dues de la matinada, algunes de les vivendes, es veien novament afectades per les pudors que els ha agafat desprevinguts i amb les finestres ben obertes (feia anys que no ho podien fer per les emissions), fet que coincideix casualment amb la finalització de les obres que se li van obligar a durterme, i que fan pensar que ja porten d’altres productes que no són solament d’origen vegetal. Això corroboraria les pors dels veïns pel que faal retorn a la normalitat de la planta i a la situació d’agressió per gasos contra la que fa tants anys que lluiten.

Tot i la prohibició, durant aquesta etapa de relativa tranquil·litat persones d’arreu del Lluçanès, no sols veïns, ens van advertir del pas de camions altament pudents , identificats de gestora d’orgànics, per les seves carreteres el i que no oloravenprecisament a brolla vegetal,..a on es dirigien? Sortosament no han estat gaires.

Torna l’estat de queda pels veïns de Santa Creu sobretot i de retruc de la resta del Lluçanès. Esperem que aquets cop, si la situacióels hi provoca molèsties pel que fa al tema de les olors, per fi i per sempre els politics compleixin les seves promeses i ordenin el tancament definitiu de la planta,immediatament. Els veïns es temen que amb la manipulació que s’ha tractataquest tema, de moment les pudors seran mínimes, ja que a l’empresa els hi queden pendentsanalítiques de comprovació per part del seu laboratori desprès de les millores i prendran totes les mesures existents(bactèria, filtres,...) perquè els resultats els permetin seguir perjudicant als veïns en quan baixin la guardia.

Portem 6 anys ja d’experiènciaen aquests enganysi per tant sabem que la única solució és el tancament definitiu de l’empresa: per la mala ubicació, pel que s’hi tracta que es constata i el que no queda reflectit, per les males pràctiques que s’hi han dut a terme, pels danys causats a la zona i veïns, per infinitat de raons més però sobretot per l’amenaça constant que suposa la seva continuïtat. Sembla ser que les millores no els hi ha comportat gaires despeses als propietaris, ja que en aquests anys se’ls hi han concedit varies subvencions que els hi han permèscontinuar perjudicant als veïns. Incongruències de la vida...qui ha ajudat als perjudicats??

Entenem que es resisteixin tant a tancar l’empresa, tenin en compte els escandalosos i desproporcionatsbeneficis diaris queaquestes activitats comporten.

Comissió SOS Lluçanès

21-VII-2005

Jo els voldria demanar: com és que quan es crema alguna cosa del bosc, tots ens indignem i crec que amb raó perquè diem que se’ns crema alguna cosa nostra. I penso que vostès que són tant intel·ligents com permeten que tirin aquests “compostatges” a la terra, fets amb tota mena de porqueries d’escorxadors, de depuradores, de clavagueres, plens de lleixius, salfumants, i molts d’altres productes químics.

Això, a la terra, és com si li premessin foc.Quan jo era jove escoltava als meus avantpassats que ells hi duien els fems que ells feien -perdoneu la paraula- amb la merda del bestiar, palla podrida, “camaseques” del blat de moro i d’altres sobres del menjar i crec que també eren intel·ligents i potser més bones persones, més honrats i no tant egoistes com el que ho fa ara.

Tot perquè aquell que no es mereix ni el nom, vagi amb l’esquena dreta i les butxaques ben plenes de diners mentre nosaltres amb la casa i el nas ple de pudor, d’aquí a no gaire temps tindrem d’anar a plantar patates, cereals, alfals i d’altres coses a la Lluna si es que encara no l’han contaminat, Jo dic com aquella cançó que canta el nostre estimat Joan Manel Serrat: “Pare. que estan matant la terra”.....

Segon missatge de SOS Lluçanès al Parlament Parlament de Catalunya:

Benvolgut president del Parlament i parlamentaris

Anirem al gra perquè és el segon cop que ens adrecem a aquest estament i als grups parlamentaris. Fa més de cinc anys que venim patint les conseqüències del funcionament de la planta de compostatge de Fumanya a Sant Martí Albars, erroniament esperançats en el bon criteri dels governants per posar-hi fi, però, la nostra situació ja és molt caòtica sobretot perquè els més afectats en són els avis i els més febles, que han perdut tota la il·lusió en un futur i malviuen el present, que veuen agreujades les seves patologies i que s’ofeguen amb l’aire pudent que dia a dia ens veiem obligats a consumir tant si volem com no.

