Discursos de comiat dels regidors sortints de l'Ajuntament de Vic
Ple municipal del 2 de juny de 2003

Els regidors sortints que no repetiran en el nou Consistori elegit a les urnes el passat 25 de maig, van pronunciar discursos de comiat en el ple municipal extraordinari del 2 de juny. El regidor Lluís Colldelram (PSC) havia excusat l'assistència i el regidor Miquel Pi no hi va assistir, sempre segons l'esborrany de l'acta del ple.

Tot seguit, trobareu la transcripció literal de les intervencions.

Pren la paraula el senyor Castañé i diu:
"Fa quatre anys, en l'acte de presa de possessió del càrrec de regidor de l'Ajuntament de Vic, vaig prometre dedicació, esforç, treball i voluntat, per ajudar a millorar la qualitat de vida de la ciutat de Vic i dels meus conciutadans, i ho feia amb uns versos de Salvador Espriu. Vaig prometre que treballaria per aconseguir que la ciutat de Vic fos, cada dia més, una ciutat més rica, noble, culte, desvetllada i feliç. Després de quatre anys, me'n vaig tranquil, satisfet del grau de compliment de la meva promesa. Puc assegurar que hi he posat dedicació, esforç, treball i voluntat, si me'n he sortit més o menys bé, no em toca a mi jutjar-ho.
He intentat fer meves les paraules que va escriure a la seva cel·la de condemnat a mort el poeta alemany Albrecht Haushofer, el 20 de juliol de 1944, "Tot aquell que en un temps com el nostre no s'exigeixi a si mateix tot el que sigui capaç de donar serà, d'una manera o altra, culpable."
El temps en què vivim és sempre el nostre temps, i aquesta exigència de donar als demés tot el que siguem capaços de donar, està sempre vigent. Unes vegades l'exigència anirà en un sentit i serà una exigència de treball, de dedicació i de rigor, altres vegades aquesta exigència ens obligarà a sacrificis més importants.
Sóc conscient de que el que jo considero treball, esforç i dedicació, altres poden considerar-ho temps perdut o esforços en una direcció equivocada. Però si em permeteu, faré servir unes paraules que vaig escriure el passat més d'agost, en un intent de sintetitzar els meus sentiments més íntims:

No em sap greu el sentir-me menyspreat
per dedicar el meu esforç al que crec just,
m'he aplicat, confio, amb seny i amb gust,
per a servir, zelós, la meva veritat.

D'anar contra el corrent se m'ha acusat,
però això no fa sentir-me més dolgut.
No haver fet tot el que hauria calgut,
aquest seria verament el meu pecat.

Democràcia, requereix, per a servir-la,
diferents formes de pensar i de sentir.
Els nostres fills tindran dret a exigir-la
i, ai d'aquell que s'hagi fet esmunyedís.

Malgrat tot, tinc la consciència molt tranquil·la,
convençut d'haver treballat pel meu país.

Com a sonet, ja sé que no passa de mediocre, tirant a dolent, però com a expressió dels meus sentiments, crec que expressa exactament tot el que vull dir.
Agraeixo als companys de consistori el suport rebut en molts moments difícils, agraeixo totes les mostres de solidaritat rebudes, agraeixo també la mostra de confiança de la gent que han votat la nostra opció, i agraeixo també les paraules d'ànim rebudes aquests últims dies.
Durant aquests últims quatre anys he intentat fer la meva feina tant bé com he sabut. He intentat complir sempre amb el que jo creia la meva obligació. Demano perdó, per si en algun moment, sense voler, he pogut ofendre o faltar a algú, puc assegurar que mai ha estat aquesta la meva voluntat. Als que en algun moment han volgut fer servir el meu nom per a desqualificar una determinada opció política, els demano que tinguin en compte els valors democràtics i, que tot i que les meves opinions puguin ser radicalment oposades a les seves, els demano que reconeguin que les seves conviccions, en democràcia, son tant vàlides com les meves, i que entenguin que en aquest mon la veritat absoluta no existeix i que, per tant, ningú no pot ser-ne dipositari.
Als companys que d'aquí uns dies ocuparan aquests escons, els demanaria que, cadascun d'ells des del seu lloc, pensessin més en el bé de la ciutat que en el seu propi profit, que el càrrec de conseller és una responsabilitat, és un servei a la ciutat. M'agradaria estar segur de que tots pensen així i que seran, tots, uns bons consellers, que és el que a mi m'hauria agradat haver estat.
I a tots els vigatans, gràcies per haver-me permès treballar durant quatre anys per a la ciutat de Vic. Moltes gràcies, i per sempre, Visca Vic!. "

