Mossèn Romà Casanova, de 47 anys, serà el nou bisbe de Vic

El poc conegut prelat prendrà possessió de la diòcesi el 14 de setembre, 200 aniversari de la catedral

El Vaticà nomena nou bisbe de Vic un excol·laborador de Carles

Romà Casanova, de 46 anys, substituirà Josep Maria Guix

Jordi Sunyer VIC

El mateix elegit i Guix coincideixen a mostrar la seva "sorpresa"
pel nomenament

Ni Joan Pujol, ni Miquel Barbarà ni cap dels altres noms que s'havien deixat sentir els últims mesos substituiran Josep M. Guix al capdavant del bisbat de Vic. Finalment, el nou bisbe serà Romà Casanova Casanova, un prevere de la diòcesi de Tortosa que actualment és arxipreste i rector a les parròquies de l'Assumpció de Maria, a Flix, i de Sant Bartomeu, a Riba-roja. El sorprenent nomenament del Vaticà ratifica la capacitat d'influència del cardenal Ricard Maria Carles, perquè Casanova era un dels seus excol·laboradors i quasi deixeble durant la seva etapa a Tortosa.
El nomenament de Casanova va ser rebut amb sorpresa pel mateix Guix: "No ens coneixíem i només he tingut temps de parlar-hi un cop per telèfon just per saludar-nos". En concret, Guix i Casanova coincidiran dilluns a l'assemblea de la Conferència Episcopal. "Allà ja quedarem per trobar-nos durant els mesos de juliol i agost", va explicar Guix.
Tot i reconèixer que Casanova és un autèntic desconegut, Guix de seguida en va destacar dues virtuts: la joventut, "cosa que vol dir que tindrà empenta i salut", i el fet que a la diòcesi de Tortosa hagi exercit de delegat de vocacions. "A veure si això serveix perquè surtin vocacions aquí", va apuntar Guix. Casanova substituirà també una altra "mà dreta" de Carles, el bisbe auxiliar de Barcelona Josep Àngel Saiz Meneses, en l'honor de ser el prelat més jove de l'Estat espanyol. La presa de possessió de Casanova tindrà lloc el dia 14 de setembre vinent a la catedral de Vic, coincidint amb el 200 aniversari de la consagració de la seu vigatana.
En declaracions a l'AVUI, Romà Casanova va admetre també la seva "sorpresa" per haver estat l'escollit i, al mateix temps, va manifestar la seva "profunda il·lusió" de seure a la càtedra de Vic. Casanova va reconèixer que fins ara no ha tingut gaire relació amb el bisbat de Vic i va assegurar que necessitarà un temps d'adaptació a la comunitat vigatana. En aquest punt, el fins ara mossèn de Flix es va mostrar impacient per conèixer "els rostres" dels que seran els seus col·laboradors.
Romà Casanova va néixer fa 46 anys a Jesús i Maria, localitat avui integrada al municipi de Deltebre. Es va formar com a capellà al seminari de Tortosa, on posteriorment va servir com a director espiritual durant 11 anys. Com a mossèn, Casanova ha administrat les parròquies de Cabacés, la Vilella i Vinebre, i posteriorment Flix i Riba-roja.
El cardenal Carles va mostrar la seva satisfacció pel nomenament de Casanova. "He conegut i he tractat el nou bisbe des que era molt jove. Encara no tenia trenta anys ja el vaig nomenar director espiritual del seminari". El nomenament de Casanova s'atribueix directament a Carles, perquè el seu nom no figurava ni en algunes de les ternes de candidats que havien circulat els últims mesos pels despatxos de la cúpula de l'Església catalana. Aquesta elecció reforça les possibilitats que un altre prelat d'origen valencià acabi substituint el mateix Carles a Barcelona.
Les consultes per substituir el cardenal ja fa setmanes que s'han iniciat, tot i que Carles intentarà allargar la pròrroga del seu mandat des de la Mercè (24 de setembre) fins a la jornada diocesana (desembre). Els rumors que el Vaticà podria inclinar-se pel valencià Manuel Ureña, bisbe de Múrcia, ja han desfermat diversos documents contraris de sacerdots i fidels.

