ESBORRANY DE L'ACTA DE LA SESSIÓ PLENÀRIA DE 29 DE NOVEMBRE DE 2004.

A la Ciutat de Vic, el vint-i-nou de novembre de dos mil quatre a les 20h 15m, el Ple municipal realitza sessió ordinària en primera convocatòria a la sala capitular d'aquesta Casa Consistorial, amb la presidència del senyor alcalde Jacint Codina Pujols. Actua de secretari el senyor Félix Ortega Perez. Hi assisteix l'interventor senyor Josep Saigí.

Hi assisteixen els membres del Ple municipal següents:

Ignasi Puig Vall
Enric Castellnou Alberch
Ramon Sala Prat
Xavier Arumí Tura
Jaume Puig Canal
Lourdes Miquel Sabatés
Anna Bonafont Castillo
Josep Rafús Isern
Joan Oriol Pujols
Josep Burgaya Riera
Jacint Raurell Bernadà
M. Lluïsa Carbonell Tomas
M. Dolors Pena Buxó
Joan Ballana Gonzalez
Josep M. Font Purtí
Lluís Casellas Castells
Santi Crusellas Rifà
Montserrat Magariño Hernández
Josep Anglada Rius
Xavier Tornafoch Yuste
_______________

Es passa a tractar els temes compresos en l'ordre del dia, que són els següents:

A ESBORRANY DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR

Com que no es formula cap observació a l'acta de la sessió anterior que fou distribuïda amb la convocatòria, que és la corresponent al dia 9 de novembre de 2004, s'aprova per unanimitat dels 21 membres presents.

B PROPOSTES D'ACORD I DICTÀMENS

1 NOMENAR MEMBRES DE LA JUNTA DE GOVERN DEL MUSEU EPISCOPAL DE VIC

Primer. De conformitat amb el que disposa el capítol II, article 8, dels vigents Estatuts del Museu Episcopal de Vic, nomenar el Sr. Jordi Figuerola Garreta i el Sr. Lluís Casellas Castells, membres de la Junta de Govern del Museu Episcopal de Vic.

Segon. Notificar aquest acord als interessats.

El senyor Tornafoch diu que estan d'acord amb els dos noms proposats, sobretot amb el del senyor Jordi Figuerola, que és un dels millors coneixedors del Museu Episcopal de Vic. Però tanmateix, lamenten que no se'ls hagi fet cap consulta formal a l'hora de decidir la proposta.

El senyor Burgaya diu que el grup Socialista està d'acord amb la proposta i són fidels a la idea que no cal, per donar suport a propostes d'aquestes característiques, el fet de tenir-hi algú del seu àmbit polític. Les persones proposades són absolutament vàlides i, per tant, hi donaran suport.
Que aprofita aquest nomenament, però, per expressar la preocupació sobre la direcció i gestió del Museu Episcopal i no es refereixen a persones, però hi ha un problema de concepte que posa en qüestió el conveni de gestió del Museu, i és que sent un equipament de primeríssim ordre tingui direccions no professionalitzades, és a dir, direccions que no exerceixen de direccions. Per tant, demanen als representants que aniran a la Junta de Govern del Museu Episcopal, que es replantegi aquesta qüestió. El Museu Episcopal té una envergadura, importància i significació que requereix una direcció professional i dedicada de manera exclusiva.
Els resultats del Museu Episcopal, pel que fa a visites i a promoció no són els que caldria esperar. Per tant, demanen un paper més actiu de les administracions, Generalitat i Ajuntament de Vic, que financen gran part de les despeses i els costos de gestió d'aquest Museu. I, com a grup Socialista, demanen tenir-ne informació permanent, puntual i actualitzada, perquè és interès de tots que aquest Museu rebi més visites, sigui més conegut i sigui pedra angular de tot el que és dinamització cultural i turística de la ciutat.

El senyor Font diu que en la línia que ha apuntat el senyor Burgaya, reitera el convenciment que el Museu Episcopal és una eina cultural i de promoció de la ciutat de primer ordre.
Diu que ja van ser crítics en el conveni signat entre l'Ajuntament, la Generalitat i el Bisbat, on veuen que el paper representat pel Bisbat no és suficientment vàlid com per donar l'impuls que el Museu Episcopal necessita.

El senyor alcalde diu que voldria afegir que es prengui l'acord de comunicar a la senyora Marta Costa l'agraïment de la corporació pel temps que hi ha dedicat en representació del consistori.

Prenent nota de la comunicació que ha demanat el senyor alcalde, la proposta s'aprova PER UNANIMITAT.

2 ATORGAR LA MEDALLA D'OR AL POETA "MIQUEL MARTÍ I POL"

MIQUEL MARTÍ I POL

Conegut sobretot com a poeta, també destacà com a prosista i traductor. Va néixer a Roda de Ter, el 19 de març de l'any 1929. Va cursar estudis primaris a l'escola parroquial de Roda.
El 1943, quan tenia 14 anys, començà a treballar al despatx de ca la Tecla, la fàbrica tèxtil on també treballava la seva mare. El 1948, quan tenia 19 anys, patí una tuberculosi pulmonar que l'obligà a estar un any de baixa. Això li va permetre llegir molt.
El 1954 publicà Paraules al vent, amb què obtingué el Premi Óssa Menor.
El 1956 es casà amb Dolors Freixas, amb qui tingué una filla el 1958 i un fill el 1965. Durant aquests anys, comença a dur a terme activitats més públiques: dirigeix cinefòrums, fa conferències, entra a formar part de la Nova Cançó (musica i canta els seus poemes), col·labora amb la revista Oriflama i Inquietud. És a finals dels anys seixanta que també inicia activitats polítiques en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).
El 1965 començà la tasca de traducció. Traduí una vintena de llibres del francès, d'entre els quals destaquen autors com Zola, Apollinaire, Simone de Beauvoir, Racine, Flaubert i Saint-Éxúpery, entre d'altres.
El 1970 se li diagnosticà una esclerosi múltiple, que marcarà la seva vida i també la seva obra. El 1972 es donà de baixa de la fàbrica i començà un procés d'introspecció profunda que es plasmarà en les seves obres posteriors. Conscient de les seves limitacions, se serveix de la poesia per transcendir la realitat de la malaltia i configura un imaginari poètic bastit per l'expressió dels sentiments més humans, com l'amor, el desig, la sensualitat i la mort. Obres com Vint-i-set poemes en tres temps (1972), finalista del premi Carles Riba, La pell del violí (1974), Llibre dels sentits (1974), Cinc esgrafiats a la mateixa paret (1975), L'arrel i l'escorça (1975) i Quadern de vacances (1976), en són uns clars exponents.
Estabilitzada la malaltia a partir de 1975, emprèn la tasca de crític i proleguista, sobretot a la revista Reduccions.
A finals dels anys setanta refusa un Premio Nacional proposat per Madrid. El 1976 rep el Premi Lletra d'Or per El llarg viatge, i el 1978 el Premi Fastenrath.
El 1978 rep un homenatge dins la Setmana Popular a Osona, organitzada per la Comissió de Cultura del PSUC, en què hi assisteixen poetes com Pere Quart, Vicent Andrés Estellés, Joan Brossa, Joan Vinyoli, Ramon Pinyol, entre d'altes.
A partir de 1980 torna a sortir en actes públics. El1982 se li féu un homenatge a la Universitat de Barcelona i el 1983 rebé la Creu de Sant Jordi.
El 1984 morí la seva esposa, Dolors Freixas, i el 1986 es casà amb Montserrat Sans.
El 1991 rebé el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes; el 1992 rebé la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts; el 1998 rebé el Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya i el 1999 la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.
Durant l'any 1999 i el 2000 tingué lloc un reconeixement popular a l'obra de Miquel Martí i Pol que féu que molts ajuntaments i el propi Parlament de Catalunya aprovessin de demanar que fos presentada la seva candidatura per al Premi Nobel de Literatura.
Miquel Martí i Pol és, sens dubte, un dels poetes catalans més universals, ja que la seva obra ha estat traduïda al castellà, al portuguès, a l'alemany, a l'anglès, a l'italià, al flamenc, a l'eslovè, al búlgar, al rus i al japonès.
L'obra de Miquel Martí i Pol és un exemple de la vitalitat d'una persona que va saber afrontar les adversitats d'una manera exemplar i que, lluny de deixar-se vèncer per aquestes, va anar sempre més enllà, vencent les adversitat i obrint nous camins vitals i poètics.
El gran èxit de Martí i Pol és haver estat capaç de fer popular la poesia i d'acostar-la al gran públic; va saber connectar com ningú -per la seva senzillesa, la seva bonhomia i la seva proximitat- amb les persones del carrer i ha estat per a molts un referent, tant el l'àmbit estrictament literari com també en l'humà.
Ha estat una gran persona, un gran poeta i escriptor, un home compromès amb els seus ideals, amb els seus amics, amb la seva comunitat... Però, per sobre de tot, ha estat un gran patriota, una persona que ha estimat intensament el país i que, amb un bolígraf i un paper, ha contribuït, com pocs, a fer de Catalunya un referent cultural arreu del món.
Miquel Martí i Pol va néixer a Roda de Ter, però la seva capital cultural va ser Vic, on va connectar, de molt jove, amb el grup de poetes del Seminari de Vic, entre els quals Segimon Serrallonga, Antoni Pous, Ricard Torrents, entre d'altres, i va tenir com a referents en la seva formació molts aspectes del Vic cultural. Recíprocament, els vigatans, començant per aquest Consistori, hem sentit sempre Miquel Martí i Pol com a integrant de la nostra ciutat, raó per la qual el Consistori democràtic de l'any 1987 li va atorgar una renda vitalícia a canvi dels drets d'autor de l'obra poètica "Àmbit de tots els àmbits".

Per tot això, és indubtable que Miquel Martí i Pol, el poeta del poble, el poeta nacional, mereix gaudir del reconeixement de la Ciutat de Vic.

Per això, de conformitat amb el Reglament especial d'honors i distincions de l'Ajuntament de Vic, es proposa al Ple:

1r. Atorgar la Medalla d'Or de la ciutat de Vic, a títol pòstum, al senyor Miquel Martí i Pol, poeta de Roda de Ter.

2n. Facultar l'alcalde perquè designi, quan s'escaigui, la data i el lloc de l'atorgament públic de la Medalla.

APROVAT PER UNANIMITAT

3 DESIGNAR VOCAL DE L'AJUNTAMENT DE VIC A LA FUNDACIÓ PRIVADA ORFEÓ VIGATÀ-TRINITARIS

De conformitat amb els estatuts fundacionals de la Fundació Privada Orfeó Vigatà-Trinitaris, fundada mitjançant escriptura pública de data 2 de setembre de 2002, s'acorda:

Primer. Designar representant de la Corporació a la Fundació Privada Orfeó Vigatà-Trinitaris, el senyor Jaume Puig i Canal, tinent d'alcalde de Cultura.

Segon. Notificar aquest acord a l'interessat i al president de l'esmentada Fundació.

