11 de Setembre
2004
Diada
Nacional de Catalunya
Notícies, comunicats, agendes
REPORTATGE
ACTES
Vic
Divendres, dia 10
18:00 Sardanes a la
Plaça Major amb la Cobla Genisenca, Organitza
Agrupació Sardanista de Vic.
18:00 Sortida de la Cercavila de la Plaça Major a la zona esportiva.
18:30 Al camp de rugbi, desplegament de la senyera més gran del
món,
enlairament de globus i actuació castellera. Organitza: Associació
Catalana Pro-senyera més gran del món.
20:00 A l'Ajuntament de Vic, conferència a càrrec de Carles
Duarte, poeta i director de la Fundació Lluís Carulla, sota
el títol: Catalunya, cap a un nou rellançament nacional.
Seguidament es farà una ofrena floral sota la làpida del
patriota osonenc Francesc Macià, "Bac de Roda", amb la
participació de l'Orfeó Vigatà i la colla castellera
Sagals d'Osona.
Actes de la Comissió Onze de Setembre Osona
>> Veure cartell
dels actes
Per quart any, i amb motiu de la Diada Nacional, la Comissió Onze
de Setembre Osona organitza uns actes de commemoració dels Fets
de 1714. Com l'any passat, en què es va iniciar el format actual,
els actes volen ser:
- símbol i alhora reflex de les aspiracions de llibertat i justícia
social que té la ciutadania osonenca- aglutinadors dels diferents
parers polítics en clau catalanista
- de caràcter intergeneracional
A Vic se celebraran el 10 de setembre, i es basen en la intervenció
d'uns personatges clau protagonitzats cada any per persones diferents:
- La persona homenatjada. Les arrels, els referents. Armand Quintana (escriptor)
- L'infant. La saba nova, la continuïtat i l'esperança en
el futur. Andrea Casadesús.
- La persona nouvinguda. La solidaritat en la lluita, l'enriquiment cultural.
Jucimara Monteiro (Brasil)
- El banderer. Els símbols, l'orgull d'una història. Joan
Casadesús.
20.45 h Concentració
a la rambla de les Davallades (placa
d'homenatge a Bac de Roda)
21.10 h Lectura del manifest
21.30 h Marxa de torxes fins a la pl. Bisbe Oliba
21.45 h Lectura i crema del Decret de Nova Planta
22.00 h Grallers, gegants, castellers, mostra d'entitats, carn a la
brasa i beures de la terra
22.30 h Concert amb Bitayna (folk) i Mel i Mugró (folk-rock)
Manifestació independentista a Vic:
"Ni estatut, ni Constitució Europea: Independència!"
Convocada per:
Coordinadora Independentista d'Osona (CEI): Casal Boira Baixa
de Manlleu, Casal Manel Viusà de Vic, La Traca de Tona, Assemblea
de Joves de la Vall del Ges, Ges Insurrecte de Torelló, El Gurri
de Taradell, El Càntir de Sant Julià, Alèrta Solidària,
Maulets, CUP Vic.
--->> A l'Estació d'Autobusos de Vic. 20h.
--- >> Veure cartell
de la manifestació
Manlleu
Divendres, dia 10
Acte Institucional. Conferència: EL CATALÀ A LA UNIÓ EUROPEA: Un repte de futur incert, a càrrec d’Antoni Milian i Massana, catedràtic de Dret Administratiu de la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona i director de Revista Llengua i Dret.
Lloc: Sala d’exposicions
de Can Puget. Baixada de la Fidela, 1-3
Hora: 21.00 h
Organitza: Ajuntament de Manlleu-Cultura
Tona
Diumenge, dia 12
CiU de Tona commemora
l'Onze de Setembre - Diada Nacional de Catalunya
amb un dinar popular, al qual assistirà Felip Puig, vice-secretari
general de Convergència Democràtica de Catalunya i portaveu
parlamentari de Convergència i Unió.
