NECESSITEM MÉS ESTATUT I MÉS FINANÇAMENT

Comença una setmana decisiva per a Catalunya. Aquest divendres sabrem si les quatre forces polítiques de tradició democràtica hauran estat capaces d’arribar a un acord i votar conjuntament l’articulat d’un nou Estatut que inclogui una millora substancial del finançament. I això serà tan sols un primer pas. Un cop aprovat pel Parlament, la societat catalana haurà d’expressar el seu suport al nou Estatut i, si cal, mobilitzar-se perquè el Congrés espanyol respecti la nostra voluntat democràtica.

Alguns voldríem anar molt més enllà. La gent d’ERC, més que no pas un nou Estatut, voldríem que el nostre Parlament estigués redactant la Constitució de l’Estat lliure de Catalunya. Però la correlació de forces, avui, és la que és. L’autonomisme de CiU (46 diputats) i el federalisme moderat del PSC (42) són majoritaris, enfront de l’independentisme d’ERC (23). Per aquesta raó, el pas endavant que ara Catalunya pot fer és modest, però necessari. I sols el podrà fer si el PSC i CiU posen els interessos del país per damunt dels interessos de partit.

Catalunya no pot esperar més. Necessitem un nou Estatut, amb més competències i més finançament. El context canviant del món i la dependència política i econòmica respecte de l’Estat espanyol, endurida en els vuit anys de governs del PP, han agreujat les debilitats de l’Estatut vigent, aprovat el 1979. D’aleshores ençà, diferents realitats s’han anat imposant, sense que des de Catalunya s’hi hagi pogut donar la resposta adequada, per manca de competències i de recursos financers.

En la darrera dècada, Osona, com la majoria de comarques catalanes, han experimentat canvis profunds. La transformació econòmica, amb la crisi dels sectors industrials tradicionals, l’arribada massiva de la nova immigració, l’envelliment de la població, la degradació medioambiental, els efectes de la globalització cultural i comunicacional entre les generacions més joves, són alguns dels fenòmens que exigeixen una resposta adequada des de les nostres institucions d’autogovern, la Generalitat i els Ajuntaments.

I per això ens cal disposar de més Estatut i més finançament. Si els aconseguim, podrem tirar endavant polítiques públiques que fomentin el desenvolupament econòmic, l’equilibri territorial, la qualitat medioambiental i la cohesió social. I que també permetin mantenir i enfortir la identitat catalana, tant lingüística com cultural, en un món cada dia més globalitzat. I al contrari, si no disposem a curt termini de més poder i de més recursos, ens trobarem políticament desarmats com a país i obligats a patir un procés de degradació col·lectiva, de regressió econòmica i de pèrdua d’identitat nacional.

Ara tenim una oportunitat històrica per fer un sal endavant, que no sabem quan es tornarà a presentar en el futur. Seria un crim d’alta traïció que no l’aprofitéssim. Perquè Catalunya pugui ser lliure algun dia, com volem la gent d’ERC, ha de continuar sent una societat rica i plena. Rica i plena de progrés econòmic, de benestar social, de civisme, de paisatges nets, de llengua, de cultura, de modernitat respectuosa amb la tradició i d’amor a la llibertat. Només els ciutadans i les ciutadanes d’un un país fort estan en condicions d’identificar-s’hi i de conquerir la sobirania.

Per això ara volem obtenir el màxim Estatut possible en la situació actual. Ara no és l’hora de fer partidisme, sinó de fer país. El projecte elaborat fins ara al Parlament, en la majoria de punts, ja compta amb el suport de CiU, PSC, ERC i ICV. És un Estatut potent que declara que Catalunya és una nació, que enforteix les relacions amb la resta de Països Catalans, que estableix l’obligatorietat de conèixer la llengua catalana, que ens dóna competències per acollir i integrar la immigració, que ens atorga la gestió de ports i aeroports, i que augmenta i blinda les competències de la Generalitat en tots els àmbits.

Resta encara entendre’s en el finançament. Fa alguns mesos, per tal d’aplanar el camí, ERC va afavorir una entesa entre els tres partits del Govern entorn d’un nou model ambiciós, que en un termini de 15 anys portés a uns resultats similars al concert. Ara estem persuadint els nostres socis perquè acceptin aquells punts raonables de la proposta de CiU i es pugui arribar així a un acord conjunt. Si encara no s’hi ha arribat és per culpa de les postures extremes dels qui pensen que el fet que l’Estatut no vagi a Madrid seria beneficiós per a CiU, perquè provocaria una crisi de govern a Catalunya, o bé per al PSOE, que així es podria estalviar els atacs del PP i el possible desgast de Zapatero. Com sol passar, els extrems coincideixen.

Els alcaldes d’Osona d’ERC volem transmetre un missatge de confiança i de fermesa a la ciutadania. El sentit de país ha d’estar per sobre dels interessos partidistes. Catalunya necessita més Estatut i més finançament. Ara no podem fallar.

El firmen els següents alcaldes i alcaldesses d’ERC a la comarca d’Osona:

Pere Prat, David Mascarella, Jordi Serra, Ramon Besora, Josep Maria Freixanet, Filo Tió, Antoni Martin, Montserrat Barniol, Jaume Mas i Xavier Dachs.

27-IX-2005