(Avui, 14-VI-2003)

ANÀLISI

D'excursió amb el cardenal Carles

Francesc Romeu - Capellà i periodista

A mb el nomenament del rector de Flix, Romà Casanova Casanova, com a nou bisbe de Vic, en substitució de Josep Maria Guix, que durant vint anys n'ha estat al capdavant, tornem a dir -novament- que a Catalunya tenim el bisbe més jove d'Espanya. Ja ho vam dir el juny de 1993 quan l'actual bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra fou nomenat -aleshores- bisbe auxiliar de Barcelona (amb 44 anys), després ho vam tornar a dir del nou bisbe i actual auxiliar de Barcelona, Josep Àngel Sáiz Meneses, amb 45 anys. I ara ho diem del nou bisbe de Vic. Els tres van ser notícia per la seva joventut en l'episcopat i dels tres també es pot dir que el cardenal Carles els ha conduït i apadrinat vers l'episcopat. No cal dir que el cardenal Carles marcarà l'Església catalana durant anys i molt més enllà del seu exercici episcopal.

No hi ha cap dubte que Romà Casanova Casanova serà un bisbe català, atès que va néixer a la Cava, a Deltebre, una població que és de la província de Tarragona i de la diòcesi de Tortosa. Ara Romà té 46 anys, però el proper 29 d'agost en complirà els 47. Tampoc es pot negar que la formació del nou bisbe de Vic ha estat a Catalunya, atès que ha estudiat al Seminari Diocesà de Tortosa, l'únic seminari de Catalunya que no s'ha integrat al seminari interdiocesà que agrupa, a Barcelona, tots els seminaris de les altres diòcesis catalanes, a excepció del de Barcelona, perquè és més nombrós. Amb tot, després, va obtenir la llicenciatura en teologia a la Facultat de Teologia de Catalunya, amb seu a Barcelona. Des del 1981 ha estat un capellà de la diòcesi de Tortosa, home treballador i sobretot amb gran dedicació a la joventut. Per això a Tortosa ja havia estat director espiritual del seminari, primer, i després delegat de Pastoral Vocacional. Fins i tot, podem comptar com una dedicació a la joventut l'etapa de la seva vida com a capellà militar.

Actualment Romà Casanova era el rector de Flix i Riba-roja, des del 1998. D'aquesta zona nord del bisbat de Tortosa ell n'era l'arxiprest i, com a tal, n'era també el representant al consell pastoral diocesà. La gent de Flix ens el descriu com "una excel·lent persona" i que ha treballat molt i molt bé per al bé del poble. A l'hora de fer-ne un senzill perfil ens diuen que és un capellà molt "espiritualista", en el sentit més positiu de la descripció, "malgrat que això li comporti sovint restar una mica desconnectat del món".

Però sembla que a l'hora d'accedir a l'episcopat no hi ha fet tant les seves dots de treball o les seves capacitats intel·lectuals i espirituals, sinó el fet d'haver sabut acompanyar moltes vegades en les excursions de muntanya al cardenal Ricard Maria Carles, actual arquebisbe de Barcelona i antic bisbe de Tortosa. Així com el fet de compartir un espai comú en la seva dedicació a les religioses Teresianes. La vida, com els camins de muntanya, aplega les persones però també les promociona.

El rector de Flix (Ribera d'Ebre), Romà Casanova, ha estat nomenat nou bisbe de Vic, en substitució de Josep Maria Guix, que ha renunciat per raó d'edat, segons han informat fonts del bisbat de Tortosa. El bisbe de Tortosa, Xavier Salinas, anunciarà públicament el nomenament del Vaticà a les 12 del migdia. Roman Casanova Casanova va néixer a Deltebre l'any 1955. Des de 1998 és rector de Flix i Riba-Roja d'Ebre i arxiprest de Flix. Va ser ordenat sacerdot l'any 1981 per l'aleshores bisbe de Tortosa, Ricard Maria Carles.