14 h: dinar
16,15 h: parlaments (Josep Salom i Felip Puig)
17 h: actuació del mag NILSON
18 h: fi de festa.
Lloc: sala polivalent
La Canal
Inscripcions:
660 10 63 75.
Torelló
Dissabte, dia 11
Actes organitzats per l'Ajuntament de Torelló -regidoria de
Cultura-
- 11 del matí,
cercavila a càrrec de Tabalers de Sant Cugat
Recorregut: plaça Nova, Sagrera, Sant Feliu, Parassols, del
Pont, Sant Miquel, Sant Bartomeu, Manlleu, placeta Jaumira, Diputació,
plaça Germà Donat, Prat de la Riba, placeta Pujol, placeta
Sant Fortià, av.
Generalitat, av. Rafael Casanova, plaça de l'Estació.
- A 2/4 d'1, davant el monument a Rafael Casanova (plaça de
l'Estació): ofrena floral i pregó de la Diada, a
càrrec de l'historiador Xavier Tornafoch..
- A les 7 de la tarda, a la plaça Nova, sardanes, a càrrec
de la cobla Lluïsos.
Manifestem la nostra identitat guarnint cada casa amb la senyera
Acte organitzat per la Comissió 11 de Setembre da la vall del
Ges:
- A les 11 del matí
a la plaça de la Vila, manifestació unitària:
"Sense els Països Catalans, no a Europa".
>>>> Veure cartell de la manifestació
Roda de Ter i el Cabrerès
Dijous, dia 9
Acte organitzat per la Secció Local ERC de Roda de Ter i el
Cabrerès
21:00 hores. Aula de Cultura de la Caixa de Manlleu
Plaça Major, 13-15 de Roda de Ter (entrada lliure)
La Secció Local
d'ERC de Roda de Ter i el Cabrerès, us convida a la: xerrada-col.loqui:
"Per què cal un nou model de finançament a Catalunya?,
a càrrec de Ramon Tremosa i Balcells, professor titular de Teoria
Econòmica de la Universitat de Barcelona i membre del col.lectiu:
"Per la correcció del desequilibri i el dèficit fiscal".
En el debat proposarem la discussió dels models i els càlculs econòmics per determinar les anomenades "balances fiscals" entre comunitats autònomes, alhora que determinem quin és l’esforç solidari de cada una (en particular la de Catalunya), cap a la resta de l'Estat Espanyol i, amb la màxima objectivitat possible, quin és el veritable dèficit fiscal català i l’impacte d’aquest sobre l’economia catalana en general: com limita el creixement econòmic, com incideix en la implantació de les infraestructures de transport necessàries, en la millora dels nostres serveis socials, etc... Però també volem fer l'esforç per valorar com ens afecta dia a dia el dèficit fiscal en la nostra economia familiar i determinar els arguments que justifiquen per què ens cal un nou model de finançament a Catalunya.
Sant Boi de Lluçanès
Divendres, dia 10
A les 8 del vespre,
al local del Centre:
Presentació al Lluçanès del llibre:
"Terra Lliure: la temptació armada a Catalunya", de Ricard
Vilaregut.
I tot seguit:
Taula rodona:
“L'independentisme desprñés de la transició"
Intervindran:
Ricard Vilaregut, autor del llibre
Aleix Cardona(regidor de Parts de Lluçanès i membre de Terra
i Llibertat)
Toni Iborra (Advocat i exalcalde d'Alpens)
Jordi Casals (regidor de Torelló i membre d’ERC Osona)
Dissabte dia 11
a les 6 de la tarda,
al local del Centre:
“Contes de la vila de R..” de Miquel Martí i Pol. Espectacle
de narracions a càrrec de la companyia Teatre "eSsela".
i lectura del Manifest de la Diada.
Sant Julià de Vilatorta
Dissabte, dia 11
-17.00 h Acte nacionalista
al castell
- 18.00 h Lectura del manifest i cançons a càrrec de la
coral Cants i
Rialles, a la pl. de Catalunya. Tot seguit, concert amb La Tropa
Calldetenes
Divendres, dia 10
22h: Ofrena floral al monolit dels patriotes.