Es cert que els directament afectats som una minoria i de la Catalunya profunda, molts hem apostat per venir aquí i donar vida a aquestes zones deixant les avantatges de les ciutats, intentant adaptar-nos a les noves i difícils circumstàncies.. Tenim fills, que desitjaríem seguissin repoblant i mantenint viu el Lluçanès malgrat les seves limitacions, però, sembla ser que no tots volem el mateix. No podem seguir patint diàriament aquesta tortura, física i psicològica, no té raó de ser que per l’enriquiment d’un veí la resta n’haguem de pagar les conseqüències, estem parlant dels indesitjables fangs de depuradores, de la barreja restes que ningú vol, i que algú va pensar en el seu moment que com aquí érem pocs i anant bé una mica adormits, callaríem, però, no ha estat així, la invasió de camions carregats de tot tipus de substàncies vomitives, les plagues d’insectes tot l’any ( vectors de transmissió de malalties), les llargues i caloroses nits obrin i tancant finestres per poder respirar un alè d’aire fresc a ser possible sense permetre el pas dels gasos, i un llarg ect...ens han despertat.

No resistim més, després de tanta insistència es fan obres per intentar evitar les pudors, si així fos , (de moment i a dia d'avui encara les patim ),la situació de perill persistiria perquè els problemes que comporten aquestes activitats molestes, nocives, insalubres,...són incomptables per les poblacions dels voltants. Hi ha un risc evident que no es pot ignorar, ningú ens garantitza la seva innocuïtat i per tant hem de viure amb l’ai!! al cor pregant perquè ens afectin el mínim possible. En som conscients que l’eliminació de residus és un greu problema, però tanmateix en som que escampant aquests productes per totes les terres l’estem generalitzant i creant-ne un de nou . Ja hem pagat massa cara la nostra quota de solidaritat forçada i no volem seguir sent conillets d’indis.

Nosaltres hem demanat i demanen el tancament DEFINITIU immediat d'aquesta planta. No hem deixat de queixar-nos públicament en aquest anys perquè quedi constància del que estem patint i del que ens han fet aguantar , no ens resignem a ser l’abocador de Catalunya ni a veure defallir una futura comarca, abans del seu naixement, això és un greuge comparatiu molt greu pel desenvolupament del Lluçanès i sobretot pels seus habitants que injustament n’haurem de marxar .Ha passat un any desde la primera manifestació, alguns veïns malauradament ja no hi han pogut ser a la segona .El conseller Milà, es va comprometre públicament a tancar la planta definitivament si seguia fent pudor a principis de Juny, el plaç es va allargar per interessos de l’empresa fins el 18, i ara fins el 30 de Juny,...fins quan aquesta permissibilitat amb una activitat que s'ha demostrat sobradament perjudica a tots nivells -econòmic, social, sanitari,...-a la resta de la població del lluçanès? a qui interessa la seva continuïtat? On són els politics quan els necessitem?Han permès durant 5 anys aquesta tortura, perquè no té cap més nom, i si ho dubten sols cal anar a les clavegueres on es poden ensumar una mostra d’aquests gasos ,sense mascareta, afegir-hi la pudor de carnús (carn putrefacta), olis àcids,.. intentar respirar aquesta barreja unes 12 hores al dia sense excusa, veient com els fills i els pares indefensos ho pateixen i s'ofeguen, i potser així és faran una idea del que realment és.... és inhumà i res justifica aquesta situació. Adjuntem el manifest de la segona manifestació del Lluçanès. Agraïm l’atenció rebuda i que s'hagin posat per un moment al nostre lloc.

COMISSIÓ SOS LLUÇANÈS
28 de juny de 2005

Per segon i esperem darrer any, aproximadament un miler de persones - segons l’organització- d’arreu del Lluçanès (més del 10 per cent de la seva població), s’han manifestat des de Santa Creu de Jutglars fins la planta de compostatge de Fumanya de Sant Martí d’Albars, on s’ha llegit el manifest elaborat conjuntament per la Comissió SOS Lluçanès i el GDT, demanant novament el cessament immediat de les activitats d’aquesta empresa que precisament els darrers dies ha augmentat les seves emissions a l’atmosfera durant les nits, fet que ha crispat encara més als manifestants que volien entrar a la planta.

Com cada dia, hores d’ara i després d’una jornada de calma relativa, ja torna a fer pudor a la zona i durarà segurament tota la nit i matinada, asfixiant als veïns que vulguin o no ho han de respirar. Els membres de la comissió, es desentenen de qualsevol acció individual que es pugui cometre ja que no són responsables de les decisions de la resta d’afectats, sobretot en els moments de màxima pudor.

