18 de novembre, judici a Estrasburg

TORTURES

Isabel-Clara Simó

El tema té una transcendència objectiva, i per això mateix no se n'entén l'escassa o nul·la presència als mitjans de comunicació. El titular podria anar d'aquesta manera: el proper 18 de novembre, i per primera vegada, l'Estat espanyol seurà al banc dels acusats davant un Tribunal internacional acusat de practicar tortures.

No cal dir que les autoritats espanyoles i els partits i persones afins al govern neguen amb insistència que s'hi practiquen tortures, amb la mateixa insistència amb què Amnistia Internacional, any rere any, reitera l'ús execrable d'aquest delicte per part de les forces policials espanyoles. Pel que fa a la ja famosa Operación Garzón, les dades són tan significatives que és molt difícil negar tants testimonis i ocultar tantes proves. Es va produir, com els lectors deveu recordar, davant la inauguració de les Olimpíades i com a escarment per tal d'evitar una xiulada a les autoritats estatals en un moment en què totes les càmeres del món estaven seguint l'esdeveniment. Van ser 40 detinguts, 17 dels quals han denunciat insistentment la Guàrdia Civil per haver-los torturat. El que és més amarg, en allò que s'anomena un Estat de dret, és que cap dels recursos jurídics ha prosperat fins ara. Els jutges -entre els quals el mateix Garzón- arxivaven les causes presentades; les proves -algunes, com les mèdico-forenses, són incontestables-, negligides, i els denunciats menystinguts. Premissa primera: "En España no se tortura"; segona: "Tú dices que sí". Conclusió: "Luego tú mientes". L'estrany raonament és encara més curiós si tenim present que els dos màxims responsables de la policia d'aleshores, Luis Roldán, cap de la Guàrdia Civil, i José Luis Corcuera, ministre de l'Interior, han estat tots dos processats, i el seu testimoni és doncs poc fiable. Fins ara tampoc els tribunals internacionals, com el d'Estrasburg, havien acceptat la causa. Fins que, escoltades les parts, estudiat el cas i investigades les denúncies anteriors, Estrasburg ha decidit acceptar-la, malgrat els entrebancs del representant espanyol. I el judici tindrà lloc, com deia, el proper 18 de novembre.

Han passat més de deu anys. Potser hi haurà qui pensi que caldria oblidar, que no convé remenar fets del passat. Jo em limito a intentar posar-me en la pell dels denunciants i a sentir l'horror en estat pur del que han sofert. No hi ha dret.

Isabel Clara SImó (Avui, 14-XI-2003)

PD: Podreu trobar més informació sobre el cas a
www.fti.uab.es/rpiqueh/tortura/

El proper 18 de novembre tindrà lloc al Tribunal Europeu
dels Drets Humans, amb seu a Estrasburg (Estat francès),
una vista sobre les demandes que van presentar tretze
persones detingudes en la famosa operació Garzón de l'any
1992 per haver estat objecte de tortures pels agents
policials en el llarg període d'impunitat que els atorga la
llei antiterrorista.

En el moment de les detencions l'estiu de 1992 ja van ser
denunciades les tortures a què van ser sotmesos la majoria
de la trentena de detinguts. Aquestes denúncies han hagut
de seguir un llarg i enredat procés judicial que té una
nova data aquest mes de novembre, davant de la justícia
internacional, en què l'Estat espanyol, ara com a demandat,
haurà de donar resposta a totes aquestes denúncies.

Els fets es remunten a finals de juny i principis de juliol
de 1992 quan una trentena d'independentistes van ser
detinguts per ordre del titular del jutjat central
d'instrucció núm.5, Baltasar Garzón, per presumpta
pertinença a organització armada, Terra Lliure.

Aquesta ràtzia de dentencions, l'anomenada operació Garzón,
que va suposar un cop duríssim i definitiu a
l'independentisme català, buscava precisament aconseguir un
període de plena pau social de cara a la celebració a
finals d'aquell mes de juliol dels jocs olímpics a
Barcelona.

La majoria dels detinguts van ser objecte de tortures a la
seu de la Guàrdia Civil a Barcelona i a la Direcció General
de la Guàrdia Civil a Madrid en els llargs períodes
d'incomunicació de la llei antiterroristes. Les pràctiques
concretes de tortures denunciades són la "bossa",
la "banyera", descàrregues d'electrodes, cops amb objectes
que no deixen marca i sobretot una constant tortura
psicològica a base de coaccions i amenaces als detinguts i
als seus familiars. El grau de tortura a què van ser
sotmesos va portar a un dels detinguts, en Marcel Dalmau, a
intentar suïcidar-se mentre estava detingut a la DG de la
Guàrdia Civil llançant-se de cap contra una paret.