APROVAT PER UNANIMITAT

4 DESIGNAR REPRESENTANT DE LA CORPORACIÓ AL CONSELL ESCOLAR DE L'ESCOLA OFICIAL D'IDIOMES DE VIC

De conformitat amb el Decret 317/2004 de 22 de juny, pel qual es regula la constitució i composició del consell escolar i tal com estableix el capítol 2, que determina el procediment per a l'elecció dels membres dels Consell Escolars dels centres docents públics de nivell no universitari de Catalunya,

Primer. Designar representant de la Corporació al Consell Escolar de l'Escola Oficial d'Idiomes de Vic, el senyor Xavier Arumí i Tura, tinent d'alcalde de Joventut i Educació en el Lleure.

Segon. Notificar aquest acord a l'interessat i a la direcció de l'esmentada escola.

APROVAT PER UNANIMITAT

5 PRORROGA DEL CONVENI DE COL.LABORACIÓ PEL PLA COMARCAL D'INTEGRACIÓ DELS IMMIGRANTS DE LA COMARCA D'OSONA.

Atès que el Consell Comarcal d'Osona ha sol·licitat al Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya la gestió directa del Pla comarcal d'integració als immigrants, s'acorda:

1.- Prorrogar el conveni de col·laboració entre el Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal d'Osona, l'Ajuntament de Vic i l'Ajuntament de Manlleu, signat l'any 2003 per la realització del Pla Comarcal d'Integració dels immigrants d'Osona, per l'any 2004.

3.- Abonar al Consell Comarcal d'Osona, NIF P-5.800.015-I, la quantitat de 16.854,58 €, pel desenvolupament de les actuacions previstes al Pla Local d'Integració dels Immigrants.

4.- Facultar l'alcalde o el tinent d'alcalde per a la signatura de tots els documents que calguin per a l'efectivitat del següent acord.

El senyor Anglada diu que el seu grup no votarà a favor de la proposta per coherència amb les persones que els van fer confiança en les passades eleccions municipals, amb el seu partit i amb ell mateix.
Diu que el conveni que es va signar l'abril del 2003, entre el Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal d'Osona, l'Ajuntament de Vic i l'Ajuntament de Manlleu per al pla d'integració dels immigrants de la comarca d'Osona va ser un error. L'Ajuntament no s'ha d'abocar contínuament a donar diners al tema de la immigració. Els immigrants s'han d'espavilar per ells sols, i no han d'estar pendents de veure què se'ls dóna. Demana en què consisteix i de què serveix aquest Pla comarcal d'integració i on es destinen aquests 24.000 euros que hi aporta l'Ajuntament de Vic, ja que valdria més que es destinessin a coses més profitoses per la ciutat.

La senyora Bonafont diu que creu recordar que el senyor Anglada era a la Comissió de Serveis Personals, on detalladament i amb documentació es van explicar quines accions s'havien dut a terme i que justificaven aquest conveni.

El senyor Anglada diu que dedicar 4 milions de pessetes per tota la informació que li van passar l'altre dia és exagerat i que aquesta és la seva manera d'entendre les coses.

El senyor alcalde diu que cap problema i com a aclariment li diu que aquesta és una subvenció finalista, la Generalitat de Catalunya dóna aquests diners per un pla concret, l'Ajuntament de Vic no els pot destinar a qualsevol altra cosa com diu.

Es posa la proposta a votació i resulta aprovada perquè obté 20 vots a favor i 1 en contra.

6 APROVAR L'EXPEDIENT DE CONTRACTACIÓ D'UNA EMPRESA PER LA IMPLANTACIÓ DE GESTIÓ D'EXPEDIENTS

Primer.- Aprovar l'expedient per a la contractació d'una empresa de serveis per la implantació d'una gestió informatitzada d'expedients a l'Ajuntament.

Segon.- Aprovar l'expedient de contractació, pel preu màxim de SETANTA-DOS MIL EUROS (72.000 €) IVA inclòs; tot això de conformitat amb la documentació que es troba en l'expedient.

Tercer.- Aprovar el plec de clàusules econòmico-administrtives particulars per a la contractació del servei mitjançant procediment obert I concurs públic.

Quart.- Facultar el Sr. Alcalde o el tinent d'alcalde president de la Comissió d'Economia i Hisenda per signar els documents que calguin per a l'efectivitat dels precedents acords.

El senyor Font diu que el seu grup votarà a favor de la proposta perquè la valoren positivament, però manifesten la seva sorpresa que a aquestes alçades, l'Ajuntament de Vic hagi d'arribar a una situació que ve provocada per situacions que es reflecteixen en la memòria del mateix acord que avui aprovaran i que haurien d'haver estat solventades, no el novembre del 2004, sinó com a mínim, una colla d'anys enrere i és la resposta a una situació insostenible en alguns departaments de l'Ajuntament: Registre municipal, Governació i Estadística, tots ubicats en aquest mateix edifici i que es veuen col·lapsats pel nombre d'expedients que hi entren i que amb una visió més previsora o estratègica s'hauria solucionat des de fa molt de temps.
Que per salvar aquestes situacions ells han proposat en els diferents programes electorals, que és necessària la figura d'un gerent municipal, una persona per a tasques de planificació, de gestió i recursos humans i de coordinació.
Per tant, celebren que es doni aquest pas previ, encara que tard.

El senyor Jaume Puig diu que comparteix en part l'anàlisi que fa el senyor Font sobre la situació de la mecanització de la gestió d'expedients a l'Ajuntament de Vic, el qual en la passada legislatura, va ser pioner en la contractació del sistema SAP per a les administracions públiques i l'empresa subministradora els tenia catalogats, a nivell estatal, com a una de les administracions pilot d'implantació d'aquest sistema habitual en les empreses privades. Que el fet que diferents àrees de l'Ajuntament hagin desenvolupat al llarg del temps bases de dades pròpies, és un fet habitual en altres administracions públiques, i precisament amb visió de futur, fa uns anys, l'Ajuntament va fer aquesta aposta, que no ha estat fàcil, de contractació del sistema SAP. Això ha permès a l'equip de govern d'ara fer aquesta aposta avantguardista de futur, amb unes bases fàcils i sòlides per fer una feina que costa molt de fer, que és intentar unificar la gestió a tots els departaments de la casa, en la qual hi ha molts procediments diferents, costa molt d'escriure tots els processos administratius dels expedients, i el que estan buscant, precisament, és un sistema de simplificació de la gestió administrativa.
Això s'ha començat a demostrar amb la presentació de la pàgina web que van fer durant la setmana digital. La web, ara portal de l'Ajuntament, ja és estàndar i tota la casa penja del mateix portal i, en breu, esperen que això es pugui fer amb la gestió administrativa dels expedients.
Diu que la situació és complexa, però està ben encarrilada, i amb la contractació d'avui es fa un pas important per a la racionalització administrativa.

APROVAT PER UNANIMITAT

7 APROVACIÓ DEL CONVENI DE COOPERACIÓ (ASSISTÈNCIA TÈCNICA) EN RELACIÓ AMB LA TRAMITACIÓ DE L'AUTORITZACIÓ SANITÀRIA MUNICIPAL D'ESTABLIMENTS MINORISTES DE CARN

El Reial Decret 1376/2003, de 7 de novembre, pel qual s'estableixen les condicions sanitàries de producció, emmagatzematge i comercialització de les carns fresques i els seus derivats en els establiments de comerç al detall, disposa que els establiments minoristes que comercialitzen carn han de disposar d'una autorització sanitària, atorgada per l'autoritat competent.

Els articles 26 de la Llei 7/85, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local, i 67 del Decret legislatiu 2/03, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, disposen que els municipis han de prestar, entre d'altres serveis, el control d'aliments; en el mateix sentit la Llei General de Sanitat, en l'article 42 estableix que els Ajuntaments tindran també responsabilitats pel que fa al control sanitari d'aliments i altres productes relacionats amb el consum humà.

De conformitat amb la Circular 1/4, d'abril de 2004, del Departament de Sanitat i Seguretat Social, actualment Departament de Salut, s'entendrà per autoritat competent l'Ajuntament per a l'atorgament de les autoritzacions sanitàries dels establiments d'àmbit de distribució municipal i l'esmentat Departament de la Generalitat per als establiments d'àmbit de distribució supramunicipal.

L'article 28.1.a) del Decret legislatiu 4/03, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de l'organització comarcal de Catalunya, disposa que correspon a les comarques prestar assistència tècnica, jurídica i econòmica als municipis.

Per això, S'ACORDA:

Primer.- Aprovar la signatura del conveni de cooperació en matèria d'assistència tècnica en la tramitació de l'autorització sanitària municipal d'establiments minoristes de carn, a subscriure amb el Consell Comarcal d'Osona.

Segon.- Facultar el senyor Alcalde per a la signatura del Conveni i de qualsevol altre document que calgui per a l'efectivitat d'aquest acord.

APROVAT PER UNANIMITAT

8 DONAR L'ASSABENTAT DE LA REVISIÓ DE PREUS PER A L'ACTUALITZACIÓ DE TARIFES DEL PÀRQUING DE LA PLAÇA MAJOR

Donar l'assabentat de la proposta presentada el dia 19 de novembre de 2004, per l'empresa SABA, Aparcaments SA (SABA), empresa concessionària de l'explotació de l'aparcament de la Plaça Major de Vic, relativa a la revisió de preus per a l'actualització de les tarifes que s'aplicaran a partir del dia 1 de gener de 2005, ja que la proposta s'ajusta al que preveu el plec de condicions reguladores d'aquesta concessió.

APROVAT PER UNANIMITAT

9 EXPEDIENTS DE MODIFICACIÓ I SUPLEMENT DE CRÈDITS

9.1

Primer.- De conformitat amb l'article 177 del RDL 2/2004 de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les hisendes locals, s'acorda aprovar un expedient de modificació i suplement de crèdits en el Pressupost de la pròpia entitat, de l'exercici de 2004, segons el detall següent:

INGRESSOS
Inicial Increment Total

C.I. Impostos directes

04 15 114000 Impost sobre l'increment del valor dels terrenys 700.000 35.000 735.000

Total C.I. 35.000

C.II Impostos indirectes

04 15 282000 Impost sobre construccions 1.403.200 45.000 1.448.200

Total C.II 45.000

C.III Taxes i altres ingressos

04 07 312000 Taxes llicències urbanístiques 380.000 10.000 390.000
04 15 381010 Reintegraments de pagament 40.000 85.000 125.000

Total C.III 95.000

C.IV Transferències corrents

04 02 462010 Convenis Diputació Benestar Social 80.400 5.500 85.900
04 03 455210 Subvencions programes Joventut: 3.000 12.250 15.250
Ajuts plans locals: 4.500
Diputació (No tinc son): 2.500
Diputació: 3.000
Punts Informació: 2.250
04 08 455030 Institucions penitenciaries 5.000 6.000 11.000
04 15 420000 Fons cooperació local 5.895.000 60.000 5.955.000