L’opinió generalitzada dels assistents és que es va de massa bona fe, i així no es solucionen aquestes situacions que s’han cronificat. El Milà va dir que si a partir del dia 18 de juny feia pudor, tancava la planta definitivament, i tots esperen que així sigui, sense més revolts. De moment en segueix fent.. a veure per on sortiran ara..... Agraïm a tots els assistents el suport que hem rebut.

La comissió SOS Lluçanès convoca una nova manifestació pel proper 19 de juny a les 18h

Un any desprès de la primera, amb el lema “Per un Lluçanès net i sa...tots ens hi hem d’implicar” i que compte amb el suport de la major part d’entitats dels seus municipis. En aquest any la situació s’ha agreujat i tot i les mesures correctores que l’empresa està duent a terme per intentar minimitzar les pudors a Santa Creu i Sant Martí obligada pel departament de medi ambient, la resta de problemes que aquestes activitats comporten sobretot en l’actual ubicació d’aquesta planta, persistirien . L’estat de crispació per tots aquests anys de patiment és evident entre els afectats que sols desitgen que l’empresa s’allunyi de les seves llars i s’acabi d’un cop per sempre aquest malson del que en desconeixen les conseqüències sobre la seva salut ja que ningú ha estat capaç de garantir la innocuïtat de les emissions que han patit diàriament amb més o menys intensitat.

Lluçanès convocarà una nova manifestació popular pel proper dia 19 de juny a les 18 hores per demanar el tancament definitiu de la Planta de compostatge de Sant Martí d’Albars. Ha estat un any molt dur des de la manifestació de l’any passat pels veïns que no han deixat de patir les conseqüències de les pudors, de treball intens per acabar amb aquesta problemàtica que afecta indirectament a tota la comarca ja que la continuïtat de la gestora suposa sentenciar-la en tots els aspectes, independentment de les emissions.

Hores d’ara, ningú s’atreveix a garantir la seva innocuïtat per tant seguim malauradament vivint en una zona de risc , el que hem respirat i el que s’hi ha abocat ja ho tenim i ningú ens ho traurà, ho estem pagant i ho pagarem car, però podem evitar que aquestes accions ens continuïn afectant amb la col·laboració de tots. La ubicació de la planta tan propera a nuclis habitats i on sols s’hi accedeix per carreteres inadequades per transports de mercaderies perilloses i que a més travessen pel mig dels nostres municipis així com el principi de territorialitat que en aquest cas no es te en compte per res, i d’altres raons esmentades anteriorment demostren l’error de la seva existència i el greuge comparatiu envers d’altres indrets. Increïblement es posa pel davant dels interessos del ciutadà els d’una empresa que els hi provoca malestar físic i psíquic.

No hauríem de ser nosaltres els d’estar lluitant perquè es faci justícia, ni posant diners de la nostra butxaca per defendre el que per dret ens correspon, en teoria hi han uns governants que en el seu moment van assumir aquesta responsabilitat i en els que vem confiar. No es tracta de marejar més la perdiu , ni de donar-li més i més voltes per no voler veure el problema real,...es tracta de nens, joves i grans que no disposem de tot el temps que voldríem, de persones que no podem obrir les finestres,de que estem presos a les nostres llars, de que se’ns inflen els ulls i ens fan vomitar l’esmorzar o el sopar, de que patim d’estres per l’impotència de veure com el sistema permet i ha permès aquestes tortures, de nens amb mal de cap i de panxa cada cop que són fumigats, de depressió de la majoria dels veïns sobretot els d’edat avançada , es tracta que fa 6 anys que es permet aquest estat de queda i ja n’hi ha prou.

En aquesta ocasió, no signo com a portaveu, sinó com a mare d’una nena que de set anys sols un de la seva vida no ha respirat aquestes substàncies, d’un fill que diariament ho està inhalant forçosament mentre espera l’autocar de l’escola , déu vulgui que tot això no els hi afecti més en un futur que en el present , com a filla que ha de veure com els seus pares ja grans han de precintar portes i finestres sense poder dormir a les nits perquè els ofega la pudor , com a germana que no pot visitar la família per la mateixa raó, com a veïna , com amiga, com a infermera que coneix els problemes de salut que se’n poden derivar, signo però sobretot com a víctima i des d’aquí, exigeixo al meu ajuntament que és el de Sant Martí i a la resta d’administracions implicades que en lloc de passar-se la pilota reconeguin el greu error comès en el seu moment i rectifiquin impedint aquestes agressions autoritzades per ells mateixos ....... ja.