Barcelona
Dia 11 de setembre
Festa per la llibertat
Per un nou Estatut que ens faci més lliures
El proper 11 de Setembre t'esperem a l'Arc de Triomf de Barcelona per
celebrar la Diada. A partir de les 10.00 h hi haurà la Mostra d'entitats
dels Països Catalans i a les 19.30 h començarà l'Acte
Central, presentat per l'actor Joel Joan i amb les actuacions de:
La Carrau
Una barreja d'estils, soul, funk i folk; calypso amb sardana; folk amb
latin i línies jamaicanobalcàniques. Per La Carrau, els
elements populars de tota la vida són excusa i vehicle per articular
la denúncia, sempre irònica i festiva
Obrint Pas
Grup de directe, festiu però enèrgic i contundent
Fusió de sons i instruments tradicionals valencians amb el bo i
millor dels ritmes actuals (ska, reggae, rock, hardcore,...)
Orishas
Una mostra de com fusionar rap i son, ritme funk i clau cubana, amb una
naturalitat prodigiosa
Pirat's Sound Sistema
Combinació única de reggae i dancehall conscient, cridaner,
crític i ballable en català.
Els parlaments aniran a càrrec d'Hèctor López Bofill
i Salah Jamal. La lectura del manifest de la Comissió 11 de Setembre
la farà l'actriu Alba Sanmartí.
Viu l'11 de Setembre! T'hi esperem!
Convoca: Comissió 11 de setembre
www.11setembre.org
Subirachs a la Diada El cantant vigatà Rafael Subirachs interpretarà la versió originària d'"Els Segadors" en l'acte institucional de l'11 de Setembre a Barcelona.
Missatge del president de la Generalitat amb motiu de la Diada Nacional
de Catalunya de 2004.
Palau de la Generalitat,
10 de setembre de 2004
Benvolgudes i benvolguts
ciutadans de Catalunya,
Aquest any és un any de canvis.
Des de fa uns mesos les esquerres catalanes tenim l'honor i la responsabilitat
de governar.
Som fills del somni de la Catalunya republicana i de la lluita contra
la dictadura.
Hem passat full a una llarga etapa de l'autogovern. El nostre país
ha madurat i les nostres institucions s'han enfortit.
Catalunya viu un moment crucial en el que s'han de traçar els camins
del futur.
Davant nostre tenim dues possibilitats:
- o anar fent,
- o bé l'acció col·lectiva, basada en la confiança
i en la tenacitat.
Tenim un projecte compartit amb la majoria. Avançarem cap a un
futur cívic i nacional millor. Ens governarem amb plenitud...
I serem el que volem ser en l'Espanya plural, la gran Europa i en el món
obert.
El nostre país ha de navegar amb personalitat pròpia i decidits
en un món cada cop més interdependent.
¿Què
simbolitza avui l'Onze de Setembre?
Avui celebrem la nostra memòria del 1714, quan el Conseller en
Cap de Barcelona, Rafael Casanova, va caure ferit al baluard de la Ronda
de Sant Pere, i la ciutat es va rendir.
Poc després
un terç de la ciutat va ser ensorrada. Avui en tenim una prova
corprenedora en les runes del Born.
Quan demà vingueu al Parc de la Ciutadella recordeu que tot allò,
abans de ser ciutadella i baluard militar, i després Exposició
Universal l'any 1888, i després seu del Parlament, havien estat
cases i carrers, poble enfeinat, poble lluitador, poble finalment derrotat.
I que va ser la victòria de les esquerres l'any 1977 i el President
Tarradellas, els qui ens en van tornar les claus.
Compartim aquesta
memòria amb altres esdeveniments que han marcat la nostra consciència
en el segle XX i en l'inici del nou segle.