El bisbe de Vic, Josep Maria Guix, elogia l'experiència del seu successor, Romà Casanova, com a delegat de vocacions

El bisbe de Vic, Josep Maria Guix (des d'avui administrador apostòlic del bisbat), ha elogiat l'experiència del seu successor, Romà Casanova, com a director espiritual del Seminari Major i com a delegat de Pastoral Vocacional al Bisbat de Tortosa. Guix, que no coneix personalment Casanova, ha dit que aquesta experiència pot ser útil per treure el bisbat de Vic del 'secall de vocacions'. El nou bisbe serà ordenat previsiblement el 14 de setembre en el marc del 200 Aniversari de la consagració de la Catedral de Vic, segons ha informat Montserrat Ayala, de l'agència Intra-ACN.

El nou bisbe de Vic afirma afrontar el repte amb molta il·lusió, tot i que sentirà 'enyorança' de les Terres de l'Ebre

El recent nomenat bisbe de Vic Romà Casanova ha llegit davant del bisbe de Tortosa Xavier Salinas i d'una vintena de capellans el missatge que vol fer arribar als feligresos arran del seu nomenament com a bisbe de Vic, i ha dit que, tot i que sentirà 'enyorança de les terres de l'Ebre i del riu Ebre' afronta aquest repte 'amb molta il·lusió i amb moltes ganes'. L'ordenació episcopal de Romà Casanova serà el proper 14 de setembre, segons ha informat
Anna Mayor, de l'agència Intra-ACN.

El cardenal arquebisbe de Barcelona i antic bisbe de Tortosa,
Ricard Maria Carles, ha valorat molt positivament el nou bisbe de
Vic, Romà Casanova Casanova, i ha manifestat en declaracions a Europa
Press que "el vaig conèixer des que era estudiant al nostre col·legi
diocesà de Tortosa, jo mateix el vaig ordenar sacerdot i vaig veure'n
la vàlua, la maduresa que demostrava i el seu sentit espiritual, de
tal manera que quan només tenia 26 o 27 anys el vaig nomenar director
espiritual del seminari".

Carles està satisfet pel nomenament del nou bisbe i ha dit que
"tindrem un bisbe del sud-sud de Catalunya. Un altre que va ser
nomenat fa un temps, també originari de la diòcesi de Tortosa,
Francesc Xavier Ciuraneta, era del sud de Catalunya, però de la
Ribera d´Ebre, una mica més al nord".

El cardenal de Barcelona assenyala, com a detall, que el nou
bisbe, que farà 47 anys a l'agost. "És el més jove d'Espanya", ha
afegit. Carles explica que "la diòcesi de Tortosa és la que té la mitjana
d'edat més de baixa dels capellans de Catalunya, seguida de la de
Barcelona". Tenir capellans més joves pot facilitar que n'hi hagi més
en condicions d'accedir al ministeri episcopal.

L'antic bisbe de Tortosa explica de Casanova que "va ser un excel·lent formador al seminari, ha mantingut una intensa relació amb els joves i ajudat les joves vocacions". En l'actualitat, a més dels seus càrrecs pastorals, Romà Casanova era corresponsal de 'Catalunya Cristiana' a la diòcesi de Tortosa.

(Europa Press, 13-VI-2003)

Pàgina biogràfica de Romà Casanova, amb fotografia

Declaracions del nou bisbe de Vic: "No hi ha una Església Catalana"

Avui, 25-VI-2003

A propòsit de les declaracions del nou bisbe de Vic, Romà Casanova

¿Hi ha una Església catalana?