El senyor Lagunas diu que estan iniciant una tradició, que és com s'inicien totes les novetats, ja que no té record d'haver fet a final de legislatura una sessió d'aquest tipus. Li sembla un encert, ja que es tracta d'ocupar un petit espai per fer una síntesi del que ha passat i, en el seu cas, farà una síntesi dels vuit anys de dedicació a la tasca de conseller.
Diu que no està entonant cap adéu per sempre i que tampoc és una jubilació d'una activitat sinó, més aviat, un canvi, volgut fins a un cert punt, lògicament, però volgut.
Diu que no és una intervenció fàcil, ja que té una certa condició de comiat i, en general, no li agraden massa els comiats; però que, avui, no pot pas negligir l'oportunitat ni la realitat. I aquesta realitat és que, pel proper consistori, qui representarà a Iniciativa-Verds a aquesta sala no serà ell sinó un seu company, en Xavier Tornafoch, al qual ha desitjat els millors auguris i està convençut que hi haurà un canvi a millor per part d'Iniciativa.
Diu que s'acomiada simplement d'un càrrec, no s'acomiada ni de la ciutat ni de la política, sinó que ara l'exercitarà des d'altres llocs, des d'altres fòrums. Diu que quan hom s'acomiada, s'intenta fer balanç, examinar la feina feta, avalant els resultats i exercint l'autocrítica, si escau. Això és el que es proposa de fer tot seguit, un petit balanç que, no obstant això, suposa un deure i un haver, qüestions positives i qüestions negatives, un balanç on se situen actius i passius i situar-hi col·lateralment també els factors endògens i els actors, en definitiva, el què, el qui, el quan i el com.
Que ja comprendran quins aspectes es poden situar en l'actiu i quins en el passiu, però que, en tot cas, com que ja està escrit en un opuscle que es titula programa electoral, el d'Iniciativa, òbviament, a aquest els remet per si hi ha algun oblit.
Actius:
En aquesta ciutat entre el 1995 i el 2003, s'ha vist amb un nou Museu Episcopal. El paper d'Iniciativa en aquest nou equipament no cal que els digui que ha estat implicar-s'hi a fons quan ha calgut, fins i tot, arriscant més del que calia.
Una cosa similar amb el soterrament de l'estació de tren. Encara recorda en el 1995, com algú qualificava de quimera i de fer volar coloms que un dia es pogués soterrar l'estació; ells hi creien profundament, i fent servir paraules del senyor alcalde, els trens -i més quan passen-, cal pujar-hi. Se'n feliciten no com a actors de primera fila, perquè òbviament no han governat la ciutat, però sí com a impulsors d'un estat d'ànim i d'opinió que ha fet que ara pràcticament s'estigui ja al final d'aquest equipament.
El mateix per a la requalificació de can Colomer. Qui ho havia de dir, a l'any 95, que es podia fer una operació d'aquest calibre. Doncs també en aquest cas, la posició d'Iniciativa, la posició d'aquest regidor, ha estat agosarada i d'implicació a fons. Pensa que el que han fet és el que calia fer.
Que també s'ha fet el procés de l'auditoria mediambiental, amb no massa confiança al principi, però s'ha fet. I s'ha fet també el fòrum ambiental permanent, que era l'instrument de participació i on la posició d'Iniciativa, des del primer moment ha estat clara; no els han faltat ni ganes ni recursos humans destinats a tirar endavant aquesta auditoria mediambiental, aquesta consciència mediambiental en les actuacions del consistori.
L'Institut del Teatre, a l'any 95 quasi bé tots el donaven per perdut, ell inclòs. Doncs bé, es va poder reconduir la situació, i per dos factors: un, perquè van poder reunir les forces suficients a nivell de la Diputació de Barcelona, com per fer un últim replantejament quan ja semblava tancat; l'altre, perquè es va aconseguir de convèncer l'equip de govern que valia la pena de tornar-ho a provar, i, en aquest sentit, es van fer les gestions que es van fer i avui es gaudeix de l'Institut del Teatre.
Han participat també en el plantejament de fusió de les escoles Andersen-Balmes i Guillem-St. Miquel que es va haver de negociar per tirar endavant, amb la presència, en primera fila, del seu grup municipal.
La transformació dels Estudis Universitaris de Vic en Universitat de Vic, no és mèrit del seu grup. En tot cas, sí que hi han pogut assistir des del Patronat de la Fundació, en primera línia, i en aquesta institució han canviat moltes coses, per exemple, els seus estatuts. Va entendre que se'l mandatava per representar el consistori en un intent de què les actuacions a fer per part de l'Ajuntament amb la Fundació fossin al màxim de consensuades, la representació de l'oposició. Tot haver-se sentit bastant sol en aquest aspecte, sí que pot dir que els resultats estan a la vista de tots i, per tant, se senten satisfets.
També recorda l'actuació de la transformació de la carretera de Barcelona en passeig de la Generalitat. Està a la vista que aquesta actuació creu que transforma la ciutat d'una manera molt important.
Que han vist també com s'inaugurava i es posava en marxa una oficina per atendre els nouvinguts. Aquesta era, com moltes altres propostes, del seu grup polític i que l'equip de govern ha incorporat i ha iniciat la seva instal·lació.
També han participat activament en fer arribar a aquest Ajuntament el 0,7%. Es va arribar a uns acords que en la primera legislatura s'anés pujant una dècima de punt cada any fins a situar-se en aquest 0,7% dels ingressos propis. I han pogut veure in situ l'eficàcia d'aquests recursos a Nicaragua, a Somoto, on es va poder donar el nom d'en Pascual Blanca a un parc d'aquesta ciutat. Pensa que diu moltes coses això sol.
Que hi hauria, segurament, desenes i desenes d'actuacions que els podria ara recordar com a feina feta, com a part de l'actiu d'aquest Ajuntament i que amb una presència més o menys gran, hi ha intervingut perquè fossin possibles.
Que el balanç no queda quadrat, si no es mira que es té al passiu. I en el passiu hi ha fonamentalment capital humà, en aquest cas, capital humà i capital polític i que no parla pas per ell, parla per la resta de companys del consistori i de l'equip de govern. Hi han hagut ganes de tirar endavant coses, més que baralles, discussions que no porten enlloc. Alguns dies més reeixides, altres dies no tant, però que si es fa la mitjana, el capital humà, el capital polític d'aquest consistori està a l'alçada que ha d'estar i que és més que suficient com per suportar tots aquests actius que deia abans.
Que també hi ha, en el passiu, els reptes de futur. Alguns, ja s'han enumerat. La nova zona esportiva de Vic sud, que en aquests moments està encaminant-se, però, de moment, està en el passiu encara.
Els equipaments pels avis s'haurien també d'incrementar amb els famosos horts que sempre els ha recordat.
També, hi ha un gran deute amb les tecnologies de la telecomunicació. Aquí, s'ha set poc agosarat. Diu que s'han de fer servir més les noves tecnologies, les TIC, perquè aquest consistori estigui més a l'abast dels ciutadans. El públic que els acompanya ja saben quin és, agraint sempre la seva presència, però no és el que voldrien.
Diu, però, que el balanç és equilibrat, i s'equilibra fonamentalment per un compte de resultats que en aquest consistori ha donat sempre estalvi. També situaria aquí una puntuació alta, no es pot perdre de vista que abans de l'aplicació de les noves lleis, els consistoris tenien un risc o una capacitat d'endeutament bastant més alta que la que tenen ara i que aquest Ajuntament ha pogut finançar molts d'aquests actius gràcies a l'existència de superàvits anuals; per tant, en aquest sentit, també, en poden estar tots satisfets.
Passa als desitjos de futur, després del balanç, pel que els desitja gairebé el mateix que han tingut, tranquil·litat per afrontar els temes, oportunitat i gosadia, una mica més de gosadia en el proper consistori no hi farà cap mal. Els peus són prou sòlids, els actius hi són com per fer-ho i, diu, els farà falta. La irrupció d'una força política en aquesta casa com a regidor, pensa que els forçarà a imaginar noves situacions, noves maneres de fer, perquè el que representa aquesta força política deixi d'existir. A això els encareix i els desitja tot l'èxit possible.
Quant als protagonistes en el passat i en el futur, no oblida que la seva acció política ha estat gràcies a persones. Persones que l'han acompanyat més a la vora, els companys de candidatura i d'Iniciativa els ha tingut sempre darrera i molt bona part del seu treball, un 90% de les actuacions positives, són gràcies a ells; les negatives se les guarda per les seves esquenes.
Diu que també ha d'agrair als companys regidors, fonamentalment, la commiseració que han tingut d'aguantar-li algun rotllo de tant en tant, que espera hagin tingut la bonesa de no entendre'l com a rotllo sinó com a allargament d'una cosa que valia la pena de tirar endavant, ja que mai, pensa, ha fet un discurs insubstancial.
També agraeix al personal de la casa la seva dedicació, col·laboració i paciència. Pensa que ha regirat massa papers, fins i tot, en aquesta casa, pel que agraeix moltíssim la seva col·laboració.