Per una banda, el dramàtic Onze de Setembre de 1973, a Xile, que
perdura en les nostres consciències com l'emblema de la lluita
per la llibertat a l'Amèrica Llatina.
Molts catalans ens vàrem sentir implicats. Un mossèn gironí,
Joan Alsina, hi va ser assassinat.
Molts exiliats sud-americans a Catalunya van trobar aquí aleshores
la terra d'acollida, de la mateixa manera que els seus pares havien ofert
casa seva a tants i tants catalans exiliats al 1939.
També el tràgic 11 de Setembre del 2001 a Nova York està
inscrit en les nostres consciències com el moment inicial d'un
món més incert.
El terrible impacte de l'atemptat de Madrid o els esdeveniments de l'Iraq,
de Palestina, d'Israel o d'Ossètia del Nord, formen part de la
cara tràgica del present.
Res del que passa ja no ens és estrany. Tot lliga en un món
més dramàtic però també més conscient
del que li està passant, més obert.
Per això ens aboquem a l'abraçada solidària amb les
víctimes, ...
a la col·laboració política per combatre el terrorisme,
...
a la cooperació econòmica per eradicar la pobresa,...
al diàleg entre cultures per desactivar el fanatisme.
Però ara mirem endavant. Necessitàvem una ambició
compartida per fer avançar la nostra nació. I la tenim.
El nostre futur nacional serà més sòlid i més
atractiu si funciona bé el triangle màgic que formen escola-govern-empreses...
si les nostres escoles i la nostra sanitat pública són millors;
si innovem a les nostres empreses, a l'administració, i a les universitats,
si les nostres viles i ciutats tenen els recursos que calen,
si les institucions públiques són més transparents.
Aquest és el nou patriotisme que tan sovint reclamo.
El de tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya sense cap exclusió.
El dels homes i dones que senten el seu país com un país
de llibertat, de pau, de justícia, de progrés, de fraternitat.
L'autèntica pàtria es allà on aquests valors es fan
realitat.
Sabem on som i sabem on volem anar. No en dubteu.
Venim d'un llarg període en què hem afirmat la nostra identitat,
hem reconstruït el nostre autogovern i hem fet créixer la
convivència cívica.
No hem estat un problema per Espanya, però també és
cert que no li hem proposat res de nou.
Hem passat una pàgina més del llibre de la història
de Catalunya.
Ara aspirem a integrar plenament tots els ciutadans en el marc de convivència
del que ens hem dotat.
A enriquir la nostra identitat amb noves aportacions. A fer dels nostres
barris i escoles la garantia d'una integració sense pèrdua
d'identitat ni de qualitat de vida.
Aspirem, en definitiva, a fer que cada home i cada dona de Catalunya puguin
tirar endavant el seu projecte de vida en les millors condicions possibles.
Hem obert un procés cívic per decidir de quina manera volem
satisfer les nostres aspiracions.
No ho farem amb la proclama estrident ni amb la rauxa d'un moment, sinó
avançant cada dia amb esperit positiu.
En els mesos que venen hi haurà el debat sobre el nou Estatut.
Entrem en un dels anys més decisius de la nostra història
moderna.
I ens en sortirem. Guanyarem. N'estic convençut.
Caldrà que Catalunya expliqui i faci valer la seva voluntat col·lectiva
davant les institucions de l'Estat i del conjunt dels pobles d'Espanya.
La Constitució espanyola haurà de reblar el clau.
Catalunya, la seva llengua, la seva cultura, la seva convivència
i la seva força col·lectiva no estan en perill, diguem-ho
clar. Al contrari, són més respectades que abans.
Catalunya és un país viu i en constant evolució.
Sempre hi haurà un present per transformar i un futur per guanyar;
sempre podrem anar més lluny.
Res no ens ha de privar de celebrar la Diada amb la màxima dignitat.
Amb la joia de ser on som i reconeixent l'esforç de tots aquells
que han contribuït amb generositat a la realitat viva i esperançada
de la Catalunya d'avui.
