Aquest dijous 28 de novembre a les 8 del vespre, al Palau Bojons de la Universitat de Vic (Plaça de Dom Miquel de Clariana, 3) es presenta un llibre sobre el medi natural i la seva gestió al Golf Montanyà (El Brull, Osona). Aquesta publicació és conseqüència d'un estudi fet per Marc Ordeix per al Club la primera meitat de l'any 2001, centrat en els instruments per a la conservació, l'increment i l'ús sostenible de la diversitat biològica al Golf Montanyà. Ara ha estat editat, amb uns quants retocs imprescindibles fets a partir del format de la memòria original. Tot seguit, trobareu el text de la intervenció que l'autor farà en l'acte de presentació:

Abans de res, voldria agrair l’entusiasme del President del Club de Golf Montanyà, Ramon Nogué i Audinis, així com la confiança i l’atenció continuades del seu director, Xavier Moreno i Campoy, qui s’ha implicat apassionadament en el projecte, a part d’aportar-hi fotografies de gran qualitat, i dels altres membres del Consell d’Administració, representats per Jacint Freixanet i Casademunt. També, el suport incondicional i els comentaris de molts dels accionistes i socis de l’entitat, sobretot de Josep Gibert i Alegre i Francesc Terricabras i Feliu. Així mateix, el tracte afable i les informacions imprescindibles del personal de camp, destacant especialment els comentaris, i la paciència, d’Isidor Roquer i Mas, nat al mas de l’Estanyol, del seu fill Isidor Roquer i Caralt, bon afeccionat a la botànica, i de Bartomeu Sala i Ferré, veritable expert en el món dels bolets. Així mateix, la tasca del fotògraf Matias Briansó i de l'editorial Lunwerg, que ha aconseguit un disseny i una edició francament acurats. A tots ells, moltes gràcies.

A continuació, us faré cinc cèntims de l’origen i les motivacions d’aquest llibre. L’estudi que just ara ha pres aquest cos tan atractiu se’m va encarregar el gener de l’any 2001. Tot i que ja coneixia el president i el gerent del Club, amb això vull remarcar que no era per falta de confiança personal, vaig estar rumiant i dubtant molt seriosament d’acceptar el seu encàrrec. Encara recordo la cara de sorpresa que van fer tots dos el dia que vam reunir, plegats, el conjunt dels operaris del Golf Montanyà, i vaig començar dient-los, sense embuts, que jo no era precisament partidari dels camps de golf. La causa del meu recel envers aquestes instal·lacions esportives es deuen als consums elevats de sòl i d'aigua que solen comportar, al seu impacte paisatgístic, a ser un factor de disminució de la diversitat biològica, etcètera.

No obstant això, les converses amb la direcció i el tarannà conservacionista de determinades persones de la Junta em van permetre valorar que ells tampoc no estaven còmodes amb el model de golf preeminent, que volien apostar per una altra concepció, més sostenible, d’aquest joc. De fet, el darrer any ja havien incorporat actuacions mediambientals valuoses en la gestió del Golf, com la racionalització del consum d’aigua de reg, reduïda fins a un 50 per cent, i la regulació dels tipus i les quantitats aplicades de fertilitzants i plaguicides. I per això vaig acceptar l’encàrrec.

Després d'entrevistar gestors i operaris, alguns dels quals van resultar veritables naturalistes, vam posar fil a l’agulla al treball de camp. D'entrada, vaig quedar sorprès per l’elevada diversitat biològica que acullen els terrenys de l'antic mas de l'Estanyol. Les tòfones, blanca i negra, tant podem trobar-les a la cuina del restaurant com als serrats del Club de Golf. També, cama-secs, ceps o ciurenys, rovellons, pinenques, ... Plantes ruderals i arvenses, cada dia més escasses, conseqüència d'una agricultura massa intensiva, abunden sorprenentment al "rough": el repunxó (Campanula rapunculus), el màstec (Chondrilla juncea) i la xicoira (Cichorium intybus), per exemple, totes elles comestibles.

El bosc ocupa tres quartes parts de la propietat. D'arbres monumentals, n'hi ha una munió: l’alzina Rodona, situada a l’entrada de la masia, la del forat 4 i la del forat 17, que es va fer famosa després de sortir en un anunci de televisió. I n’hi ha d’altres al Sot de les Merles, a la banda dreta del forat 3. D’entre els roures centenaris, destaquen el de l’Estanyol, agençat a mig camí de la masia i del camp de pràctiques, el del forat 9 i el del tir del 15. I uns quants més de majestuosos al Sot de les Merles.

Entre els invertebrats, destaquen l'espectacular escanyapolls, propi de boscos relativament madurs, i els abundantíssims odonats, libèl·lules o cavalls de serp o de ferro, que prefereixen els estanyols encalmats. Vaig arribar a comptabilitzar-hi un mínim de 58 espècies de fauna vertebrada aquàtica i de ribera: amfibis com l'escàs tritó verd, la granoteta de punts i la reineta, ocells de bosc com la griva i el gamarús o busaroca, ocells d'espais oberts com la puput i el mussol, ocells aquàtics com el cabusset, l'ànec coll-verd i la polla d'aigua, mamífers com l'eriçó, el teixó o toixó i la guilla. Des de fa pocs anys, per sorpresa de molts golfistes, es veu amb facilitat el visó americà, una espècie introduïda involuntàriament a Catalunya, que captura i s'alimenta de carpes i granotes a ple dia.

També em va sobtar molt la rapidesa en l’execució de les actuacions que anava proposant als gestors del Golf. En destacaré dues: la recuperació de dos camps amb conreus tradicionals, d’ordi i d’alfals, de secà, menats sota criteris d’agricultura ecològica, enmig del terreny de joc, amb l’objectiu de reduir l’àrea regable i de diversificar-hi les espècies presents i també millorar la percepció del paisatge. L’altra actuació que voldria destacar és l’ampliació de tot el bosc de ribera del torrent, a banda i banda, i dels 9 estanys a un mínim de 3 metres d’amplada, que han de servir per millorar la qualitat de l'aigua, de tot l'entorn i la riquesa d'espècies.

A finals d’any, engrescats, els responsables del Golf em van comunicar que volien editar un opuscle basat en aquest estudi, com a part de l’educació i la sensibilització ambiental de socis, accionistes, operaris de camp i població en general. És el que presentem avui. Fins al moment, doncs, tinc la sensació que aquesta publicació no és només una neteja de façana, per dir-ho d'alguna manera, ni tampoc l'entenc com una apologia dels camps de golf. Fins ara, el Club de Golf Montanyà ha fet els deures mediambientals, tasca que, com a bona carrera de fons, encara ha de continuar. Desitjo que el llibre hi contribueixi favorablement.

Moltes gràcies per la vostra companyia.

Marc Ordeix i Rigo

Vic, 28 de novembre de 2002