Tot i que la majoria d'aquestes pràctiques no solen deixar
marques físiques observables amb un simple reconeixement
mèdic (sí que ho són a través de mitjans tècnics especials,
la reziometria permet comprovar l'ofec i per tant si hi ha
hagut pràctica de la "bossa"), tots els detinguts van
presentar lesions després d'haver passat a disposició
judicial. Aquestes lesions van quedar recollides en els
exàmens mèdics que es van fer els que van sortir en
llibertat o en els reconeixements que els van realitzar a
les presons als que van ingressar en centre penitenciari.
Aquesta és avui una bona base per fonamentar les demandes
de tortura davant del TEDH d'Estrasburg.

El llarg procediment judicial iniciat fa més de deu anys
s'explica bàsicament per la justícia espanyola. I és que
per poder acudir a una instància judicial internacional cal
haver esgotat abans les instàncies judicials internes.
L'operació Garzón del 1992 va portar a un judici a
l'Audiència Nacional l'any 1995. En aquell judici es van
exposar per part dels acusats àmpliament l'existència de
tortures i el fet que les declaracions que es volien fer
servir per condemnar-los havien estat obtingudes gràcies a
aquestes. La sentència del cas va ordenar obrir una
investigació que va correspondre al Jutjat d'Instrucció
núm.22 de Madrid.

Aquest jutjat després de realitzar unes diligències mínimes
va arxivar el cas. Contra l'arxiu es va interposar recurs
d'apel·lació davant de l'Audiència de Madrid que va
ratificar la decisió d'arxiu. Contra aquesta segona
resolució es va interposar recurs d'empara davant del
Tribunal Constitucional que l'any 2000 va dictar resolució
desestimant-lo. En aquest moment els demandants van acudir
al TEDH d'Estrasburg.

De la vista del dia 18 de novembre en sortirà una resolució
de la sala que podrà tenir diverses direccions. Podria ser
que estimés ja directament que hi van haver tortures, per
la qual cosa condemnaria l'Estat espanyol per haver
vulnerat el Conveni Europeu dels Drets Humans. Podria ser
també que desestimés directament o que ajornés la decisió a
la pràctica d'un conjunt de proves (testimonis, pèrits...).

Sigui quin sigui el resultat hem d'entendre que ja ha estat
una victòria que l'Estat espanyol hagi d'acudir a una vista
per aquest tema davant d'un organisme internacional. Per
altre banda cal recordar que el TEDH rep cada any unes
30.000 demandes del conjunt d'Europa (unes 800 provinents
de l'Estat espanyol) i que porta tan sols a l'examen per
una sala de 800 demandes del conjunt de 30.000 (que en el
cas espanyol són només 4 o 5 cada any). Cal concloure,
doncs, que és una petita victòria haver arribat fins aquest
punt.

CUP

L'Estat haurà d'explicar a Estrasburg el 18-N per què no va investigar les tortures del 92

El Tribunal pregunta per què mai es van citar els guàrdies civils denunciats pels independentistes detinguts

Tura Soler (Girona)
L'Estat espanyol haurà de contestar el dia 18 de novembre davant el Tribunal dels Drets Humans d'Estrasburg per què mai va obrir una investigació per aclarir la procedència de les lesions que van rebre els independentistes detinguts durant l'operació Garzón del 1992 i per què mai cap estament judicial va citar a declarar els guàrdies civils que se citaven com a responsables de presumptes tortures en les denúncies. Aquestes són les qüestions que el representant legal de l'Estat haurà de respondre en el decurs de la vista que ha de servir per decidir si s'admet la demanda presentada per 15 dels detinguts el 92.

Onze anys després de l'operació policial contra l'independentisme català dirigida pel jutge Baltasar Garzón, s'ha fet un pas endavant per aclarir si els detinguts van ser objecte de tortures, com denuncien des del 1992. El dia 18 de novembre el Tribunal dels Drets Humans d'Estrasburg celebrarà la vista per decidir si finalment admet la demanda per vulneració dels drets humans que ha presentat el bufet de Sebastià Salellas en representació de 15 dels detinguts.

El Tribunal d'Estrasburg ha enviat als demandants i a l'Estat, com a part demandada, un qüestionari que els lletrats de les dues parts hauran de respondre verbalment el dia de la vista. L'Estat ha de contestar, en primer lloc, per què un cop va disposar del dictamen emès el 21 de juliol del 1992, que posava en evidència les lesions dels detinguts, no es va obrir una investigació per aclarir les causes de les lesions. La segona que ha d'aclarir l'Estat és per què en el procediment per tortures que va obrir posteriorment el jutjat número 22 de Madrid mai es van citar a declarar els guàrdies civils que es mencionaven en les denúncies com a sospitosos d'haver torturat els detinguts. El tribunal també exigeix que s'aclareixi quines accions concretes va fer el jutjat per investigar el cas, que es va arxivar.

Els demandants també hauran de respondre a dues preguntes: per què alguns dels detinguts van refusar ser visitats pels metges forenses de l'Audiencia Nacional i per què d'altres, un cop alliberats, no van anar a un metge que els expedís un informe sobre les lesions. L'advocat dels independentistes explicarà que no es van deixar visitar pels forenses perquè no se'n refiaven i que aportaran certificats que acrediten les lesions.

(El Punt, 129-IX-2003)