Celebrarem la Diada Nacional i renovarem el compromís per una Catalunya
més lliure, més justa i més fraternal.
Us convido a tots i totes a celebrar la Festa i, de manera especial, a
participar en l'acte institucional i popular demà al migdia al
Parc de la Ciutadella.
VISCA CATALUNYA!
L'ACM demana als
ajuntaments que pengin "únicament" la bandera de Catalunya
durant la Diada
L''Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) ha demanat avui als ajuntaments que pengin "únicament" la bandera de Catalunya durant la Diada, que és demà. Segons ha informat l''ACM, amb aquesta acció, "el municipalisme contribueix també a fer que la Diada sigui una jornada reivindicativa del nacionalisme català".
Així, l''associació destaca la importància dels símbols, sobretot, "en una nació sense estat des que l''any 1714 va perdre les llibertats polítiques i públiques per la força de les armes". Recorden, d''aquesta manera, que "això va passar un 11 de setembre i gairebé 300 anys després, els catalans, coincidint amb aquesta efemèrides, demostrem que no oblidem la història".
Per a l''ACM, "els símbols ajuden", per això emplaci els ajuntaments catalans a "enfortir" la importància "dels nostres símbols".
(10-IX-2004)
Taradell
11-S a Taradell Una seixantena de persones van assistir dissabte, dia 4, a un acte convocat per ERC per commemorar la Diada Nacional.
ENLLAÇOS
Convergència
Democràtica de Catalunya (CDC) Web nacional.
Esquerra Republicana Web nacional.
El racó català.
Radio Catalunya "La veu
independent dels Països Catalans".
Llibertat.com el portal de l'esquerra
independentista dels Països Catalans.
Moviment de Defensa de la Terra
Free Catalonia
Col.lectiu Segadors
El Sud
Entitats.info Portal d'entitats
culturals i cíviques catalanes.
Fòrum
Català pel Dret a l'Autodeterminació Iniciativa creada
el 2002.
Per què els catalans no podem
oblidar Felip V?
Un país, una bandera Web
de la campanya en favor de posar només la bandera catalana als
ajuntaments.
>>> Especial 11-S
de l'any 2003 a osona.com
>>>
Especial 11-S de l'any 2002 a osona.com
COMUNICATS
Candidatures d'Unitat Popular (CUP)
Des dels barris, pobles,
ciutats i comarques, les CUP i
el conjunt de l'Esquerra Independentista defensarem el vot
del NO a la Constitució europea i direm NO a les reformes
estatutàries; perquè una altra Europa i un altre Món
són
possibles, sempre que es fonamentin en societats en què el
treball digne sigui la base d'un desenvolupament sense
exclusions socials, on la diversitat de gènere, d'origen o
de qualsevol mena d'opció sigui un valor per conviure i no
un motiu per excloure. ...
PER LA LLIBERTAT DELS
PAÏSOS CATALANS
NO A LA CONSTITUCIÓ EUROPEA!
NO A LES REFORMES DELS ESTATUTS!
Els caps d'Estat de
la Unió Europea (UE) han aprovat una
Constitució europea, feta d'esquena a la ciutadania i que
només empara els privilegis dels estats i de les companyies
transnacionals. La llengua catalana i la presència
institucional catalana són inexistents. Però allò
més
preocupant són les polítiques antisocials, de reducció
de
la despesa pública, dictades pel Banc Central Europeu, un
organisme neoliberal que encapçala l'ofensiva contra els
sistemes públics de sanitat, ensenyament i assistència
social. Perquè, fet i fet, la UE de Zapatero, Chirac o
Schroeder no és pas tan lluny del model de capitalisme
unipolar defensat pels Estats Units d'Amèrica (EUA); canvia
el "tarannà", però el fons manté inalterables
l'imperialisme, l'opressió de gènere i nacional, així
com
l'explotació de la classe treballadora.
