EXPOSICIÓ DE MOTIUS.

El projecte d’instal•lació, a instàncies del Govern espanyol, d’una nova gran línia elèctrica d’alta tensió a 400 kV a les comarques gironines, per tal d’incrementar la capacitat d’interconnexió entre els estats francès i espanyol té inici l’octubre de 2001, quan a la cimera franco-espanyola s’estableixen els objectius d’interconnexió elèctrica entre les estats espanyol i francés, que s’estableixen en 2.600 MW a curt termini i 4.000 MW a llarg termini. Més endavant, el març de 2002, el Consell Europeu reunit a Barcelona fixa el nivell d’interconnexió entre estats en el 10% de la capacitat de producció instal•lada, fet que suposava superar ja les previsions anteriors.

El novembre de 2002, el Consejo Nacional de la Energía, declara prioritàries dues noves línies entre els estats espanyol i francès: una pels Pirineus centrals i l’altra pel Pirineu català. Red Eléctrica de España concreta el projecte amb una proposta de traçat resseguint el traçat del tren d’alta velocitat en construcció, fins a interconnectar per La Jonquera.

El gener de 2003, les previsions de REE per a l’augment d’interconnexió amb l’Estat francés són tres: la connexió pel Pirineu central (Graus-Cazaril), el desdoblament de circuit a l’actual traçat Vic-Baixàs i la connexió oriental (Vic-Bescanó-Baixàs), primer amb una previsió fins al 2008, tot i que posteriorment s’han allargat els terminis previstos.

Ens trobem, doncs, amb una previsió del Govern espanyol d’obtenir una capacitat de connexió entre els estats espanyol i francès d’uns 4.700 MW, dels que 2.600 MW s’aconseguirien travessant el territori català.

Cal tenir en compte que, al llarg de 2003, en la Catalunya sota administració francesa té lloc, per prescripció legal, un debat públic que determina desestimar la interconnexió per La Jonquera i per la Plana del Rosselló.

En aquests moments, el Govern de la Generalitat de Catalunya està en tràmit d’aprovar el Pla de l’Energia de Catalunya (2006-2015), amb la intenció de determinar les necessitats i les accions estratègiques a realitzar en aquest període de temps, no tan sols per a garantir el subministrament als usuaris, sinó, més important encara, per tal de garantir la viabilitat futura del propi sistema, en un entorn energètic mundial que fa que les previsions no puguin ser massa optimistes.

En aquest context, i fent un paral•lelisme amb el que representa la gestió d’un altre bé essencial com és l’aigua, cal reclamar un canvi profund en la cultura energètica, en l’actual context mundial, ja no serveix només gestionar l’oferta, sinó que també cal racionalitzar la demanda. L’energia pot considerar-se o no un bé escàs o limitat –com ho seria l’aigua- degut a que les fonts actuals ho són de limitades, però és innegable que, en tot cas, és un bé costós, amb una forta incidència sobre el medi –a molts nivells- sobre la qualitat de vida de les persones i, fins i tot, sobre el clima del planeta.

És per això que cal canviar la mentalitat que l’energia és un subministrament infinit del qual podem disposar a un cost cada cop més baix, perquè això és enganyar-se i no voler planificar el futur.

En aquest sentit les gran interconnexions elèctriques funcionarien com els grans transvassaments d’aigua, amb l’efecte pervers de fer creure que s’ha trobat la font inesgotable per al malbaratament continu d’un bé costós, més encara quan la connexió ens uneix a un estat amb una producció elèctrica excedentària, fortament nuclearitzada i, per tant, amb necessitats reals de sortida d’excedents.

Fins fa pocs mesos es justificava la línia Bescanó-Baixàs, no només per complir els compromisos interestatals, sinó com a una actuació imprescindible per a la correcta alimentació de l’AVE al seu pas per Girona i com a solució òptima als problemes crònics de subministrament elèctric que pateixen les comarques de Girona.

Aquests mesos de debat han servit per a deixar clar que ni per una cosa ni per l’altra, aquesta gran línia d’alta tensió, no és imprescindible Hi ha alternatives raonables i avalades tècnicament que permetrien solucionar amb accions molt més locals i més reequilibradores del territori tant per a l’alimentació correcta de l’AVE com per a un subministrament de qualitat als habitants de les comarques gironines.

Per tot això i atès que correspon al Govern espanyol l’encàrrec de l’execució del projecte a REE, i és el Ministeri d’Indústria a qui correspon la competència en matèria de transport energètic interestatal i de producció elèctrica de més de 50 MW.

Atès que aquest tema ha generat una gran inquietud ciutadana i ha provocat una important mobilització popular i institucional a banda i banda dels Pirineus, inquietud que ha estat recollida pel Govern de la Generalitat que es troba debatent, en aquests moments, sobre la necessitat i la idoneïtat d’aquest projecte i les seves possibles conseqüències.

Atès que no s’han tingut en compte alternatives fora de la construcció de la línia i només s’han considerat alternatives de traçat sobre una línia determinada,

Atès que les previsions de Red Eléctrica de España afecten especialment el territori de Catalunya, situant-hi més de la meitat de la potència d’interconnexió prevista.

Atès el rebuig social i institucional que aquests projectes estant tenint arreu de Catalunya, tant a una banda del Pirineu com a l’altra.

Atès que la construcció d’aquesta línia d’interconnexió pot provocar el retard d’actuacions de menys vistositat però de major importància per al subministrament a les persones i les empreses de les comarques gironines.

Atès que les disposicions del nou Pla de l’Energia de Catalunya poden aportar noves línies de treball en el sentit d’una nova cultura de l’energia.

Atès que Catalunya tendeix a ser excedentària en producció elèctrica, però que les comarques de Girona presenten un dèficit molt important entre producció i consum, amb un consum per càpita superior a la mitjana de Catalunya.

Per tot això, presentem la següent

PROPOSICIÓ NO DE LLEI

El Congrés de Diputats insta al Govern espanyol a:

1. Desestimar definitivament l’ampliació de capacitat d’interconnexió elèctrica pels Pirineus catalans, fins més enllà del 2015.

2. Prioritzar i afavorir les accions que suggereixi el Pla de l’Energia de Catalunya per tal de solucionar els problemes de subministrament elèctric en transport i distribució que arrosseguen le comarques de Girona.

3. Destinar una partida del Programa per a la Eficiència i Estalvi Energètic (E4) a accions efectives en l’àmbit de les comarques de Girona, per tal de corregir les tendències de consum.

4. Estimular la implantació de noves instal•lacions productores d’energia a les comarques gironines.

ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA.
Manlleu a 18 de juny de 2005.