Total C.IV 83.750

C.V Ingressos patrimonials

04 15 520000 Interessos bancaris 75.000 35.000 110.000

Total C.V 35.000

Total ingressos 293.750

DESPESES

Baixes
Inicial Baixa Total

C.II Despeses béns corrents i serveis

04 02 323 227100 Contractes de serveis 517.103 85.000 432.103

Total C.II 85.000

C.III Despeses Financeres

04 16 011 310100 Interessos préstecs 1.005.000 25.000 980.000

Total C.III 25.000

C.IV Transferències corrents

04 02 413 489000 Serveis Salut 11.000 10.000 1.000

Total C.IV 10.000

Total baixes despeses 120.000

Altes
Inicial Increment Total
C.II Despeses béns corrents i serveis

04 02 412 212000 Centres de dia 71.027 20.000 91.027
04 01 422 221030 Calefacció escoles 48.510 6.000 54.510
04 01 422 227000 Neteja escoles 217.482 3.000 220.482
04 03 452 226090 Altres programes Joventut 21.000 12.250 33.250
04 07 511 210000 Reparació carrers etc. 325.000 50.000 375.000
04 07 511 210030 Reparació vies públiques 0 85.000 85.000
04 10 442 227000 Contractes recollida escombraries i neteja 2.592.425 40.000 2.632.425
04 15 111 226090 Despeses Generals Alcaldia 55.000 10.000 65.000
04 15 121 221090 Calefacció edificis 30.000 7.000 37.000
04 15 121 224000 Assegurances 35.000 30.000 65.000
04 15 121 226010 Despeses representació Ajuntament 125.000 20.000 145.000
04 15 121 226030 Despeses serveis jurídics 95.000 16.000 111.000

Total C.II 299.250

C.IV Transferències corrents

04 01 422 489020 Transferències activitats escolars i pedagògiques 43.083 5.000 48.083
04 02 313 480010 Ajuts socials 110.000 109.500 219.500

Total C.IV 114.500

Total despeses altes 413.750

TOTAL A SUPLEMENTAR 413.750

Segon.- Exposar l'expedient a informació pública, de conformitat amb l'art. 169 de l'esmentat text legal, durant un termini de 15 dies hàbils. En cas que no es presenti cap al.legació, aquest expedient quedarà definitivament aprovat.

Tercer.- Facultar l'alcalde o tinent d'alcalde en qui delegui, per signar tota la documentació necessària per fer efectiu aquest acord.

El senyor Burgaya diu que votaran favorablement aquest expedient i només farà alguna consideració en relació a algunes partides de les quals els fa falta informació detallada, concretament en ajuts socials i, sobretot, despeses generals d'Alcaldia i despeses de representació de l'Ajuntament, pel que demanen se'ls detallin aquestes despeses en el si de la Comissió d'Hisenda. Que, malgrat això, estan d'acord en el conjunt d'aquest expedient de modificació i suplement de crèdits.

APROVAT PER UNANIMITAT

9.2

Primer.- De conformitat amb l'article 177 del RDL 2/2004 de 5 de març, pql qual s'aprova el text refós de la Llei 39/1988, de 28 de desembre reguladora de les hisendes locals, s'acorda aprovar un expedient de suplement de crèdit en el Pressupost de l'Institut Municipal d'Acció Cultural (IMAC), de l'exercici de 2004, segons el detall següent:

ESTAT D'INGRESSOS

A) OPERACIONS CORRENTS
Inicial Suplement Total
C. IV Transferències corrents

1400 400000 Aportació Ajuntament 505.600 3.000 508.600

Total C.IV 3.000

B) OPERACIONS DE CAPITAL

C.VII Transferències de capital

1400 700000 Aportació Ajuntament inversions 0 19.200 19.200

Total C VII 19.200

Total ingressos 22.200

TOTAL A SUPLEMENTAR 22.200


ESTAT DE DESPESES

Baixes
Inicial Baixa Total
C.VI Inversions reals

451 627000 Despeses neteja i serveis 62.100 420 61.680

Total C.VI 420

Total baixes despeses 420

Altes

A) OPERACIONS CORRENTS

C.I Despeses de Personal

451 130000 Despeses de personal 41.095 3.135 44.230
451 160000 Seguretat Social 10.300 285 10.585

Total C.I 3.420

C.VI Inversions reals

451 623000 Adquisició maquinària 0 19.200 19.200

Total C.VI 19.200

Total altes despeses 22.620

TOTAL A SUPLEMENTAR 22.200

Segon.- Exposar l'expedient a la informació pública, de conformitat amb l'art. 169 de l'esmentat text legal, durant un termini de 15 dies hàbils. En cas que no es presenti cap al.legació , l'expedient quedarà definitivament aprovat.

Tercer.- Facultar l'alcalde o el tinent d'alcalde en qui delegui, per signar la documentació necessària per tal de fer efectiu aquest acord.

APROVAT PER UNANIMITAT

9.3

Primer.- De conformitat amb l'article 177 de RDL 2/2004 de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei 39/1988, de 28 de desembre reguladora de les hisendes locals, s'acorda aprovar un expedient de suplement de crèdit en el Pressupost de l'Institut Municipal d'Esports, de l'exercici de 2004, segons el detall següent:

ESTAT D'INGRESSOS

B) OPERACIONS DE CAPITAL

C.VII Transferències de Capital

700000 Transferències Ajuntament inversions 0 18.453 18.453

Total C. VII 18.453

TOTAL A SUPLEMENTAR 18.453


ESTAT DE DESPESES

Baixes
Inicial Baixa Total
A) OPERACIONS CORRENTS

C.I. Despeses de Personal

313 160000 Seguretat Social 59.534 4.100 55.434
452 131000 Personal Fons Social 4.000 1.100 2.900

Total C.I 5.200

C.II Despeses béns corrents i serveis

452 222000 Telèfon i correspondència 7.420 4.900 2.520
452 226110 Organitzacions esportives pròpies 61.930 6.130 55.800

Total C.II 11.030

Total baixes despeses 16.230


Altes
Inicial Suplement Total
A) OPERACIONS CORRENTS

C.I Despeses de Personal

452 130000 Despeses personal 167.013 6.600 173.613

Total C.I 6.600

C.II Despeses béns corrents i serveis

452 230000 Viatges, dietes i obsequis 4.800 170 4.970
452 227000 Centre Mèdic de l'Esport 16.940 1.160 18.100

Total C.II 1.330

C.IV Transferències corrents

452 489000 Ajuts, subvencions i trofeus 122.779 8.300 131.079

Total C.IV 8.300

B) OPERACIONS DE CAPITAL

C. VI Inversions reals

601000 Inversions diverses 0 18.453 18.453

Total C. VI 18.453

Total altes despeses 34.683

TOTAL A SUPLEMENTAR 18.453

Segon.- Exposar l'expedient a informació pública, de conformitat amb l'art. 169 de l'esmentat text legal, durant un termini de15 dies hàbils. En cas que no es presenti cap al.legació, l'expedient quedarà definitivament aprovat.

Tercer.- Facultar l'alcalde o el tinent d'alcalde en qui delegui, per signar la documentació necessària per tal de fer efectiu aquest acord.

APROVAT PER UNANIMITAT

10 APROVAR L'EXPEDIENT DE CONTRACTACIÓ D'UNA PÒLISSA D'ASSEGURANCES DE RESPONSABILITAT CIVIL/PATRIMONIAL PER L'AJUNTAMENT DE VIC

RETIRAT DE L'ORDRE DEL DIA

11 APROVAR DEFINITIVAMENT, TAL COM FOU APROVAT INICIALMENT, EL CONVENI URBANÍSTIC DE CESSIÓ DE DOMINI A FAVOR D'AQUEST AJUNTAMENT, AMB RESERVA D'APROFITAMENT, DE LA ZONA D'EQUIPAMENT DE SUPERFÍCIE 12.969 M2, SITUADA AL SECTOR 8, FONT DE SANT PERE, DEL PROGRAMA D'ACTUACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VIC.

En data 27 de setembre de 2004 l'Excm. Sr. Alcalde-President d'aquest Ajuntament i els senyors Joan Camps Bansell i Antoni Bayés de Luna, la senyora Enriqueta de Luna Margenat i les mercantils PARC DEL MÈDER S.L. i GENIS ANTEL S.A., van signar el Conveni Urbanístic de cessió de la zona d'equipament situada al Sector 8, "Font de Sant Pere", del Programa d'Actuació Urbanística Municipal de Vic.

En data 27 de setembre de 2004 el Ple municipal va adoptar l'acord d'aprovar inicialment el Conveni Urbanístic signat el dia 27 de setembre de 2004 de cessió de domini a favor d'aquest Ajuntament, amb reserva d'aprofitament a favor dels propietaris de les finques, de la zona d'equipament de superfície 12.969 m2, situada al Sector 8 "Font de Sant Pere" del Programa d'Actuació Urbanística Municipal de Vic. Seguidament es va procedir a sotmetre'l a informació pública durant el termini d'un mes, mitjançant publicació dels corresponents anuncis al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona número 245 del dia 12 d'octubre de 2004, al diari Avui del dissabte 9 d'octubre de 2004 i al taulell d'anuncis d'aquest Ajuntament per tal que hom pogués formular-hi les manifestacions i al·legacions que es consideressin escaients, de conformitat amb els articles 8.3 i 98.4 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'Urbanisme de Catalunya. Així mateix es va notificar personalment als propietaris de les finques, senyors Joan Camps Bansell i Antoni Bayés de Luna, la senyora Enriqueta de Luna Margenat i a les mercantils PARC DEL MÈDER S.L i GENIS ANTEL, SA.

Atès que no consta a l'expedient que durant el tràmit d'informació pública s'hagi presentat cap al·legació, ni manifestació al respecta.

Per això S'ACORDA:

Primer.- Aprovar definitivament, tal com fou aprovat inicialment, el Conveni Urbanístic signat el dia 27 de setembre de 2004 de cessió de domini a favor d'aquest Ajuntament, amb reserva d'aprofitament a favor dels propietaris de les finques, de la zona d'equipament de superfície 12.969 m2, situada al Sector 8 "Font de Sant Pere" del Programa d'Actuació Urbanística Municipal de Vic. S'adjunta el Conveni de referència.

Segon.- Notificar personalment aquest acord als propietaris de les finques, senyors Joan Camps Bansell i Antoni Bayés de Luna, la senyora Enriqueta de Luna Margenat i a les mercantils PARC DEL MÈDER S.L i GENIS ANTEL, SA.

Tercer.- Procedir, un cop aprovat definitivament el Programa d'Actuació Urbanística Municipal de Vic, als efectes de l'execució del referit conveni, a la inscripció al Registre de la Propietat número 1 de Vic de la cessió de domini amb reserva d'aprofitament a favor de l'Ajuntament de Vic i a l'agrupació de les superfícies de terreny cedides.

APROVAT PER UNANIMITAT

12 APROVACIÓ DE L'EXPEDIENT DE CONTRACTACIÓ DE LA SUBSTITUCIÓ DE LA GESPA DEL CAMP DE FÚTBOL MUNICIPAL

Primer.- Aprovar l'expedient per a la contractació pel procediment obert mitjançant la forma de concurs públic de les obres compreses en el projecte aprovat pel Ple Municipal en la sessió de data 14-6-2004, corresponent a la substitució de la gesta de Camp Municipal de Futbol, El pressupost d'aquests treballs puja la quantitat de cinc-cents noranta-set mil dos-cents trenta-dos euros amb setanta-vuit cèntims (597.232,78 €.) inclós l'I.V.A.