Amb un euroexèrcit
llest per actuar, la nova UE pretén
disputar mercats econòmics als EUA, i, en nom de la
democràcia i de l'antiterrorisme, els defensors de la
Constitució europea ataquen els models socials alternatius
de Cuba o Veneçuela; legitimen el govern neocolonial de
l'Iraq per participar en l'espoli de recursos naturals; han
emprès una campanya per impedir que el poble saharauí pugui
autodeterminar-se; i més a prop, han acceptat recórrer a
la
tortura i a la il·legalització de forces independentistes
tal i com ha succeït al País Basc.
En aquesta UE els
Països Catalans som una realitat
inexistent, un territori econòmicament marginal, que ha
passat a ser una gran àrea de serveis, lliurada al
l'especulació i a la destrucció sense traves dels
ecosistemes. I, en aquest punt, el tarannà del "catalanisme
d'esquerres" de PSC-ICV-ERC tampoc no té cap escrúpol
alhora d'aparcar les reivindicacions nacionals i la defensa
del territori, tal i com ho han demostrat amb l'impost
sobre els carburants, que no té res de progressiu i que
suposa una claudicació davant de l'espoli fiscal;
l'especulació amb motiu del Fòrum de les Cultures i els
desallotjaments de centres socials; la continuació de les
obres del túnel de Bracons; el manteniment de les obres
faraòniques del IV Cinturó i el TGV.
Ben aviat ens convocaran
a referèndums per legitimar
l'aprovació de la Constitució europea i assistirem a la
reforma dels estatuts espanyols d'autonomia. Des de les
Candidatures d'Unitat Popular (CUP), entenem l'Esquerra
Independentista catalana ha de dir NO a la Constitució
europea i NO a les reformes estatutàries, posant damunt de
la taula la necessitat d'assolir la Independència dels
Països Catalans.
No podem conformar-nos
amb un "encaix " forçós amb Espanya
o amb França, necessitem trobar el nostre lloc a Europa i
al Món com a poble lliure. Davant de la UE, els estatuts
regionals d'autonomia no ens garanteixen res de res. Per
tant, no volem pedaços ni reformes, perquè entenem que la
construcció d'una Europa realment democràtica només
és
possible a partir de l'exercici del Dret d'Autodeterminació.
Tampoc podem oblidar
la nostra condició de nació
mediterrània. Per tant, el món que volem, un món
sense
guerres ni opressions, necessita que la Mediterrània sigui
un espai basat en la justícia i la cooperació entre pobles
lliures, amb sistemes polítics representatius i
democràtics, alliberats del control dels EUA i de les
potències colonials que impedeixen el seu desenvolupament.
Des dels barris, pobles,
ciutats i comarques, les CUP i el
conjunt de l'Esquerra Independentista defensarem el vot del
NO a la Constitució europea i direm NO a les reformes
estatutàries; perquè una altra Europa i un altre Món
són
possibles, sempre que es fonamentin en societats en què el
treball digne sigui la base d'un desenvolupament sense
exclusions socials, on la diversitat de gènere, d'origen o
de qualsevol mena d'opció sigui un valor per conviure i no
un motiu per excloure.
Visca la terra!
Candidatura d'Unitat
Popular
Països Catalans, Onze de Setembre de 2004
.............................................................................................................
Maulets
Manifest Nacional de Maulets, el jovent independentista revolucionari,
en motiu de la Diada del Principat de Catalunya de 2004.
Combatem el capital > Recuperem la Terra
Són molts, cada dia més, els fronts oberts per acabar amb els Països Catalans. Any rere any, els estats espanyol i francès, amb les seves polítiques neoliberals i colonitzadores, ens intenten reduir a la mínima expressió. El seu objectiu és clar, espanyolitzar i afrancesar completament el nostre país, i sotmetre a les classes populars a l'explotació. El nostre encara ho és més. No tenim cap més solució, no tampoc en volem cap altra, que no passi per la independència total dels Països Catalans, i un canvi social, a nivell nacional i mundial, que permeti la supressió de les classes socials, la fi de les discriminacions i diferencies per raó social, racial, sexual... i la convivència amb el medi natural.
