Els incidents de la Diada a Vic
11 de Setembre de 2004

Els mitjans al·ludits, potser pel poc espai disponible, presenten el fet com una simple picabaralla entre un servidor, Pep Comeres, i el regidor de cultura, Jaume Puig, en què cap dels dos no vam fer el que havíem de fer. Com que no estic d'acord amb aquest plantejament, vull informar detalladament del que va passar.

A Vic, des de ja fa anys -dotze, si no vaig equivocat- es fa una manifestació de l'esquerra independentista el dia 10 de setembre que s'acaba al lloc on hi ha la placa d'homenatge a Bac de Roda. Al mateix lloc, l'Ajuntament hi fa un acte institucional amb una ofrena floral i algun parlament. Fins fa dos anys, l'acte oficial solia començar al voltant de 3/4 de 9 del vespre i els parlaments dels independentistes es feien després. L'any passat es va constituir a Vic una "Comissió 11 de setembre" en la qual participen representants de l'Ajuntament, d'entitats ciutadanes, de partits polítics i també de les organitzacions independentistes. Aquesta comissió organitza una marxa silenciosa amb torxes des de la rambla Davallades fins a la plaça del Bisbe Oliba, on es crema el decret de Nova Planta. Per fer compatibles tots aquests actes es va acordar avançar a 2/4 de 9 els parlaments de l'esquerra independentista i encetar l'acte unitari de la Comissió després del de l'Ajuntament, que s'havia d'endarrerir una mica.

Doncs bé, resulta que aquest any quan la manifestació independentista va arribar amb tota puntualitat a la rambla Davallades, la megafonia que hi havia instal·lat l'Ajuntament per fer els parlaments no funcionava. Els tècnics intentaven solucionar-ho i els qui havíem de parlar vam prendre paciència. També vam comunicar el contratemps als representants de la Comissió 11 de setembre i fins i tot vam intentar començar els actes sense micròfon. Els més joves hi estaven disposats i la Rosa Calafat -que havia de parlar després a Igualada- no s'hi veia gaire amb cor. Tot això va provocar uns quinze o vint minuts de retard, cap cosa de l'altre món. Tot d'una, els tècnics se'n van sortir i van començar els parlaments.

Quan tot just s'havia fet la primera intervenció, una noia que treballa a l'IMAC (Institut Municipal de Cultura) va acostar-se a la taula de so per dir que tallessin el micro. El regidor de cultura, Jaume Puig, des de la cantonada del carrer Verdaguer -a uns escassos 15 metres-, feia senyals ostensibles amb dos dits d'una mà imitant la funció d'unes tisores. Jo m'hi vaig acostar, però ell no estava per escoltar raons, tot i que em consta que estava perfectament informat dels problemes que hi havia hagut amb la megafonia. Em va dir que anàvem tard i que, a més, l'equip de so era de l'Ajuntament. Total, que va fer tallar el micro.

Segurament a causa de l'avaria inicial, gairebé ningú no es va adonar del que passava i un parell de nois van llegir els seus comunicats sense micròfon. Mentrestant el regidor havia desaparegut i jo comentava l'incident amb un incrèdul Enric Costa (conegut nacionalista i rapsode vigatà), que s'estava esperant al costat de la taula de so per llegir un poema. Ell mateix, veient que la Rosa Calafat començava la seva intervenció a crits, va aconseguir que el micròfon tornés a tenir volum i el va oferir a l'oradora.

Al cap de pocs minuts, el senyor Puig va fer la segona aparició, i aquesta vegada es va adreçar directament a mi: "Pareu l'acte ara mateix. I tu no parlis! Si no, ara mateix faig venir els antidisturbis, que ja estan preparats per fer una càrrega... Tu seràs el responsable de la càrrega de la policia". Tot això m'ho deia, visiblement alterat, davant de l'Armand Quintana (escriptor i exregidor de cultura), de la Pilar Cabot (poetessa) i de l'Enric Costa, mentre la professora de la Universitat de Mallorca estava fent la seva intervenció. Jo no m'ho acabava de creure. Una actitud com aquella era inimaginable en cap dels regidors de cultura que l'havien precedit, en democràcia o fins i tot sense. I li vaig dir: "Jaume, t'adones del que m'estàs dient? T'estàs comportant exactament com un fatxa". (Val a dir que el regidor i jo ens tractem -tractàvem?- amb tota franquesa, perquè ens coneixem de fa temps, especialment de quan ell era de la Crida. Després va ser d'ERC, del PI, ara és de Convergència...)

El regidor se'n va anar, segons les seves paraules, a buscar la policia. I jo vaig decidir aturar l'acte per evitar mals majors. Vaig dir a la Rosa que parés i vaig explicar el que passava. Vaig afegir-hi que em pensava que a l'ajuntament només n'hi havia un, de fatxa, i després vaig demanar al públic que deixés transcórrer l'acte en pau, si més no per respecte a l'Armand Quintana que havia de ser homenatjat en els actes de la Comissió 11 de setembre.

El que va venir a continuació era prou previsible: un grup nombrós de joves independentistes no va parar de xiular i de cridar durant els parlaments oficials i només va respectar els cants de l'orfeó i l'actuació dels Sagals. Quan les autoritats ja se n'anaven, un noi va acostar-se al micròfon i agafant pel braç el rector de la UVic, David Serrat, va cridar: "aquest és el que ens ha amenaçat amb una càrrega de la policia". L'havia confós amb el regidor Jaume Puig, que era just darrera seu. Precisament aquest any amb alguns companys havíem treballat a fons perquè no es repetissin les escridassades exagerades d'anys anteriors. Jo, particularment, m'hi havia posat fort perquè la gent de la Coordinadora de l'Esquerra Independentista respectés els parlaments dels representants municipals i estic segur que tot hauria anat sobre rodes sense l'abús de poder i les amenaces del regidor Jaume Puig.

Quan la comitiva oficial va marxar, la Rosa Calafat va decidir reprendre el seu parlament. Jo vaig renunciar a fer el meu i vaig demanar la col·laboració de tothom en els actes que venien a continuació. Vaig convidar especialment els joves del Casal Independentista -que en aquells moments no estaven gaire per col·laboracions- a participar en els actes de la Comissió, tal com estava previst. I he de dir que ho van fer de forma exemplar.

Fins aquí el que va passar. Per això em va saber greu que El 9 Nou en l'editorial de dilluns, 13 de setembre, repartís la responsabilitat a parts iguals entre qui amenaça i qui explica que l'han amenaçat. No em sembla una comparació gaire justa. Segons ells, jo no havia de dir pels altaveus el que estava passant. Doncs, què havia de fer? Enganyar la gent? Dir que plegàvem a mig fer perquè ens venia de gust?

Ara, mirat fredament després d'uns quants dies, tampoc no em sembla prou exacta la comparació que vaig fer jo en el moment d'aturar l'acte. Va ser una comparació massa fàcil: podia haver distingit entre l'actitud feixista puntual del regidor Puig i la condició de feixista de l'altre. És clar que, amb la tensió del moment, es feia difícil filar tan prim.

Pep Comeres

Membre de la CUP de Vic

(15/09/2004)