El govern substituirà les províncies amb la creació de set vegueries

El document de bases per a la reforma territorial preveu transformar les quatre diputacions a partir de les pròximes eleccions municipals

Albert Balanzà
Els consells comarcals perdran pes polític i només seran òrgans de gestió supramunicipal dirigits per alcaldes El govern de la Generalitat ja té sobre la taula el document de bases per a la reorganització territorial de Catalunya, que preveu com a punt més destacat la substitució de les províncies de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona de l'ordenament espanyol per les set vegueries de Barcelona, Catalunya Central, Girona, Alt Pirineu - Aran, Lleida, Tarragona i Terres de l'Ebre. Aquest canvi tindrà com a primera conseqüència la constitució de les vegueries com a primer àmbit de desplegament territorial de l'administració de la Generalitat i la substitució de les quatre actuals diputacions.

En un règim transitori que començarà a aplicar-se a partir de les pròximes eleccions municipals de 2007, el govern català designarà un delegat a cadascun dels set territoris i els departaments de la Generalitat hauran d'adaptar-hi la seva estructura. En aquesta reforma territorial, sobresortirà en la vegueria de Barcelona la creació de l'Àrea Metropolitana com a ens de gestió supramunicipal per a 36 poblacions de la primera corona. Les quatre províncies actuals només es mantindran a efectes de l'elecció de diputats i senadors a les Corts espanyoles.

El document de bases, en el qual ha treballat en els últims sis mesos un equip coordinat pel conseller de Relacions Institucionals, Joan Saura, i amb la participació del conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, i el conseller de Governació, Joan Carretero, es transformarà en proposta d'acord de govern "de manera bastant immediata", com va apuntar Saura en la roda de premsa posterior a la reunió del govern. L'executiu té previst tancar i fer la proposta del govern un cop hagin estat consultades en un mes i mig les principals associacions municipalistes i portarà al Parlament el projecte de llei perquè s'aprovi de cara a la primavera.

Una altra de les novetats importants d'aquesta reforma territorial és la pèrdua de pes polític dels consells comarcals en benefici dels ja existents consells d'alcaldes, que ara només són d'ús corrent en algunes subcomarques i que es generalitzaran amb el mateix nom a les 41 comarques. Així se suprimirà l'actual composició de consells basant-se en l'elecció indirecta dels seus membres per afavorir la presència de tots els municipis. Ahir Saura va assegurar que el document de bases no preveu l'ampliació de les comarques, però que la "voluntat" del govern és ampliar-les d'acord amb les seves necessitats amb un nombre que podria oscil·lar entre les sis que citava l'informe Roca i les vuit que proposaven alguns programes electorals en les últimes eleccions. Altres fonts apunten un augment que podria arribar a les deu comarques si se satisfessin totes les reivindicacions obertes històricament en el territori.

No tocar municipis

Precisament una de les reformes que s'han perdut pel camí en el debat iniciat el 2000 en l'informe coordinat per Miquel Roca és la fusió de municipis petits, que queda descartada pel que algunes fonts del govern qualifiquen de "la guerra" a nivell local en cas que es tornés a posar sobre la taula. Així, ara per ara, els municipis continuaran sent 946 durant una bona temporada i no se'n modificaran els límits territorials.

Avui (15-XII-2004)