Actes de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP)
Eleccions al Parlament Europeu 2004

Acte de final de campanya

Aquest divendres 11 de juny, a les 9 del vespre, començarà l'acte de final de campanya de la candidatura de l'esquerra independentista a les eleccions europees (CUP). Es celebrarà al CAT de la Vila de Gràcia (Travessera de Sant Antoni número 6 de Barcelona), i comptarà amb les intervencions de Roser Palol, Gonçal Bravo, Pep Comeres, Anna Gabriel, Xavi Oca, Guim Pros i Jesús Artiola. Actuaran Feliu Ventura, Eric Herrera, Marcel Casellas, Jaume Arnella, Xavier Sarrià i Francesc Ribera "Titot".

Comunicat des de Bracons

Aquest matí, 8 de juny de 2004, candidats de la CUP de la Garrotxa, Toti Joanola, d'Osona, Pep Comeres, i el cap de llista, Jesús Artiola, han fet una roda de premsa en els terrenys de les obres del túnel de Bracons, a l'envista del forat i hi han desplegat una pancarta amb el lema "Aturem Bracons. Vota CUP".

Els representants de la candidatura han basat la seva compareixença davant dels mitjans que han cobert l'acció en tres eixos. Per una banda, la crítica al model de desenvolupament que malmet i menysté el territori, i que s'h demostrat igual amb el govern de CiU i amb el del Tripartit. Per una altra, en l'engany com a forma de fer política, com ha quedat demostrat per part del nou govern de la Generalitat que, mentre era a l'oposició reclamava la paralització i en el moment d'accedir al govern ha seguit el projecte. I finalment, el menyspreu democràtic, donat que a l'hora de prendre decisions ni s'ha tingut en compte l'opinió dels moviments socials ni s'ha parlat i debatut amb ells les línies a seguir.

La CUP es presenta com l'alternativa nacional a aquesta manera de fer i es planteja dur a terme polítique sque potenciïn aquesta filosofia arreu dels Països Catalans.

Obres del Túnel de Bracons, 8 de juny del 2004

MANIFEST SINDICAL DE SUPORT A LA CUP A LES EUROPEES

Delegats sindicals i membres de comitès d’empresa, així com dirigents sindicals de la Coordinadora Obrera Sindical-COS han fet públic un manifest de suport a la candidatura que l’Esquerra Independentista presenta a les eleccions al Parlament europeu per al proper dia 13 de juny. En aquest manifest es fan un seguit de reflexions sobre el moment social que es viu al país i a Europa i a les perspectives des de l’òptica sindical que es presenten al país.

Les persones sotasignades, membres de comitès d'empresa, delegats i sindicalistes vinculats a la Coordinadora Obrera Sindical-COS de diferents empreses d'arreu dels Països Catalans, fem públic el nostre suport actiu a la candidatura que presenta l'esquerra independentista a les properes eleccions al Parlament europeu amb el nom de CUP-Candidatura d'Unitat Popular.
Aquestes eleccions són el pas previ a la configuració d'una nova estructuració d'Europa a l'empara de la Constitució europea que s'està elaborant. Una Constitució que per a la nostra condició de ciutadanes i ciutadans d'una nació sense estat i com a membres de les classe treballadora representa una doble agressió i un greu obstacle. Una agressió des del moment que no reconeix els drets nacionals del nostre poble, el dret democràtic universal a l'autodeterminació, legitimant encara més el paper opressor i uniformitzador dels estats. I un greu obstacle per avançar cap a una Europa social, solidària i fermament compromesa en la justícia i un repartiment equitatiu de la riquesa, donat que imposa un model de desenvolupament que només afavoreix les classes dirigents més poderoses.
Per tot això, com a càrrecs electes sindicals i sindicalistes actius, compromesos en la construcció d'uns Països Catalans nacionalment independents, socialment justos i globalment solidaris, cridem el conjunt de treballadores i treballadors a mobilitzar-nos en contra de les polítiques que des dels estats espanyol i francès se'ns volen imposar a nivell nacional i social; en contra de les pràctiques fraudulentes de les patronals i els sindicats majoritaris, que ens volen callats i adormits mentre ells pacten el preu dels nostres acomiadaments en funció dels interessos empresarials i/o estatals del moment; en contra, en definitiva, dels marcs legals espanyol, francès i europeu que permeten unes pràctiques que sempre van en contra dels sectors menys afavorits.
I és en aquest sentit que, de cara a les eleccions del proper dia 13 de juny, cridem a votar la candidatura de la CUP com la millor manera de respondre a tot plegat i de construir una proposta nacional alternativa a aquesta situació.