Bernabé Dalmau

Aquesta és la primera pregunta que els mitjans de comunicació feren al nou bisbe de Vic, Romà Casanova. Potser no era volgudament una qüestió farisea, però sí que es prestava a caure al parany al moment de respondre-la. I és que el que és doctrinalment correcte no necessàriament la gent ho entén com a tal. En aquest cas, la resposta "No hi ha una Església catalana, perquè l'Església és universal" és correcta però cal completar-la amb l'afirmació del Vaticà II que l'Església de Crist es realitza en cada Església diocesana. Potser ja ho va dir així el flamant bisbe preconitzat, però el ressò mediàtic i l'opinió pública només es quedà amb la primera part, i es podia emportar una opinió desfavorable de l'elegit.
La globalització, que té tantes manifestacions en la nostra vida fins i tot eclesial, pot distorsionar la fe de l'Església i presentar la comunitat eclesial com una entitat simplement multinacional, en la qual l'Església particular o diòcesi és vista com una delegació administrativa. Si hi afegim el mimetisme que des de sempre la societat civil exerceix sobre l'eclesial, no costa gaire que l'home del carrer poc avesat a subtileses teològiques trobi natural que a un Estat hi correspongui una conferència episcopal.
I això també crea un llenguatge. La vida corrent parla d'Església espanyola, italiana, africana... És a dir, empra adjectius que són doctrinalment incorrectes tractant-se d'Església. Àdhuc el llenguatge oficial eclesial, tot evitant adjectius, també designa, amb terminologia no eclesial, territoris determinats, per subratllar el caràcter pelegrí del poble de Déu; així aquests dies surt a la llum l'exhortació apostòlica titulada Ecclesia in Europa.
Entenent bé les coses, cal no tenir por d'adaptar-se al llenguatge que la gent empra, i deixar els matisos doctrinals per als textos doctrinals. Altrament, allò que queda penjat es presta a manipulacions de signe oposat. Tant cert és que l'Església és universal i que es realitza en cada Església diocesana com el principi de sinodalitat que fa que unes Esglésies diocesanes veïnes i amb característiques comunes es relacionin i s'associïn.
Això és el que ha creat una tradició conciliar i propicià, malgrat fortes oposicions a moltes bandes, la celebració d'un Concili Provincial Tarraconense. Això és el que permet, sense que en resulti cap greuge per a la diòcesi destinatària, que un prevere de Tortosa pràcticament desconegut sigui cridat a pasturar l'Església d'Oliba (Cerdanya?), de Torras i Bages (Penedès), de Masnou (Osona), de Guix (Bages). I és ara ell el qui haurà d'afrontar els nous reptes.
Per això l'Església a Catalunya renovada en poc temps en la seva cúpula, haurà de tornar a recordar a la societat catalana les seves arrels. Ja no podem anar repetint la referència a aquell document del 1985 sinó que cal una reflexió nova, perquè la nostra societat l'espera. Hi ha moltes coses vàlides del Tarraconense del 1995, però en vuit anys les nostres diòcesis i el teixit social han canviat molt. I el fenomen immigratori que comença fins i tot a configurar el presbiteri d'algunes diòcesis nostres fa urgent un nou pronunciament episcopal que, al mateix temps que desvetlli l'Església catalana d'una certa endogàmia, exorcitzi la tendència a considerar exacerbat el nacionalisme català. I, sobretot, eviti, sota el pretext d'espiritualitat, el foment inconscient d'un nacionalisme exasperat de signe espanyol. La recent aparició d'un magnífic estudi del doctor Ramon Corts sobre l'actuació del valencià bisbe Reig a la Barcelona del 1919 té molt a ensenyar-nos.

Bernabé Dalmau
Monjo de Montserrat

Juny de 2003

FÒRUM TRANSVERSAL de capellans del bisbat de Vic
Comunicat

Divendres, 13 de juny, fou anunciat que Mn. Romà Casanova serà el successor del bisbe Josep Maria Guix com a Pastor de l'Església de Vic.