El plec de condicions particulars que forma part de l'expedient de contractació que s'aprova, no precisa d'informació pública donat que està aprovat el plec de clàusules administratives generals aplicables a la contractació d'obres i instal.lacions de l'Ajuntament de Vic (annex 1), que es d'aplicació en tant i quant no sigui contradictori amb el que disposa el Reial Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel que s'aprova el text refòs de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques i fins i tant no s'aprovi el nou plec de claùsules administratives generals adaptat a la nova legislació.

Segon.- Obrir el període de licitació mitjançant la publicació dels corresponents anuncis, de conformitat amb el que preveu l'art. 78 del Reial Decret Legislatiu 2/2000, 16 de juny.

Tercer.- Facultar l'Excm.Sr. Alcalde o el tinent d'alcalde en qui delegui per a la signatura de tots els documents que calguin per a l'efectivitat del present acord.

El senyor Raurell diu que el seu grup hi votarà favorablement en la mesura que aquesta actuació possibilita un aprofitament més intensiu del camp de futbol, tot i recordant que és un equipament municipal que ha d'estar al servei del municipi i que una bona part de la despesa econòmica l'assumeix el municipi. Per tant, caldria en el seu moment revisar les condicions de concessió, de manera que la utilització del camp de futbol estés i constés específicament oberta a altres entitats no necessàriament vinculades a la Unió Esportiva.

El senyor Crusellas diu que el seu grup hi votarà a favor, però farà una sèrie de consideracions en la línia del grup Socialista.
Diu que en el seu moment, Esquerra Republicana va denunciar l'estat de degradació que pateixen algunes instal·lacions esportives de titularitat municipal i en el passat Ple es va aprovar el Pla d'inversions 2004-2007 amb el vot favorable d'Esquerra Republicana, perquè, entre d'altres qüestions, es va tenir en compte la reclamació feta pel seu grup, en el sentit d'arreglar el camp de futbol i substituir l'actual gespa degradada, fent així que el cost de manteniment sigui molt menor i la instal·lació es pugui utilitzar molt més. Insisteixen que cal executar estrictament el conveni de concessió, especialment els manteniments, ja que si ara es fa aquesta inversió tan important en aquesta instal·lació, no hagin de lamentar d'aquí a uns anys que qui havia de fer el manteniment no ho faci, l'Ajuntament se'n desentengui i la instal·lació es vagi degradant.
Demana quan estarà instal·lada la nova gespa artificial i si el camp se cedirà per altres activitats fora de les estrictament esportives i es donarà cabuda a altres entitats.

El senyor alcalde diu que no s'atreveix a dir quan estarà instal·lada la nova gespa artificial, perquè fa falta veure quines empreses vindran i quin temps necessitaran per fer-ho i també s'ha de compaginar amb el campionat que s'està jugant actualment. S'han de compaginar els interessos del club del moment i els de l'Ajuntament.
Sobre el manteniment del camp, diu que en van parlar abastament a la Comissió i en això estan tots en la mateixa línia. I que el conveni que hi ha determina uns dies que es poden deixar les instal·lacions, cosa que no es podia fer algunes vegades, perquè la gespa natural es deteriorava. I també recorda que des del primer moment el camp de gespa era en el Pressupost d'inversions.

El senyor Tornafoch destaca el fet que aquestes millores infraestructurals de les instal·lacions del camp de futbol, és fan per donar-li una certa funcionalitat social, cosa en la qual ha insistit moltes vegades.

La senyora Miquel diu que la idea és que se socialitzi molt més. Per tant, les vies que s'estan prenent en aquests moments és perquè sigui així.

APROVAT PER UNANIMITAT.

13 APROVAR LA IMPLANTACIÓ DE LA QUARTA FASE DEL SERVEI DE RECOLLIDA SELECTIVA.

En data 9 de juny de 1997 el Ple Municipal va adjudicar definitivament a l'Empresa CESPA,S.A., la concessió administrativa del servei de neteja viària del terme municipal de Vic i en data 15-3-99 el Ple Municipal va aprovar la novació subjectiva a favor de la Societat CESPA INGENIERIA URBANA,S.A. i també la modificació d'aquesta concessió administrativa com a conseqüencia de l'ampliació amb les prestacions relatives al servei de deixalleria i servei de recollida selectiva.

En data 31 de juliol de 2000 el Ple Municipal va aprovar la modificació d'aquest servei de recollida amb la implantació de la recollida selectiva de multiproducte (paper/cartró, envasos) als barris del Remei i dels Habitatges Montseny

En data 14-1-2002 el Ple Municipal va aprovar una nova modificació del servei de recollida a conseqüència de la implantació del servei de recollida selectiva de multiproducte (paper/cartró,envasos i vidre) a la zona sud-est de la Ciutat i al nucli de la Guixa.

En data 31-3-2003 el Ple Municipal va aprovar una modificació del servei de recollida a conseqüència de la implantació del servei de recollida selectiva de multiproducte (paper/cartró,envasos i vidre) a la zona nord-oest de la Ciutat, delimitada al sud pel riu Mèder, a l'est, pel carrer Manlleu, la carretera de Manlleu i el cinturò de les Rambles (Rambla de Sant Domènec, Rambla de l'Hospital i Rambla de les Devallades) i al nord i a l'oest, pels límits del terme municipal, amb l'excepció del polígon del Sot dels Pradals, que com a zona industrial no disposarà d'aquest servei.

Atesa la voluntat municipal de completar la implantació de la recollida selectiva del multiproducte a tota la Ciutat, per això s'acorda:

Primer.- Aprovar el projecte redactat pels serveis tècnics municipals, de recollida selectiva de multiproducte (paper/cartró i envasos) , que correspon a la quarta i última fase d'implantació i abarca el quadrant nord-est de la ciutat, liitat al sud, pel riu Mèder i a l'oest, pel carrer de Manlleu, la carretera de Manlleu i el Centre Històric que també en forma part i en quant als límits nord i est es corresponen amb els límits pròpis de la Ciutat, amb excepció dels polígons industrials que a com a tals no disposaran del servei.

Segon.-. Aprovar la modificació de la concessió administrativa de la recollida selectiva en quant a les variacions d'aquest servei necessàries per a donar compliment al projecte aprovat en l'apartat primer.

Tercer.-. Fixar el cost total de la recollida selectiva de multiproducte (paper/cartró i envasos) i de les variacions en la recollida de vidre a la zona nord-est de la Ciutat, conforme resulta del projecte aprovat en l'apartat primer, en la quantitat de CENT DEU MIL SIS-CENTS VINT-I-QUATRE EUROS AMB TRENTA-VUIT CÈNTIMS (110.624,38 €.) inclós l'I.V.A. pel que respecte a la primera anualitat i establir la data 3 de gener de 2005 per iniciar les noves prestacions, les quals han d'estar totalment implantades el dia 1 de març de 2005.

Quart.- Fixar el cost dels treballs d'instal.lació dels contenidors en la quantia de TRES MIL QUATRE-CENTS TRENTA-UN EURS AMB QUARANTA-TRES CÈNTIMS (3.431,41 €.) , fent notar que aquest cost és únicament necessari per a poder iniciar la implantació de la quarta fase de la recollida, tal com es reflecteix en el projecte aprovat i no haurà de ser computat els anys posteriors de prestació del servei.

Cinquè.- Donar el tràmit d'audiència a l'Empresa CESPA INGENIERIA URBANA,S.A., en qualitat de concessionària dels serveis de neteja viària, de la deixalleria i de la recollida selectiva, per tal que dins el termini de QUINZE (15) DIES hàbils comptats a partir de l'endemà de la data de rebuda de la notificació del present acord, manifesti el que cregui convenient en relació amb les modificacions aprovades respecte del servei de recollida selectiva i en el benentès que la manca de resposta s'entendrà com a conformitat per part de l'Empresa a realitzar les noves prestacions segons les condicions fixades per aquest Ajuntament.

Sisè.- Facultar l'Excm. Sr. Alcalde i el tinent d'alcalde en qui delegui, per a la signatura de tots els documents que calguin per a l'efectivitat dels presents acords.

El senyor Font diu que el seu grup valora positivament que amb aquest acord es completi l'extensió per a tota la ciutat, de la recollida selectiva que fins ara s'havia fet en diferents fases.
Diu que sobre la recollida selectiva hi ha hagut molts debats. Està acceptat pels mateixos tècnics municipals que sobre el cartró i el vidre, l'èxit pot ser significatiu, notable, mentre que en altres tipus de deixalles, l'avaluació és bastant més complicada.
Diu que de l'Ordenança municipal sobre el servei de recollida de residus urbans, com en d'altres ordenances d'aquest tipus, alguns aquests aspectes no es compleixen, i aquesta és la part negativa que volen comentar.
Diu que l'Ajuntament de Vic ofereix un servei que es valora positivament, que és la recollida selectiva, però deixa de banda la voluntat d'implantar mitjans perquè realment aquest servei sigui efectiu i el grau d'eficàcia sigui important. Constaten mancances en l'ordenança i mancances pràctiques a l'hora d'accedir a la recollida selectiva per part dels veïns.
Que hi hauria d'haver una partida destinada a posar decents els contenidors que estan repartits per la ciutat.
Que l'Ordenança diu que els serveis municipals determinaran les característiques tècniques dels contenidors amb criteris d'unificació pel que fa al model, el grau d'estanqueïtat, la fàcil maniobra i l'estètica adequada i que les unitats situades a la via pública estaran degudament senyalitzades i tindran la consideració de serveis especials del servei urbà i també l'horari per abocar les escombraries, però en canvi, en els contenidors, el ciutadà no té aquesta informació i hom es refia que el ciutadà ha de saber de memòria l'horari o el tipus de deixalla que va ubicada a cada contenidor i això moltes vegades no és així.
Que per tot això el seu vot serà d'abstenció, perquè hi ha una ordenança que no s'està complint i cada vegada que es doni aquesta situació optaran per l'abstenció, ja que les ordenances són per complir-les i l'equip de govern ha de fer un esforç molt més considerable perquè aquesta recollida selectiva sigui realment eficaç.

El senyor Sala agraeix que consideri una aportació positiva el fet de la implantació de la quarta fase, però no està d'acord amb les consideracions d'incompliment de l'ordenança, ja que els contenidors de Vic no els ha dissenyat l'Ajuntament, són els que hi ha arreu i, per tant, no estan ni més ni menys integrats que la majoria de llocs de Catalunya.
Quant a la senyalització, diu que permanentment o, si més no, quan es fa alguna nova fase, hi ha un període en el qual es fa informació pública i porta a porta de com i de quina manera s'ha de fer aquesta recollida selectiva. I, en aquest cas, pel que fa a la quarta fase, a quines zones afecta i de quina manera s'ha de procedir per abocar les deixalles als contenidors.

Es posa la proposta a votació i resulta aprovada perquè obté 17 vots a favor, cap en contra i 4 abstencions.