El capitalisme creix
i intenta consolidar-se. La voluntat dels països rics d'Europa de
crear un espai econòmic capaç de donar lloc a una nova superpotència
mundial es materialitza en la Constitució Europea. L'avantprojecte
presentat, que poc difereix del que es sotmetrà a referèndum,
nega tota possibilitat d'existència als pobles sense estat, deixant-los
a mercè dels seus estats opressors. Ni tant sols això, les
llengües que no són oficials en la totalitat del territori
estatal queden fora de la Unió Europea. A nivell social, la Constitució
Europea, que es votarà per primavera, permet el tancament d'empreses
com a represàlia als treballadors (el tancament de fàbriques
per part d'empresaris de principis del segle XX), restringeix el dret
a vaga, crea un euroexèrcit, i tot
un seguit de mesures que perpetuen el capitalisme, en una carta magna
d'una "unió d'estats i ciutadans" (de primera i de segona)
on la dona ni tant sols apareix.
Però com sempre,
els partits botiflers autonomistes tenen la seva pròpia batalla
a casa nostra. Estan disposats a condemnar al poble català a 25
anys més, o tants com faci falta, a seguir colonitzats pels estats
espanyol i francès. I per això, res millor que reformar
els estatuts d'autonomia i, si cal reformar el Senat, fins i tot la "Constitución
Espanyola". No és això el que volem, i els ho hem de
dir clar. No volem més imposicions, ni estatuts reformats, ni cap
constitució que no sigui la pròpia. Cap estatut d'autonomia
no donarà mai al nostre país el
reconeixement que es mereix. L'única via, l'única que els
i les catalanes podem acceptar és la independència total
dels Països Catalans. Només així podrem garantir la
construcció nacional i social d'uns Països Catalans ecològics,
no patriarcals i sense classes, en una societat on les llibertats col.lectives
siguin les garants de les llibertats individuals.
Per això és un deure de la societat catalana i en especial del jovent, que som el futur, no cedir. Cal fer un nou pas cada dia, cal combatre el capital i els estats opressors cada dia, per tal de recuperar, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, la nostra terra lliure. Per això Maulets, l'organització de joves de l'Esquerra Independentista dels Països Catalans, prenem aquest compromís de lluita. A l'hora, instem al jovent català a prendre iniciativa, a agafar també aquest compromís i organitzar-se i lluitar.
> Visca la Terra! > independència : socialisme
Unió de Joves
MANIFEST 11 DE SETEMBRE - DIA NACIONAL DE CATALUNYA
Nascuts l'any 1932, la Unió de Joves, joventuts d'UDC, som una organització juvenil que lluitem per la recuperació dels drets nacionals de Catalunya, en un Estat propi dins la Unió Europea, en el marc d'uns Països Catalans lliures. D'ençà hem sigut testimoni d'uns temps complicats per a Catalunya, hem viscut moments de persecució, de prohibició, de clandestinitat, de precarietat i de llibertat restaurada. Cada 11 de Setembre, en el Dia Nacional de Catalunya, som presents arreu del territori del nostre país per commemorar els fets del 1714 i alhora reivindicar una Catalunya més lliure, justa i solidària.
Més de la meitat de la població no vam poder participar en el procés constitucional de l'actual Estatut i la Constitució española. Ara de nou a Catalunya no li és permès decidir lliurement el seu futur com a poble. A Catalunya se'ns nega el ple dret a l'exercici el dret a l'autodeterminació i l'assoliment de la plena llibertat nacional. És per això, que ara mes que mai, necessitem un Estatut que no rebaixi les pretensions que els catalans i catalanes tenim com a poble. És de justícia que un país obert, integrador, modern, amb cultura i llengua pròpia, com el nostre, vulgui recuperar el que la història li ha pres.