La Comissió SOS Lluçanès, volem agrair especialment a les colles de geganters que han inaugurat la temporada del Solc del Lluçanès a Santa Creu de Joglars la seva col·laboració desinteressada per acabar amb els problemes que provoca el funcionament de la planta de compostatge de Sant Martí d’Albars lluint els gegants les bandes de protesta fetes per aquests esdeveniment, a l’organització del Solc, als veïns que han cedit les seves tanques per penjar-hi les pancartes, als que han col·laborat en la difusió d’aquests maltractaments que venim patint i als visitants que s’han solidaritzat amb nosaltres.

Així mateix aprofitem per donar les gràcies a la Unió de Botiguers i Comerciants de Prats de Lluçanès pel manifest públic en contra de la planta i el suport que rebem per part seva. Esperem que la mobilització popular de protesta que va en augment, serveixi per alliberar al Lluçanès d’aquesta pena tant alta que injustament estem pagant sense raó de ser. Fins sempre,

Em dic Lluís Cano i Quesada i el motiu del meu escrit és que el passat 3 de novembre de 2004 ens vàreu visitar a Santa Creu de Jotglars per comprobar personalment l´infern a que ens està sotmetent un tal XAVIER FUMANYA amb les seves activitats il.legals.

La vostra paraula desprès de parlar amb aquest individu i escoltar la veu dels agredits, va ser que si en un període de sis mesos les agresions no eren aturades, vòs tancaríeu aquest pou de residus i de malestar per la comarca.

Bé, doncs aquest temps ja ha passat, les pudors i molèsties encara ens agredeixen, i només hem rebut un escrit de la diputació que ens ha prés el dret de queixar-nos i avisar a tothom que passi pel poble de els possibles riscos que aquestes fuites perillosses els pot arribar a fer.

Jo tinc la desgràcia de pertanyer a una família que és veina contígua a la finca d´aquest indivdu, i ja no poden disfrutar del refugi de fauna salvatge que disfrutàvem fins l´inici de la activitat d´aquest desalmat.

El dia set de gener del 2005 va nèixer el nostre primer fill, l´Oriol Cano i Xifré, i no sé com li explicaré que la finca familiar que tants esforços ha costat de comprar, mantenir i catalogar com a refugi de fauna salvatge, es un lloc contaminat i perillòs, i que no el puc portar a disfrutar del boscos de pí alzines i roures que encara conservem pel perill de contaminar els seus petits pulmons.

Del refugi de fauna no sé si quedarà cap animal viu desprès cinc anys de activitats; ja no es veuen les llúdrigues remuntar el riu miralles, tots els peixos del lluçanès han desparescut, les àligues que vèiem quan netejàvem bosc a cop de dai, ja no ens acompanyen i les úniques guilles que encara aguantàven han marxat. Això és un final molt trist dels nostres esforços.

Sis plau Sr. Conseller Milà i Coma suposo que vosté té sentiments per la mostra terra: imaginèu com li explicaríeu aixó als vostres fills?

El meu desig sería que vosté i la vostra família ens poguessiu visitar a la finca La Coromina lliure d´aquestes agressions i de persones que només pensen en l´enriquiment passant per sobre de tot i de tots.

O potser caiem en aquesta malaltia i muntem també un refugi de residus salvatges, ja que no podem viura encare treurem un rendimennt econòmic.

Gràcies per la seva atenció i el seu temps que segur són molt limitats per la feina que desnvolupa i els agrairía una contestació a aquest crit d´ofeg que ens mata lentament.

Sr. Lluís Cano i Quesada, na Silvia Xifré i Madrid i en Oriol Cano i Xifré.

La Unió de Botiguers de Prats de Lluçanès ens ha fet arribar aquest escrit, i ens ha autoritzar a passar-ho a la premsa:

En resposta a aquest gest la Comissió SOS Lluçanès, agraeix les mostres de
solidaritat que li arriben d’arreu del Lluçanès i valoren positivament que
la població se n’adoni que el problema de les pudors no s’acaba amb aquestes
i que tots som víctimes en potencia dels fangs de les depuradores , de la
contaminació de les aigües i de l'aire i entre tots ho hem de sol·lucionar
abans de que sigui massa tard.

El pas que ha fet la Unió de Botiguers de Prats representa molt per aquests veïns que porten tant temps patint les conseqüències del funcionament de la Planta de Compostatge de Sant Martí d'Albars i esperen que sigui un exemple a seguir per la resta de ciutadans que no saben com expressar el seu rebuig públicament a aquesta situació i és un nou pilar per seguir reivindicant ...un lluçanès NET i SA.