14 APROVACIÓ DE MODIFICACIONS DEL CONTRACTE D'OBRES CORRESPONENTS A LES FASES A) I B) DEL PROJECTE D'AMPLIACIÓ I REFORMA DE L'EDIFICI DE L'ESCOLA BALMES PER A DESTINAR-LO A CASAL DE LA GENT GRAN.

Vist l'informe emès pel Sr. Ramon Juvany i Blanch,en qualitat de tècnic director de les obres corresponents a les fases A) i B) del projecte de reforma i ampliació de l'edifici que havia estat l'Escola Balmes, per a destinar-lo a Casal per a la gent gran i en el que es justifica que durant l'execució de les obres s'ha produït la necessitat d'introduir unitats d'obra no contemplades en el projecte, llur execució va ser contractada l'empresa VOPI4, S.A., per acord plenari de data 28-4-2003 i per un preu de 797.472,40 €. inclòs l'I.V.A.

Per això, i de conformitat amb el que estableix l'art. 146.2n. del Reial Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel que s'aprova el text refòs de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques, s'acorda:

Primer.- Aprovar per raons d'interés públic la modificació del contracte per a l'execució de les obres corresponent a la construcció de les fases A) i B) del projecte de reforma i ampliació de l'edifici que havia estat l'Escola Balmes, per a destinar-lo a Casal per a la gent gran consistent en la realització d'unes unitats d'obra no contemplades ni en el projecte ni en el contracte d'obres , les quals es descriuen, justifiquen i valoren en l'informe emès per la direcció de les obres, i que suposen una despesa de quaranta-vuit mil setanta-nou euros amb trenta-quatre cèntims (48.079,34 €.)inclòs l'I.V.A., fixada base a preus contradictoris acordats entre la direcció tècnica de l'obra i l'Empresa Adjudicatària.

Segon.- Encomenar l'execució d'aquestes noves unitats d'obra relatives a una modificació de part de les partides elèctriques i substitució de les persianes de la façan del migdia, a l'Empresa VOPI4, S.A. amb N.I.F. núm. A-59.345.702, en la seva qualitat d'Adjudicatària del contracte principal, per un preu de QUARANTA-VUIT MIL SETANTA-NOU EUROS AMB TRENTA-QUATRE CÈNTIMS (48.079,34 €.) inclós l'I.V.A.

Tercer.- Requerir a l'Empresa Adjudicatària, per tal que en el termini de quinze dies, ingressi en la Dipositaria Municipal, la quantitat de MIL NOU-CENTS VINT-I-TRES EUROS AMB DIVUIT CÈNTIMS (1.923,18 €.) com a complement de la garantia definitiva que va dipositar arran del contracte principal.

APROVAT PER UNANIMITAT

15 APROVACIÓ DEFINITIVA DEL PROJECTE D'INSTAL.LACIÓ D'UN ASCENSOR A LA CASA COMELLA

Primer.- Aprovar definitivament tal com fou aprovat inicialment pel Ple Municipal en la sessió de data de 6-9-2004, el projecte d'obra municipal ordinària corresponent a la instal.lació d'un ascensor a l'edifici de Casa Comella, situada al C. Jacint Verdaguer, núm.3, per tal de suprimir les barreres arquitectòniques existents per a l'accés a la planta primera on estan ubicats els serveis de Benestar Social d'aquest d'aquest Ajuntament; atès que practicada la informació pública del projecte mitjançant la publicació dels corresponents edictes en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm.4.237, de data de 13-10-2004, en el Butlletí Oficial de la Província núm. 241,de data de 7-10-2004 i en els taulers d'anuncis d'aquest Ajuntament, no s'ha presentat cap al.legació.

Segon.- Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província, en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i en els taulers d'anuncis d'aquest Ajuntament.

Tercer.- Facultar l'Excm.Sr. Alcalde-president o el tinent d'alcalde en qui delegui, per a la signatura de tots els documents que calguin per a l'efectivitat del present acord.

APROVAT PER UNANIMITAT

16 PRÒRROGAR L'ENCOMANDA DE GESTIÓ DE LA RECOLLIDA DE RESIDUS AL CONSELL COMARCAL D'OSONA

En data 28-10-96 el Ple Municipal va acordar encomenar la gestió dels residus municipals de Vic, al Consell Comarcal d'Osona per un termini de dos anys. Aquesta encomanda comprenia la gestió dels serveis de: recollida de residus urbans, la neteja de contenidors, la recollida d'objectes voluminosos, andròmines i trastos i la recollida selectiva de vidre, paper, cartró i piles. La prestació d'aquestes serveis es va iniciar el dia 1-3-97.

En data 25-1-99 el Ple Municipal va acordar prorrogar parcialment i per un termini d'un any, l'encomanda de gestió feta al Consell Comarcal d'Osona, però únicament pel que respecte a la prestació dels serveis de recollida de residus urbans i la neteja de contenidors.

En data 31-7-2000 el Ple Municipal va acordar prorrogar fins el dia 31 de desembre de 2001, l'encomanda de gestió feta al Consell Comarcal d'Osona, de la recollida de residus urbans i de la neteja de contenidors, introduïnt però una variació en la prestació d'aquest servei pel que respecte al Barri del Remei i dels Habitatges Montseny, com a conseqüència de l'inici de la recollida selectiva del multiproducte a partir del dia 2 d'octubre de 2000, per part del concessionari municipal del servei de recollida selectiva.

En data 25-2-2002 el Ple Municipal va acordar prorrogar fins el dia 31 de desembre de 2002 , l'encomanda de gestió feta al Consell Comarcal d'Osona, de la recollida de residus urbans i de la neteja de contenidors, si bé introduïnt una nova variació en la prestació d'aquest servei, com a conseqüència de l'inici a partir del dia 1-3-2002 de la recollida selectiva del multiproducte (paper/cartró i envasos) al sector sud-est de la Ciutat i al Barri de la Guixa, per part del concessionari municipal del servei de recollida selectiva.

En data 31-3-2003 el Ple Municipal va acordar prorrogar fins el dia 31-3-2004,
l'encomanda de gestió feta al Consell Comarcal d'Osona, de la recollida de residus urbans i de la neteja de contenidors, si bé introduïnt una nova variació en la prestació d'aquest servei, com a conseqüència de l'inici a partir del dia 5-5-2003 de la recollida selectiva del multiproducte (paper/cartró i envasos) al sector nord-oest de la Ciutat, per part del concessionari municipal del servei de recollida selectiva.

En data 29-3-2004 el Ple Municipal va acordar prorrogar fins el dia 31-12-2004 l'encomanda de gestió al Consell Comarcal d'Osona, de la recollida de residus urbans i neteja de contenidors que va ser acordada pel Ple Municipal en data 31-3-2003 i tenia com a venciment el dia 31-3-2004.

Atesa la voluntat que té aquest Ajuntament d'iniciar a partir del dia 3 de gener de 2005, la implantació de la quarta i última fase de la recollida selectiva del multiproducte (paper/cartró i envasos), la qual ha de quedar totalment implantada el dia 1 de març de 2005 i abarca el quadrant nord-est de la ciutat, liitat al sud, pel riu Mèder i a l'oest, pel carrer de Manlleu, la carretera de Manlleu i el Centre Històric que també en forma part i en quant als límits nord i est es corresponen amb els límits pròpis de la Ciutat, amb excepció dels polígons industrials que a com a tals no disposaran del servei.

Atesa també la voluntat d'aquest Ajuntament que el Consell Comarcal d'Osona, continuï fent la prestació dels serveis de recollida de residus urbans i de neteja dels contenidors.

Per tot això, s'acorda:

Primer.- Prorrogar l'encomanda de gestió per part del Consell Comarcal d'Osona, de la recollida de residus urbans i de la neteja de contenidors del municipi de Vic, fins el dia 31 de desembre 2005, si bé, no obstant, introduïnt una nova variació en la prestació d'aquest servei pel que respecte al sector nord-est de la Ciutat, com a conseqüència de l'inici de la recollida selectiva del multiproducte a partir del dia 3 de gener de 2005, per part del concessionari municipal del servei de recollida selectiva.

Segon.- Aprovar la modificació en la prestació del servei encomanat, arran de la nova estructuració del servei de recollida orgànica al sector nord-est de la Ciutat que figura reflectida en el projecte d'implantació de recollida selectiva de la fracció orgànica a la zona nord-est de la Ciutat, redactat per l'oficina tècnica municipal i fixar l'increment del cost econòmic que això representa, en la quantia anual de CENT VUITANTA-DOS MIL DOS-CENTS VUITANTA-UN EUROS AMB SETANTA-SET CENTIMS (182.281,77 €.) inclós l'I.V.A., d'acord amb la valoració que resulta de l'esmentat projecte. Dins d'aquesta valoració es contempla un increment en la recollida dels productors singulars compresos en les fases 1, 2 i 3 i que s'ha fixat en la quantia de 49.393,28 €. inclós l'I.V.A. .

Tercer.- Donar tràmit d'audiència al Consell Comarcal d'Osona, per tal que en el termini de quinze (15) dies hàbils, a comptar des de l'endemà de la data de rebuda de la notificació del present acord, pugui manifestar el que consideri adient en relació amb la valoració aprovada en l'apartat segon i fer notar que en cas de no presentar cap al.legació es considerarà que dona la conformitat a dita valoració i en conseqüència a la prestació del servei d'acord amb les determinacions que figuren en el projecte d'implantació de recollida selectiva de la fracció orgànica a la zona nord-est de la Ciutat.

Quart.- Facultar l'Excm.Sr. Alcalde-president i el tinent d'alcalde en qui delegui, per a la signatura de tots els documents que calguin per a l'efectivitat del present acord.

APROVAT PER UNANIMITAT

17 APROVACIÓ DEFINITIVA DEL PROJECTE DE MILLORA DEL RIU MEDER A L'ALÇADA DEL PONT DE L'ANTIGA N-152.

Primer.- Aprovar definitivament tal com fou aprovat inicialment pel Ple Municipal en la sessió de data de 6-9-2004, el projecte d'obra municipal ordinària corresponent a la millora del Riu Meder a l'alçada del pont de l'antiga N-152 fins a la casa del Maset a uns 700 mts.aigües amuntl; atès que practicada la informació pública del projecte mitjançant la publicació dels corresponents edictes en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm.4.237, de data de 13-10-2004, en el Butlletí Oficial de la Província núm. 239, de data de 5-10-2004 i en els taulers d'anuncis d'aquest Ajuntament, no s'ha presentat cap al.legació.

Segon.- Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província, en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i en els taulers d'anuncis d'aquest Ajuntament.

Tercer.- Facultar l'Excm.Sr. Alcalde-president o el tinent d'alcalde en qui delegui, per a la signatura de tots els documents que calguin per a l'efectivitat del present acord.

APROVAT PER UNANIMITAT

18 APROVACIÓ DEFINITIVA DEL PROJECTE DE SUPRESSIÓ DE BARRERES ARQUITECTÒNIQUES A LA CASA CORTADA

Primer.- Aprovar definitivament tal com fou aprovat inicialment pel Ple Municipal en la sessió de data de 6-9-2004, el projecte d'obra municipal ordinària corresponent a la supressió de barreres arquitectòniques en l'edifici de la Casa Cortada, situat al carrer de la Ciutat,num.3, on estan ubicades diferents dependències municipals; atès que practicada la informació pública del projecte mitjançant la publicació dels corresponents edictes en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm.4.237, de data de 13-10-2004, en el Butlletí Oficial de la Província núm. 239,de data de 5-10-2004 i en els taulers d'anuncis d'aquest Ajuntament, no s'ha presentat cap al.legació.