En aquest moment important per a la nostra diòcesi donem, primerament, la nostra benvinguda ben cordial a Mn. Romà, li desitgem un bon treball a la nostra diòcesi i li fem saber que ens tindrà com a col·laboradors lleials, tal com ho hem estat del nostre bisbe Josep Maria, a qui agraïm la seva llarga tasca pastoral, amarada sempre d'un tarannà humà, liberal i ple de bonhomia.

En segon lloc, i totalment a part de la persona de qui serà el nostre nou bisbe, volem recordar i mostrar el nostre desacord amb el procés utilitzat en aquesta elecció: fou enviada una carta a diferents laics i capellans, i també al mateix bisbe, per confeccionar la terna de la qual havia de sortir el nou bisbe, més encara, el nunci contestà a la comissió enviada pels Consells Pastoral i Presbiteral de la diòcesi de Vic, que serien escoltades les seves observacions. Ningú no proposà la persona nomenada ja que cap dels consultats no la coneixia, el bisbe cessant inclòs.

D'on ha sorgit aquest nomenament? No pas dels cristians de la diòcesi de Vic, ni del seu bisbe, ni tan sols dels bisbes de Catalunya. Deduïm que un sol jerarca s'ha arrogat el paper de decidir sobre el nostre bisbat, imposant-li un bisbe al marge de totes les consultes i propostes realitzades a diferents nivells. Per què se'ls consultà, doncs?

Aquest fet, malauradament repetit en altres bisbats germans, denota menyspreu a les esglésies diocesanes, mostra el pes d'un autoritarisme ben poc evangèlic que desfigura l'Església com a poble de Déu, la situa lluny dels valors que ha de testimoniar, i reforça la funció del papat com a poder mediàtic i controlador, no pas com a servei a la unitat i comunió eclesials.

Ens dol haver de denunciar aquests fets, però l'amor a la veritat, la llibertat dels fills de Déu i la fidelitat a l'Església que servim, ens anima a fer sentir la nostra veu.

No volem quedar-nos només en la valoració. Rebem el nostre nou bisbe com a sagrament del Bon Pastor, i no pas com a funcionari del Vaticà. Confiem que l'Esperit l'ajudarà a ser el bisbe que l'església diocesana espera. Ens animem mútuament, i encoratgem els companys capellans, laics i religiosos, a aprofitar aquest moment per acollir la crida de l'Esperit a continuar treballant i a viure més a fons la nostra experiència cristiana, sabent que "les alegries i les esperances, les tristeses i les angoixes dels homes d'avui, sobretot dels pobres i de tots aquells qui sofreixen,... ho són també dels deixebles de Crist" (LG, 1).

Vic, 25 de juny del 2003

Setembre de 2003

Grups catòlics i el cardenal Carles s'enfronten per la protesta convocada per diumenge a Vic

Grup cristians aniran diumenge a protestar a l'acte de presa de possessió del nou bisbe de Vic

Àngel Sánchez escriu sobre el bisbe Guix al diari El Periódico

El bisbe Guix diu que no és bo que sigui el cardenal Carles qui decideixi tots els bisbes de Catalunya

"Full Diocesà", un article de JB Boix a l'Avui sobre l'espanyolització dels bisbes de Catalunya

14 de setembre de 2003

Text de la convocatòria de la plataforma "Catòlics per una Església participativa i plural", per la concentració silenciosa del 14 de setembre a Vic, des de la web Esglesia Plural

14 de setembre de 2003

Entrevista: Romà Casanova - Bisbe de Vic

"Els moviments i pressions pel meu nomenament van dirigits cap a Barcelona per la substitució de Carles"

- "En nom de quina pluralitat volen entorpir la presa de possessió d'un bisbe?"

- "Tots els prelats som elegits amb el mateix sistema. Per què alguns són qüestionats i altres no?"

