![]() |
|
|
El segrestament
d'Olot |
|
|
3 de setembre de 2004 Dos col·laboradors de 'La sonrisa del pelícano'
van defensar la teoria de l'autosegrest El jutjat penal número 3 de Madrid ha condemnat Antena 3
TV a indemnitzar amb 500.000 euros la farmacèutica d'Olot
Maria Àngels Feliu per les injúries i calúmnies
difoses al programa 'La sonrisa del pelícano', que presentava
i dirigia Pepe Navarro. La sentència condemna també
els col·laboradors del programa Francisco Evangelista i José
Ramón Oms, que van defensar des del plató la teoria
que Feliu s'havia autosegrestat per fer xantatge al seu pare i poder
quedar-se amb els diners del rescat. La sentència posa l'accent
en "la gran difusió de l'ofensa, que va tenir audiències
superiors als dos milions de persones". (Avui, 3-IX-2004) 29 d'abril de 2004 Els
condemnats pel segrest d'Olot demanen avui al Suprem que els absolgui
o els rebaixi la pena 27 de març de 2004 - El cas Feliu no té un punt i final en complir-se 10
anys de l´alliberament El representant legal de M. Àngels Feliu, Carles Monguilod,
va fer balanç després d´una dècada d´anades
i vingudes als jutjats. «Encara hi queda pendent el recurs
de cassació que van presentar les defenses dels condemnats
i la sentència de la querella d´aquells que la van
calumniar al programma televisiu La Sonrisa del Pelícano.
La sentència diu que els condemnats, entre els quals figura
l´expolicia d´Olot Antoni Guirado queden inhabilitats
per ocupar càrrecs públics. No obstant, el dictamen
no és ferm, perquè l´advocat de Guirado, Sebastià
Salellas, va presentar un recurs de cassació davant el Tribunal
Suprem i un segon recurs per la via contenciós administratiú
amb la finalitat d´invalidar el decret de l´alcaldia
d´expulsar-lo del cos i suspendre´l de sou. El jutjat
contenciós número 2 va obligar l'Ajuntament d'Olot
a pagar prop de 16.000 euros al policia, pel sou impagat fins ara
i a continuar pagant-li els 1.350 euros mensuals fins al dictamen
definitiu. Maria Àngels Feliu, en aquest sentit, va demanar a l´Audiència
de Girona que embargui els diners de Guirado que cobri de l´Ajuntament
d´Olot, tot i que va assegurar que no volia aquests diners
per a ella i que els retornaria a l´Ajuntament. Va commocionar la societat El cas de M. Àngels Feliu va commocinar no només
la societat gironina, sinò també el conjunt de l´Estat
espanyol. Era el 20 de novembre de 1992 quan la farmacèutica
desapareixia arran d´un pla maquiavèl·lic ideat
l´estiu de 1991. Els cervells del segrest, Antoni Guirado
i Ramon Ullastre, van comentar la potencial solució per resoldre
les seves situacions econòmiques amb un possible rapte d´una
persona de família rica de la zona d'Olot. Així, van
fer-li la proposta al processat Juan Manuel Pérez Funes.
Tots tres van arribar a preparar un zulo a la finca de Ramon Ullastre
a Comadebó. Finalment, van optar per tenir la víctima
al soterrani del seu domicili, al número 8 del passatge Pujalt.
L´Audiència també va incriminar l´esposa
d´Ullastre i li van adjudicar tasques de planificació.
Juanma va explicar el pla a una altra persona «indeterminada»
que va rebutjar l´oferiment del guar-da forestal Ramon Ullastre.
Llavors es van posar en contacte amb Josep Zambrano, ja mort, que
va acceptar la proposta, i de Rafael García Camargo, que
s´hi va negar. Tot i això, José Luis Paz, Pato,
es va incorporar al grup i en va ser el penúltim membre.
Ullastre va buscar un altre carceller, Iñaki, que va acceptar
a canvi de cobrar entre sis i deu milions de pessetes. Així, aquell 20 de novembre, el cotxe de Guirado estava
aparcat al paratge del Triai, a Olot i sabia que difícilment
passaria cap patrulla per aquella zona mentre carregaven Feliu al
seu maleter. Tot i això, Guirado i Pato van negar haver raptat
físicament la víctima i van culpar-ne sempre Zambrano.
El cas és que amb les cares tapades i apuntant amb una escopeta
la farmacèutica, la van fer pujar al Renault 25.