Segon.- Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província, en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i en els taulers d'anuncis d'aquest Ajuntament.

Tercer.- Facultar l'Excm.Sr. Alcalde-president o el tinent d'alcalde en qui delegui, per a la signatura de tots els documents que calguin per a l'efectivitat del present acord.

El senyor Raurell diu que la referència que es fa a les dependències municipals, han d'entendre que deuen ser les futures dependències municipals, perquè les que hi ha ara actualment no requeririen de la implantació d'aquest projecte d'ascensor i, en definitiva, supressió de barreres arquitectòniques. Aleshores, en tant que és així, la pregunta és si ja hi ha un contracte d'arrendament d'aquestes plantes superiors i si contempla algun tipus de disminució del preu pel fet que s'incorpora aquest ascensor pagat pel municipi en un edifici privat.

El senyor alcalde diu que s'està negociant el contracte i, per descomptat, no es farà cap despesa que no hi hagi el contracte signat. En aquest sentit no hi ha cap problema, és simplement avançar per poder demanar una subvenció.

El senyor Raurell diu que entenen que l'aprovació definitiva està condicionada a què es redacti el contracte i sigui satisfactori.

APROVAT PER UNANIMITAT

19 APROVACIÓ DEFINITIVA DEL PROJECTE DE REPARACIÓ DE LA TEULADA DEL DEPARTAMENT DE SANT JOSEP I DE LA ZONA DE SERVEIS DEL CEMENTIRI MUNICIPAL

Primer.- Aprovar definitivament tal com fou aprovat inicialment pel Ple Municipal en la sessió de data de 6-9-2004 , el projecte d'obra municipal ordinària corresponent a la reapració de la teulada del Departament de Sant Josep i de la zona de serveis del Cementiri Municipal; atès que practicada la informació pública del projecte mitjançant la publicació dels corresponents edictes en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 4.237, de data de 13-10-2004, en el Butlletí Oficial de la Província núm.239, de data de 5-10-2004 i en els taulers d'anuncis d'aquest Ajuntament, no s'ha presentat cap al.legació.

Segon.- Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província, en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i en els taulers d'anuncis d'aquest Ajuntament.

Tercer.- Facultar l'Excm.Sr. Alcalde-president o el tinent d'alcalde en qui delegui, per a la signatura de tots els documents que calguin per a l'efectivitat del present acord.

APROVAT PER UNANIMITAT

20 APROVACIÓ DEL PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS ACCESSOS I VIALS INTERNS DE L'ÀREA DE MANTENIMENT MUNICIPAL

Primer.- Aprovar definitivament tal com fou aprovat inicialment pel Ple Municipal en la sessió de data de 6-9-2004, el projecte d'obra municipal ordinària corresponent a la pavimentació dels accessos i vials interns de l'àrea de manteniment municipal, situada al carrer de la Indústria, núm.69 ,d'aquesta Ciutat, promogut per iniciativa municipal; atès que practicada la informació pública del projecte mitjançant la publicació dels corresponents edictes en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm.4.237, de data de 13-10-2004, en el Butlletí Oficial de la Província núm.239, de data de 5-10-2004 i en els taulers d'anuncis d'aquest Ajuntament, no s'ha presentat cap al.legació.

Segon.- Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província, en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i en els taulers d'anuncis d'aquest Ajuntament.

Tercer.- Facultar l'Excm.Sr. Alcalde-president o el tinent d'alcalde en qui delegui, per a la signatura de tots els documents que calguin per a l'efectivitat del present acord.

APROVAT PER UNANIMITAT

21 APROVACIÓ DEFINITIVA DEL PROJECTE DE REFERMAT DE LA CALÇADA DEL CARRER DEL REMEI (TRAM CARRER MANUEL SERRA I MORET-CARRETERA DE LA GUIXA).

Primer.- Aprovar definitivament tal com fou aprovat inicialment pel Ple Municipal en la sessió de data de 6-9-2004, el projecte d'obra municipal ordinària corresponent al refermat de la calçada del carrer del REMEI (tram C Manuel Serra i Moret-Crta. de la Guixa),d'aquesta Ciutat, promogut per iniciativa municipal; atès que practicada la informació pública del projecte mitjançant la publicació dels corresponents edictes en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 4.235, de data de 8-10-2004, en el Butlletí Oficial de la Província núm.239, de data de 5-10-2004 i en els taulers d'anuncis d'aquest Ajuntament, no s'ha presentat cap al.legació.

Segon.- Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província, en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i en els taulers d'anuncis d'aquest Ajuntament.

Tercer.- Facultar l'Excm.Sr. Alcalde-president o el tinent d'alcalde en qui delegui, per a la signatura de tots els documents que calguin per a l'efectivitat del present acord.

El senyor Font diu que sempre que surt algun tema referent al barri del Remei, el seu grup recorda que estan pendents d'un pla de rehabilitació global del barri. Es va fer un carrer model, l'Enric Prat de la Riba, que semblava que s'havia d'estendre als altres carrers del barri i no és així. Celebren que hi hagi la modificació dels refermats de diferents carrers, però ho valoren insuficient, ja que s'hauria de portar a terme el pla global de modificació del barri.

APROVAT PER UNANIMITAT

22 APROVACIÓ DEL CONVENI PER A LA CONSTRUCCIÓ D'HABITATGES AMB PROTECCIÓ OFICIAL DE LLOGUER PER A LA GENT GRAN, AL SECTOR EL NADAL.

Escoltat l'informe de la Intervenció de Fons Municipals en relació a que no es pot reconeixer una exempció general d'impostos i taxes a l'Institut Català del Sòl, tal com consta en la clàusula sisena del texte del Conveni a signar entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge i l'Ajuntament de Vic, per a la construcció d'habitages de lloguer assistit amb protecció oficial per a la gent gran, al sector el Nadal ; no obstant això, s'acorda:

Primer.- Aprovar el conveni entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Vic, per a la construcció de 64 habitages de lloguer assistit amb protecció oficial per a la gent gran, en una parcel.la de superfície 3.475 m2, a segregar de la finca municipal situada en el sector El Nadal de Vic i que és la registral núm. 26218, que figura inscrita en el Registre de la Propietat de Vic, al Tom 2274, del Llibre 639 de Vic, Foli 183, Inscripció 1ª.

Segon.- Facultar l'Excm.Sr. Alcalde-President per a la signatura de l'esmentat Conveni.

APROVAT PER UNANIMITAT

22 APROVACIÓ DEL CONVENI DE CESSIÓ TEMPORAL DE L'ÚS DEL LOCAL I EL MOBILIARI DEL CENTRE CULTURAL DE LA FUNDACIÓ LA CAIXA, DEL PASSEIG DE LA GENERALITAT, NÚM. 46.

Primer.- Aprovar el Conveni a subscriure entre la Fundació "la Caixa" i l'Ajuntament de Vic, mitjançant el qual la primera cedeix l'ús a favor de l'Ajuntament de Vic, del local i mobiliari del Centre Cultural situat al Passeig de la Generalitat, núm.64, d'aquesta Ciutat, per un període de sis anys.

Aquest Conveni contempla també la col.laboració de la Fundació "la Caixa", en l'impuls i l'establiment dels serveis que l'Ajuntament de Vic desenvoluparà en aquesta zona de la Ciutat, mitjançant una aportació econòmica anual de 110.000 €. fins a un total de 660.000 €. al llarg del període de la cessió d'ús i també una altra aportació econòmica de 75.000 € anuals durants sis anys, fins a un total de 450.000 €. per a l'organització d'activitats culturals i educatives.

Segon.- Facultar l'Excm.Sr. Alcalde-President per a la signatura de l'esmentat Conveni.

El senyor Burgaya diu que votaran favorablement el conveni, per més que lamentem molt la retirada d'aquest centre cultural de La Caixa de Pensions, un equipament important.
Que dit això, estan d'acord amb el contingut del conveni, el qual junt amb la voluntat de l'Ajuntament concretada al Pla d'inversions, en aquestes dependències s'hi pugui fer un centre social pel barri del Remei-Estadi, dotat adequadament per organitzar activitats de lleure, esportives, que faci la funció de centre cívic i sigui un lloc d'activitat i de detecció de problemàtiques socials del barri i, alhora, continuï fent d'equipament cultural, ja que té unes dependències molt adequades per aquesta activitat, com ja se'n desprèn del conveni.
Diu que de vegades alguns polítics de la ciutat parlen de cultura de barris com si fos una cultura diferent a la cultura global que s'ha de fer a la ciutat. Hi ha d'haver activitat cultural pel conjunt de la ciutat, i s'ha de fer en els diferents punts de la ciutat. No hi ha cultura de primera, que es fa en uns determinats barris de la ciutat, ni cultura de segona, que es fa en uns altres barris de la ciutat. Hi ha cultura en el sentit més genèric del terme, que s'ha de fer en el conjunt de la ciutat.
Per tant, esperen que aquest centre es doti adequadament perquè pugui fer de centre social pel barri, i, alhora, continuï sent un equipament cultural de primer ordre.

El senyor Casellas diu que en aquests últims mesos no surten d'ensurts en matèria cultural. S'anuncia la més que probable finalització de la cessió de les pintures de Sert, pintures que no han estat situades en el lloc adequat, talment com les que hi han a la casa consistorial, perquè puguin ser visitades i ser així una forma més de reclam per atraure visitants.
Constaten que el teatre auditori no serà una realitat, com a mínim, fins d'aquí a sis o set anys, el període de provisionalitat es va allargant i les dades que tenen indiquen una baixada espectacular d'assistència a espectacles per la manca d'espai i de programació regular en un mateix lloc.
Per acabar-ho d'adobar, La Caixa, deixa la seva activitat al centre cultural del barri del Remei, però és una entitat privada i poc es pot fer sobre les legítimes decisions. En tot cas, poden dir que moralment són equivocades, ja que La Caixa ha estat una entitat d'estalvi o de les hipoteques de molts ciutadans de Vic i de la comarca i que part de la seva obra social repercutís sobre la població vigatana i osonenca, no té perquè ser quelcom extraordinari, cosa que els porta a creure que s'equivoca marxant, ja que sembla un gest de desconsideració cap a una ciutat i un barri que ha tingut resposta cap al seu negoci i cap a l'activitat del centre cultural de La Caixa al Vic-2 durant tot aquest temps.
Que davant d'aquesta situació, i si a l'Ajuntament hi hagués hagut més transparència, la més o menys alarma social generada podia haver-se evitat. Que els hagués agradat tenir més dades sobre el que s'ha estat negociant, perquè tot i que hi ha una solució per un període limitat, que pot anar bé mentre no es disposi d'altres instal·lacions, cal definir clarament com es gestionarà, quines activitats s'hi realitzaran i com s'aplicaran els recursos, que poden semblar força recursos, però com que, de fet, no està clar què s'hi farà, no es pot dir si s'ha fet un bon negoci o no, no saben si donen molt o poc. Tot plegat és un altre exemple de poca previsió i d'anar tapant forats i posant pedaços a situacions que agafen de sorpresa.
Per tant, davant d'aquesta situació, no es poden negar a la cessió d'aquest espai ni a l'aportació d'euros pel seu manteniment, programació i organització d'activitats, però per donar el seu suport necessiten saber com es definirà l'activitat i l'ús del local, pel que s'abstindran en aquest punt.