Per altra banda, pel proper dia 1 de maig, que es celebra la Fira de Santa
Creu, han preparat una exposició de pancartes representatives amb fragments
de la "literatura popular" que ha generat aquesta desafortunada situació i
que ha arribat als lectors gràcies a la premsa que ens ha fet costat
,esperant que no els hi facin retirar de les cases com van fer amb les del
pont .

Comissió SOS Lluçanès
(26-IV-2005)

La Diputació obliga a retirar unes pancartes contra les pudors al Lluçanès

La Diputació de Barcelona ha instat l'ajuntament d'Olost a retirar les pancartes col·locades pels veïns afectats per les emissions de la planta de compostatge de Sant Martí d’Albars del pont de Santa Creu de Joglars al·legant el perill que suposen pels conductors .

Els afectats consideren aquesta mesura un atemptat contra la llibertat d’expressió ja que aquest pont ha estat fins aleshores el lloc habitual utilitzat per qualsevol col·lectiu del lluçanès ; polític, esportiu,..per manifestar-se i fer-ne publicitat, aixímateix creuen que és un nou intent de l’administració per fer-los callar i adverteixen que la diputació permet el pas de camions provinents de la gestora per les seves carreteres emetent gasos i en molts casos líquids de dubtosa innocuïtat , provocant disfuncions orgàniques, com mareigs, vòmits, ....als conductors d’altres vehicles amb el conseqüent risc d’accident i denuncien el perill que comporta circular per les vies properes a Santa Creu a determinades hores en que les olors de Sant Martí estan en la seva plenitud obligant a aturar-se a més d’un per refer-se.

Seguint el criteri de prevenció pel que s’han guiat i per tal de que no se’ls pugui culpar de qualsevol ensurt, els veïns s’han afanyat a retirar les pancartes inhibint-se a partir d’ara de qualsevol responsabilitat esperant que la diputació apliqui aquesta política de prevenció amb la mateixa fermesa en tots els seus àmbits i agrairien la seva col·laboració per acabar definitivament i amb celeritat amb les pudors de les carreteres del lluçanès que des de fa anys afecten negativament a vianants i automobilistes .

La Comissió de veïns SOS Lluçanès demanem als afectats per la situació que patim des de fa anys i de tots coneguda com a conseqüència de l'emissió de substàncies irrespirables a l'atmosfera, que es tranquil·litzin i confiïn en que fem el que està al nostre abast per solucionar la problemàtica que comporta el funcionament d'una planta d'aquestes característiques en l'actual ubicació TOTALMENT DESAFORTUNADA.

Ja sabem que el que demanem és en certs moments difícil de dur a terme i més quan són cinc anys d'agressions diàries i bones paraules. Entenem perfectament la desconfiança en els poders i administracions, fins hi tot entendríem que dubtéssiu de la nostra capacitat per encapçalar la vostra lluita i vulgueu actuar individualment, però no podem deixar que la crispació ens superi i cometre errors que sols agreujarien la situació. Calma, que al final respirarem .

La comissió de seguiment ens vem reunir el passat dimarts dia 15 amb tots els components de l'ajuntament de Sant Martí la d'Albars i l'alcalde d'Olost per tal d'estudiar la postura de cada part i les mesures que es volen emprendre. El consistori va comunicar la seva voluntat en col·laborar per posar fi a aquest conflicte que s'està convertint a més, en un problema social molt greu entre veïns dels diferents municipis i que evidencien les aproximadament 160 denúncies que s'han presentat (quasi el 100% dels residents de Santa Creu) i les que ens segueixen arribant de gent afectada.

Per part nostra i essent aquesta una situació d'excepcionalitat s'ha demanat LA REVISIÓ DE LA LLICÈNCIA que comportaria que iniciessin tot el procés de nou, sense els errors comesos que ens han dut on som ara i mentrestant el tancament cautelar. Confiem en que l'experiència d'aquests anys de funcionament i patiment que han demostrat sobradament el perjudici "visible" que causa envers a les persones, serveixi en aquest cas per posar cada cosa al SEU LLOC. Agraïm a l'ajuntament de Sant Martí la voluntat actual en solucionar aquest problema. Mai és tard, i esperem que en les decisions que prenguin a partir d'ara prevalgui el benestar de les persones i del medi amb una bona visió de futur i el criteri de prevenció i protecció de la salut pel que sempre hem apostat.