Pren la paraula el senyor Bassols i diu:
" Benvolguts companys, avui celebrem el darrer Ple d'aquesta legislatura. Com ja és conegut des de l'any 1995 tinc l'honor de representar, junt amb altres companys, als militants i electors d'Esquerra Republicana de Catalunya a l'Ajuntament de Vic, del qual en sóc regidor.
Quan fa 8 anys vaig entrar a formar part del consistori de Vic, ja va ser la meva divisa donar i treballar al màxim per al nostre projecte de ciutat i de país. En les diferents etapes que hem viscut aquests anys he procurat mantenir-me en aquesta línia de treball i compromís. Crec que els compromisos s'han de complir, tot i que en el nostre partit hi tenim l'experiència de diferents persones les quals (Colom, Rahola) no van complir el seu compromís amb tots nosaltres.
Totes les persones, i també els que tenim una activitat política, hem de renovar i actualitzar els nostres compromisos d'una manera periòdica. Des de sempre he cregut i m'he compromès en el nostre projecte, en la fita d'aconseguir una Catalunya sobirana, justa i digne. També sempre ho he plantejat com a una carrera de fons, en la que cadascun dels militants i cadascun dels càrrecs del nostre partit en fa un relleu, una etapa. Aquest plantejament, en el meu cas aquest relleu (8 anys de regidor a l'Ajuntament de Vic), em sembla que ha quedat acomplert, doncs crec que amb dues legislatures consecutives a l'Ajuntament -qualsevol ajuntament- n'hi ha prou. Estic convençut que és saludable per a una organització que els seus membres treballin en equip, i també és saludable per a una organització que els seus membres tinguin l'oportunitat de viure i comprometre's al màxim nivell en el seu funcionament i en l'assoliment dels seus objectius.
Totes les etapes de la vida, tots els projectes que ens anem proposant mereixen que hi dediquem esforç, treball i sobretot il·lusió. Cada nova fornada de lluitadors que arriba a la nostra causa hi aporta una renovada il·lusió i nous punts de vista. Cal així donar pas a nous relleus enfortint la il·lusió comuna de tots.
D'altra banda, el compromís que sí prenc és el de seguir col·laborant plenament en la vida ciutadana i en la vida del partit, oferint tot el suport necessari als companys que ens representaran a l'Ajuntament en aquesta propera legislatura.
En aquest moment vull agrair als electors de Vic la confiança dipositada durant aquestes dues legislatures, i manifestar que la il·lusió en el projecte d'ERC no em falta, i que espero continuar-hi treballant com fins ara, en l'àmbit que em correspongui.
Als companys de consistori -de les dues legislatures- els hi manifesto la meva amistat i respecte, com tanmateix a totes les persones que han treballat i treballen a l'Ajuntament i amb les que hem compartit treball i reunions, ja fos a Benestar Social, a Cultura, a Esports, a l'IMPE, a l'Escola de Música, al Consorci de Normalització Lingüística, en definitiva, arreu on he representat a Esquerra Republicana de Catalunya de Vic durant aquests vuit anys.
Evidentment he d'agrair a tots els meus companys d'ERC de Vic l'oportunitat que m'han donat de treballar pel nostre projecte i per la nostra ciutat, amb un especial agraïment per als membres del Comitè Polític de Vic pel seu assessorament; i també per als membres del grup municipal ERC-ABU: Josep M. Font, Pere Vilarrasa, Jordi Jové de l'ABU, per la seva col·laboració en el nostre treball a l'Ajuntament.
Per acabar, tingueu la certesa que no fem sols aquest llarg camí per la llibertat del nostre poble, per la llibertat del nostre país, i que avui ja som molts més dels que els nostres adversaris desitjarien.
Vista Catalunya lliure!".