- "El futur bisbe de Barcelona ha de tenir força experiència i és indispensable que parli català"

Carles Sabaté - Barcelona
Romà Casanova es convertirà avui en el bisbe més jove de l'Estat (47 anys). El nou bisbe de Vic prendrà possessió del càrrec després d'una inusual polèmica, que va començar el dia que es va fer públic que havia estat l'elegit pel Vaticà, i que no l'ha abandonat fins avui mateix, perquè un col·lectiu catòlic ha convocat una protesta a la catedral contra la jerarquia eclesiàstica.
C.S. De rector i arxiprest a Flix a bisbe. Com afronta aquest canvi?
R.C. Amb moltes ganes. No he fet oposicions al càrrec, però l'Església m'ha fet un encàrrec i intentaré correspondre-hi.
C.S. ¿El va sorprendre ser escollit per la Santa Seu?
R.C. Sí. No per considerar-me mancat de preparació, sinó perquè no m'havia plantejat mai arribar a bisbe quan vaig dedicar-me al sacerdoci.
C.S. Els dos últims anys hi ha hagut diversos nomenaments de bisbes a Catalunya, però el seu ha estat un dels més polèmics. ¿A què ho atribueix?
R.C. Perquè va ser inesperat. Les elits religioses i polítiques pensaven en altres persones. D'altra banda, no sé per què tanta polèmica o sorpresa perquè sóc català de naixement, de parla i de cultura.
C.S. El cardenal Carles ha estat el seu avalador.
R.C. Tots els bisbes de la Tarraconense, tots, proposen noms per a les seves vacants. El Vaticà i el nunci els consulten tots.
C.S. ¿No creu que en una societat tan democratitzada l'Església hauria de tenir més en compte els fidels d'una diòcesi, en triar-ne el bisbe?
R.C. No ho sé. La metodologia per elegir els bisbes pot canviar en un futur. El cert és que el mètode s'ha mantingut des de fa dos mil anys i funciona. Tots els bisbes, tots, han estat elegits amb el mateix sistema de consultes i propostes. El mateix Carles, o Guix, o Deig... Per què en alguns casos es qüestiona el procés i en d'altres no?
C.S. ¿Li va doldre que el mateix bisbe de Vic, Josep Maria Guix, reconegués que no el coneixia, i ara s'hagi queixat de la influència de Carles en els nomenaments?
R.C. Tinc molt de respecte per les opinions del bisbe Guix, però prefereixo no comentar-ho.
C.S. Un grup de preveres de Vic, el Fòrum Transversal, han criticat el mètode per escollir-lo.
R.C. Està bé que els sacerdots expressin el que pensen sobre les decisions de l'Església. El mateix grup es va oferir, immediatament, a col·laborar lleialment amb mi en la gestió de la diòcesi. Potser es van adonar que s'havien passat amb les crítiques i després m'han acollit molt bé.
C.S. Per acabar d'enterbolir el seu nomenament, avui s'ha convocat una protesta a la catedral de Vic contra la jerarquia eclesiàstica.
R.C. Respecto molt qualsevol moviment cristià. Els catòlics que encapçalen aquest moviment pertanyen a l'arquebisbat de Barcelona. No tenen ressò a la diòcesi de Vic. Els demano que reflexionin. Si el col·lectiu porta el nom d'Església Plural, haurien d'entendre que no han d'incidir en un acte com aquest. La presa de possessió és un acte íntim entre el bisbe i el poble que el rep. ¿En nom de quina pluralitat volen entorpir aquest enllaç? Crec que els moviments i les pressions pel meu nomenament van dirigits cap a Barcelona i tenen la seva causa en la pròxima substitució de l'arquebisbe Carles.
C.S. Les seves manifestacions inicials negant l'existència d'una Església catalana tampoc no han ajudat a apaivagar la polèmica.
R.C. Es va entendre malament una interpretació correcta de l'Evangeli. L'Església catòlica no permet que hi hagi esglésies nacionals. No me'n desdic perquè el Concili Vaticà II ja especifica que l'Església és lliure i universal. El concepte teològic correcte és la universalitat de l'Església. Jo no tinc res en contra de Catalunya ni del que Catalunya pugui arribar a ser.
C.S. Però tradicionalment s'havia utilitzat l'expressió 'Església de Catalunya' per definir una realitat diferenciada dels vuit bisbats respecte de la resta de l'Estat, una manera de fer... que fins i tot havia generat concilis, com el de 1995.
R.C. Jo tampoc no vaig dir que s'hagués de pertànyer a l'Església espanyola, sinó que aquest treball conjunt dels bisbats catalans forma l'Església a Catalunya, no pas l'Església de Catalunya, perquè aquesta és universal.
C.S. Com va viure el concili català?
R.C. No vaig participar-hi, només vaig assistir a la clausura i he anat aplicant-ne els documents. Era al seminari de Tortosa col·laborant en la formació dels joves.
C.S. A la diòcesi de Vic tenen una espina clavada amb aquest Papa, perquè tot i el rècord de beatificacions, mai no s'ha reconegut la causa de Torras i Bages.
R.C. Penso potenciar la beatificació. El procés administratiu està enllestit i només cal treballar en el reconeixement d'un miracle. Confio que Déu ens farà aquest regal, pel simbolisme que tindria per a Catalunya.
C.S. Vostè que és fill de Deltebre, com valora tot el moviment en defensa de les Terres de l'Ebre?
R.C. Defensar un territori, una forma de vida i una realitat és lloable. L'Ebre no és un accident geogràfic, sinó la nostra identitat. Si ens prenen l'Ebre ens arrenquen allò que som.
C.S. Deu estar en contra del PHN.
R.C. En això, jo no m'hi poso.
C.S. Com a bisbe de Vic el podrien consultar per elegir arquebisbe a Barcelona. Com ha de ser?
R.C. Per ser bisbe de Barcelona cal més experiència que per a altres seus. Sigui bisbe o prevere, ha de tenir experiència i la confiança del Papa. És un càrrec amb moltes dificultats, perquè la diòcesi és cosmopolita i amb una realitat complexa. A més, és indispensable que parli la nostra llengua.
C.S. Que la parli, o que sigui català?
R.C. Mentre parli català ja n'hi ha prou.