24 de març de 2004 Dos dels condemnats pel segrest d'Olot tornen a judici per un cas menor La fiscalia demana un any a Ullastre i Guirado per tinença il·lícita d'armes Jordi Serrat - Girona Avui, 24-III-2004. 10 d'abril de 2003 Cinc condemnats pel segrestament d'Olot L'Audiència de Girona ha condemnat cinc dels acusats pel
segrestament de la farmacèutica d'Olot, Maria Àngels
Feliu, i n'ha absolt tres. 5 d'abril de 2003 L´Audiència llegirà la sentència del segrest de Feliu dijous vinent J.L.M..Girona Únicament està prevista la lectura de l´apartat de «Fets Provats» i la part dispositiva de la voluminosa sentència. Les vistes pel segrest de Feliu van concloure el matí del 21 de febrer. Havien transcorregut unes 150 hores repartides en 28 sessions. En total, tres mesos i 85 testimonis. Els vuit processats ÐXavier Bassa, Joan Casals, Montserrat Teixidor, Juan Manuel Pérez i els quatre «segrestadors confessos»: Antoni Guirado, Ramon Ullastre, José Luis Paz i Sebastià ComasÐ s´enfronten a una petició total de 162 anys de presó. I dijous, 48 jornades després del final del macrojudici, se sabrà la sentència. Els encausats escoltaran les paraules que pronunciï el president de l´Audiència, Fernando Lacaba, en el mateix lloc on han seguit la vista. Tots vuit inculpats es van acollir a l´antic Codi Penal per si finalment eren condemnats, ja que aquesta normativa, vigent en el moment dels fets, els resulta més favorable. Immediatament després de la declaració de la víctima, la Fiscalia va demanar l´ingrés a presó, de manera preventiva, de Guirado, Ullastre i Comas, àlies Iñaki. Una resolució condemnatòria, probablement portaria al representant públic, Josep Maria Casadevall, a reiterar aquesta solálicitud. Aquesta circumstància comportarà un increment de les mesures de seguretat al Palau de Justícia. Els magistrats Fernando Lacaba, Carles Cruz i Fernando Ferrero han acordat que es llegeixi en audiència pública el resultat de la sentència, una opció ben diferent de l´adoptada per la magistrada Elena Mercado, la jutge que va redactar els 151 folis de resolució pel naufragi de L´Oca de Banyoles. Malgrat l´ingent esforç de la sala i el nombre de sessions destinades a esbrinar de quina manera es va consumar el delicte, quan Iñaki va abandonar la plaça de la Catedral l´últim dia de judici va assenyalar: «Hi ha coses que s´han quedat sense dir». Després de la seva opinió, arriba el torn de la justícia. Però després de la sentència, encara és possible presentar un recurs al Tribunal Suprem. No totes les parts quedaran satisfetes. Diari de Girona, 5 d'abril de 2003 El judici queda vist per a sentència (febrer de 2003)
"El segrestador fanfarró", Avui, 11-I-2003 "El cas pot tardar sis anys a tancar-se" Diari de Girona, 12-I-2003 El fil que no es va voler estirar: la Guàrdia Civil no va investigar Guirado el 1992 perquè la informació era vaga. Avui, 11-I-2003. La segona jornada del judici Avui, 29-XI-2002 Qui és qui en el cas Olot. Avui, 26-XI-2002 Deu
anys després del segrest, el cas Feliu arriba a judici.
Avui, 24-XI-2002. Comença
el judici del segrest d'OLot. Diari de Girona, 24-XI-2002. Feliu podria declarar a l'Audiència sense ser vista pels
acusats Octubre 2002 El
judici del cas Olot obligarà a demanar jutges de reforç Setembre 2002 "Antoni
Guirado vol la nul.litat de part del sumari d'Olot" Les defenses demanen les absolucions per a tots
els acusats.- Segons les conclusions dels advocats defensors, tots
els vuit acusats del segrestament de la farmacèutica d'Olot
haurien de ser declarats innocents. El judici podria celebrar-se
abans de final d'any. Finalment s'han donat a conèixer les conclusions
de Fiscalia i acusació particular sobre el segrestament d'Olot.
Per un total de set persones, el fical demana penes de 20 anys de
presó: 15 per detenció il.legal i 5 per lesions. En
el cas del policia Antoni Guirado, són 22 anys per l'agreujant
de pertànyer a un cos armat. Entre els acusats hi apareixen
els detectius Bassa i Casals i l'esposa d'Ullastre. Però
les peticions de la víctima, com a acusació particular,
són més beningnes. |
|
| <--- tornar a portada | |
|
|