Pren la paraula el senyor Jové i diu:
"El meu discurs serà d'un altre tipus, no serà tan dogmàtic com els polítics, però es basa en la meva observació constant que m'ha portat a considerar que els polítics són, en general, homes i dones més contents que els altres ciutadans.
D'on parteix la fascinació de la política? Per alguns és una vocació ideal, una missió, mes seríem hipòcrites si no tinguéssim en compte importants motivacions.
Començarem pel desig de ser notat, estimat, apreciat i aplaudit. El nen està content quan el mestre l'elogia, l'esportista és feliç quan entra a la meta, l'escriptor se sent orgullós quan rep un premi. Nosaltres existim quan som reconeguts pels altres, tenim un valor si algú o altre ens el dóna.
La política, entre totes les activitats humanes, és aquella que sempre ha donat la notorietat i la fama més gran. Més encara que la riquesa, perquè hi ha persones riquíssimes, però quasi desconegudes. Més encara que el divisme, perquè només ens ocupem dels divos en certs moments, mentre que el polític és sempre present en la nostra vida quotidiana.
Però la política satisfà una segona necessitat important de l'ésser humà: la de sentir-se útil, de fer coses importants pels altres, i que els altres t'estimin.
I el polític que té el poder final, que pren decisions amb les que satisfà o no satisfà les nostres necessitats o desitjos, encara que a nivell mínim, és l'alcalde. Amb l'assessorament dels seus tècnics decideix si serà concedida o no aquella llicència, si es farà aquell carrer o aquell pont, i així continuaríem fins a les grans decisions sobre l'economia, la salut, l'educació.
A més, hi ha el desig de ser consultat, d'expressar les opinions pròpies. En qualsevol sopar, en qualsevol trobada entre amics o coneguts, sempre hi ha algú que qüestiona, que intenta imposar la seva pròpia idea. La gent embogeix davant dels micros per poder parlar. Però ningú és tan consultat, tan interrogat com el polític.
Els periodistes corren al seu pas, la televisió els torna a treure, i els diaris publiquen les seves consignes.
El quart factor és la lluita, la política és lluita, conflicte, controvèrsia entre amics i enemics. El polític és un combatent, ha de defensar-se contínuament, defensar el seu partit i atacar els seus adversaris. És com un púgil sobre la lona del ring, rodejat de la incitació i les aclamacions del públic pel qual ell és el campió.
Totes aquestes coses són comuns tant pels qui són al govern com pels membres de l'oposició. Però si és elegit i obté un càrrec important, el polític canvia completament de vida. Improvisadament tothom el saluda ambrespecte, el busquen, el conviden i l'hostatgen de manera magnífica. Davant d'ell desfilen, plens de deferència, financers, intel·lectuals, artistes cèlebres que mai no li haurien dirigit la paraula. Quan surt l'acull un Audi blau amb xofer que travessa la ciutat amb l'escolta i la sirena engegada.
No per això hem de meravellar-nos de l'atracció fatal exercitada des del poder polític. La política reomple la seva vida, es torna una passió total, com la guerra, com la droga, com l'amor. Hem sentit moltes vegades professors universitaris passats a la política dir: "Quan hauré conclòs el meu compromís tornaré a l'ensenyament". Ben pocs ho han fet!
Avui, tancat aquest acte del pas enriquidor per la política municipal, em reafirmo en la meva observació de que els ciutadans més contents són els polítics. Feu-vos-en i feu-ne!".

Pren la paraula el senyor Serrat i diu:
"Quina llàstima que ara s'acabi el vol, quan encara la maquinària funciona perfectament i en el dipòsit hi ha combustible suficient per volar més enllà". Això ho pensava i ho va escriure Charles Lindbergh al viatge de Nova York a París directe a l'any 1927.
Aquesta és la sensació d'aquest regidor en funcions, al finalitzar la legislatura que gosaria qualificar-la de notable, resultat i conseqüència del treball d'aquest i anteriors consistoris, de tots els seus grups polítics representats i recolzada per la capacitat econòmica suficient i valenta de la hisenda municipal.
Aquesta acció ha comportat la configuració i transformació evident i prou important de Vic en camps com urbanisme, cultura, universitat, ensenyament, escola de música, conservatori, indústria, medi ambient, comerç, esport, joventut. Una acció que no ha deixat de produir-se des de fa uns anys per fer de Vic el motor determinant de la comarca i que no s'atura per seguir mantenint una capitalitat fora de discussió i un futur òptim per a tothom.
Té per davant grans reptes d'infraestructures, però penso i entenc que les pot assumir perfectament malgrat puntes d'amortitzacions de préstecs, principalment pels anys 2004-2005.
No obstant i malgrat aquesta situació puntual, permeti'm un darrer prec i que caldrà contemplar-ho, si és el cas, en els propers pressupostos, es tracta de l'arxiu municipal, situat en aquest edifici i que no compta amb les millors condicions per ser consultat i visitat. Encara que sigui amb més d'una intervenció l'arxiu, crec, que s'ho mereix.
Un dels actius més estimables que he pogut constatar d'aquest consistori arreu, és la visió d'unitat i cohesió que ofereix, on queda clar que el punt principal dels grups és la ciutat i els ciutadans, sense posar mai en qüestió la seva diversitat política; espero i desitjo que aquest esperit no es perdi i que continuï moltes legislatures més.
Han estat per a mi quatre anys molt significatius i això ha estat possible gràcies al grup que m'ha acollit i que m'ha acollit, als ciutadans que varen fer-me confiança, a totes i a tots vostès per la seva generositat i deferència envers la meva persona, als funcionaris municipals per la seva professionalitat i atenció en qualsevol petició o demanda, als mitjans de comunicació, al to principalment emprat en aquest Consistori i en les seves comissions, a la voluntat sempre constructiva d'avançar dels seus components. A tots el meu reconeixement, gratitud i els millors desitjos de pau, salut i prosperitat.
"Quina llàstima que s'acabi el vol, quan encara el cos funciona perfectament i el dipòsit és ple d'idees i projectes per anar més enllà".
Seguiré treballant i col·laborant dins les meves possibilitats per la meva ciutat, la meva comarca i el meu país.
Ha estat un privilegi i un honor".