El proppassat dia 25 de febrer es va fer la primera reunió de la Comissió de Seguiment per la planta de compostatge de Fumanya, a Sant Martí d'Albars, convocada pel Departament de Medi Ambient, a fi de fer un seguiment de la problemàtica de les persistents i greus molèsties generades per aquesta activitat. A la reunió hi van assistir Maria Comellas, Directora General de Qualitat Ambiental, Isabel Rueda, Cap dels Serveis Territorials de Barcelona, Josep Mª Freixenet, alcalde d'Olost, i tres representants dels veïns i del Grup de Defensa del Ter. Malgrat estar-hi convocats pel Departament de Medi Ambient, no hi va assistir, ni va excusar la seva absència, cap representant de l'Ajuntament de Sant Martí d'Albars.

En la reunió es va posar de manifest que, malgrat les actuacions fetes fins ara pel Departament de Medi Ambient, i per la Comissió Tècnica, no s'ha aconseguit que disminueixin les pudors que la planta provoca. De fet, després que el Consell Comarcal d'Osona recollís en un informe que les pudors són reals, i que les queixes dels veïns són fonamentades, el malestar per les pudors ha anat creixent ja que aquestes han augmentat en intensitat i freqüència.

SOS Lluçanès i el GDT van demanar que s'obrissin expedients sancionadors a l'empresa gestora, i que fos clausurada provisionalment la instal·lació fins que no hi hagi plenes garanties que l'activitat sigui inòqua i que no causarà molèsties ni riscos. També van demanar que s'intensifiqui el calendari i el ritme de treball de la Comissió Tècnica, que s'investigui el procés que segueixen els lixiviats i els seus perills, que se'ls faciliti informació complerta de tots els expedients administratius, i de quins són els residus que, dia a dia, estan entrant a la Planta.

Les peticions van ser, en general, ben acollides pel Departament de Medi Ambient, si bé no es va concretar com i quan es faria totes i cada una de les actuacions sol·licitades. Pel que fa als expedients sancionadors, es va adquirir el compromís de plantejar el tema als Serveis Jurídics per tal de valorar-ne la viabilitat.

Els assistents a la reunió van coïncidir en lamentar la no presentació de l'Ajuntament de Sant Martí d'Albars a la reunió, fet aquest que augmenta la indignació dels perjudicats. El Grup de Defensa del Ter i SOS Lluçanès van criticar també durament la seva actitud de no facilitar fins ara cap mena d'informació als afectats, malgrat les repetides peticions fetes, i van anunciar que estudiarien la possibilitat d'impulsar noves actuacions envers l'alcalde i l'Ajuntament: per la seva inhibició total, per la seva negligència, per la seva manca d'actuació en defensa del medi ambient i de la salut de les persones, pel pressumpte encobriment de les infraccions comeses per la Planta de Fumanya i per la seva resistència a facilitar fins aleshores la informació que els perjudicats han sol·licitat.

L'ajuntament d'Olost i la Comissió de seguiment SOS Lluçanès, han convocat una reunió pel proper diumenge 6 de març a les 11'30 del matí a les escoles de Santa Creu per tots els directa o indirectament afectats per tal d'informar-los i unificar les decisions a prendre.

Sant Martí d'Albars - Santa Creu de Joglars, el dia 1 de març de 2005
GDT i Comissió SOS Lluçanès

“Fes les maletes.....no aconseguirem res”. Un amic, amb va donar aquest consell fa pocs dies, no és el primer cop que m’ho plantegen, fa més de dos anys que ho escolto. Aquest cop però va ser diferent, ho deia un gran lluitador i les seves paraules amb van obligar a obrir els ulls que voluntàriament he mantingut tancats.

No, no penseu que he perdut l’esperança de què per fi es respectin els nostres drets ni deixaré als que confien en mi, seguirem intentant acabar amb aquest malson entre tots , perquè ho considerem un gran error, una terrible injustícia i un greu delicte l’agressió que estem patint al Lluçanès. Aquests dies més que mai ens sentim ciutadans de tercera , quarta o subsòl, a nosaltres no ens ha caigut físicament la casa al sobre, però fa cinc anys que ens “fumiguen” diàriament a determinades hores amb gasos irrespirables dels que no en sabem ni la seva composició i que ens obliguen a tancar-nos transformant les nostres llars en “búnquers” per inhalar-ne la mínima quantitat possible.

Algú va donar un permís equivocat a la persona equivocada i en el lloc equivocat, entre tantes equivocacions algú així mateix hi hauria d’haver posat mà doncs és com lliurar una llicència d’armes a un franctirador. Aquest és el nostre sentiment , el de rebre perdigonades constantment i ningú és capaç d’aturar la cacera. No som mil ni deu mil, però cadascú de nosaltres és una vida i tenim tan dret a conservar-la i que ens la defensin com fan amb les dels veïns d’altres municipis.