El senyor Anglada diu que el seu grup votarà a favor de la proposta, però que és evident que, com la majoria de grups, no pot estar content del tot, per més que se'ls digui que el senyor alcalde en persona, hagi arribat a un molt bon acord amb la Fundació La Caixa. Qualsevol acord que no fos la continuïtat del centre, els sembla un mal acord, i així ho manifesten públicament. Que s'hauria de ser conscients que alguna cosa no han fet prou bé per tal d'evitar que una entitat del prestigi de La Caixa es permeti el luxe de tancar l'únic centre cultural que la seva Fundació tenia a la ciutat de Vic. I amb això, no vol responsabilitzar l'actual equip de govern, perquè creu que els únics responsables són els senyors de La Caixa. Però si que les negociacions amb La Caixa pel centre cultural ja es van portar malament, segurament, des del començament, des de l'època del senyor Muntanyà. Aquesta notícia no és bona ni pel seu grup, ni per la ciutat, ni molt menys pel barri del Remei. Caldrà, entre tots, fer quelcom per tal que aquest conveni que s'ha subscrit amb la Fundació La Caixa per un període de 6 anys, treure el màxim de profit d'aquests quasi 200 milions de pessetes, per promocionar una activitat cultural i social en un barri mancat d'activitats.

El senyor Tornafoch diu que votaran en contra del conveni i que justifica el vot en base als mètodes i als principis.
Reproven la manera en què l'equip de govern ha portat aquesta qüestió, ja que el gruix de les informacions les han anat sabent a través de la premsa i de forma fragmentada i interessada. Tampoc entenen la pressa en què s'ha liquidat aquest tema i oficialment només se'ls ha explicat quan el conveni ja estava acordat. Alguns ajuntaments que han tingut problemes d'aquest tipus, han negociat durant força més temps. Tampoc veuen bé la forma en què alguns membres de l'equip de govern han volgut presentar com una gran victòria el que és una gran pèrdua pel sector cultural i educatiu de la ciutat. S'ha esgrimit el milió d'euros i la cessió de les instal·lacions com una oportunitat magnífica per dotar el barri del Remei, d'un equipament sociocultural potent. El regidor Jaume Puig ha dit que abans era un centre cultural i ara serà un centre social i cultural. El seu grup té dubtes que els diners que passarà La Caixa anualment, 110.000 euros per al manteniment i 75.000 euros per activitats, permetin desenvolupar un projecte tan ambiciós, ja que les despeses més o menys estàndards d'una instal·lació d'aquestes característiques, és a dir, 3.000 m2, activitats diverses, volum d'usuaris d'entre 300 o 400 persones per dia, freguen els 200.000 euros en manteniment bàsic i passen dels 200.000 euros pel que fa a la programació d'activitats, xifres comprovades en alguns equipaments socials de característiques similars ubicats en altres poblacions catalanes i situats en barris de població i dimensions semblants al Remei, com també comparat amb alguna entitat cultural de la comarca. Per tant, l'aportació de La Caixa queda lluny de cobrir de forma significativa un equipament d'aquestes característiques. Que altra cosa és que no es faci el manteniment que s'ha de fer i que les activitats programades es redueixin al mínim, o bé que els pressupostos ordinaris de l'Ajuntament contemplin una fortíssima aposta per aquest equipament, aposta forçosament limitada per un pressupost d'inversions molt ambiciós, al qual han donat suport, i pels propis advertiments del senyor alcalde de no carregar la despesa corrent si es vol materialitzar el Pressupost d'inversions.
Diu que en l'aspecte cultural han calculat que La Caixa dedica per al manteniment del centre, uns 180.000 euros a l'any, i que el valor de les activitats que s'hi feien: programació per a les escoles, teatre per als instituts, produccions pròpies, exposicions, música per famílies, cicles de conferències, podien arribar fàcilment als 600.000 euros a l'any, tenint en compte, a més, que les dues o tres exposicions estrella que feien cada any, podia costar aproximadament, 60.000 o 70.000 euros, més el cost de totes les altres activitats.
Diu que l'Ajuntament de Vic s'ha compromès a fer un centre social i cultural amb una aportació econòmica que no dóna per fer un centre cívic amb els serveis bàsics i el futur centre sociocultural del Remei serà poc més que un equipament de tercera categoria que reforçarà el caràcter suburbial que comença a tenir el barri, precisament el que caldria evitar. Consideren que tal com assegurava un dels directius de La Caixa que ha vingut avui a Vic a fer la roda de premsa per comunicar el tancament del centre cultural, aquesta entitat no els paga ni la vergonya de marxar de Vic. Un pagament que, d'altra banda, no s'ha fet amb els seus diners, perquè els diners de La Caixa són dels estalviadors, i no dels que cobren autèntiques milionades per gestionar aquests diners. Reprova que els directius de La Caixa no s'hagin recordat de la feina feta durant 15 anys en aquesta fundació de Vic, ni de la labor magnífica de tots els treballadors que hi han estat, servint a la ciutat durant tan temps i que no hagin esmentat que aquest any, la Fundació La Caixa augmentarà un 84% el seu pressupost.
Quant als principis, diu que la gent que formem el grup municipal d'IC-V són ferms partidaris d'exigir, no de suggerir, a les empreses privades i amb més força, si la llei els hi obliga, el compliment de les seves obligacions socials, i que ni ell ni els seus companys han actuat mai amb l'ànim d'afavorir els interessos de cap empresa privada. Recorda que va ser Aznar qui va introduir la insana costum de privatitzar empreses per donar-les a preu de saldo als seus amics, com va passar amb Telefònica. Insisteix que la Caixa continua tenint l'obligació de mantenir el centre cultural a Vic, tenint en compte el volum de negoci que aquesta entitat té a la ciutat i que de centres culturals de La Caixa a Catalunya n'hi ha pocs i aquesta especificitat fa que sigui del tot justificat el seu manteniment i més tenint en compte el prestigi històric i cultural de Vic i, per tant, se li hauria de tenir una consideració especial. Diu que la Caixa de Manlleu, entitat més petita i beneficis també més petits, fa un esforç molt important en l'obra social i cultural de la ciutat.
Diu que si La Caixa tanca el seu centre cultural a Vic desoint les demandes de les entitats culturals de la ciutat, dels veïns, dels usuaris, de les escoles i instituts de la comarca, s'haurà comportat com aquells vells colonialistes del segle XIX que explotaven al màxim determinats territoris per tal d'abandonar-los quan els havien tret tot el rendiment, amb la intenció de dirigir-se a altres llocs per continuar l'espoli i dedicar els recursos de Vic i d'altres llocs a CosmoCaixes i CaixaFòrums.
És per això i perquè pensen que no s'han defensat correctament els interessos de la ciutat, que voten que no.

El senyor alcalde diu que, en absolut, es convertirà en el defensor de La Caixa, però que hi ha una realitat, i és que el pla estratègic de La Caixa va determinar en el seu moment que el 2005 tancaven el centre cultural de Vic perquè el resultat consideren que no ha estat suficientment positiu i si hagués vist la més mínima possibilitat d'escletxa de què realment haguessin reconsiderat allò que havien pres com a decisió, no en dubti pas que hi hagués col·laborat. Que no ha col·laborat en aquest tema, l'única cosa que ha fet és negociar, negociar perquè possiblement, també voldria estar aquí a les alçades com el senyor Tornafoch i vejam què passa, però l'única cosa que haguessin aconseguit és que el centre es tancava. I aquí, el que en definitiva han anat a buscar és treure'n el rendiment social que creuen que en poden treure; els resultats, ja es veurà.
Diu, però, que possiblement per part de la ciutat tampoc s'havia valorat tant això. Un directiu important de La Caixa li va dir que això de què ho feien molt bé, mai ningú els ho havia dit i són d'aquelles coses que fan reflexionar, perquè ara resulta que es magnifica la tasca que s'hi feia.
Diu que el que han anat a fer és treure'n la posició més favorable possible per la ciutat dintre de les circumstàncies que hi havien, i negociar-ho, i res més.

El senyor Tornafoch diu que discrepa del que diu el senyor alcalde, perquè un directiu que anant bé té un sou bastant més important que el seu, digui que per fer bé la seva feina li han de fer la pilota, parlant col·loquialment, no li serveix de res. Ell cobra molt menys i fa la seva feina tan bé com pot cada dia, és la seva obligació, com la seva obligació és una altra. Diu que les 40.000 visites que rebia a l'any ja és prou el·loquent, perquè són les mateixes que el Museu Episcopal de Vic, que és un dels millors del món. Per tant, alguna mena de reconeixement, si més no implícit, hi havia.
Entén que l'equip de govern potser ha fet fins allà on podia fer, però també creu que no han estat prou honestos per dir que hi ha un component d'impotència en el fet de no poder anar més enllà, perquè s'ha cansat de sentir aquests dies comentaris triomfalistes, no ho diu pel senyor alcalde, i això li dol i dol a molta gent, perquè d'impotències n'hi ha a la vida quotidiana, i la gent entén què vol dir la impotència. Diu que el cert moviment ciutadà, les cartes als diaris, recollides de firmes, és una motxila que es podia haver intentat, com a mínim, utilitzar en un altre sentit. Que està molt convençut de les seves raons i que no es convenceran pas mutuament.

Es posa la proposta a votació i resulta aprovada perquè obté 16 vots a favor, 4 abstencions i 1 vot en contra.

C RESOLUCIONS, MOCIONS I ALTRES INTERVENCIONS

C 1 RESOLUCIONS DE L'ALCALDIA

El senyor alcalde dóna compte, mitjançant relacions succintes, prèviament distribuïdes, de les resolucions més rellevants adoptades per l'Alcaldia des de l'última sessió plenària ordinària, sens perjudici de la facultat de tots els regidors de poder consultar els llibres de resolucions corresponents, als efectes de l'article 42 del Reglament d'organització. funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre.

C 2 MOCIONS

a) PER A LA REGULACIÓ DELS LÍMITS MÀXIMS D'EMISSIONS ODORÍFERES DE LES ACTIVITATS INDUSTRIALS I AGRORAMADERES

Presentem al Ple de l'Ajuntament per a la seva aprovació, si s'escau, aquesta proposta:

Constatem que els mitjans de comunicació es fan sovint ressò del fet que diverses activitats industrials i agroramaderes, i molt especialment la gestió dels residus en totes les seves formes, continuen provocant episodis de greus molèsties i severs inconvenients per als veïns que pateixen la seva proximitat, fins al punt que poden resultar pertorbadores de la seva qualitat de vida, generant-se també en ocasions alarma social.

