L'ocell fènix de Sèmola Teatre

El grup d'Osona presenta a Tàrrega el seu nou espectacle, 'Cent vint-i-cinc', amb una espectacular resposta del públic

Toni Vall - Tàrrega
Les propostes s'acumulen a Tàrrega. Sèmola Teatre hi estrena el seu nou espectacle, 'Cent vint-i-cinc'. És la seva primera creació després de perdre la carpa d'assajos durant un vendaval.

Com l'ocell fènix que reneix de les cendres, Sèmola ha tornat a la càrrega amb Cent vint-i-cinc, que s'ha presentat a la Fira de Tàrrega amb una espectacular resposta per part del públic, que ha omplert a vessar l'espai del Pavelló Club Natació. Quan, el novembre passat, la companyia es va veure sorpresa per la pèrdua de la carpa d'assajos que tenia a Gurb (Osona), el món els va caure a sobre i es va témer per la seva continuïtat. Ara, després que el teatre català va fer front comú per ajudar-los amb una gala especial, han tornat a Tàrrega, el Festival que els ha vist néixer i créixer, amb la seva nova creació.

Cent vint-i-cinc reincideix en el camí proposat per espectacles com Esperanto i Bailamos, és a dir, una torrencial força visual que provoca la troballa de no poques imatges colpidores i estèticament impactants. Cal plantejar-se, però, que el treball de dramatúrgia de tot espectacle és essencial per assegurar el tret. Així, l'espectador assisteix a una extremament ritualitzada posada en escena d'una successió de moltes imatges sense solució de continuïtat a l'entorn del sexe i la religió en l'únic espai d'una luxosa casa on van arribant personatges que provoquen accions inconnexes. Es tracta d'una creació potent però sense ni una sola novetat, mancada d'un més aprofundit treball sobre l'argument, amb massa candor i innocència en la seva aproximació als temes i imatges religiosos.

(Avui, 13-IX-2003)

Sèmola sorprèn a Tàrrega amb una obra agressiva i sensual

'Cent vint-i-cinc' és una peça sense text que destaca per la poesia visual

GONZALO PÉREZ DE OLAGUER - TÀRREGA
L'agressivitat, poesia i sensualitat de Cent vint-i-cinc, el nou espectacle de Sèmola Teatre, i la bellesa del muntatge de Tinajas, que uneix la dansa amb la música de percussió, van destacar poderosament en la jornada de dijous de la Fira de Teatre de Tàrrega. Les dues obres van esgotar les localitats i van ser premiades amb fortes ovacions. La Fira, que per primera vegada dirigeix l'escenògraf Llorenç Corbella, ha programat gairebé 80 representacions per a aquest cap de setmana i manté la sorpresa com un dels seus elements més atractius.

Una casa abans esplendorosa i ara en ruïnes és el marc en què Joan Grau (autor i director) situa Cent vint-i-cinc, una obra sense text en la qual els personatges es dibuixen com una metàfora del seu món interior. Grau proposa una successió d'imatges a vegades poètiques, altres surrealistes, també fortament violentes i agressives. Una representació que a l'espectador li arriba com un malson, de forma obsessiva, i que es pot viure com una gran cerimònia de la confusió.

DANSA I PERCUSSIÓ

Sis actors s'incorporen a un treball en escena complicat, que demana un gran esforç físic, dotat d'un alt nivell de sensualitat, i forma part important d'una obra amb diverses lectures, polèmica sens dubte, i que manté des del primer moment l'atenció dels espectadors. Una representació molt visual que juga amb la metàfora del doble corrent: de 125 i de 250.

El perill que un excés d'electrodomèstics faci saltar els ploms té a veure amb la nova obra de Sèmola, que es representarà aviat a Barcelona i que serà rebuda, segur, amb opinions enfrontades. Però és un espectacle esplèndid, obsessiu en més d'un moment, i capaç de barrejar erotisme, violència i poesia, i proposar una reflexió sobre la falsedat del món actual.

(El Periódico, 13-IX-2003)