Països Catalans, maig del 2004

Joan Pujol (Osona)
Ramon Carrera (Osona)
Josep Arisa (Barcelonès)
Laureà Pérez (Osona)
Marc Pérez (Vall d'Albaida)
Ernest Rodrigo (la Safor)
Maika Gil (l'Horta nord)
Ferran Agustí (l'Horta nord)
Aureli Castelló (l'Horta nord)
Santiago Martínez (Baix Camp)
Gonçal Bravo (l'Horta)
Robert Pastor (Gironès)
Quico Sanç (la Sènia)
Marian Ros (la Sènia)
Rafel Sanç (la Sènia)
Sergi Franch (Baix Camp)
Neus Barberà (la Sènia)
Vicent Beltran (la Sènia)
Màrius Fullana (l'Horta)
Jordi Cardona (la Safor)
Jaume Durà (la Marina Alta)
Sefa Ripoll (la Marina Alta)
Eduard Sànches (l'Horta)
Ignasi Ruiz (Osona)
Ventura Homs i Pairó (Osona)
Carles Matas i Canals (Osona)
Francesc Torras i Bozzo (Osona)
Carles del Castillo (Osona)
Lluís Ges i Parés (Osona)
Dani Laso (Osona)
Joan Rius i Subinyà (Osona)
Carme Taberner i Segura (Osona)
Jordi Ordeig i Saster (Osona)
Maria Febrer (Osona)
Pepi Bou (Osona)
Carme Prat Inès (Osona)
Alfons Carrasco i Robles (Osona)
Josep Francàs i Valldaura (Osona)
Joan Fernàndez (Bages)

Comunicats i declaracions

Entrevista a Jesús Artiola, cap de la llista de la CUP
(Text facilitat per la CUP)

Jesús Artiola: "La CUP és una resposta social, solidària i nacional a la refundació d'Espanya i a la constitució europea"

Jesús Artiola i Ruhí, de 31 anys, que viu a Breda (Baix Montseny), membre de Terra i Llibertat i conegut per la imputació per possibles injúries al rei d'Espanya per la denúncia efectuada per un grapat d'entitats després de les cèlebres declaracions del monarca sobre el paper del castellà al llarg de la història, és la persona triada per l'assemblea de la CUP per encapçalar la candidatura que presenta, sota aquesta marca, l'Esquerra independentista al Parlament europeu.

-Per què es presenta la CUP?
-Bé, aquesta decisió s'ha pres després d'un procés de debat en el que diverses organitzacions, col.lectius i persones de l'esquerra independentista ens hem plantejat si calia organitzar una resposta en clau política i electoral a l'actual moment polític. La conclusió del debat, per àmplia majoria, ha estat que si i es prengué l'acord de que l'esquerra independentista participés de les eleccions al Parlament Europeu sota les sigles de les CUP. Per què? Doncs perquè ens ha semblat important que l'esquerra independentista plantegés a la societat catalana un debat polític en els termes de proposar una resposta social, solidària i en clau nacional al projecte de Constitució Europea i al procés de "refundació d'Espanya" que s'està tirant endavant des de la iniciativa de reforma dels estatuts d'autonomia i de "retocs" a la Constitució Espanyola.

-No pot ser negatiu aquest salt de l'àmbit municipal -en construcció- a una campanya electoral general?
-Depèn! Jo crec que això anirà lligat al tipus de campanya que fem. Si és -com s'està plantejant- una campanya propositiva (en positiu), d'explicació del nostre projecte (sense vendre fum), amb una estètica que convidi a mirar-s'ho, amb dinàmiques innovadores i participatives, etc., no només no farà cap mal sinó que representarà un salt endavant. Si no fos així, evidentment, sí que faria mal. Avui per avui, però, el què està generant aquesta campanya són nous nuclis de treball arreu del país i això, evidentment, és molt positiu.

-Què diferencia la CUP d'altres opcions que es diuen nacionalistes i fins i tot independentistes?
-Mira, jo diria que el mateix eslogan de la campanya ja ho deixa molt clar "Sí als Països Catalans, No a la Constitució europea". Som l'única opció que ho planteja amb claredat. És a dir: el nostre marc nacional són els Països Catalans, treballem per la seva sobirania i no compartim l'Europa que s'està construïnt. Per a mi, a més, hi ha una altra diferència fonamental que rau en la cultura política; nosaltres plantegem que una altra política és possible i que es basa en la participació de la gent i en el protagonisme de la societat.

-Quins són els sectors als quals s'adreça prioritàriament la CUP?
-Jo et diria, així d'entrada, tot i que soni grandiloqüent o ingenu, que la CUP s'ha de voler adreçar a tot el poble català; i amb això vull dir que ens hem de voler adreçar a tota la gent (que és molta) que encara se sent poble, en el sentit que en parlava l'Estellés, i a tota la gent que sent que aquest és el seu país. Concretant-ho una mica més, en aquest moment ens hem d'adreçar a tota la gent que sap que amb l'euro compra menys que abans, que sap que els serveis públics van a la baixa, que veu que amb Espanya o que amb França a cada bugada hi perdem un llençol... adreçar-nos-hi amb normalitat i explicar-los el projecte que estem construïnt

-Quins són els eixos bàsics de la campanya?
-Doncs sis: la sobirania del país, la unitat nacional, lingüística i cultural dels Països Catalans, la construcció d'una Europa justa i solidària: sense exclusions de cap mena, la defensa del territori, la construcció de l'espai euromediterrani de pobles i societats lliures i l'aprofundiment en la democràcia.