Pren la paraula el senyor Portell i diu:
" Avui celebrem el darrer Ple del mandat pel qual vàrem ser elegits per tirar endavant la política ciutadana, convé doncs que passem comptes i reflexionem entre tots de com hem fet ús de la confiança que els ciutadans varen dipositar a tots nosaltres.
Pel grup municipal del PSC intentarem fer una valoració global de la nostra actuació i del consistori en general durant aquests quatre anys.
A parer nostre, creiem que aquesta legislatura s'ha caracteritzat per les realitzacions, provinents en gran part de la programació de l'anterior consistori, a tall d'exemple el podríem sintetitzar entre d'altres, l'aplicació de l'auditoria mediambiental, que ha estat present en totes les decisions que s'han pres en aquest mandat, cosa que ha estat altament positiva pel desenvolupament sostenible i urbanístic del nostre municipi, i que el nostre grup ha tingut especial cura en l'acompliment bàsic de les seves directrius, per tal de salvaguardar la qualitat paisatgística i especialment en visió de futur pel desenvolupament del municipi en general i de la ciutat en especial, cosa que ens hem de congratular entre tots.
També creiem important haver transformat el complex esportiu del Club Natació ETB en equipaments municipals, dels quals els socialistes hi hem estat molt involucrats en la seva transformació, ja que la seva ubicació privilegiada en plena zona residencial així com l'ús social de les seves instal·lacions per part dels ciutadans tant de Vic com de l'entorn, han propiciat el seu ús tant a nivell escolar, familiar i de la tercera edat que han vist la possibilitat de disfrutar-ne, sense necessitat de desplaçar-se del seu entorn, la qual cosa els ha facilitat el seu ús, sense perjudici de les competicions esportives que realitza el Club Natació ETB.
Una altra intervenció important, és la que s'ha realitzat al passeig de la Generalitat i la nova adequació peatonal del pont sobre el Meder, que ha estat la prolongació del parc Balmes deixant la zona sud del municipi equilibrada entre el trànsit de vehicles i circulació de vianants amb predomini d'aquests darrers.
Pràcticament hem deixat enllestit el Casal de la gent gran en l'antiga Escola Pública Jaume Balmes, que ha estat un equipament reclamat insistentment per aquest gran col·lectiu de la tercera edat, que cada vegada és més nombrós i que el dèficit d'espais de lleure se'ls feia més que necessari per poder realitzar les seves activitats, i que tots els grups municipals hem insistit en la seva realització.
El grup municipal socialista, abans de la concessió de l'actual línia de transport urbà, ja va estar en contra de la seva adjudicació, perquè no contemplava la connexió amb els polígons industrials, lloc on s'hi desplacen constantment, ciutadans de la comarca i de Vic en especial, ens congratulem que el temps ens hagi donat la raó, ja que encara que l'equip de govern en el seu dia va manifestar que aquesta línia era econòmicament inviable, ara veiem que al haver-se unificat l'empresa Segalés i Autocars Pous efectua aquest servei i compleix una de les línies d'actuació que marcava el pla d'acció de l'auditoria ambiental del municipi de Vic.
Important ha estat també les taules de cooperació que s'han mantingut amb Manresa i Ripoll per tal d'analitzar les prioritats comunes que afecten aquests municipis amb la nostra ciutat, com són el desdoblament de l'Eix Transversal, per tal que els manresans i vigatans ens arribem a conèixer efectivament, així com la necessitat de crear una xarxa viària transversal de ferrocarril que uneixi Cervera-Vic-Puigcerdà, i referent a Ripoll el desdoblament de la C-17 i el reconeixement efectiu de la línia internacional del tren Barcelona-Puigcerdà, així com la promoció del patrimoni artístic i monumental, especialment del romànic, pautada pels grans centres d'atenció el Museu Episcopal i el Monestir.
Interessant ha estat també, tot i que s'ha tardat 10 anys, el poder esponjar un dels sectors més degradats de la ciutat com ha estat l'illa 22, que ara forma l'espai batejat com la plaça Gaudí delimitada pels carrers del Pont, Ramada i de les Basses; ara manca solament que la iniciativa privada rehabiliti els edificis adjacents i que s'urbanitzi la plaça per part de l'Ajuntament dedicada a tan insigne arquitecte.
Passarem per alt, com a fet consumat, la ubicació del Museu Episcopal, ja que el grup municipal del PSC ja es va significar fins l'últim moment que no era el lloc idoni el seu emplaçament actual, ja que no té més possibilitat d'ampliació i sí que ho era en els terrenys de l'antic Seminari Vell, tal com ho veia la majoria dels vigatans.
Positiu ha estat en aquesta legislatura, la modificació del Pla general en el sector comprès entre la variant de la C-17 i l'Eix Transversal, un espai de 280 hectàrees, pràcticament la tercera part del municipi, que preveu sol fins a 71 hectàrees d'espais verds, 18 d'equipaments i la possibilitat d'edificar més de 3.500 habitatges; deixem el municipi programat amb respecte a l'entorn natural, frenant les ànsies especulatives que podria aixecar un espai tan llaminer.
També cal esmentar els plans parcials del Nadal, Marratet, Can Garrofa, Prat de Galliners, Torre d'en Franch i els especials de Joan Maragall, Josep M. Sert, Horta Vermella Nord i Font de Sant Pere, amb projecció per l'edificació de 2.000 habitatges nous.
Això, sumant-hi els nous polígons industrials de l'ampliació del Parc d'Activitats Econòmiques, el Mas d'en Prat i les Casasses, deixem tots plegats la consolidació del municipi per executar-la els nous companys de consistori que ens substituiran.
Altre aspecte que cal esmentar ha estat la commemoració de l'Any Verdaguer, per la multiplicitat d'actes que s'han celebrat a tot el territori i especialment a Vic, en què tota la població d'una manera o altra hi ha participat; cal felicitar al regidor de Cultura per la tasca realitzada així com totes les comissions que hi han col·laborat.
Ara bé, no tot ha estat en positiu, també hi ha hagut mancances de responsabilitat per part de l'equip de govern. Tot i que el temps guareix les cicatrius, ens dol l'actitud adoptada en l'elecció del representant de l'oposició en el Patronat de la Universitat de Vic, proposta que vàrem considerar mesquina i d'interessos personals pels qui varen ordir l'estratagema. També lamentem que en igual intenció es va decidir el representant de l'oposició a l'empresa Minsvic.
El nostre posicionament en la requalificació dels terrenys del grup Colomer, en què l'únic que buscàvem era l'interès de la ciutat i que se'ns ha tingut de donar la raó en quant a l'aprofitament mitjà que tenia de revertir al municipi en l'operació i que vàrem ser durament criticats, però ara es té de reconèixer que si no haguéssim mantingut la nostra postura intransigent d'acord amb la llei, l'Ajuntament no disposaria dels metres revertits a favor del municipi.
Així mateix ha passat en el Pla parcial de Sant Llàtzer.
Una assignatura pendent que deixem sense aprovar és la circulació i el trànsit dins el nostre municipi; cal aplicar polítiques alternatives d'aparcaments radials a l'entrada de la ciutat i que siguin municipals i gratuïts tal com ja vàrem posicionar-nos recentment, si volem potenciar una ciutat de serveis i turística alhora.
Tot i que el model Vic, sembla ser que ha estat pilot per la resta del país, quant a la integració dels immigrants, crec que cal afrontar que quelcom ha fallat i que cal una reordenació en la política d'immigració; desconeixem com s'ha de portar a terme, però els resultats de les darreres eleccions municipals ens han de fer veure que hi ha un toc d'atenció per part dels ciutadans que no se senten satisfets pels criteris que s'apliquen a nivell municipal, i agradi o no, a partir del proper mandat hi haurà en aquest Consistori una veu crítica que comptarà amb el recolzament d'una part de vigatans que es consideren menystinguts per les actuacions de l'Ajuntament en aquesta polèmica assignatura.
Bé, no crec necessari allargar-me més, segur que deixo al tinter temes d'interès general com la integració del tren a la ciutat, la futura obertura del carrer del Pare Coll, el polèmic aparcament soterrani del Passeig, la futura àrea lúdica al costat del Pavelló Esportiu i d'altres que deixem per discussió al proper consistori sorgit de les urnes del passat dia 25 de maig.
Estem satisfets del treball realitzat durant el mandat pel qual hem estat elegits, podríem sintetitzar que ha estat maratonià, amb plens gairebé cada 15 dies, hem estat conscients que érem el grup majoritari a l'oposició i que com a tal hem actuat d'una manera responsable i de fiscalització de l'equip de govern, ja que aquesta era la nostra tasca, agradi o no, i que creiem haver-la exercida correctament.
Sols em resta agrair als companys del grup i a tots vostès, alcalde i regidors, la bona entesa que ha existit durant aquests quatre anys de convivència en els afers municipals i fer-la extensiva a tots els funcionaris d'aquesta casa, que és la de tots, ja que sense la seva col·laboració tant en l'aspecte humà com professional no haguérem pogut projectar la ciutat amb la il·lusió i efectivitat que a tots ens ha motivat.
Àdhuc, em plau felicitar els nous regidors presents i als de nova incorporació, esperonant-los a seguir en la línia ja encetada de projecció, consolidació i bon veïnatge que ha caracteritzat aquest mandat. Moltes gràcies".