La situació actual ha posat en evidència que, malgrat la profusa normativa existent, el dret constitucional de la població en general a gaudir d'un medi ambient adequat, i a la preservació de la seva intimitat en el propi domicili, no queden suficientment protegits degut a les llacunes que presenta aquesta normativa. Això fa possible que activitats greument molestes i potencialment nocives continuïn gaudint d'impunitat i d'una aparença de legalitat. Aquest aspecte dificulta a les administracions actuants de prendre les mesures precises per tal de posar fi a aquestes situacions, contràries a l'interès general.

Per aquest motiu, instem les següents actuacions, orientades a solucionar la problemàtica actual:

1. Sol·licitem al Govern de la Generalitat de Catalunya que promogui, amb caràcter d'urgència, les iniciatives legislatives i reglamentàries precises per tal de regular els límits màxims d'emissions odoríferes de les activitats industrials i agroramaderes, de manera que quedi plenament garantit el dret de la població a gaudir d'un medi ambient adequat i d'una intimitat familiar sense pertorbacions. Cal que en cap cas es puguin considerar compatibles amb la legalitat unes emissions odoríferes que causen greus molèsties i malestar entre la població afectada. Alhora, caldrà contemplar també les mesures sancionadores i preventives precises a fi d'assegurar-ne el compliment.

2. Instem així mateix al Govern de la Generalitat per tal que promogui urgentment les modificacions legals i reglamentàries que resultin necessàries, amb la finalitat de garantir un control sistemàtic i continuat del tractament dels residus en totes les seves fases, inclosa la seva aplicació agrícola en forma de residu tractat i el seu dipòsit en abocadors destinats a l'efecte.
Demanen que es reguli la intervenció de l'Administració, almenys, en algunes fases del procés. Cal també crear els instruments necessaris per tal que la supervisió de l'Administració mitjançant les corresponents analítiques, tant del producte manipulat com del medi receptor, siguin suficients i plenament fiables. Resulta necessari supervisar la qualitat dels residus a la sortida del punt de producció i preveure el confinament de les instal·lacions de tractament.
Cal garantir també que les característiques fisicoquímiques i radiològiques dels productes tractats, aplicats o abocats, siguin les adients, amb total seguretat per al medi ambient i amb plena garantia sanitària.

3. Instem a tots els grups parlamentaris del Parlament de Catalunya per tal que promoguin les modificacions legals necessàries en aquest mateix sentit.

4. Demanem així mateix al Govern de la Generalitat la garantia que tot el procés de tractament i eliminació de residus es faci en una ubicació immediatament propera al punt on aquests s'han produït. D'aquesta manera, aquest procés resultarà més sostenible, minimitzant el consum d'energia i el transport, tot i garantint també els drets de la població de les zones rurals escassament poblades. Cal evitar que algunes comarques rurals es converteixin involuntàriament en un punt de destí prioritari dels residus, produïts sovint en altres comarques o poblacions, on potencialment s'hagi pogut gaudir de la riquesa associada a l'activitat generadora del residu.
L'eliminació del residu en punt allunyats al lloc de producció resulta un nou i preocupant motiu d'accentuació del desequilibri territorial, així com un enorme greuge per a les comarques receptores d'aquests residus.

Acordem fer públic el present acord, notificant-ho també a les parts interessades, i molt especialment al Molt Honorable President del Govern de la Generalitat, a l'Honorable Conseller en cap, a l'Honorable Conseller de Medi Ambient i Habitatge, i a tots els grups parlamentaris del Parlament de Catalunya.

El senyor Tornafoch diu que és una moció que els ha fet arribar el grup de Defensa del Ter i que ja s'ha aprovat en alguns municipis d'Osona. Que la presenten malgrat que tenen constància que el Govern català està treballant en aquest assumpte i que ben aviat es presentaran mesures legislatives, perquè tinguin present tota la sèrie de demandes que explicita la moció.
Que en qualsevol cas, la moció expressa la inquietud de determinats sectors socials, i veuen bé donar-li suport per tal que en facin l'ús que creguin necessari.

El senyor Castellnou diu que el seu grup hi votarà a favor i, lògicament, si hi ha canvis legislatius, l'Ajuntament els complirà. Però introdueixen una petita modificació a l'últim apartat, perquè els sembla que tècnicament queda més bé.

Per tant, l'últim paràgraf de la Moció queda com segueix:

"5. Notificar els acords precedents al Molt Honorable President del Govern de la Generalitat, a l'Honorable Conseller en cap, a l'Honorable Conseller de Medi Ambient i Habitatge, i a tots els grups parlamentaris del Parlament de Catalunya."

Amb aquesta modificació la moció S'APROVA PER UNANIMITAT.

b) DEL PSC, ERC I ICV PER DISPOSAR DE DEPENDÈNCIES MUNICIPALS

El funcionament de la corporació municipal s'ha d'entendre com un reflex de la diversitat de la societat local i amb aquesta finalitat ha de garantir el debat i el pluralisme polític. Els grups municipals representats a l'Ajuntament i els seus regidors tenen el compromís de treballar pel bé comú de la ciutat amb la seva participació i dedicació responsable en el Ple municipal i en les comissions especialitzades.
És un dret que els correspon i un deure del govern municipal, dotar a aquests grups dels mitjans necessaris que facilitin el desenvolupament de les seves tasques, un dret que es reconeix en l'article 170.1 dels regidors i grups municipals del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, segons el qual "als municipis de més de dos mil habitants, tots els grups municipals han de disposar d'un espai per al desenvolupament de llurs activitats, que ha d'estar situat preferentment a la seu de l'Ajuntament o en un local habilitat a aquests efectes, i també d'un espai per a tenir reunions en el mateix edifici de la corporació".

Des dels grups municipals PSC, ERC i ICV volem fer notar com l'equip de govern ha menystingut reiteradament la importància que suposa per al bon govern de la ciutat, la participació i la col·laboració de tots els grups municipals en aquesta tasca, ja que és remarcable la desemparança que hem sofert els grups de l'oposició en no poder disposar dels mitjans mínimament necessaris que requereix la nostra dedicació a la població.

Volem denunciar aquesta situació, que considerem inacceptable, i més des del moment en què no ha estat per una falta d'atenció sinó per una voluntat expressa demostrada en el fet que, encara que temps enrera disposàvem d'un ínfim espai compartit per a les nostres activitats, després se'ns va prendre sense oferir-nos una alternativa, de tal manera que han quedat vulnerats els nostres drets i estem en una situació que dificulta la nostra actuació envers la ciutadania. Això impedeix l'exercici del nostre deure que, a més, és la nostra voluntat.

A l'inici de la legislatura 2003-2007, PSC, ERC i ICV van reclamar poder disposar novament d'uns espais propis. Hem insistit en la petició reiteradament en les reunions de la Comissió d'Urbanisme celebrades en aquesta legislatura així com en els precs del Ple del 29 de març d'enguany.

Les respostes rebudes en cada moment han estat de tot evasives, inconsistents i no responien a les peticions formulades. Si el govern de CIU, com va referir l'alcalde el passat 29 de març, és conscient de la importància de la reclamació, admetrà que no es pot allargar més una situació que ja fa massa temps que dura. Si existeix un projecte de condicionament d'un nou espai tan agosarat que no es pot executar en un termini prou curt, acceptarem pacientment i de bon grat l'espera que imposi l'execució de les obres, però sense renunciar en cap moment, i remarquem aquest punt, a poder disposar immediatament d'uns espais alternatius.

Per tot això els grups del PSC, ERC i ICV proposem que es prenguin els acords següents:

- Proporcionar a tots els grups municipals, en un termini no superior a dos mesos, un espai per al desenvolupament de llurs activitats, tal com disposa l'article 170.1 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.

El senyor Burgaya diu que és evident la necessitat de disposar d'equipaments i espais per desenvolupar la tasca dels grups polítics i insòlita la situació de l'Ajuntament en el qual no disposen de cap espai. Són conscients de les limitacions espaials que hi ha, però en tot cas, recorda que això era una necessitat al començar la legislatura i encara estan on estaven. S'està vulnerant la legislació respecte de les condicions que han de disposar els grups municipals per poder desenvolupar la seva tasca, i demanen de manera clara i contundent que aquest tema es resolgui, perquè és vergonyant pels grups municipals haver de treballar en les condicions actuals.

El senyor Tornafoch diu que la moció demana que es compleixi la llei dins de les possibilitats que té el consistori, al més aviat possible, perquè s'arribarà a mitja legislatura i encara estaran provisionalment.

El senyor Castellnou diu que tenen raó i, per tant, la votaran a favor. Que amb les obres que es fan en els locals previstos, probablement es podrà complir el termini. Per tant, esperen que ja no hi hagi cap més moció com aquesta en el futur i a satisfacció de tothom.

APROVADA PER UNANIMITAT

c) D'ERC RELATIVA AL DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA CAP A LES DONES.

El grup municipal d'ERC presenta el següent text per tal que en forma de proposta de resolució sigui sotmès a la consideració del Ple de l'Ajuntament de Vic.

Exposició de motius

Any rera any des de les diferents instàncies públiques s'assisteix i es dóna suport a les convocatòries que els grups de dones organitzen per a la commemoració del 25 de novembre en tant que Dia Internacional contra la violència envers les dones.

I any rera any se segueix constatant amb impotència el nombre creixent de dones que la pateixen i que, tal i com mostren les estadístiques realitzades periòdicament, lluny està de desaparèixer. L'augment de les denúncies no és en cap cas un fet casual: cal entendre-ho com el fruit de la pèrdua de por per part de les dones maltractades a la denúncia, i al procés que desencadena, i per la seguretat que els ofereixen els recursos i les accions fins ara realitzades per part de les administracions i també, i sobretot, per les entitats.

Però cal oferir un nou impuls a tots els esforços realitzats. En aquest sentit serà molt important el desenvolupament i la dotació econòmica suficient de la futura Llei Orgànica de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere per l'especificitat d'aquesta norma i de les mesures socials, econòmiques i educatives que conté.

Ara bé, aquest consistori també és conscient de què per molts recursos que es posin a disposició de les dones que són víctimes de les agressions de gènere (físiques, psíquiques o sexuals) cal facilitar l'accés a aquests recursos per tal de donar resposta als esforços que realitzen les dones que busquen la sortida del cicle de la violència. En aquest sentit la tasca del govern municipal és bàsica perquè és la instància més propera a les ciutadanes i, per tant, qui millor pot conèixer les necessitats de les dones maltractades. I és també qui primer els ha de fer arribar l'ajuda que requereixin.

Per tot l'expressat anteriorment, S'ACORDA:

Reiterar el nostre compromís de:

" Lluita contra la violència envers les dones, mitjançant un seguit de mesures on es concreten, d'una forma integral, aquelles actuacions d'atenció a les víctimes que tenen com a objectiu assolir la seva plena recuperació personal i social.

" Manteniment i millora d'aquelles mesures educatives, preventives i de sensibilització.

" Difusió dels valors d'igualtat, de tolerància i de respecte a la diferència entre tots els ciutadans i ciutadanes.

Demanar a la Generalitat de Catalunya:

" Que garanteixin i augmentin, segons les