S’han de tenir uns bons pebrots parlant clarament per atrevir-se a agafar el timó d’una nau plena d’esquerdes , però se n’han de tenir més per voler mantenir-la a la superfície sense anar a la deriva i no perdre el nord. Tan és que siguin de l’est , l’oest o del mig hi han uns valors comuns a tots i que no s’haurien d’oblidar, vinguin d’on vinguin les onades. Nosaltres estem més marejats del que estàvem , vam agafar-nos esperançats a la corda que ens van llençar responent al SOS que emetíem i encara no em pogut respirar ni un dia sencer, on va aquest vaixell? millor serà aprendre a nedar.

Malgrat el risc que comporta seguir en uns pobles plens “d’esquerdes” sense que ningú ens pagui allotjament les nits que no es pot ni dormir per por a no despertar , no farem les maletes....tampoc tenim on anar .Són les 12 de la nit, he posat tovalloles a portes i finestres, tanmateix entren les maleïdes pudors per l’extractor de la cuina i la llar de foc, malaguanyat sopar i així cada dia podent-se evitar, jo em pregunto..on és el capità.

Tornaré a tancar els ulls, i a creure que encara hi ha qui no ha perdut el nord .

Aquesta és la instància que conjuntament el GDT i uns quants veïns de St Martí d'Albars han enviat avui a l'Agència de Residus de Catalunya. Davant les olors sofertes pels veïns de forma constant els últims anys, han cregut necessari incoar un expedient sancionador a la planta de Fumanya i que han demanat que se'ls faciliti tota la informació pertinent. L'original es publica sense firmes ni noms dels denunciants.

Veïns del municipi de Sant Martí d'Albars i de Santa Creu de Joglars, juntament amb el Grup de Defensa del Ter, amb domicili a efectes de notificacions a Can Puget (08560) Manlleu, compareixen i, com millor s'escaigui en dret

Primera.- Vist que l'Agència Catalana de Residus ens ha informat que la gestió de residus orgànics que s'està realitzant al municipi de Sant Martí d'Albars per l'empresa Gestora d'Orgànics Fumanya S.L. compta amb les degudes autoritzacions legals, fet del que es desprèn que està amparada i realitzada per un gestor autoritzat de residus orgànics de qui desconeixem la identitat.

SEGONA.- Considerant que la referida activitat des de fa temps causa gravíssimes molèsties per males olors als veïns afectats, i que aquestes males olors han pogut ser constatades mitjançant l'informe emès pel Consell Comarcal d'Osona al respecte.

TERCERA.- Considerant també que, segons que manifesten i constaten diàriament la totalitat dels veïns perjudicats, les males olors s'han intensificat encara els últims dies, malgrat les gestions fins ara realitzades per les Administracions intervinents, que han resultat mancades d'efectivitat, al menys pel que fa als resultats concrets obtinguts.

QUARTA.- Considerant que la detecció i comprovació de l'existència d'olors implica la presència d'emissions gasoses a l'atmosfera, la inocuïtat de les quals no ha pogut ser determinada ni contrastada, amb el consegüent risc potencial per a la salut de les persones que respiren aquestes emissions assíduament.

CINQUENA.- Considerant que davant de les diverses administracions implicades, i davant de la Policia dels Mossos d'Esquadra de Vic, s'han formulat ja nombroses denúncies arran de les activitats greument molestes i perjudicials per al medi ambient que s'estan produint a la Planta de compostatge de Fumanya i a les seves immediacions.

SISENA.- Atès que la preservació de la salut dels veïns afectats obliga a prendre un criteri de precaució que doni plena segurtetat sanitària per a aquests, de manera que es pugui garantir totalment i de forma indubitable el seu dret a la salut i a la integritat física.

SETENA.- Considerant que ha sigut constatada la realització habitual d'aplicacions agrícoles de lixiviats procedents de la Planta, que es realitzen de forma il·legal i amb greu risc per al domini públic hidràulic, tant pel que fa a aigües superficials com pel que respecta a les aigües subterrànies (no existeix cap normativa que les ampari).

VUITENA.- Atès que l'activitat de valorització de residus ha de ser autoritzada necessàriament per l'Administració autonòmica, d'acord amb allò que disposa l'article 13 de la Llei estatal 10/1998 de 21 d'abril, de Residus, que literalment disposa:

"Artículo 13. Autorización administrativa de las actividades de valorización y eliminación de residuos

"1. Quedan sometidas a régimen de autorización por el órgano competente en materia medioambiental de la Comunidad Autónoma las actividades de valorización y eliminación de residuos. Esta autorización, que sólo se concederá previa comprobación de las instalaciones en las que vaya a desarrollarse la actividad, podrá ser otorgada para una o varias de las operaciones a realizar, y sin perjuicio de las demás autorizaciones o licencias exigidas por otras disposiciones.