Pren la paraula la senyora Rovira i diu:
"Per mi ha estat una gran satisfacció servir a la ciutat des de la regidoria d'Ensenyament. No ha estat una responsabilitat fàcil. El que sí és cert és que ha estat una responsabilitat compartida, compartida amb l'Alcaldia i amb el cap d'àrea senyor Palma, sobretot a l'hora de prendre mesures correctores i afavoridores de l'escolarització dels alumnes de la ciutat.
He disfrutat de valent amb les propostes culturals i educatives que s'han fet arribar a tots els centres de primària i secundària, públics i concertats transversalment amb les àrees de Cultura, Joventut, Medi Ambient, Benestar Social i d'una forma especial amb l'IMAC.
La dedicació i l'esforç que he donat a través de la Fundació de l'Escola de Música, del Consell Escolar Municipal, de la Comissió d'Escolarització, dels consells escolars de centres públics, de la Biblioteca, l'escola Casa Masferrer i molts d'altres, em compensa perquè m'han donat l'oportunitat de tenir una visió més global de la ciutat i descobrir les necessitats i inquietuds de la comunitat educativa.
Desitjo que el camí que hem marcat en aquesta etapa, segueixi prosperant en àmbits nous i que al més aviat possible puguem veure un nou edifici pel Conservatori de música de grau mitjà, més endavant un nou centre de primària i secundària i, no cal dir, un espai idoni per l'escola oficial d'idiomes.
Un record especial pels qui estimo, els fills, els néts, els amics i les amigues, que al llarg d'aquests anys han tingut molta paciència i ben segur no han estat atesos com es mereixen.
El meu agraïment a tots, als tècnics i als companys que m'han suportat, assessorat i col·laborat a fer realitat els projectes. D'una forma especial a l'equip humà de l'IMAC, a la Marta de Cultura, no cal dir, a la Cesca. A tots, a tots, moltes gràcies".

