Aquest dimarts, dia 21 de desembre de 2004, a les 8 del vespre, a l'Institut del Teatre de Vic, tindrà lloc l'Acte de presentació de la Taula de Suport d'Osona a la Comissió de la Dignitat.

A l'acte hi intervindran: Josep M. Diéguez, coordinador de la Taula a Osona, i Toni Strubell, coordinador general de la Comissió de la Dignitat. A més de les intervencions, es llegirà la llista d'adhesions rebudes i es presentarà el llibre Volem els papers. La lluita per a la repatriació dels "Papers de Salamanca".

En els darrers temps, i sobretot tenint en compte que ben aviat el Govern espanyol ha de prendre una determinació sobre la destinació que ha de donar als documents i d’altres materials espoliats per Franco i dipositats a l'Archivo General de la Guerra Civil de Salamanca, al llarg de tot el territori català s'han constituït diferents Taules de Suport a la Comissió de la Dignitat i s'han organitzat diversos actes.

La Taula de Suport d'Osona compta amb l'adhesió de diferents persones a títol individual, d'entitats i associacions i d'institucions de la nostra comarca.

D'altra banda, també diversos Ajuntaments de la comarca han aprovat mocions i/o tenen pancartes penjades reclamant el retorn íntegre dels papers retinguts actualment a l'Arxiu de Salamanca.

MANIFEST D'OCTUBRE 2004

PEL RETORN ÍNTEGRE DELS PAPERS DE SALAMANCA

Tot poble té dret a ser lliure. Tot poble té dret al respecte i a la seva dignitat. Tot poble té dret a la seva història i al seu patrimoni. És per això que avui, seixanta-cinc anys després de la fi de la Guerra Civil, cal rebutjar sense miraments tots aquells impediments que encara obstaculitzen el ple accés de la nostra gent i de la nostra nació a la plena llibertat. No podem admetre que crims franquistes encara sense corregir continuïn marcant les nostres circumstàncies actuals com a persones i com a poble, amb els transtorns psicològics i morals col.laterals que això suposa.

Un dels principals impediments que avui encara ens afecta és el fet que no s'hagi produït el retorn dels documents que els franquistes se'n va emportar a Salamanca a la fi de la Guerra Civil. És un retorn que s'hauria d'haver produït fa dècades. No retornar-nos-els -sigui quin sigui el pretext adduït- significa beneir moralment aquella agressió i perpetuar-la com a símbol de la victòria dels vencedors sobre els vençuts. Tanmateix no és amb un retorn simbòlic i consensuat que el nostre poble es donarà per satisfet avui. Exigim un retorn íntegre del nostre patrimoni perquè ningú no pot distingir -ni jurídicament ni ètica- entre materials espoliats retornables i materials espoliats no retornables. Les nostres institucions, els nostres ajuntaments, els partits i sindicats espoliats, els particulars afectats han exigit ben clarament aquests darrers anys el retorn dels documents i d'altres materials que els pertanyen legítimament. Aquesta justa reclamació ha comptat, entre d'altres suports, amb un aval impagable: el de la comunitat acadèmica internacional, encapçalada, recordem-ho, per personalitats tan distingides com Noam Chomsky, Francesco Cossiga, Rigoberta Menchú, Danielle Mitterand, Adolfo Pérez Esquivel, Federico Mayor Zaragoza, Nawal el Saadawi o Mario Soares que, juntament amb més de 700 catedràtics i professors universitaris de tot el món, feren costat a la Comissió de la Dignitat en la nostra reivindicació l'any 2002.

Avui estem davant d'una oportunitat històrica perquè un Govern espanyol pugui reparar en part aquell atrocitat tot seguint l'exemple d'altres governs democràtics com el basc, que fa tres anys va tornar als catalans els documents que obraven en el seu poder. Aquest Manifest té com a únic objectiu exigir que el Govern espanyol compleixi l'acord pres pel Congrés dels Diputats el passat 18 de maig de 2004, que exposa la necessitat de "resoldre el contenciós plantejat" respecte als documents espoliats. Per a nosaltres, els signants, aquesta resolució del contenciós només serà una realitat si es produix una restitució íntegra de tots els materials espoliats, única manera de rectificar -finalment- aquest esfereïdor cas de vandalisme practicat per l'Estat franquista contra la democràcia i contra la nostra nació.
Barcelona, Ciutat de Mallorca i València. 15 d'octubre 2004.

Manifest promogut per les Taules de Suport a la Comissió de la Dignitat,
els primers signataris del qual han estat:

Antoni Miró (Pintor d'Alcoi), Josep-Maria Terricabras (Filòsof de Girona), Maria Antònia Oliver (Escriptora de Manacor) Henry Ettinghausen (Catedràtic Emèrit de la Universitat de Southampton i signatari del Manifest Internacional de 2002).