Estas autorizaciones se concederán por un tiempo determinado, pasado el cual podrán ser renovadas por periodos sucesivos".

NOVENA.- Atès que, d'acord amb allò que disposa l'article 12 de la mateixa Llei, en quant a les obligacions dels gestors de residus, i al fet que aquestes inclouen l'obligació d'evitar qualsevol mena de molèstia per olors, segons que disposa el seu propi literal:

"1. Las operaciones de gestión de residuos se llevarán a cabo sin poner en peligro la salud humana y sin utilizar procedimientos ni métodos que puedan perjudicar al medio ambiente y, en particular, sin crear riesgos para el agua, el aire o el suelo, ni para la fauna o flora, sin provocar incomodidades por el ruido o los olores y sin atentar contra los paisajes y lugares de especial interés."

DESENA.- Atès que, d'acord amb allò que disposa la mateixa Llei, els fets poden ser considerats com una infracció greu del gestor de residus responsable de la seva acceptació i valorització en aquestes condicions il·legals, d'acord amb allò que disposa l'art. 34.3.a) de l'esmentada Llei 10/1998 de 21 d'abril, de Residus, que és d'aquest literal:

"a) El ejercicio de una actividad descrita en la presente ley sin la preceptiva autorización o con ella caducada o suspendida; el incumplimiento de las obligaciones impuestas en las autorizaciones, así como la actuación en forma contraria a lo establecido en esta ley, cuando la actividad no esté sujeta a autorización específica, sin que se haya producido un daño o deterioro grave para el medio ambiente o sin que se haya puesto en peligro grave la salud de las personas."

ONZENA.- Atès allò que disposa l'art. 18.1 de la Llei Reguladora dels Residus de Catalunya, Llei 6/1993 de 15 de juliol, modificada per la Llei 15/2003 de 13 de juny, que determina les obligacions dels gestors de residus, i que literlament disposa:

(...) "b) Constituir i dipositar una fiança suficient per a complir les obligacions adquirides amb relació al (...)

"2. Els gestors han de garantir que les operacions de gestió es duen a terme sense posar en perill la salut de les persones; sense emprar procediments ni mètodes que perjudiquin el medi ambient, que originin riscos per a l'aire, l'aigua o el sòl, la flora i la fauna, o que provoquin molèsties per sorolls i olors, que tinguin un impacte mínim o assumible quant a sorolls i olors i que això sigui quantificable, i sense atemptar contra el paisatge ni contra els espais i els elements especialment protegits."

Resultant per tant que és obligació del gestor dels residus no només respondre dels danys i perjudicis que ocasioni sinó, a més, garantir plenament l'absència de perill per a la salut de les persones (essent per tant aquesta una obligació positiva del gestor, sense que es pugui exigir en consequència als perjudicats la prova inversa, de l'existència de perill); essent també la seva obligació evitar uns procediments i mètodes que, com s'ha pogut comprovar i constatar àmpliament, estan provocant greus molèsties per als veïns, totalment inassumibles.

DOTZENA.- Atès que l'article 19 del mateix text legal disposa la creació d'un registre de gestors de residus on hi ha de constar, com a mínim, la seva identificació, la data d'autorització i la quantia de la fiança dipositada i número de pòlissa de responsabilitat civil.

TRETZENA.- Atès que, d'acord amb l'art. 69 de la mateixa Llei Reguladora dels Residus de Catalunya és infracció greu l'exercici d'activitats de gestió de residus incomplint les condicions imposades en les autoritzacions, permisos o autoritzacions, (si no han determinat un dany greu per al medi ambient, ja que en aquest cas serien constitutives d'infracció molt greu).

CATORZENA.- Atès que l'atribució de competència a l'administració autonòmica en quant a l'autorització dels gestors de residus implica també necessàriament l'atribució de competència a aquesta mateixa administració, pel que fa a la revocació d'autoritzacions quan el gestor no reuneix les condicions necessàries per a l'exercici de l'activitat, o quan incompleix reiteradament i pertinaçment les seves obligacions com a gestor de residus.

1.- Lliurar certificació acreditativa de l'autorització del gestor de residus que exerceix el gestor de residus responsable de l'activitat de compostatge que s'està