Pren la paraula la senyora Aliberch i diu:
"Amb poques paraules no es poden resumir els dotze anys que he tingut el privilegi de servir a la ciutat com a regidora de comerç i turisme, i en l'última etapa també de governació.
Durant aquestes tres legislatures, des de l'antic Patronat de Fires i Mercats, junt amb en Josep M. Vila d'Abadal, del qual guardo un molt bon record, i posteriorment des de l'IMPEVic, amb en Miquel Pi, hem pogut portar a terme diversos projectes, molts d'ells amb encert, i d'altres, que després de valorar-los no han prosperat de la manera desitjada, el que sí puc assegurar, és que s'han fet amb molt d'interès, entusiasme i il·lusió.
He après a estimar més la nostra ciutat, he tingut un bon mestre, aquella persona en la que sempre m'he pogut recolzar, demanar-li consell, que m'ha sabut escoltar i que m'ha ajudat a aprendre dels meus propis errors: l'alcalde. Una persona que treballa i estima la ciutat i que en aquesta última campanya electoral ho ha deixat molt clar dient: "el meu partit és Vic". Ha estat un honor poder treballar amb ell durant aquests anys.
Aquest és un bon moment per donar les gràcies a tots els col·laboradors que hem treballat junts aquests dotze anys, és una llista molt extensa, però crec que seria injust no mencionar les persones que formaven el Patronat de Fires i Mercats, en Xevi, la Montse i la Puri, així com la Dolors M., en Pep i la Pili de l'Oficina de Turisme, que en el decurs d'aquests anys hem passat de donar la informació des de sota l'escala a poder atendre els visitants des de la nova Oficina de Turisme. I de l'Àrea de Governació, a la Nati, la Candelas, l'Elena, en Toni i la seva tropa.
No puc oblidar el mercat, un dels reclams turístics més important de la ciutat, i no s'entendria el mercat sense la presència d'en Toledo i en Jaume, a ells també, moltes gràcies.
I als que estan a tot arreu, en Fèlix, la Pilar i en Josep, us estic molt agraïda per tot el que m'heu ensenyat i la col·laboració que m'heu donat. Així com les lliçons magistrals de protocol d'en Pere, i dels caramels i les aigües d'en Josep. Gràcies.
A les associacions de comerciants i entitats relacionades amb el món del turisme, a tots els vigatans que ens han ajudat a tirar endavant molts projectes, i a totes aquelles persones que amb la seva participació s'involucren amb la ciutat. Moltes gràcies.
Us puc assegurar que guardaré un gran record d'aquesta època, no només de les comissions, dels plens, de les llargues reunions, sinó també, de les tertúlies posteriors amb en Toni, els Joans, els Xevis, en Jaume, que molt sovint eren, també, molt enriquidores. Hem après a ser un equip de govern i oposició, quan tocava, i a ser grans companys, amb independència del color, en els moments precisos.
El dia 14 entra un nou consistori, i uns quants dels que ara estem aquí continuarem estimant la ciutat i treballant per Vic, encara que no des de l'Ajuntament, però sí amb la mateixa il·lusió i entusiasme, perquè entre tots farem un Vic millor.
Molts gràcies a tots els companys de consistori, però deixeu-me que l'últim agraïment sigui per l'alcalde. Gràcies, Jacint".

Pren la paraula el senyor Cervera i diu:
" Vull acabar aquests setze anys de consistori donant les gràcies a totes les persones que m'han dipositat la seva confiança per tirar endavant les accions polítiques que serien molt llargues de citar, però en qualsevol cas, no puc oblidar-ne algunes, com l'Agenda XXI, els fòrums i òrgans de participació ciutadana i el treball conjunt amb els barris de la meva ciutat.
És a tots ells que els hi dec els coneixements i l'experiència que he adquirit. Sobretot, però, vull remarcar el privilegi que he tingut de conèixer i treballar al costat del qui ha estat el meu mestre polític, en Jacint Codina. Una persona que imprimeix caràcter i que sobretot, m'ha ensenyat a treballar amb esperit de servei i amb el respecte cap a les persones com a eix principal en les actuacions polítiques.
La seva dedicació, honradesa i fermesa, m'han fet estimar profundament la ciutat que he procurat servir amb il·lusió i amb la màxima generositat possible. Gràcies".

