Montanyà, al seu despatx, en una foto de 1992.

Pàgina especial:
Ramon Montanyà i Salvans, primer alcalde democratic de Vic

Dimarts, 4 de juliol de 2006

L’ACM sol•licita la Creu de Sant Jordi per a Ramon Montanyà

El Comité Executiu de l’ACM ha acordat unir-se a la proposta de l’Ajuntament de Vic de demanar al conseller de Cultura Ferran Mascarell que condecori el que fou primer president de l’Associació amb la màxima distinció del nostre país.

L’Associació Catalana de Municipis i Comarques va rebre el dia 3 de desembre de 2002 la Creu de Sant Jordi perquè, tal com consta en l’acord d’atorgament, s’ha caracteritzat, al llarg d’aquest temps, per la defensa de la realitat local i comarcal de Catalunya i dels interessos dels ciutadans, des d’un clar compromís de cooperar en el manteniment de la personalitat nacional del país i del seu progrés.

L’entitat entén, per tant, que la persona que va encapçalar l’ACM els primers anys de vida, que en va redactar els estatuts i que en va escriure l’ideari, creant les bases pel municipalisme al nostre país, es mereix gaudir del reconeixement a títol pòstum per a la seva tasca.

La primera decisió que ja s’ha fet efectiva ha sigut la de comunicar el present acord a l’alcalde de Vic, per tal que tingui coneixement de l’adhesió per part de l’ACM a la petició duta a terme pel Ple Municipal.

4-VII-2006

Divendres, 2 de juny
Darrera hora: 11:45 h

Ramon Montanyà ha mort
És amb gran consternació que osona.com us informa que el primer alcalde democràtic de Vic, Ramon Montanyà, ha mort aquest matí a l'hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona, on era ingressat des del dia 20 de maig en què va patir un vessament cerebral.

15:05 h
L'alcalde de Vic, Jacint Codina, ha declarat que "lamentem profundament la pèrdua de Ramon Montanyà, per tot el que va significar per a la nostra ciutat, en uns temps molt diferents dels actuals”.
Mentrestant, van arribant mostres de condol a la pàgina especial d'osona.com.

17:51 h
La capella ardent s'obrirà el dissabte, a les 9 del matí, a les Pompes Fúnebres de Vic (Rbla. de l'Hospital, 50).

................................

Dissabte, 3 de juny

Actualització a les 13:10 h
Una àmplia representació del consistori de Vic, encapçalada per l'alcalde Jacint Codina (a les fotos superiors) ha visitat aquest matí a les 12 h la capella ardent de Ramon Montanyà. Hi havia regidors de tots els grups municipals. La senyera oneja a mig pal en els edificis de l'Ajuntament de Vic, que ha decretat tres dies de dol oficial.

La capella ardent estarà oberta des de dissabte fins dilluns al matí, a les Pompes Fúnebres de Vic.

El funeral tindrà lloc el dilluns al matí a la Catedral de Vic, a les 11:30 h.

Dilluns, 5 de juny

Unes 1.500 persones han omplert la Catedral en el funeral del primer alcalde democràtic de Vic

Darrera hora: 13:30 h
La Catedral de Vic ha acollit unes 1.500 persones aquest matí en el funeral de Ramon Montanyà, el primer alcalde democràtic de Vic, mort divendres passat als 64 anys d'edat. La missa ha estat oficiada pel bisbe.
El seu fèretre estava cobert per la senyera i la bandera de Vic. El president de CiU, Artur Mas, i l'esposa de l'expresident Pujol, Marta Ferrusola, han assistit a l'acte religiós.

Recordatori repartit al funeral, amb un poema de Segimon Serrallonga i una pintura del propi Montanyà

Aquesta és la fotografia més recent de Ramon Montañà de què disposa osona.com. Hi apareix en companyia dels escriptors Pep Rosanes-Creus i Josep Casadesús, a la llibreria La Tralla, minuts després d'acabar la presentació de la darrera novel·la d'Antoni Pladevall, el passat 31 de març, a la qual tots tres havien assistit com a espectadors.(Foto: MM).

"El 1981 teníem unes autoexigències col·lectives. Romàntiques, però pures", afirmava Montanyà en unes declaracions publicades al número d'abril de 2006 de la revista ACM.

Apunt biogràfic
(en ampliació)

Ramon Montanyà i Salvans (1942-2006) .
Nascut a Prats de Lluçanès. Advocat en exercici a Vic des de 1969.
Des de la seva joventut, participa en activitats de resistència cultural i política contra l'opressió nacional que pateix Catalunya.
És el representant de CDC, junt amb Joaquim Onyós, dins les activitats de lluita clandestina de l'Assemblea de Catalunya a Osona.
Membre del grup fundador de Convergència Democràtica a Osona, i orador en el miting de CDC a al Cinema Vigatà, el 4 de febrer de 1977, que va ser el primer celebrat a la ciutat després de la guerra.
Component de la candidatura de Convergència al Congrés dels Diputats a les eleccions generals de 1977 i 1979.
Primer alcalde de Vic per elecció democràtica des de la guerra, en els comicis del 3 d'abril de 1979. Presideix el consistori fins a 1987.
Primer president de l'Associació Catalana de Municipis creada a Vic l'octubre de 1981.
Durant el seu mandat, és molt sovint objecte de crítiques i atacs per part de les autoritats governamentals espanyoles i de grups d'ultradreta per la seva ferma defensa i promoció de la llengua i la bandera de Catalunya.
Reelegit alcalde per majoria absoluta el 1983.
Membre de la Comissió Mixta de valoració de traspassos Estat-Generalitat, per designació directa pel president de la Generalitat, Jordi Pujol.
Ponent de les Jornades "El nacionalisme català a la fi del segle XX".
Participant en infinitat de jornades, congressos i activitats relacionades amb la seva professió i amb la defensa de la llengua, la cultura i la nació catalanes.
El 1992 va ser un dels ponents del cicle de conferències del Casino de Vic sobre el futur de la ciutat de Vic.
Entre 1998 i 1999 va publicar al mensual "La Revista d'Osona" una pàgina d'opinió sota el títol "De l'Apaiador estant".
El 24 de març de 1999 va pronunciar la Crida del Mercat del Ram a l'Ajuntament de Vic.
A més de polític i advocat, Montanyà s'havia dedicat cada vegada més intensament a la pintura, i havia portat a terme diverses exposicions.
Actual president del Consorci de Normalització Lingüística d'Osona i assessor jurídic del Consorci Hospitalari de Vic i de la Fundació Universitària Balmes.

Amb el poeta, pagès i pastisser d'Oristà, Josep Riera, el desembre de 2003, amb ocasió de la presentació al Casino d'un nou llibre (Foto: MM).

Amb els germans Antoni i Pilarín Bayés de Luna (1992)

Ramon Montanyà, durant el seu mandat, en una foto oficial de 1983.

Cartell de la primera campanya electoral democràtica a Vic, el març de 1979, en què Montanyà va encapçalar la llista de CiU, i que va ser la més votada, obtenint 8 regidors (Arxiu: osona.com)

Cartell de la segona campanya electoral municipal a Vic, el 1983, en què Montanyà va tornar a encapçalar la llista de CiU, i va obtenir la majoria absoluta amb 11 regidors (Arxiu: osona.com)

Aquest cartell també pertany a la segona campanya electoral municipal a Vic, el 1983. Montanyà hi surt acompanyat dels dos puntals de la seva candidatura en matèria cultural: Pilarín Bayés i Armand Quintana (ja desaparegut). (Arxiu: osona.com)

Comunicacions
(per ordre de recepció, les més recents són al final)