La pintada a favor del bosc de ribera, promoguda pel Grup de Defensa del Ter, va començar dissabte, 18 de març, però la pluja va obligar que s'hagi d'acabar la setmana que ve. Aquest és el text del manifest llegit a Torelló:

MANIFEST “RIU DE CIMENT, RIU INDECENT”

Pedro Arrojo, president de la Fundación Nueva Cultura del Agua, deia en una conferència, que quan pensem en un bosc, la majoria de persones no hi veiem simplement un magatzem de fusta. Igualment doncs, no podem veure els rius com a simples canals proveïdors d’aigua.

Un riu sense vida, no és un riu, i deixa de ser també un recurs per a nosaltres mateixos, ja que no ens podem abastir de la seva aigua bona, ni podem gaudir del seu entorn. Per això des de la Nova Cultura de l’Aigua es parla de l’aigua no només com a recurs, sinó com a element bàsic dels ecosistemes hídrics i part fonamental per al sosteniment d’una bona qualitat ambiental, cosa que alhora garanteix el recurs.

És en aquest marc, i amb la pintada de fons, que primerament volem reivindicar la importància del bosc de ribera, aquesta franja de vegetació suficientment ampla al voltant dels nostres rius, que té una funció bàsica pels ecosistemes, i que massa sovint és aniquilada, en molts casos sense respectar ni tant sols la llei que garanteix l’especial protecció de 100 m. a cada banda del curs fluvial.

De la mateixa manera, i també contradient a les lleis vigents, moltes vegades es priva l’accés a uns rius que són de tots, i als quals tots tenim dret de pas, almenys en un corredor de 5 metres a cada vora. L’accés al riu el creiem importantissim per permetre que la gent conegui els seus rius, pugui gaudir-ne, i se’ls estimi. Per tant doncs, per a la consecució de l’objectiu d’arribar a tenir altre cop uns rius vius, no podem fixar-nos només en dades químiques de l’aigua, cal tenir en compte la vida que conté l’aigua, l’estat natural dels marges del riu i, també, el dret que té la gent de gaudir-ne.

Concretament al riu Ges a Torelló, el pont de Malianta hi representa l’entrada a un tram de riu empresonat en un canal artificial de ciment. La canalització del Ges a Torelló, és el dibuix fidel d’una ocupació perillosa que mal soluciona un mur de 4 metres, i representa una falsa seguretat per als veïns.

“Ges: quin final més trist”, “Pare, què li han fet al riu”, “Qui t’ha vist i qui et beu”, o “per un riu viu”, son alguns dels motius que pensàvem per escriure a Torelló, en una de les parets de ciment que empresonen el Ges i l’allunyen de les persones que viuen al seu voltant.

Aquest és un model d’urbanització que no ens agrada, que no respecta la dignitat del riu ni de les persones que hi vivim a prop. Un riu canalitzat, encimentat i degradat, digne dels pitjors suburbis de les grans ciutats; aquest és el model que en el seu dia es va triar per al Ges en el seu tram a Torelló. És cert que poca cosa s’hi pot fer ara en aquest tram, però com a mínim creiem necessari que, d’una banda es dignifiqui la llera i es faci accessible a la gent per tal de poder-hi passejar; i de l’altra que no s’estengui aquest model, que és més propi del passat, cap a d’altres trams de riu.

És per això que en el futur, si Torelló ha de créixer a banda i banda del Ges, apostem per un model de construcció “tou”, sense ciment ni formigó, un model fins i tot més segur en cas de grans avingudes i que permeti ressaltar els valors naturals i socials del riu. Un model propi del segle XXI i que doni la qualitat de vida que suposa poder gaudir del riu. Des del Grup de Defensa del Ter ja hem redactat la nostra proposta per a l’Ajuntament i per l’Agència Catalana de l’Aigua, però està en mans de tots els ciutadans de triar quins riu volem, quin pobles i ciutats volem, i en definitiva, quin model de vida volem.

Grup de Defensa del Ter
Torelló, 18 de març de 2006

>> Al·legacions presentades pel GDT al projecte d'endegament del riu Ges a Torelló (Doc. en Word).

>> Convocatòria de la pintada de Torelló del 18 de març

..........................................................................................................