![]() |
| "Des d'Amsterdam: per la desmitificació..." |
| Amsterdam
24.- Per la desmitificació
de lokupació. Cal venir
a Amsterdam, per veure el que estan donant de si més de trenta anys
dhistòria en matèria dokupació. Cal veure
la cara que fan quan els expliquem lúltim desallotjament a
Barcelona: Casa Nostra, al carrer Sicília. a mitjans
del mes de març. Aquell veritable show policial, amb assalt inclòs
i totalment innecessari. La policia no es va molestar ni a intentar negociar,
malgrat la intervenció de la jutgessa degana i de la Junta de Govern
del Col·legi dAdvocats de Barcelona.
Aquí les coses van diferent. Lokupació no pot ser mai un delicte . Aquí la gent, quan okupa, avisa la policia, li permet accedir a linterior de la casa per veure com està i sobretot, li demostra que fa més dun any que està abandonada, deshabitada. Aquest és lúnic requisit per tal que lokupació sigui permesa. A partir daquí entra en funció la inalienable pau domèstica, que seria lequivalent nostre a la inviolabilitat de domicili de que també gaudeixen les cases okupades, des dun punt de vista de garanties constitucionals mínimes.
Tot això només es pot entendre dins dun marc en què hi ha un reconeixement i un respecte mutu entre les autoritats i el moviment okupa, punt del qual ens trobem molt distants a lestat espanyol, el qual no respecta res que sigui part del propi estat. Un moviment okupa , aquest dels holandesos, que també té com a objectiu propi procurar que el propietari faci un ús positiu i social de la seva propietat privada.
I des de Barcelona algú es podria preguntar on acaba aquest reconeixement i respecte mutu i a on comença el fer el joc al seu sistema. Però cal tenir en compte que els països del nord dEuropa tenen una tradició democràtica que al sud no tenim. I un recolzament una mica més ampli per part de lopinió pública a lokupació, segurament donat pel fet que a Holanda lokupació no és un acte criminalitzat com a lEstat Espanyol.
En aquests Països Baixos tampoc no pateixen una feixistització tan accelerada i continuada dels aparells repressius de lestat, com la que patim nosaltres: poder judicial i policíac, amb la consegüent impunitat i manca de respecte pels drets humans i per la legalitat vigent en general.
A Holanda les lleis es fan per a ser respectades: respectades fins i tot per lestat, condició indispensable com a punt de partida diniciatives legals tramitades judicialment contra lestat holandès; i també per part dels moviments socials, per aconseguir que es faci una interpretació de la legalitat adequada a la realitat social del moment.
Aquests amics nostres han quedat entre sorpresos i indignats quan els expliquem les desmesurades fiances que es demanen als tribunals de Barcelona, per permetre a les persones okupes defensar-se en determinats pleits civils, per exemple el cas de la Hamsa: És a dir que la Justícia només és per als rics, vaja ! Aquí també, però no ho escriuen, no ho demostren tan descaradament !
Igualment, quan els hem dit que a Barcelona és possible que un jutjat dInstrucció tramiti una denúncia contra gent okupa, sense informar-los de res i que doni ordre de desallotjament preventiu, sense previ avís, a traïció
En aquesta casa okupada on som, que naturalment està prop dun canal, en aquesta Venècia del Nord, hi ha molt despai, però la reunió es fa a fora, a laire lliure, els agrada laire lliure malgrat el clima que tenen, o potser precisament a causa del clima que tenen I és que realment som diferents i ens envolta una realitat diferent, les lluites no es poden exportar.
Mariona Soler 24-III-2005
|
| <--- tornar a portada |