Des de la UJ considerem que aquest Nou Estatut ha de ser l'esglaó previ a l'assoliment d'un Estat per Catalunya.
NO VOLEM un Estatut imposat per Madrid. VOLEM que les forces nacionalistes facin front comú en el seu redactat.
NO VOLEM traduccions del català a Europa. VOLEM veure la nostra llengua i la nostra bandera oficial a Europa.
NO VOLEM veure partits de costellada de les nostres seleccions esportives. VOLEM veure a Catalunya als campionats del món i a les olimpíades.
NO VOLEM ser una regió d'Espanya. VOLEM la independència dels Països Catalans.
En el Dia Nacional de Catalunya recordem i commemorem especialment, la unitat dels catalans en la lluita i la defensa de les nostres llibertats com a país. Els països que avancen són aquells països que mai es cansen. Nosaltres no estem cansats! Per això us convidem a cridar amb nosaltres:
AMUNT, AVANT, VISCA CATALUNYA LLIURE!
Països Catalans,
11 de setembre de 2004
www.uniodejoves.org
Intersindical - CSC
PER L'EUROPA DELS
POBLES I ELS TREBALLADORS/ES
ENFORTIM EL
SINDICALISME NACIONAL I DE CLASSE
Aquesta Diada Nacional ve, al nostre entendre, marcada pel debat sobre la Constitució Europea. Les veus contràries al Tractat que el poble català haurem de votar al mes de febrer o març apunten fins ara a les absències que, en el tema lingüístic i nacional, s’hi constaten. Cal, però, incidir també en les llacunes que, en el terreny social, hi detectem amb preocupació.
La Intersindical-CSC ja ha expressat, i ara ho torna a fer, el seu posicionament en contra d’aquesta Constitució que, com l’espanyola, no és més que una cotilla al nostre desenvolupament com a treballadors i treballadores i com a poble. És per això que demanarem als i les treballadores del nostre país que acudeixin de forma massiva a les urnes per votar NO al text pactat pels estats. Malgrat tot ho fem des d’un europeisme convençut i segurs que caldrà enfortir els llaços amb els altres pobles i els treballadors i les treballadores d’Europa des del respecte mutu a les identitats i els drets socials.
Els grans estats europeus capitalistes continuen preservant el dret a veto en les decisions de caràcter laboral i econòmic i en cap cas s’aposta de forma clara per un model social europeu que, a la llarga, pugui garantir la igualtat d’oportunitats entre tota la ciutadania de la Unió. El Tractat que ens presenten fa una aposta important pel lliure mercat que no es veu compensada amb la mateixa decisió per l’extensió dels drets socials. Es basteix, doncs, una Europa monetària, forta des del punt de vista econòmic i on els estats preserven la seva influència, però feble a l’hora de garantir els drets de la ciutadania i dels pobles. De les nacions sense estat, ni se’n parla.
En aquests dies també es negocien els pressupostos generals de l’Estat espanyol per a l’any 2005 a Madrid i sembla que el tarannà del nou govern espanyol del PSOE quedarà només en això, en una simple qüestió de bones formes. No s’abordaran els assumptes de fons, com ara el dèficit històric tant a nivell social com d’infrastructures que pateixen els territoris dels Països Catalans i tampoc altres qüestions que, tot i ser més col·laterals, són també importants com ara el dèficit de la sanitat catalana, la qual hauria de ser un dels pilars del nostre estat del benestar.
Cal, per tant, plantejar una alternativa des del sindicalisme nacional i de classe. I des de l’àmbit sindical aquesta només pot passar per l’enfortiment de les organitzacions pròpies del país, com la Intersindical-CSC, i l’aposta ferma i decidida per un Marc Català de Relacions Laborals com a eina bàsica per cimentar un estat català del benestar que ens atorgui la necessària sobirania en l’àmbit social.
VISQUIN ELS PAÏSOS CATALANS !
VISCA LA CLASSE TREBALLADORA !
Països Catalans,
11 de setembre de 2004