-Per què cal dir no a la constitució europea?
-Doncs perquè és un compendi precisament de tot allò que no volem, és una traba més en la construcció de la societat que l'esquerra independentista sempre ha defensat. La Constitució Europea és l'expressió del gran pacte europeu entre els estats i el gran capital i, per això, ignora la presència de les nacions sense estat alhora que deixa en la mínima expressió els drets socials, bloqueja una possible democratització de les estructures europees i reforça l'opció militarista en política exterior.

-Què en diu, la CUP, de les propostes de reforma dels estatuts que es plantegen als Països Catalans?
-Que s'intenta curar el malalt augmentant la dosi de la medicina que el manté al llit! Nosaltres pensem que, des d'una perspectiva política nacional, els estatuts mateixos són el problema i la solució només pot venir d'una opció que obertament es plantegi superar els estatuts d'autonomia. Mira: l'autonomisme és la doctrina de la reforma del franquisme, i aquesta doctrina el que planteja és que podem tenir accés a un cert nivell d'autogovern sota la condició que els Països Catalans no es reconeguin com a nació i sota la condició que la sobirania es quedi a Madrid. El què aquí cal és saber qui vol promoure i qui està disposat a liderar una segona transició, que només es pot fer posant sobre la taula l'autodeterminació.

-Per què es reobre ara el cas del Toti Juanola?
-Bé, això caldria preguntar-ho als Mossos. En tot cas, com que ells no ens ho explicaran, jo diria que hi ha dos motius clars: l'un és que el primer intent de criminalització d'en Toti enlloc de marginalitzar-lo el va convertir en referent de moltes lluites i l'altre, paral.lel a aquest, és el creixement i consolidació dels Maulets a la Garrotxa. A més, em sembla com a mínim curiós que això passi ara, amb tot el tema de Bracons i quan ell és el candidat número sis de la llista de la CUP a les europees.

-Com cal valorar la il·legalització de la candidatura basca HZ?
-Doncs com la demostració de fins on està disposat a arribar aquest PSOE de cara amable i dialogant. O sigui, el PSOE pot enretirar les tropes espanyoles d'Iraq (cosa, per altra banda, perfecta), pot "defensar" el català a Europa i pot (ni que sigui poquet) augmentar el salari mínim. Però el que no pot fer (o no vol fer) és decidir-se a democratitzar de debò l'estat que governa. Aquesta nova il.legalització és tota una declaració d'intencions: quan és parla dels drets de les nacions sense estat a Espanya hi ha un sol partit: el PPSOE. Que s'ho facin mirar tots aquests "progressistes" que varen donar el vot a la investidura d'en Zapatero!

-Si parlem de Mediterrània, potser hauríem de dir alguna cosa de Palestina...
-I tant! Palestina és avui la pedra de toc de bona part de la política internacional i només té un nom que l'explica: colonialisme. L'Estat d'Israel és, lamentablement, la continuació dels interessos colonials de les potències europees a la zona -ara a través dels interessos dels Estats Units- . Aquest és un conflicte que hipoteca el present i el futur de la mediterrània i d'Europa a través de la militarització que justifica i de les possibilitats de col.laboració euro-àrab que manté bloquejades. El nostre somni, la construcció d'un espai euromediterrani de pobles i societats lliures, ha de tenir com a prioritat una pau justa per Palestina.

- ... i de la immigració.
-Tres quarts del mateix! Hi ha una llei sociològica molt senzilla que és que la població es desplaça cap allà on es desplacen els recursos, o sigui que mentre es va espoliant bona part dels recursos del Sud no podem esperar que les seves poblacions es quedin quietes tot contemplant-ho. Per tant, la primera lluita en favor de la immigració és la lluita per unes relacions internacionals justes. Al costat d'això cal, també, la potenciació de la solidaritat d'acollida, cal que la població immigrant sigui regularitzada i tingui plens drets laborals i socials i cal, finalment, repensar el nostre procés nacional de la mà d'un diàleg intercultural amb aquesta població.

-Per què és útil votar la CUP el dia 13?
-No pas pels eurodiputats que treurem, que no en treurem. Però l'esquerra d'aquest país necessita definir una alternativa nacional que no passi per la via dels estatuts ni per la via de la Constitció europea. I el vot a la CUP serà un gest útil de cadascú per ajudar a definir i a visualitzar aquesta alternativa.

- I el dia 14, què?
-Doncs el dia 14, i el 15 i el 16... vindrà el més important. Valorar bé aquesta campanya, els resultats en vots i en expansió de les CUP i, sobretot, continuar construïnt una resposta social, solidària i en clau nacional a l'Europa dels estats i del capital que ens volen vendre.