(Avui, 14-IX-2003)

17 de setembre

La Plataforma titlla d'agressives les paraules del nou bisbe de Vic

GIRONA.- La plataforma Catòlics per una Església Participativa i Plural ha valorat «amb satisfacció» la resposta a la crida convocada diumenge amb motiu de la presa de possessió del nou bisbe de Vic, Romà Casanova. .

Catòlics per una Església Participativa i Plural ha destacat «les agressives declaracions que el bisbe Romà ha fet, en inusual roda de premsa, durant el matí de diumenge». El nou bisbe de Vic va dir que el colálectiu de protesta no «li amargaria el dia». La plataforma ha reiterat que «el temps dirà si les seves declaracions són fruit dels nervis i la improvisació o esdevenen una avançada del que serà el seu tarannà com a bisbe de l´Església».
J. BOHIGAS

(Diari de Girona, 17-IX-2003)

Enllaços
(degut al temps transcorregut, alguns poden no ser operatius)

La cerimònia, a la premsa
"Un falcó a Vic", un article molt crític sobre el bisbe Casanova a Tribuna Catalana.
El nou bisbe planta cara: "En nom de quina pluralitat volen entorpir la presa de possessió d'un bisbe?".
Debat al fòrum d'osona.com: "És necessari tant bombo per un bisbe?"
Els promotors de la protesta a Vic diuen que no era contra el nou bisbe
Un article a Tribuna Catalana: "Prop de 400 persones protesten per la forma com s’anomenen els nous bisbes a Catalunya durant l’ordenació del nou bisbe de Vic"