Sobre el mapa universitari de Catalunya.

La Universitat de Vic respon a un estudi que qüestiona les universitats territorials

El diari El Punt de dimecres 15 de desembre informa de l'existència d'un estudi suposadament universitari que posa de manifest algunes dades de demanda universitària que serveix a l'articulista per posar en qüestió la política universitària del govern català. Desconeixem l'orígen de l'estudi i, per tant, la seva credibilitat, i discrepem amb les conclusions que n'extreu l'articulista. Atès que la Universitat de Vic hi és explícitament esmentada i posada com a exemple per constatar la validesa de les afirmacions que s'hi fan, ens veiem amb l'obligació de donar-hi resposta per esmenar o aclarir aquestes afirmacions.
En primer lloc, en el quadre "evolució de les carreres" que acompanya l'escrit, hi figura la Universitat de Vic amb una nota al peu que diu "no té quota d'accés per la baixa demanda". Afirmació absurda per si mateixa perquè encara que la demanda sigui baixa o alta, a la Universitat de Vic li correspondrà una quota, sigui baixa o alta, però en qualsevol cas no inexistent. Suposem que en el quadre s'hi posa de manifest la variació percentual de la demanda en primera opció en els dos últims anys, prenent com a referència la de l'any 2002. Doncs bé, en aquest període, la Universitat de Vic ha incrementat el nombre de sol.licituds en primera opció de juny en un 40,6%, una dada constatable a través de les informacions que lliura el Consell Interuniversitari de Catalunya. Sobre el percentatge d'estudiants "matriculats" que han sol.licitat la UVic en primera opció, entenem que tampoc és correcte, atès que molt possiblement s'han pres de referència els estudiants "assignats" al juny i no els matriculats en tots i cadascun dels periodes del procés de preinscripció. De totes maneres, seria interessant incoporar les dades de les altres universitats del sistema per a fer-ne una anàlisi no tant esbiaixada.
Una altra qüestió que es posa de manifest és la de l'estratègia que suposadament segueixen les universitats no metropolitanes per compensar les davallades d'estudiants i que l'autor de l'article qualifica de "fugida endavant" d'aquestes universitats. A la Universitat de Vic, les noves implantacions dels últims anys no s'han fet per fugir endavant sinó amb el criteri de donar coherència i completitud a les diferents àrees disciplinars que s'imparteixen en els seus cinc centres. Amb aquests criteris s'ha aconseguit, com a valor afegit, la possibilitat d'oferir nous programes acadèmics que han permès potenciar encara més les noves implantacions. És el cas de les dobles titulacions o de la docència amb modalitat semipresencial. D'altra banda, la no massificació i el vetllar per una ratio professor/estudiants equilibrada que asseguri una atenció personalitzada en el procés d'aprenentage, són principis fonamentals de la Universitat de Vic que s'han tingut en compte a l'hora de programar la seva oferta.

A banda d'aquestes qüestions referents a dades i a les possibles lectures o interpretacions que se'n faci, l'autor de l'article n'extreu conclusions que la Universitat de Vic -i esperem que els gestors polítics- no hi pot estar gens d'acord. La creació d'universitats o centres universitaris o la implantació de carreres fora de Barcelona és molt més que una mera aproximació d'un servei a uns usuaris. A la Universitat de Vic creiem més en models que estimulin la mobilitat i la possibilitat de triar carreres per criteris de qualitat i no per criteris territorials. Per què a Lleida no s'ha de poder fer veterinària -com diu l'estudi- si la seva oferta pogués ser de més qualitat i resultar més atractiva que les que s'ofereixen a l'àrea de Barcelona?. Potser ens hauríem de preocupar més per crear un sistema de beques i ajuts que permetin a l'estudiant triar el que més li convé i no el que té més a prop.
Aquestes són les qüestions de fons que caldria posar sobre la taula. Les dimensions d'algunes de les nostres universitats, la massificació d'algunes carreres, són compatibles amb la qualitat? Pensem que per donar resposta al repte de futur que planteja l'articulista cal també tenir en compte aquests altres enfocaments: la mobilitat dels estudiants i el redimensionament de les actuals universitats. Pensem que són plantejaments més a prop de les tesis europees que no pas els que es deixen entreveure en l'article. En l'actual cojuntura, segurament és molt més defensable l'europeïsme de les universitats territorials -posat de manifest en reiterades vegades- que no pas el localisme centralista que insinuen les conclusions de l'estudi.
I encara sobre els criteris que s'han de tenir en compte per a la programació de carreres a Catalunya, l'articulista diu que el suposat estudi sosté que la Generalitat ha seguit "criteris polítics i no acadèmics" per a la concessió de carreres. A la Universitat de Vic pensem que els criteris han de ser tant de política general com d'ordre acadèmic i que -això sí- prèviament cal discernir i acotar l'abast d'uns i dels altres. Les expressions "criteris polítics" o "criteris acadèmics" són tant ambigües que darrera d'uns criteris se n'hi poden amagar d'altres o fins i tot obviar-ne alguns perquè no sabem en quina categoria situar-los. Demanar més competències per a la Generalitat per poder "oficialitzar" titulacions de grau que puguin ser reconegudes a Europa és una qüestió política o acadèmica?. La política universitària ha de tenir en compte criteris acadèmics i recíprocament, la política acadèmica ha de tenir en compte criteris de política general. I un d'aquests criteris de política general és el mapa territorial de serveis basat, ara més que mai, en la descentralització i en la qualitat. Defensar avui dia que allò que és millor només ha d'estar en els llocs de més densitat de població és un discurs obsolet molt allunyat del progressisme europeu. És un discurs que no té en compte les grans aportacions que han fet les universitats territorials en el progrés del propi territori i del país en general. El context de les universitats catalanes ha de ser Catalunya, no només Barcelona, i l'autonomia universitària només té sentit si també té en compte la societat i el país.

Signat: Junta de Rectorat de la UVic

Vic, 15 de desembre de 2004

>> L'article d'El Punt

Un estudi posa en dubte la viabilitat de les quatre universitats de fora de Barcelona

> El treball revela que els estudiants cada vegada trien més la UPF, la UAB i la UB

Les universitats territorials -Girona, Lleida, Vic i Rovira i Virgili, a Tarragona- no tenen el futur assegurat. Aquesta és la principal conclusió que es desprèn d'un estudi universitari al qual ha tingut accés El Punt i que posa en evidència com en els últims tres cursos només ha crescut la demanda d'estudis que imparteixen les universitats de Barcelona (UB, Pompeu Fabra i UAB). El treball critica que per a la concessió de carreres, la Generalitat hagi seguit criteris polítics i no acadèmics, i adverteix del perill que es trenqui tot el sistema universitari si el govern no hi posa remei. El document serà lliurat al conseller Carles Solà.

Veure l'article complet a:
http://www.vilaweb.com/elpunt/noticies/noticia-966163.html