El senyor Benito expressa la seva satisfacció per haver estat aquests vuit anys a l'Ajuntament i haver tingut la sort, el privilegi d'haver estat conegut i haver col·laborat en diferents tasques, no solament a l'Ajuntament, sinó també a la Diputació i al Consell Comarcal, cosa molt important per a ell.
També amb l'àrea, concretament, d'Hisenda, per l'actitud positiva que sempre hi ha hagut i que ha permès que pràcticament totes les decisions importants, ordenances, pressupostos, s'hagin pres amb el màxim consens, pràcticament sense cap problema, ni cap actitud negativa. I ho agraeix de manera especial a l'interventor, amb el qual ha tingut la sort de treballar al seu costat, ja que sens dubte ell ha estat peça important perquè totes aquestes comissions fossin perfectament suportades i ajudant amb el seu criteri en gairebé tots els temes que hi ha hagut.
Respecte altres responsabilitats que ha tingut, com noves tecnologies, vol recordar que tant al final de la passada legislatura com al principi d'aquesta va haver-hi una forta embranzida, ja que es van posar en marxa diferents aspectes que van ser molt ben recollits pels mitjans de comunicació. A partir d'aquí, s'han dedicat més a una feina de fonaments, s'ha desenvolupat un pla estratègic, de la societat de la informació, on hi ha intervingut molta gent de la societat civil. Dintre d'aquest Pla estratègic s'ha tirat endavant el pla que permetrà aquesta comunicació i que s'ha batejat com a finestreta única, i que està ja fet i es presentarà segurament al principi del nou consistori i això potser ha fet que hi hagi una mica la sensació que es va endarrere, creu que no s'hi va, creu que s'estan fent les coses correctes
A més a més, i a manera també de fonaments, i potser a vegades a l'ombra, que són les coses que costen més de veure, s'ha tirat endavant tècnicament la plataforma que pot fer possible tot això i que alguns dels regidors coneixen i saben que s'hi ha treballat fort. Per tant, creu que al final d'aquesta legislatura ho deixen tot francament molt ben preparat perquè això es tiri endavant en les legislatures següents.
Diu que en un aspecte més personal, la seva entrega a la ciutat, no solament ha estat a l'Ajuntament i als altres organismes públics, ja que, com saben, presideix una entitat d'aquesta ciutat, que té un pressupost important, proper als instituts més importants que té l'Ajuntament, i amb doble esforç ja que els pressupostos a vegades no es tanquen com es tanquen a l'Ajuntament, buscant coixins públics, sinó que s'han de treballar molt més.
Que diu això perquè també vol agrair a tots els regidors, però de manera especial a l'alcalde que sap de la seva responsabilitat i que en moments que ha fet falta, quan s'han vist ocasions de poder ajudar, sigui a través de la Diputació, o directament a través de l'Ajuntament a inversions que s'han fet al club, la seva incondicional ajuda.
Diu que toca acomiadar-se, per tant, l'únic que desitja als propers consistoris és que els resultats puguin ser semblants o més als que hi ha hagut en aquestes dues legislatures. I sobretot, també, que les formes siguin d'aquesta exquisida actitud que sempre hi ha hagut a l'Ajuntament en totes les seves comissions, plens i, sobretot, en la que li ha pertocat, la Comissió d'Hisenda.
Dóna les gràcies i diu que si han estat col·legues fins ara, ara, tenen un amic.

Pren la paraula el senyor Palma i diu:
" En aquest moment de comiats, no voldria limitar les meves paraules a la simple cortesia de l'agraïment, que evidentment també faré, per la col·laboració i el suport que he tingut durant tots aquests anys.
Per mi han estat uns anys molt intensos de treball i dedicació a la ciutat de Vic i a la cultura.
Ha estat tot un honor poder treballar per la ciutat, representar-la i donar-la a conèixer arreu dels Països Catalans i d'Euzkadi. Dic que és un honor perquè durant tot aquest temps he pogut fer amb més entusiasme allò que des de la meva adolescència havia somniat fer: treballar per uns ideals de país, i contribuir en la defensa de la nostra cultura, amb la llengua com a prioritat.
Crec sincerament, que en els darrers anys, Vic ha lluït més intensament en el mapa cultural català.
- S'ha reforçat la fama i prestigi com a ciutat de cultura. I l'Any Verdaguer que acabem de clausurar n'és una bona mostra.
- Vic s'ha mantingut a l'avantguarda del país pel que fa a esdeveniments culturals en totes les disciplines.
- S'han culminat velles aspiracions de gran valor patrimonial per a la ciutat com és el Museu Episcopal.
- A més de la consolidació d'altres infraestructures també importants com la Biblioteca Joan Triadú i el Museu de l'Art de la Pell.
- I és cert que també han quedat coses al tinter, de cabdal importància, com el nou centre cultural que estic segur que els qui continuaran la nostra tasca hi esmerçaran igualment tots els esforços.
- I he treballat sobretot en favor de la llengua, convençut que Vic és també un referent en aquest sentit per al conjunt del país.
- He treballat, doncs, perquè sigui aquesta la llengua de tots els vigatans, els de sempre i els nouvinguts. Perquè la ciutat de Vic és i continuarà sent una ciutat que aposta per la convivència i repudia qualsevol temptativa xenòfoba. La llengua catalana és, aquí, un element cohesionador i integrador de primer ordre. Nosaltres sí que podem dir en propietat que la nostra no ha estat mai una llengua d'imposició sinó una llengua d'acollida.
- He viscut la inauguració del parc de la Bassa dels Hermanos i el local de les comissions de festes del carrer de Gurb, un barri entranyable per a mi.
- Tampoc us negaré que durant tots aquests anys al capdavant de la regidoria de Cultura he pogut gaudir del privilegi d'haver conegut personalitats rellevants en el camp de la cultura, des del pare Batllori al bisbe Deig o l'Eliseu Climent. He tingut la satisfacció de poder posar a carrers de la ciutat noms d'il·lustres patriotes i demòcrates reconeguts, des de M. Àngels Anglada a Salvador Allende.
Com deia al principi, però, aquest també és un moment per agrair a tots els qui m'han fet costat, i que d'alguna manera o altra han fet possible tota aquesta política cultural que s'ha estat dut a terme:
- Vull agrair el suport en primer lloc de la gent del Departament: la Dolors Rovira, en Xevi Arumí, en Francesc Casadesús, en Xavier Febrer, la Marta, la Rosa, la Cesca, la Carme, la Txell, en Ramon i en Pep. En Pere Puig. Per suposat, els membres de l'equip de govern i els de l'oposició que m'han fet recolzament, el personal de la casa i els mitjans de comunicació.
Si des de sempre he defensat uns ideals i uns principis, des de fora i des de dins de l'Ajuntament, ara no puc fer altra cosa que refermar el meu compromís de continuar treballant en la mateixa direcció, i amb els mateixos objectius de servei a la ciutat i al país.
Vic és una gran ciutat i un referent patriòtic a Catalunya, per la meva part continuaré treballant perquè ho sigui sent molts anys. Una vegada més, moltes gràcies".

Per últim pren la paraula el senyor alcalde i diu:
"Com a alcalde president d'aquest consistori, voldria agrair a tots els regidors que n'han format part, la lleialtat, treball, esforç, eficàcia i eficiència que han posat al servei de la ciutat. En nom, doncs, -jo crec- de tots els ciutadans, els hi dono les gràcies".